Medina del Camp

Archiu:Castillo de La Mota 2.jpg

Medina del Camp

Medina del Camp és un municipi espanyol de la província de Valladolit, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. La localitat, que conta en el títul de vila, és travessada pel riu Zapardiel, d'escàs cabal, i per l'autovia del Noroest. La seua població ascendix a Plantilla:Població-és wd, lo que convertix a Medina del Camp en el quart municipi més poblat de la província.

Geografia

Se situa en el suroest de la província de Valladolit, de que la seua capital està a una distància de 54,1 km, i a 159,6 km de la capital espanyola. Medina del Camp es troba a uns 725 m sobre el nivell de la mar, a la vora del riu Zapardiel, estenent-se el seu terme municipal sobre 153 km², a on es destaquen atres tres núcleus urbans: Gomeznarro, Rodilana i una part de l'urbanisació de les Salines, que és compartida en el municipi El Campillo.

Medina del Camp és capçalera de la Mancomunidad Terres de Medina, composta per una cantitat de 32 de municipis.

Clima

Té un clima mediterràneu continentalizado, en una temperatura mija anual d'11,6 °C i una oscilació anual de 18,4 °C. El clima és sec (392 mm/m² a l'any de precipitació) en hiverns llarcs i fredor i estius curts i calorosos. El paisage de la comarca de Medina del Camp està dominat per les suaus ondulacions en les que se situen els cultius de cereal i les pinades en algunes rieres d'escàs o nul cabal, com el riu Zapardiel, que travessa la ciutat.

Flora i fauna

Archiu:Zapardiel 1.JPG

Riu Zapardiel sense cabal

La vegetació selvada sobreviu en zones baldías, linderos i cunetes, té un curt cicle vital, destinat a produir un gran número de llavors; per això, en els mesos de primavera, els camps gogen d'una fugaç explosió de colors, que en estiu es torna pajiza i marchita. La comarca acull a numerosos animals de chicotet tamany: gran varietat d'insectes, reptilés, menuts rosegadorés, llebres, rabosots, perdius, cigonyas i les escasses pero apreciades avutardas. Esguitant el paisage, des d'autumne, apareixen charcas i lavajos que, si be, poden semblar de tamany insignificant, són fonamentals per a la vida selvada i per a la ganaderia extensiva. Alguns d'estos menuts estanys apleguen a convertir-se en llocs de invernada d'aus migratòries com ocas, grullas i atres aus aquàtiques.

Barris

El barri més popular és el barri de la Mota, situat junt al castell. Encara que en els últims anys Medina ha experimentat un gran creiximent cap al sur motivat pel boom de la construcció, donant lloc a barris com el d'Alts de Castella (sur) o Ribera del Zapardiel (al surest) a on predominen les vivendes unifamiliars de tipo adossat. Atres barris els veïns dels quals es troben representats per associacions veïnals són: Sant Tomás, Santiago el Real, Les Clares, Medina Sur (Porta del Sol i Protegides), aixina com la pedania de Gomeznarro.

Comunicacions

Posseïx una bona infraestructura de comunicacions, tant per tren com per carretera, en freqüents conexions en Madrit i Valladolit.

Carretera

Vore també: Ret de carreteres de Valladolit

Archiu:Estación de Medina del Campo1.jpg

Estació de tren

Archiu:Cambiador Medina del Campo.jpg

Tren Talgo travessant el cambiador d'ample de Medina del Camp

L'autovia A-6, també coneguda com a autovia del Noroest, comunica la ciutat en Madrit al sur i en Galícia al noroest. Medina del Camp es troba en una situació privilegiada des del punt de vista lógistico i de comunicació, ya que sis capitals de província castellanoleonesas es troben a menys de 100 quilómetros de la vila.

Ferrocarril

Medina és un important nuc ferroviari del nort i noroest d'Espanya. Des de 2006 s'està desenrollant el corredor d'Alta Velocitat (AVE) Nort-Suroest d'Espanya del que forma part. Des de 2016 posseïx una nova estació de AVE en la llínea Madrit-Galícia, situada en la carretera de les Salines.

