Fauna extinta de la península ibèrica
La fauna extinta de la península ibèrica inclou a les espècies animals existents en el passat de lo que hui constituïx la península ibèrica.
És habitual distinguir entre extincions prehistòriques i històriques. Per un costat, pel fet de que el clima, la situació geogràfica i inclús l'orografia de la pròpia península ibèrica ha sofrit numerosos canvis a lo llarc del seu història geològica. I, per un atre, per la responsabilitat que ha tingut el ser humà en estes extincions i la possibilitat de revertir-les a través de reintroducción en cas que les espècies seguixquen existint en atres parts del món.
Des de 2018, Espanya arreplega de manera oficial els tàxons que s'han extinguit en temps històrics i que són susceptibles de reintroducir pel fet de que seguixen existint poblacions en atres llocs.[1] Este llistat no arreplega espècies de la fauna que es varen extinguir en temps remots, a pesar de que seguixquen existint. És el cas del bisonte europeu que, havent habitat el nort de la península, ho va fer durant l'últim periodo glacial, condicions completament diferents a les de l'actualitat.[2][3]
Extincions històriques
[editar | editar còdic]Aus
[editar | editar còdic]Entre les espècies que han desaparegut de la península, encara que no s'han extinguit, estan el ibis eremita (Geronticus eremita), la grulla damisela (Grus virgo), el torillo andalús (Turnix sylvaticus), la perdiu grega (Alectoris graeca), el pigargo europeu (Haliaeetus albicilla), el grévol (Bonasa bonasia), el gall lira (Lyrurus tetrix), el falcó borní (Falco biarmicus) o la població reproductora de la grulla comuna (Grus grus).[1]
Mamífers
[editar | editar còdic]En época històrica vàries espècies de mamífers s'han extinguit baix l'acció humana. cal destacar la desaparició, en la península i el restant del món, del uro en l'Edat Antiga, el zebro a finals de l'Edat Mija i dos subespecies de cabra montesa, Capra pyrenaica lusitanica en el XIX i Capra pyrenaica pyrenaica o bucardo en l'any 2000 (encara que es va realisar una clonació de l'animal en 2003, l'eixemplar no va sobreviure).
Ademés, també s'han extinguit les poblacions de ballena franca (Eubalaena glacialis), gat cerval europeu (Lynx lynx) o de foca monge del Mediterràneu (Monachus monachus), espècies susceptibles de tornar a ser reintroducidas.[1]
Peixos
[editar | editar còdic]El esturión (Acipenser sturio) es va extinguir dels rius rius Duero, Tajo, Guadiana, Mondego i Sado a mitan de el XX, aixina com la lamprea de riu (Lampetra fluviatilis) els últims eixemplars del qual es varen extinguir del Tajo en els anys 1970.[1]
Extincions prehistòriques
[editar | editar còdic]Invertebrats
[editar | editar còdic]Els invertebrats terrestres, per la seua difícil fossilisació, no són comunes en el registre fòssil. No ocorre aixina en els invertebrats marins. Es coneixen varis jaciments per tota la península de bivalvats i gasteròpodes. També són comuns els jaciments de trilobites. En maig de 2009 va ser trobat un jaciment de trilobites de gran tamany en el nort de Portugal.[4]
Reptils
[editar | editar còdic]En la península ibèrica han habitat moltes espècies de reptils a lo llarc de vàries époques. Hi ha una espècie endèmica de notosaurio, Lariosaurus, que va viure en el Triásico Mig i una atra de varanoideo, Arcanosaurus, que vivó en el Cretácico Inferior. En el jaciment de Les Hoyas es troben vàries espècies de cocodrils del Cretácico Inferior.
