Got (alfarería)

Got, com a recipient ceràmic contenidor i potser per la seua importància en arqueologia,^[1] ha segut acceptat en la terminologia alfarera i especialment en ceramografía, aplegant a substituir al terme tradicional vasija. El propi Diccionari de la llengua espanyola (DLE), despuix de donar a la veu llatina «vasum» el seu orige etimològic, anota com a significat o accepció principal el de peça cóncava de diferents tamanys capaç de contindre alguna cosa.^{[nota 1]}^[2]

Archiu:PotteryShaping.ogv

Alçant el got d'argila en el torne elèctric.

Got alfarero en arqueologia

Artícul principal → vasija.

Els ceramógrafos denominen got a tota vasija d'argila capaç de contindre alguna cosa: líquits com l'aigua, l'oli o la cervesa; semilíquidos (com el garum o la mel); o be, sòlits: grans diversos, olives, fruts secs, etc.

Les classificacions morfològiques poden aplegar a ser exhaustives. Una evaluació elemental distinguix formes simples i formes compostes; entre les primeres estarien les figures geomètriques de revolució, com el cilindre, el con, l'elipse i l'esfera (ademés dels corresponents gots semiesfèrics i gots troncocónicos); la complexitat de formes possibles compostes dificulta la seua catalogació i tant morfologia com a denominacions varien en funció del lloc de producció.^[3]

Existixen aixina mateix atres pautes de classificació i ordenament, en funció de les tècniques i materials empleats.^{[nota 2]}

Principals tipos morfològics

Got campaniforme, cridat aixina per la seua forma de campana invertida i en una antiguetat arqueològica de cinc mil anys. Peça emblemàtica que dona nom a la cultura del got campaniforme.
Got albarelo, recipient alt i cilíndric en forma de tarro, pot d'us tradicional en establiments botica.
Bol i escudilla, gots troncals en la classificació arqueològica, de boca ampla i orige prehistòric.
Bacín, definit en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola entre les accepcions de got, com "got de fanc vidriado, alt i cilíndric" en les funcions d'un orinal.

Vore també

Eixemples de la rica vitrina de models que l'arqueologia ha dedicat al got alfarero a lo llarc de l'història de la ceràmica:

Referències

↑ Car, 2008, p. 210.
↑ «Definició de got en el DRAE». Consultat el 6 de setembre de 2012.
↑ Car Bellido, Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, p. 210.

Notes

↑ És sintomàtic que l'Acadèmia haja esmenat l'entrada de "got" usant un terme comú en arqueologia i ceràmica, la peça alfarera; si be, com en moltes atres definicions, resulta paradòxic que intentant definir oficialment un recipient conegut per tot lo món, se li done una definició final en la que cabrien objectes tan dispars com un didal i una banyera. Potser en este aspecte resulte més prudent -encara que també equívoca- la definició que donen Fatás i Borrás en el seu Diccionari de térmens d'art: "recipient de chicotet tamany".
↑ L'importància quantitativa i qualitativa dels gots en els aixovar funeraris i la seua significació, han segut suficientment evaluades, estudiades i ordenades en repertoris arqueològics que difícilment aporten l'informació continguda en els setze versos escrits per la premie Nobel de lliteratura Gabriela Mistral en el seu poema El got. Universitat de Chile. Consultat el 31 d'octubre de 2012.

Bibliografia

(2008) Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, Càdis: Agrija Edicions. ISBN 84-96191-07-9.

(2002) Diccionari de materials ceràmics, Madrit: Subdirecció General de Museus. Ministeri d'Educació, Cultura i Deport. Secretaria General Tècnica. Centre de Publicacions. ISBN 84-36936-388.
(1993) Diccionari de Térmens d'Art, Madrit: Anaya. ISBN 84-7838-388-3.

Este artícul conté una traducció derivada de «Vaso (alfarería)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[FOOTNOTECar2008{{{c}}}210-1] Car, 2008, p. 210.

[3] «Definició de got en el DRAE». Consultat el 6 de setembre de 2012.

[4] Car Bellido, Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, p. 210.

[2] És sintomàtic que l'Acadèmia haja esmenat l'entrada de "got" usant un terme comú en arqueologia i ceràmica, la peça alfarera; si be, com en moltes atres definicions, resulta paradòxic que intentant definir oficialment un recipient conegut per tot lo món, se li done una definició final en la que cabrien objectes tan dispars com un didal i una banyera. Potser en este aspecte resulte més prudent -encara que també equívoca- la definició que donen Fatás i Borrás en el seu Diccionari de térmens d'art: "recipient de chicotet tamany".

[5] L'importància quantitativa i qualitativa dels gots en els aixovar funeraris i la seua significació, han segut suficientment evaluades, estudiades i ordenades en repertoris arqueològics que difícilment aporten l'informació continguda en els setze versos escrits per la premie Nobel de lliteratura Gabriela Mistral en el seu poema El got. Universitat de Chile. Consultat el 31 d'octubre de 2012.

[1]

[nota 1]

[2]

[3]

[nota 2]