Història

Vore també: Història de la província de Valladolit

La ciutat de Sarabris va ser fundada pel Rei Brigo, quart rei d'Espanya, i va començar a regnar als 399 anys despuix del diluvi, segons conte de Beroso, i als 1906 abans de la vinguda de Jesucristo, com a conte Ibáñez en el catàlec de reis d'Espanya.

Esta ciutat de Sarabris, volen dir alguns autors, haver segut la ciutat de Zamora, uns atres la de Bou (Zamora), i per cronografía de Tolomeo (llibre 2.º, capítul V, taula segona) es prova ser Medina del Camp, pels noms de pobles i rius que estan en la seua comarca, com és el Riu Eban, el Riu Doria (Duero), i la vila de Otoduro (Tordesillas), i que diu està a quatre llegües de Sarabris. També s'averigua per les ciutats de Valladolit (que diu estar situada a huit llegües), Palancia (que és Palència, i està situada a 16 llegües), per Cauca (Coca, a 6 llegües), Congium (Cuéllar, a 9 llegües de distància), Rauda (actual Rosegue, a 16 llegües), Porta Angusta (Portillo).

Prehistòria

Paleolític

No existixen en la zona materials que puguen classificar-se com paleolítics. Les causes de la falta de troballes deuen basar-se en la conjunció d'una série de factors adversos, tals com: l'inexistència de terrats fluvials alts, la falta de matèries primeres idònees per a la fabricació d'útils, ya que no existix en la zona sílex, i la quarsita és de difícil talla, una climatologia adversa i l'escassea de caça i peixca, activitats econòmiques bàsiques i exclusives de l'home del Paleolític.

No obstant, és possible que a estos factors físics s'unixquen uns atres que tenen relació en l'absència d'unes prospeccions sistemàtiques tendents a localisar jaciments d'estes fases en els terrats fluvials i un segon factor a tindre en conte seria l'existència de poca gravetat d'explotació d'àrits. Estes graveras en ocasions han possibilitat, a banda de la destrucció de molts jaciments, l'aflorament dels materials profunts enterrats en els terrats. Per al Paleolític Superior, periodo de climatologia molt adversa, la falta de coves a on la comunitat poguera refugiar-se, és el factor més important a tindre en consideració i no hi ha dubte de que en la zona no existixen oquedades naturals propícies per a una ocupació.

Neolític

D'esta época són els més antics artefactes localisats i recollits en esta zona. No obstant, estes peces polimentades (Neolític significa, etimológicamente parlant, «pedra nova», pedra polimentada), que s'han trobat en Terres de Medina de forma individualisada i fòra de tot context arqueològic, no permeten enquadrar-les culturalment, i per això es creu que pertanyen a cultures més modernes, com el Calcolítico, l'Edat de Bronze i inclús l'Edat de Ferro.

Calcolítico

A esta fase prehistòrica, en la que comencen a utilisar-se els metals, en concret el coure, per a la fabricació d'objectes d'us quotidià, deu pertànyer el material ceràmic recollit en dos jaciments propencs a Medina del Camp: el pagament dels Melonares (en Roda) i en el de l'Arenal de la Morata (en Tordesillas). Abdós troballes guarden dos similituts, ya que estan assentats en distints terrats fluvials, i no es completa decoració alguna en dites ceràmiques, lo que dificulta la seua datació.

Edat Antiga

Vacceos

Diu Florian de Ocampo en la seua crònica que en Medina del Camp habitaven els vacceos, tribu prerromana composta per guerrers valents i robusts, als quals jamai varen poder derrotar gals i grecos en moltes batalles i escaramuzas ^{cita requerida}.

Época romana

Despuix de la derrota contra els romans en les escaramuzas que varen precedir al sitie de Numància, els romans varen mantindre el seu domini sobre Sarabris, si ben estos no quebrantaron els seus furs, els quals varen aguantar fins a la conquista visigoda.

