Terra sigillata

Terra sigillata

Recipients de terra sigillata.

___protected_title_0___'___protected_title_1___'TS) és una expressió llatina que significa ___protected_title_10___ o que ha rebut estampilla o sagell, referida a un característic tipo de ceràmica romana de color roig lluent. És similar a la primerenca ceràmica aretina, sent abdós tipos emulació d'originals metàlics més cars, per lo que mostren característiques esqueomorfas (peces que en ceràmica reproduïxen formes concebudes en un atre material). La cronologia d'estes produccions comprén des de el I a. C. fins a mediats de el III aproximadament. Normalment tendix a dividir-se en tres tipos de produccions, per zones de procedència i clarament diferenciables: TS itálica, sudgálica i hispànica. Un quart tipo podrien ser les produccions denominades TS africana, en una cronologia posterior i imitant a estes produccions anteriors.

És citada com a vaixella distinguida per Plinio:

Esta indústria no era exclusiva de Samos, sino que són igualment renombradas les de Grècia, en Àsia Menor, en Itàlia i en Hispania. Plinio el Vell, Naturalis Història, XXX 12

Terra sigillata itálica

Baixe la denominació de terra sigillata itálica s'engloba toda una serie de produccions de barniz roig de caràcter antiadherente. Es desenrolla a partir de la segona mitat del s. I a. C. perdurant fins a la segona mitat del s. I d. C. L'orige d'esta tipologia se situa en Arezzo, Toscana, a on s'ubicava el més important centre de producció en época augustea. Es coneix com sigillata perque les peces van marcades en sagells (sigilla) del alfarero o del lloc de producció o alfar. Es realisen en série, s'abaratixen els costs i es dona una comercialisació massiva.

Es distinguixen 3 fases:

La fase Prearetina és en la que es passa del engobe negre al engobe roig i es produïx cap a mediats del s. I a. C. segurament en Arezzo. Este tipo de producció dura uns 20 anys. Les pastes són clares, de gama ocre o taronja, de textura fina i barniz de tons anaranjados. Els gots són plans i copien les formes de les campanienses. El periodo d'apogeu es dona en l'últim quarto del s. I a. C., esta fase es prolonga durant tot el regnat d'Augusto. Es dona un domini total i definitiu de la tècnica. Pastes de color rosa salmón, fines i ben depurades, barnices de gama ocre lluents. Renovació del repertori pla al costat del com apareix ara una producció decorada en motius en relleu obtinguts per mig de mòles. Es vares agarrar a la costum de colocar en el fondo dels gots la firma, siga ya del alfarero o be el propietari de la fàbrica o el del centre de producció. La fase tardana comença en el regnat de Tiberio. Les formes existents es transformen i apareixen noves. Es donen els relleus aplicats sobre formes planes, primer molt senzills i posteriorment més complexos. La producció alcança al més alt nivell de calitat conseguit per les fàbriques aretinas. Presenta una pasta més fina i dura de color sensiblement més obscur i barniz de gama ocre o terra siena, lluenta i homogéneu. A partir de l'any 15 d. C. es produïx el decliu dels tallers de Arezzo, l'activitat cessa en la segona mitat del s. I d. C., entorn als anys 60/70.

Terra sigillata gálica

Font en terra sigillata en motius de flors i plantes en relleu, La Gaufresenque, 50-85 A.D., trobat en Tongeren (Bèlgica)) Museu Galorromano, Tongeren (B).

Got Drag. 30. Taerra sigillata Gálica. àrea de l'amfiteatre romà de Carthago Nova

Els tallers gálicos del sur varen començar a produir entre els anys 20 i 40, ocupant massivament tots els mercats provincials i competint en la terra sigillata itálica. Els centres de La Graufesenque, Montans i Banasac, són els primers, dominant la pasta i el barniz roig obscur.

Es distinguixen vàries fases decoratives:

• Ensaig (10-20 d. C.) : adorns geomètrics i vegetals.
• Primitiva (20-40 d. C.): adorns vegetals.
• Esplendor (40-60 d. C.): major varietat i sofisticació.
• Transició (60-80 d. C.): molt carregada d'adorns.
• Decadència (80-120 d. C.): decoració eròtica i vegetal.
• Tardà (120-180 d. C.): geomètrica.

Bibliografia

• Mezquíriz de Català, María Àngels (1961). Terra sigillata hispanica., Valéncia: The William L. Bryant Foundations. OCLC 491603532.

Castellà Castell, J. J. (1995): Terra sigillata marmorata en Carthago Nova. Actes de el XXII Congrés Nacional d'Arqueologia: Vigo 1993. Vol. 1, págs. 207-212. https://www.academia.edu/31695958/terra_sigillata_marmorata_en_carthago_nova Castellà Castell, J. J. (2000): La terra sigillata sudgálica de l'àrea de l'amfiteatre romà de Carthago Nova. Saguntum: Papers del Laboratori d'Arqueologia de Valéncia. Nº 32, págs. 151-168. https://ojs.uv.és/index.php/saguntum/article/view/1865/1374 Fernández García, M. I. i Roca Roumens, M. (Coords) (2005): Introducció a l'estudi de la ceràmica romana: una breu guia de referència. Servici de publicacions de l'Universitat de Màlaga, 464 pp. Jerez Linde, J. M.: La Terra Sigillata Itálica del Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida, Quaderns Emeritenses, 29, Mèrida, 2005.

• Montesinos i Martínez, Josep (1991): Terra Sigillata en Saguntum i terres valencianes, Caixa d'Aforros de Sagunt.
• Montesinos i Martínez, Josep (1998): Comercialisació de Terra Sigillata en Ilici. Série Arqueològica núm.16, Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
• Montesinos i Martínez (2004). Terra sigillata, Madrit: Real Acadèmia de l'Història.[1]
• Potter's name and stamps (In english and French)
• Martín Gil FJ, Martín Ramos P, Gil Negre T, Ramos Sánchez MC i Martín Gil J. (2011): Temari decoratiu en la terra sigillata hispànica dels jaciments de Tiedra i Padilla de Duero, Valladolit.