Claustre
Un claustre és un tipo de pati que en els seus quatre costats té una galeria porticada en arquerías que descansen en columnes o dobles columnes. Està edificat a continuació d'una de les naus laterals d'una catedral o de l'iglésia d'un monasteri. Cada galeria pren el nom de panda i en cada colla es distribuïxen els distints espais necessaris per a la vida monacal o catedralicia. Sol ser lloc de recolliment. El pati està casi sempre ajardinat i en el centre es troba una font o un pou. La paraula ve del llatí claudere, en el significat de «tancar». També cridat «clausura».
Descripció d'un claustre
El claustre és una planta quadrada i cada u dels quatre costats rep el nom de benedictos. En el centre sol haver un pou en el que confluïxen quatre camins, i en l'espai restant, un chicotet jardí. En cada costat del claustre hi ha una galeria o corredor (també denominat panda) cobert i llimitat per arcades. En la colla este es troba casi sempre una chicoteta estància que servia com a habitació o biblioteca, independentment de la gran biblioteca que tenien alguns monasteris importants. A continuació es trobava la sala capitular, peça que es considerava de gran importància i que generalment es construïa en rica ornamentació arquitectònica. Era elloc de reunió de la comunitat, a on es llegien els capítuls de la regla de l'orde i a on el abad organisava les distintes tasques a seguir pels monges. En esta sala era a on s'exponien possibles faltes d'algun d'ells per a que el superior li reprendiese. Es dia cridar a capítul.
En la colla sur solia estar el calefactorio, lloc caldeado a on podien anar els monges de tant en tant per a descansar i entrar en calor. Al seu costat, el refectorio, que era el menjador, i confrontant en ell, la cuina. La colla oest se solia cridar de llecs i tenia el carreró també de llecs i la cilla en el celler. Les celes dels monges o el gran dormitori comú (depén de l'época i de les distintes órdens) estaven en el pis superior. Els capitels de les columnes dels claustres romànics estan especialment decorats i tallats i a voltes constituïxen verdaderes obres d'art.
Història
En el nom de claustre varen ser ya en efecte conegudes des de la Edat Mija les habitacions dels religiosos i les cases dels monges i religioses que vivien en comunitat baix certa regla. En tal sentit, Du-Cange ho definix en el seu Glossari citant a este propòsit varis capitulars i els cànons d'alguns concilies, que varen usar de la veu claustre com a sinònim de clausura. No solament els convents o monasteris varen ser claustres sino també atres habitacions contigües a les iglésies en les quals els clercs, que es varen reunir en vida comuna, devien viure en el bisbe segons les regles canòniques, tenint un mateix refectorio i dormitori. Aixina es veu, entre uns atres capitulars, en el cap. 9, tít. 41 dels de Carlos el Calvo i en el cap. 7 del concili Romà d'Eugenio II. D'ací va provindre sense dubte en ellenguage usuala veu enclaustrar, enclaustración, que signifiquen els actes pels quals es fa a una persona monge o monja o se li relega a un monasteri i la de exclaustrar i les seues derivades que denoten l'eixida voluntària o forçosa del claustre. Per molt temps, es va donar en els monasteris la costum d'entregar-se els monges a la llectura en els claustres, tenint en ells preeleccions escolàstiques i permetent-els conversar a certes hores baix l'inspecció del prior, cridat per esta causa claustral. Du-Cange copia en comprovació alguns passages d'escritors cristians dels sigles mijos, pels quals es ve en coneiximent de les funcions que tenien lloc en cada localitat del claustre, de la seua forma quadrada, i de la significació mística que a la mateixa devia donar-se en relació a la vida monástica.
Pedro de Blois, en el seu sermón 23, dia entre atres coses:
Per últim, Sant Pedro Damiano, en la seua epístola 26, lib. 6, diu:
Es veu puix, que la veu claustre ha segut sinònima de casa monástica, de casa d'orde religiosa i que ha significat a la seua volta retir i apartamiento del món propi de les persones que abraçaven la vida monástica i regular.[1]
Vore també
Enllaços externs
- Claustres espanyols en el Centre Virtual Cervantes.
- El contingut d'est artícul incorpora material d'una entrada de l'Enciclopedia Libre Universal, publicada en castellà baix la llicència Creative Commons Compartir-Igual 3.0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Claustro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.