En un chicotet altozano conegut com Les Penyes, a poc més d'un quilómetro a l'oest de Medina, trobem els primers restants romans dels que tenim notícia. Es tracta d'uns fragments de Terra Sigillata Hispànica, ceràmica romana de barniz anaranjado. Darrere de l'actual convent de Santa Clara hi ha una chicoteta elevació de 739 m coneguda en el nom del Castelló, que està treballada tot entorn, en parets de talús; en la part nornoroeste ha desaparegut el fos pels treballs agrícoles. En la part superior, poden encara vore's restants de teixixca curva i alguns fragments ceràmics medievals en les seues ales fets en «calç i vora», d'uns 3 m de llongitut, d'1 a 1,20 m d'esgambi i separades entre sí uns 3,50 m.

En la zona del Castell de la Mota es poden apreciar grans muralles en torres rectangulars eixints en la zona oriental. Aixina mateix, en tota l'àrea que tanquen estes muralles s'arreplega ceràmica medieval. A uns 5 km de Medina en direcció oest, junt a les vies del tren, està el pagament anomenat La Sanjuana, propenc a la seua volta al prat de la Golosa. Es tracta d'una chicoteta elevació en la que es troba un despoblado, que, per les característiques dels seus restants ceràmics, podem calificar d'alt-medieval. En les taques cenicientas de la part superior apareix ceràmica feta a torne, rugosa al tacte, de color negre i grisáceo. Encara que la major part dels restants citats són medievals, volem reflectir-los, ya que si be es dia que Medina havia segut un antic assentament romà, no podem afirmar-ho per l'absència de restants romans.

Archiu:Amadís de Gaula (Zaragoza, 1508).jpg

Primera edició del Amadís de Gaula del medinense Garci Rodríguez de Montalvo, imprés en Saragossa per Jorge Coci en 1508

Edat Mija

Archiu:Antiguos restos de fortificación (Medina del Campo) (1861) - Parcerisa, NONE

Restants de la muralla de Medina del Camp (1861)

En lo relatiu a la dominació visigoda, tres fets donarien fe d'una lluita sostinguda per Leovigildo per a dominar esta població: un, el cridar-se Del Real una de les Portes de l'antiga muralla, denominada aixina per situar-se front al camp a on es varen assentar els conquistadors visigodos. Un atre, l'haver-se cridat eixe mateix lloc, actual barri de Sant Tomás i circumdants, Campigotorum, que segons atesta Ossorio: «despuix que es varen poblar estos camps, com agora estan, els va durar molt temps este nom, com va semblar per papers i vendes d'iglésies». I el tercer, per la contínua tradició que senyala a la vila com a pàtria de San Hermenegildo, fill del propi Leovigildo, conforme al testimoni del propi Ossorio i d'atres historiadors, com Montalvo i Godínez; i corroborat pel fet de que esta figura ha rebut algun gènero de cult per part dels medinenses. De fet, en el pòrtic de la Colegiata de Sant Antolín, flanquejant l'entrada des del segon cos de dit pòrtic, estan les estàtues de Sant Fernando (esquerra) i San Hermenegildo (dreta) des del punt de vista de l'observador. També apareix en el primer cos del retaule de l'altar major de dita colegiata.

Archiu:Torre del homenaje del Castillo de la Mota (1861) - Parcerisa, SEC.

Torre de l'homenage del Castell de la Mota

Leonor de Alburquerque —reina d'Aragó, esposa de Fernando de Antequera, mare dels Infants d'Aragó, yaya de Fernando el Catòlic— va ser senyora de Medina.

Durant els sigles XIV i XV varen tindre lloc les guerres civils castellanes. De 1366 a 1369, la primera guerra civil castellana entre Pedro I de Castella i el seu mig germà Enrique. De 1465 a 1468, la guerra entre Enrique IV i el seu mig germà Alfonso. De 1475 a 1479, la guerra de successió castellana entre Juana la Beltraneja i la seua tia Isabel.

En 1491 els Reis Catòlics varen dispondre que fora considerada com a Fira General del Regne. Les transaccions comercials convivien en les financeres, ya que abdós es complementaven. En el XVI, Medina del Camp s'havia convertit en una de les principals places financeres d'Europa.

