Anar al contingut

Coniaciense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Cretácico El Coniaciense o Coniaciano és el tercer pis i edat del Cretácico Superior/Cretácico Tardà, en l'escala temporal geològica. Succeïx al Turoniense i precedix al Santoniense. Es va iniciar fa uns 89,8 millons d'anys i va terminar fa uns 85,7 millons d'anys.[1]

El Coniaciense es va introduir en la lliteratura científica pel geólogo i paleontòlec francés Henri Coquand en 1857. Rep el seu nom de la ciutat de Cognac (departament de Charanta, França).[2]

Secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP)

[editar | editar còdic]
GSSP del Coniaciense (pedrera Salzgitter-Salder, Alemània)

La secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP) per a la base del Coniaciense es troba en la pedrera de calcàreas de Salzgitter-Salder (Salzgitter, Baja Sajonia, Alemània). Es caracterisa per la primera aparició del bivalvat inocerámido Cremnoceramus deformis. El pis i el GSSP varen ser aprovats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia i posteriorment ratificats per l'Unió Internacional de Ciències Geològiques en maig de 2021.[2][3][4]

El sostre del Coniaciense es definix per el GSSP de la base del Santoniense, que es caracterisa per la primera aparició del bivalvat inocerámido Platyceramus undulatoplicatus.[5]

Aflorament clàssic del Coniaciense en Cognac (Charanta, França)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ICS. «Global Boundary Stratotype Section and Points» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  2. 2,0 2,1 Walaszczyk, I., Čech, S.; Crampton, J. S.; Dubicka, Z.; Ifrim, C.; Jarvis, I.; Kennedy, W. J.; Lliges, J. A.; Lodowski, D.; Pearce, M.; Peryt, D.; Sageman, B. B.; Schiøler, P.; Todes, J.; Uličný, D.; Voigt, S.; Wiese, F.; Linnert, C.; Püttmann, T. i Toshimitsu, S.(2022).45
    181-220.doi:10.18814/epiiugs/2021/021022.
  3. ICS. «GSSP for Coniacian Stage» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  4. