Anar al contingut

Clima mediterràneu continentalizado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El clima mediterràneu continentalizado o clima mediterràneu d'interior és un clima templat en característiques del clima mediterràneu i del clima continental. Este clima es dona en llocs en clima mediterràneu i que estan alluntats considerablement de la mar, tenint com a característiques hiverns frets i estius càlits, ademés d'un fort contrast entre la temperatura durant el dia i la nit; per lo que té certa continentalidad sense ser un verdader clima continental, per això no deu confondre's en el clima continental en influència mediterrànea.[1]

Característiques

[editar | editar còdic]
Archiu:Quercus ilex bosque.jpg
Bosc montano del noroest de la península ibèrica.
Archiu:Encina2.jpg
La carrasca és un típic arbre de clima mediterràneu continental, soporta tant temperatures superiors a 40 °C com a forts nevades i geladas. Destaca en Espanya.
Archiu:Ventosa de la Cuesta, campos en invierno. CAPS 1
Campos en hivern.

És semblat al mediterràneu típic en el règim de precipitacions, pero en característiques de climes continentals sobre les temperaturas, que són més extremes, fonamentalment perque no rep l'influència de l'mar. Els estius són prou càlits i els hiverns són frets, en una oscilació de 18,5 °C. L'estació estival és la més seca i se superen en gran freqüència els 30 °C, alcançant-se esporàdicament més de 35 °C i 40 °C. En canvi, en hivern és freqüent que les temperatures baixen dels 0 °C, produint-se numeroses geladas en les nits rebujades de núvols i nevades esporàdiques.

Les precipitacions seguixen un patró molt semblat al del clima mediterràneu típic i estan entre els 400 o 650 mm, en un màxim durant l'autumne i la primavera. La menor influència de la mar, no obstant, fa que siga un clima més sec que el típic.

En les ciutats espanyoles d'Àvila, Burgos, León i Terol, entre unes atres, el clima mediterràneu continentalizado presenta unes temperatures d'aproximadament de dos a cinc graus més baixes que en el restant de les zones en este clima, motivat principalment per la gran altura en la que es troben (800 a 1100 metros). Per un atre costat, ciutats com Toledo i Saragossa tenen unes temperatures llaugerament més altes a les miges degut a que es troben en la zona més baixa de dos importants conques, els rius Tajo i Ebre respectivament. Atres ciutats espanyoles que tenen este clima són Madrit, Salamanca, Segòvia, Soria i Valladolit.

Llocs a on es presenta

[editar | editar còdic]

El clima mediterràneu continentalizado és propi, en Espanya, de la Replanell Central, la depressió de l'Ebre, l'interior de Catalunya i el noreste d'Andalusia; de la Sicília central, que té característiques molt similars; del centre de la península d'Anatolia (Turquia); àrees altes de la zona central de Chile (Depressió Intermija) i valls interiors de Califòrnia i el sur d'Oregó, en EE. UU..

Hi ha llocs en que es donen climes en característiques similars al mediterràneu continentalizado, encara que no compartixen traces pròpies del clima mediterràneu típic. Estes zones són les següents: nort d'Itàlia, les zones amesetadas de Suïssa, interior de Grècia, interior d'Argentina central, el Atles saharià, valls septentrionals i la ciutat d'Ibarra d'Equador i zones amesetadas d'Argèlia.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Clima mediterràneu continental AitanaTP. Recursos didàctics.