Clausura monástica

Una religiosa en clausura monástica.

Les monges Carmelitas en clausura.

Clausura monástica o clausura conventual són expressions pròpies de la terminologia monástica i conventual.

Com atres accepcions de la paraula "clausura", indica el concepte de "tancament". La mateixa etimologia té la paraula "claustre". Indiquen la forma de vida que duen monges i monjas de clausura (monge de clausura, monja de clausura, reclús, recluso) en referència a l'obligació que tenen de no eixir de la seua monasteri o convent i de l'impediment de que persones alienes a l'orde puguen entrar en el seu espai de residència i de la mescla de sexes en la mateixa orde; un atre tipo de religiosos de les órdens religioses que no imponen la clausura poden eixercitar activitats en l'exterior.

També es denomina "clausura" al recint dins d'estes institucions a on els religiosos s'aïllen de l'exterior (habitualment es referix a la part a a on no es permet passar a persones de distint sexe al dels monges o monges titulars).

La clausura té la finalitat de mantindre un clima de recolliment, silenci, oració i atres recursos ascéticos per a la busca de l'unió mística en Deu. A pesar d'esta separació física en "el món", els religiosos pretenen estar íntimament units a la humanitat i als seus problemes a través de les seues oracions oferides com intercesión. D'ahí, per eixemple, que Santa Teresita del Chiquet Jesús, que mai va eixir del seu convent en França, siga la patrona de les missions.

Entre les órdens religioses que practiquen la vida monástica de clausura en l'actualitat tenim com a eixemples: els monges benedictinos, carmelitas, cartujos, cistercienses, jerónimos, trapenses, entre uns atres (en el cas de les comunitats dels hòmens), i les monges anunciades, agustinas, benedictinas, carmelitas, clarisa, cartujas, concepcionistas, jerónimas, mínimes, visitandinas i d'Iesu Communio, entre unes atres.