Edat Moderna

Medina del Camp va ser un dels centres europeus més importants del comerç de la llana durant les Edats Mija i Moderna. Com a centre exportador, la ciutat tenia molta relació en el centre manufacturero d'Amberes.

Archiu:Medina del Campo (1861) - Parcerisa, VT

Litografia de Francisco Parcerisa de la ciutat (1861)

Isabel I de Castella, la Catòlica, mentres la cort estava en Medina del Camp, va emmalaltir de mort, va manar que es digueren misses per la seua salut i posteriorment per la seua ànima, va demanar la extremaunción i el Santíssim Sacrament. Havent otorgat testament a 12 d'octubre, va fallir poc abans del migdia del 26 de novembre de 1504, en el Palau Real, conegut com Palau Testamentario, que el seu original va ser construït en el XIV i ampliat vàries voltes. Va ser d'estil mudéjar, pero es conserva molt poc de l'edifici original. L'edifici actual és una recreació didàctica que alberga el centre d'interpretació del personage històric de la reina Isabel la Catòlica.

El 21 d'agost de 1520, en el context de la Guerra de les Comunitats, la ciutat es va negar a entregar l'artilleria present en la ciutat a les tropes imperials de Carlos V a sabiendas de que, si li les entregaven, estes serien utilisades contra Segòvia. La resposta realista va consistir en provocar l'incendi de vàries parts de la localitat, fet conegut com la crema de Medina, lo que va produir la destrucció de bona part de la vila i l'esclat definitiu del fins a llavors incipient moviment comunero en tota la Corona de Castella.

Edat Contemporànea

Archiu:Mapa de Medina del Campo, 1852, por Francisco Coello (assembled).jpg

Mapa de la vila de Francisco Coello (1852)

Archiu:Fundación Joaquín Díaz - Plaza Mayor - Medina del Campo (Valladolid) (3).jpg

Plaça major a principis de el XX

Archiu:Fundación Joaquín Díaz - Plaza Mayor - Medina del Campo (Valladolid) (1).jpg

Plaça major a mitan de el XX

La corporació municipal de Medina del Camp a principis de 1930 estava composta per un total de 18 regidors, nomenats pel governador provincial, sent alcalde Ángel Alonso Martín. Com a fet singular cal destacar que entre els regidors designats es trobava una dòna —Eloísa Yáñez Antón— nomenada en 1928, qui va anar l'única dòna regidor en este periodo i en el posterior republicà.

El 16 de març, es fixa, en un ple extraordinari, el número de regidors electes per a les pròximes eleccions municipals en 18 (9 pel districte de l'ajuntament i 9 pel districte del teatre), sobre un cens de 11 803 habitants. En les eleccions municipals celebrades el dumenge 12 d'abril guanya en Medina del Camp la conjunció republicà-socialista en 12 regidors, per 6 dels monàrquics.

En la primavera de 1931 va aplegar la Segona República a Medina del Camp. El 14 d'abril de 1931, sent les sèt de la vesprada, es varen presentar en la casa consistorial els elements de les Juntes Directives dels partits republicà i socialiste d'esta població al front de la qual venien els respectius presidents: Pedro Lambás i Emilio Pobla, en les banderes dels seus centres i seguits de numerosa manifestació de persones. El 16 d'abril, es va constituir el nou ajuntament republicà, baixe la presidència accidental de Pedro Lambás Reguero i Emilio Pobla Brave, prenent possessió els nous regidors elegits, a continuació es va votar a l'alcalde, eixint elegit per unanimitat Guillermo Represa Marazuela. El 19 de juny de 1936, el Ple per unanimitat es va pronunciar contra un libelo i unes declaracions fetes en el Congrés dels Diputats, el 16 de juny anterior, pronunciades per José Calvo Sotelo contra Medina i el seu Regiment. Calvo Sotelo exponia que:

En Medina del Camp esclata una folga general; ignore per qué causa, i per a que els soldats del regiment d'Artilleria allí de guarnició puguen eixir a la compra, consentix, no sé qué cap —si coneguera el seu nom ho diria ací, i no per a aplaudir-li—, que vagen acompanyats, en protecció, per guàrdies rojos (Rumors. Un senyor Diputat: No és veritat. Ho sé positivament. Seguixen els rumors.) És veritat. (Protestes.). La protesta general de tots els regidors és unànim

Extracte del Diari de Sessions de les Corts Espanyoles del 16 de juny de 1936.

