Monasteri de Yuste
El monasteri de Yuste és un monasteri i casa palau en el que es va estajar i va morir Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic despuix del seu abdicació. Es troba prop de la població espanyola de Cuacos de Yuste, en la comarca de la Vora, al noreste de la província de Càceres. El convent actual es va reconstruir sobre les ruïnes del vell monasteri que va servir de residència a l'emperador en els dos últims anys de la seua vida (1556-1558). Va ser declarat en 2007 com Patrimoni Europeu.
Història
[editar | editar còdic]
El monasteri de Yuste data de 1402, quan es va construir, segons cèdula existent, un cenobio que posteriorment va donar pas a l'actual edifici, el qual va ser erigit a iniciativa de varis veïns de la Vora, en l'objecte de continuar allí la vida contemplativa dels «ermitaños de la pobra vida», acollits en posterioritat a l'Orde de Sant Jerónimo.
En l'any 1556 Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic va decidir retirar-se a algun convent per a fer en ell vida monástica, elegint per a això el Monasteri de Yuste. Per esta raó varen tindre que realisar-se numeroses obres per a ampliar les escasses dependències en les que el monasteri contava en eixe moment i que eren insuficients per a albergar a l'emperador i a les 60 o 70 persones en les que contava el seu sèquit personal.
La Casa-Palau constava de dos plantes en quatre estàncies cada una, al voltant d'un pati interior. Les habitacions de l'emperador estaven ubicades junt al cor de l'iglésia, de modo que li permetien assistir als oficis religiosos des del seu propi dormitori, assentat en la seua llitera, a on permaneixia postrat per la greu afecció de gota que li afligia. Durant l'estància de l'emperador en Yuste, numerosos personages de la cort varen passar per allí per a visitar-li, entre ells el seu propi fill, el rei Felipe II.
.jpg)
El 21 de setembre de 1558, va morir Carlos V en la que va anar la seua última morada. Va ser enterrat en l'iglésia per a, en posterioritat, ser traslladats els seus restants al panteón real del Monasteri de l'Escorial, per expresse desig del seu fill Felipe II.
En 1809, durant la Guerra de l'Independència Espanyola, les dependències del convent varen ser incendiades per les tropes franceses[1] i varen quedar pràcticament destruïdes. Afortunadament vàries obres d'art de l'emperador Carlos, com La Glòria pintada per Tiziano, s'havien restituït a la Colecció Real despuix del decés del monarca, per lo que es varen salvar. Els jerónimos varen ser expulsats de Yuste i posteriorment, en la desamortisació de Mendizábal, el monasteri va ser posat en pública subasta, iniciant-se una época d'abandó i deterioració de l'edifici.
En 1949, la Direcció general de Belles arts va iniciar la reconstrucció del monasteri, procurant respectar al màxim el disseny i els proyectes originals. En 1958 els jerónimos tornarien a repoblar el monasteri.[2]
En 2004 per mig del Real Decret 1867/2004 el monasteri va ser integrat en el Patrimoni Nacional.[3] En decembre de 2009 abandonaven el Monasteri els monges jerónimos. En març de 2013 va tornar a ser habitat per dos monges de l'Orde de Sant Pablo Primer Eremita, procedents de Polònia.[4][5]
Conjunt arquitectònic
[editar | editar còdic]El monasteri de Yuste presenta un conjunt arquitectònic que es compon de dos parts clarament diferenciades: per un costat, el convent i, per un atre, la residència de l'emperador. El convent, a la seua volta, ho formen l'iglésia, ubicada en el centre i dos claustres, un de gòtic i el cridat claustre nou. L'iglésia i el claustre gòtic pertanyen al sigle XV, mentres que les demés construccions són del sigle XVI.
La planta de l'iglésia és d'una sola nau i de capçalera poligonal. El temple es comunica en el claustre gòtic, el qual es dispon sobre planta rectangular, en un alçat de dos plantes, cobrint-se les galeries del claustre en techumbre plana de fusta. L'organisació del claustre nou, d'estil renaixentiste, és similar al gòtic.
Pel que fa a la vivenda de Carlos I d'Espanya, es tracta d'una edificació senzilla, en la que predomina la rajola, la mamposteria i la sillería com a materials més utilisats, sense a penes elements decoratius.
La planta principal de la que fora residència de l'emperador és senzilla, estructurant-se en un passadiç central en dos estàncies a cada costat. En l'ala de l'esquerra es troben l'antecámara i l'alcova de Carlos I, estància que es comunica en l'iglésia. A la dreta se situen dos estàncies més, en sengles miradors que donen a el horta que completa el conjunt. Una de dites habitacions va ser menjador i sala d'audiències.
Entre l'escàs mobiliari de la residència regio, destaca la cadira construïda especialment per al monarca, que sofria de gota. També cal mencionar-se el rellonge de bronze i argent, realisat per Jeremías Metzger i que està datat en 1562.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Revista Ibèrica: Monasteri de Yuste
- ↑ «[1]». Consultat el 28 de juny de 2017.
- ↑ «Real Decret 1867/2004, de 6 de setembre, pel que s'integra en el Patrimoni Nacional el Monasteri de Sant Jerónimo de Yuste.».Bolletí Oficial de l'Estat.
- ↑ «[2]». Consultat el 28 de juny de 2017.
- ↑ «[3]». Consultat el 2 d'abril de 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monasterio de Yuste» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.