Prior
Prior (en femení priora), del llatí prior, és dir, “___protected_title_3___”, és un lloc d'autoritat dins de les estructures de govern eclesiàstiques, un superior dins d'una comunitat, aplicat tant en órdens religioses regulars com seculars. En moltes circumstàncies, ademés, gojava del benefici d'un priorat: «___protected_title_4___» (en espanyol, «___protected_title_5___»).
Descripció
[editar | editar còdic]La figura del prior està present en els casos de congregació, monasteris i convents, pero també en un atre tipo de comunitats com canonges regulars o com els existents en els cabildos catedralicios. També és un càrrec observat en el cas de les órdens militars per a designar a la figura d'autoritat responsable d'un aŕea territorial a on s'engloben vàries encomanes. Finalment, moltes confraries i germandats conten en la figura del prior com a màxim responsable de les mateixes encara sent conformades per seglares.[1][2][3][4][5]
Órdens monásticas i conventuales
[editar | editar còdic]Es pot referir al representant del abad en els monasteris en ranc d'abadia encara que durant l'etapa del romànic en un monasteri la figura del superior podia ser un prior, no necessàriament un abad. De fet en la Regla de sant Benito no es fa menció definida de la figura del prior sino que usa el terme «en un significat més genèric, en el sentit de “___protected_title_6___” o “___protected_title_7___”, de modo que no hi ha un prior, sino que per a cada monge ho són tots els que li precedixen en ranc.»[6]
| Si quis autem frater pro quavis minima causa ab abbate vel a quocumque priore suo corripitur quolibet modo | Pero si algun germà és corregit d'alguna manera per l'abad o per algun dels seus priores per qualsevol chicoteta raó |
En el XIII la situació canvia. En les Sèt Partides d'Alfonso X el Sabio, s'utilisa la paraula “___protected_title_8___” per a definir a tots els superiors d'un monasteri, englobant a abad, priores i abad:
En resum, en plena Edat Mija, dins del monacato benedictino (est és el cas dels monasteris de les órdens benedictina, cisterciense i trapense) el prior també pot tindre la funció de superior d'un monasteri d'entitat menor cridat priorat, que pot ser depenent o no d'una abadia, o pot ser el «oficial que vares agarrar a l'abad en la direcció del monasteri, que ho substituïx en cas d'absència, un autèntic lloctinent de l'abad.» En abdós casos, havent abad, és potestat del mateix la designació del prior.[7]
També es pot referir al superior d'un monasteri o un convent per a les órdens mendicantes, com en els dominicos, carmelitas, agustinos, agustinos recoletos i jerónimos entre uns atres. El representant del prior és en este cas el vicari o el subprior.
Administrativamente, un prior pot igualment ser el responsable d'una propietat d'una orde hospitalària, baix l'autoritat d'un gran maestre.
El superior d'un monasteri de franciscanos o capuchinos es diu guardià.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «M.I. Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús Castelló :: El Prior». www.cofradiadelasangre.com. Consultat el 2023-08-22.
- ↑ «Jorge Navarro és el nou prior de la Confraria de Sant Isidro de Sant Dumenge» (en és). La Rioja. Consultat el 2023-08-22.
- ↑ «Joaquín Almerge, nou prior de la Confraria de Sant Lorenzo d'Osca». www.europapress.es. Consultat el 2023-08-22.
- ↑ «Junta de Govern - Germandat de la Passió del Senyor». www.semanasantapamplona.org. Consultat el 2023-08-22.
- ↑ «Junta de Govern – Germandat de la Pau i Caritat» (en és). Consultat el 2023-08-22.
- ↑ Reglero de la Font et al., 2019, p. 226
- ↑ Reglero de la Font et al., 2019, p. 227
Bibliografia
[editar | editar còdic]- IV
- 202-203.Consultat el 2023-08-22.
- Les edats del monge: jerarquia i funció en el monasteri medieval.Centre d'Estudis del Romànic.
- 201–231.Consultat el 2023-08-22.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prior» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.