En eixe mateix Ple, un regidor socialiste denunciaria que venint de viage en tren, en l'estació hi hauria vist vàries persones de dretes retirant caixes en armes i municions.

Vore també: Guerra civil espanyola en la província de Valladolit

Archiu:Fundación Joaquín Díaz - Calle con soportales con vigas de madera. Panadería en primer término. - Medina del Campo (Valladolid).jpg

Calle en soportales en voltons de fusta a mediats XX

El dia 17 de juliol és l'última reunió del Ple Ordinari de l'Ajuntament Republicà. El 18 de juliol de 1936 es va sublevar l'eixèrcit de Marroc, Espanya quedaria dividida en dos blocs antagónicos, la Guerra Civil havia començat. El 20 de juliol es va fer càrrec de l'Ajuntament com a alcalde accidental César De Araoz Alonso, per la seua ideologia apolítica, segons resen les fonts documentals de l'archiu municipal de Medina del Camp i del Archiu Nacional de Simancas. De fet va seguir com a alcalde en funcions des de juliol de 1936 al 10 de juliol de 1937, encara que el 6 d'agost de 1936, es va constituir un nou Ajuntament baix la presidència de Joaquín Carballo Álvarez, comandant del 4.º Regiment d'Artilleria pesada de Medina del Camp, César de Araoz, va seguir al cap de l'Ajuntament.

Durant la Guerra Civil Medina del Camp va ser zona de retaguàrdia i el Hospital Simón Ruiz va ser utilisat per a sanar als ferits que combatien en el front. Entre els soldats caiguts cal destacar en el Registre Civil de Medina del Camp un total de 73 actes de defunció de regulars pertanyents a la Guàrdia Mora.

Demografia

Medina del Camp conta en una població de Plantilla:Població-és wd.

En l'actualitat dispon d'un parc mòvil de més de 14 000 vehículs, i la població de la comarca Terres de Medina supera els 43 000 habitants.

Economia

Archiu:Medina del Campo - Calle Padilla 1.jpg

Calle Padilla, any 2021

Artícul principal → Economia de la província de Valladolit.

Les activitats econòmiques més destacables són l'agricultura, l'indústria del moble i el comerç. En este últim apartat cal destacar la particularitat de que el comerç medinense tanca els dijous i obri els dumenges de matí per a aixina donar servici als habitants de la comarca. El municipi conta en un total de 2377 empreses (abril de 2010), d'eixes empreses, el 10 % pertanydrien al sector industrial, un 15 % a la construcció, el 33 % al sector comercie i el 40 % al sector servicis.

Indústria

És destacable el notable aument de l'activitat industrial en els últims anys, desenrollant-se un polígon en terrenys municipals per a Grans Indústries, que ha consolidat a Medina del Camp com una potència industrial en Castella i Lleó. De fet, el 10 % del sol industrial de la província de Valladolit pertany a Medina del Camp.

En 2015 dos de les seues empreses varen ser seleccionades entre les 50 pimes més dinàmiques del país.

Turisme

Archiu:Medina del Campo Plaza Mayor (53304754218).jpg

Lateral de la plaça Major en 2023

Archiu:Ayuntamiento Medina del Campo.IV

Image nocturna de la casa consistorial

Hui en dia, la seguix acollint fires i aixina conservar aquell caràcter ferial dels sigles XV i XVI. Esta faceta de la localitat pot conéixer-se en profunditat en la seua Museu de les Fires, únic de dit gènero en Espanya. La Semana Santa en Medina del Camp té en el seu haver les processons de disciplina més antigues d'Espanya, instaurades per Sant Vicente Ferrer en 1411, en caràcters propis que perduren. És la capital de la Denominació d'Orige Roda^{cita requerida}, important zona dedicada al vi des de fa sigles en tota la comarca existint més de 80 cellers.