Dinosauris
[editar | editar còdic]En la península ibèrica han convixcut vàries espècies de dinosauris de vàries regions, sobretot africans i europeus. El registre fòssil més ampli procedix del Cretácico Inferior. Hi ha varis gèneros endèmics, com Aviatyrannis del Jurásico Superior, Pelecanimimus o Aragosaurus, del Cretácico Inferior, o Arenysaurus del Cretácico Superior. Hi ha gèneros que també varen estar presents en Europa, com Iguanodon o Rhabdodon. En esta llista es troben els gèneros de dinosauris trobats en la península ibèrica:
Aus
[editar | editar còdic]
Varis tipos d'aus primitives varen tindre representants en la península ibèrica. En el Cretácico Inferior va viure l'au en álula més antiga, Eoalulavis, junt en atres dos aus de la subclasse Enantiornithes, Iberomesornis i Concornis. Els tres gèneros han segut trobats exclusivament en el jaciment de les Hoyas. En la mateixa época va habitar la península ibèrica un atre gènero d'au molt primitiu: Noguerornis, trobat en El Montsec.
En el periodo Cuaternario s'han extinguit vàries espècies d'aus, encara que la taxa d'extinció no ha aplegat a ser tan elevada com en atres zones. La pardela Puffinus holeae, que habitava en les costes atlàntiques de Portugal i Espanya, va desaparéixer en este periodo.
Mamífers
[editar | editar còdic]
Els mamífers conten en un abundant registre fòssil en la península ibèrica. Els mamífers primitius tenen la seua representació en el jaciment de Guimarota, a on es troben varis gèneros de mamífers jurásicos pertanyents als órdens Docodonta, Multituberculata, Dryolestida i Zatheria. En l'Eoceno, la península ibèrica contava en mamífers d'atres parts d'Europa, com Phenacodus, Lophiodon o Proviverra. En el Eoceno superior varen conviure paleoterios i creodontes.
A mitan del Mioceno Àfrica va quedar unida per terra a la península. Això va permetre l'intercanvi d'espècies entre continents. A la península ibèrica varen aplegar pangolines, rinoceronts, cavalls, elefants i lleons. En la Península es va desenrollar una gran varietat de fauna endèmica. D'este periodo daten els jaciments del Cerro dels Batallons, prop de Madrit, abundants en fòssils de mamífers, tant carnívors (félidos, cánidos, úrsidos, hiénidos, insectívors) com a herbívors (équidos, rinoceróntidos, cérvidos, jiráfidos, bóvidos, proboscídeos, rosegadors i lagomorfos).
Respecte a fòssils d'homínits es troba el jaciment d'Atapuerca, a on s'han trobat fòssils pertanyents a les espècies Homo antecessor, Homo heidelbergensis i Homo sapiens, junt en atres mamífers tals com a carnívors, perissodàctils, artiodàctils, rosegadors o insectívors. Aixina mateix, hi ha repartits pel territori ibèric varis jaciments d'neandertal, que proporcionen informació sobre l'alimentació, comportament i cultura d'esta espècie.
Les pintures rupestres, com les de la Cova de Altamira, junt en jaciments del Pleistoceno revelen la diversitat faunística d'este periodo en la península. En esta época varen habitar bisontes, cavalls salvages, mamuts, rinoceronts lanudos, lleons i orsos de les cavernes, una megafauna similar a l'europea del Paleolític. Estes espècies varen ser desapareixent per diversos motius, com els canvis climàtics o en ocasions la pressió humana.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Reintroducción de tàxons». Ministeri per a la Transició Ecològica.
- ↑ «Jaén.- La Serra de Andújar s'obri a la conservació dels bisontes en eixemplars vinguts des de Polònia». www.europapress.es.
- ↑ «Bisontes en terra hostil: en el primer any d'estos animals en Andújar persistixen les crítiques de biòlecs» (en és). El País.
- ↑ Michael Reilly. «Giant Trilobites in Portugal Could Be Biggest». Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2009. Consultat el 7 de maig de 2009.
- ↑ O: Orde; Baix: Suborden; Io: Infraorden.
- ↑ Distribució exclusiva de Allosaurus fragilis. Número d'espècies discutit baix eixe gènero
- ↑ Rauhut, Oliver W. M.(2003).46(5)Consultat el 26 de febrer de 2010.
- ↑ Mateus, O.; Maidment, S. C. R. i Christiansen, N. A.(2009).
- ↑ Andrew T. McDonald, Eduardo Espílez, Luis Mampel, James I. Kirkland and Luis Alcalà(2012).Zootaxa.3595
- 61–76.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fauna extinta de la península ibérica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.