Santoniense
Plantilla:Cretácico El Santoniense o Santoniano és el quarto pis i edat del Cretácico Superior/Cretácico Tardà, en l'escala temporal geològica. Succeïx al Coniaciense i precedix al Campaniense. Es va iniciar fa uns 85,7 millons d'anys i va terminar fa uns 83,6 millons d'anys.[1]
El Santoniense es va introduir en la lliteratura científica pel geólogo i paleontòlec francés Henri Coquand en 1857. Rep el seu nom de la ciutat de Saintes (departament de Charanta Marítim, França).[2]
Secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP)
[editar | editar còdic]La secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP) per a la base del Santoniense es troba en la secció de la «Pedrera de margas», en el municipi d'Olazagutía (Navarra, Espanya). Es caracterisa per la primera aparició del bivalvat inocerámido Platyceramus undulatoplicatus. El pis i el GSSP varen ser aprovats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia en abril de 2012 i ratificats per l'Unió Internacional de Ciències Geològiques en giner de 2013.[2][3]
El sostre del Santoniense es definix per el GSSP de la base del Campaniense, que es caracterisa per l'inversió magnètica del pas del cron 34n (sostre del «llarc cron de polaridad normal del Cretácico») al cron C33r.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ICS. «Global Boundary Stratotype Section and Points» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
- ↑ 2,0 2,1 Lamolda, M. A.; Paul, C. R. C.; Peryt, D. i Pons, J. M.(2014).37
- 2-13.doi:10.18814/epiiugs/2014/v37i1/001.
- ↑ ICS. «GSSP for Santonian Stage» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
- ↑ Gale, A.; Batenburg, S.; Coccioni, R.; Dubicka, Z.; Erba, E.; Falzoni, F.; Haggart, J.; Hasegawa, T.; Ifrim, C.; Jarvis, I.; Jenkyns, H.; Jurowska, A.; Kennedy, J.; Maron, M.; Muttoni, G.; Pearce, M.; Petrizzo, M. R.; Premoli-Silva, I.; Thibault, N.; Voigt, S.; Wagreich, M. i Walaszczyk, I.(2023).46
- 451-490.doi:10.18814/epiiugs/2022/022048.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santoniense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.