Administració i política

Des de 2019, Guzmán Gómez Alonso ostenta l'alcaldia de la vila de Medina del Camp.

Resultats de les eleccions municipals en Medina del Camp

Partit polític	2023			2019			2015			2011			2007
	Regidors	Vots	%	Regidors	Vots	%	Regidors	Vots	%	Regidors	Vots	%	Regidors	Vots	%
Partit Popular (PP)	10	4261	41,29	8	4134	36,02	8	3389	37,89	10	4673	41,47	10	4862	42,60
Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE)	6	2844	27,56	5	2709	23,61	9	4027	37,90	8	3712	32,94	9	4733	41,47
Medina Primer (M1)	2	1236	11,97	4	1931	16,83	—	—	—	—	—	—	—	—	—
Vox	2	885	8,57	0	272	2,37	—	—	—	—	—	—	—	—	—
Pren La Paraula (TLP)	1	663	6,42	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—
Ciutadans (CS)	0	130	1,25	2	1152	10,04	0	198	1,86	—	—	—	—	—	—
Guanyar Medina	—	—	—	2	928	8,09	3	1425	13,41	—	—	—	—	—	—
Partit de Castella i Lleó-Candidatura Independent (PCAL-CI)	—	—	—	—	—	—	1	768	6,82	—	—	—	—	—	—
Esquerra Unida (IU)	—	—	—	—	—	—	—	—	—	2	1077	9,56	1	599	5,25
Unió del Poble Medinense (UPEm)	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	1	732	6,41

Servicis

Educació

Educació infantil

Educació primària

Educació secundària i bachillerat

Educació Univesitaria

• Extensió universitria associada a UNED-Palència

Educació i formació per a adults

Educació especial

• CPrEE Crea Medina

Escoles municipals

Autobues

Urbans

Carix d'autobusos urbans. Si be a principi dels anys 90 disponia de est servici que en els últims anys està valorant reincorporar.

Disposició de servici de taxis autònoms.

A finals dels 2000 va dispondre d'un servici públic de lloguer de bicicletes

Servici escolar

Interurbans

Operador		Parades	Servici
Logo d'un autobús Logo d'un autobús	La Regional	Plaça de Montmorillon	Valladolit, La Seca, Roda, Serrada, Villanueva de Duero
		Plaça de Sant Agustín
	Cabrero	Plaça de Sant Agustín	Íscar, Pedrajas de Sant Esteban, Olmedo, Pozal de Gallines
		Hospital comarcal
	Grup Alvança	Plaça de Sant Agustín	Barcelona, Benavente, Gijón, La Corunya, Lugo, Madrit, Mieres, Oviedo, Salamanca, Santiago de Compostela

Internacional

Servici		Parades	Operador
	Bucarest	Avda. Portugal, n.º 38	Busbud

Patrimoni

Artícul principal → Edificis Monumentals de Medina del Camp.

Archiu:Medinapano03.jpg

Vista panoràmica del castell de la Mota

Castell de la Mota

El castell de la Mota (sigles Plantilla:SIGLO-Plantilla:SIGLO) està situat en una elevació del terreny —mota— i domina la vila i tota la seua extensa comarca. D'ell arrancava un recint amurallado, ampliat en tres ocasions, que abraçava la població, i del com subsistixen alguns restants. Es va edificar en la característica rajola rojosa propi de la zona, amprant-se la pedra únicament per a menuts detalls, com a esclafidors i escuts. Va ser declarat be d'interés cultural el 8 de novembre de 1904.

Archiu:Atardecer en Castillo de la Mota.jpg

Vespradeta en el castell de la Mota

Colegiata de Sant Antolín

Archiu:Nieva sobre Medina.jpg

La colegiata de Sant Antolín durant una nevada

La colegiata de Sant Antolín és, junt en el castell de la Mota, l'edifici històric més important de Medina del Camp. Es troba situat en la plaça major de la localitat i, encara que la part principal és característica del gòtic final, la construcció és complexa, comprenent estils des de principis de el XVI fins a el XVIII, i inclús modificacions posteriors, moltes d'elles degudes a necessitats de manteniment i reparació (si be, encara en 1903 es va remodelar una capella per a enterrar a un dels seus retors).

La colegiata, una obra de Juan Gil de Hontañón de el XVI, custodia el Pendó dels Reis Catòlics. Ennoblecen el seu interior un retaule plateresco firmat per Juan Picardo, Juan Rodríguez i Conelis d'Holanda, i el retaule de Sant Gregorio, decorat en primorosas pintures renaixentistes de el XVI. Als seus encants se sumen les capellas dels Oixos d'Alberto de Churriguera, una Pietat de Juan de Juni, la sillería del cor en bells relleus de Juan Muniategui de el XVII, i un fabulós orgue de Sebastián Miranda.

Urbanisme

Parcs i jardins

Escultures urbanes

Càmpings i albercs

Albergue jovenil

Cultura

Archiu:Medina del Campo - reenactment de Tercios 1.PSOE

Una recreació històrica, any 2015

Archiu:Medina del Campo - Plaza del Pan, Monumento a la Semana Santa Medinense 3.jpg

Monument a la Semana Santa en Medina del Camp

Festivals

• Festival de Cine de Medina del Camp.
• Semana Santa en Medina del Camp, catalogada com festa d'interés turístic internacional.

Semana Renaixentista de Medina del Camp (mediats d'agost) Festival de Jazz (finals de juliol) Festival de teatre urbà (finals d'agost) Semana de la música (mediats de novembre)

Itineraris culturals

• Ruta de Carlos V, ruta que reunix els vintiquatre municipis espanyols en els que va pernoctar l'emperador Carlos V en el seu últim viage en destí al monasteri de Yuste.

Ruta dels Castells de Valladolit

• Camí de Santiago, ruta del Camí de Llevant
• Chafades de Santa Teresa. Ruta de pelegrinage, turística, cultural i patrimonial que reunix les dèsset ciutats a on santa Teresa de Jesús va deixar la seua chafada en forma de fundacions.

Auditori

Auditori Emiliano Dellà

Centre cívic

Centre cultura integrat Isabel la Catòlica

Mijos de comunicació locals

Televisió

Ràdio

Periòdics

Deport

Associacions deportives

Gimnàstica Medinense

La Societat Deportiva Gimnàstica Medinense és el club de fútbol més antic de la província, exceptuant els de la capital, i l'únic que ha aplegat a disputar en segona divisió B. Juga habitualment els seus partit en l'estadi municipal de Medina del Camp, el qual té capacitat per a aproximadament 1500 espectadors. Ha guanyat dos Trofeu Diputació de Valladolit en els anys 1999 i 2001.

Té la cessió del camp d'Acció Catòlica per part de l'archidiòcesis de Valladolit. Es troba situat en la Ctra. Peñaranda, 18. El club té la seua sèu social allí. Les categories inferiors utilisen este camp per a realisar alguns entrenaments i el primer equip ha jugat alguna volta allí en temporades anteriors.

Club Cicliste Medinense

En ciclisme destaca el Club Cicliste Medinense, ara mateixa l'entitat deportiva més antiga de Medina del Camp en més de 50 anys d'activitat, i la segona més antiga de Valladolit sobre este deport.

Ciutats hermanadas

Medina del Camp participa en l'iniciativa d'agermanament de ciutats promoguda, entre atres institucions, per l'Unió Europea. A partir d'esta iniciativa es pretenen establir llaços en les següents ciutats en la celebració de cicles culturals, intercanvis o events deportius:

• Montmorillon (França), des de 1994.
• Zug (Sahara Occidental), des de 2008.

Persones notables

Artícul principal → .

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Valladolit|20px|Vore el portal sobre Valladolit]] Portal:Valladolit. Contingut relacionat en Valladolit.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Medina del Camp.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Medina del Camp.
• Sitie web de l'Ajuntament de Medina del Camp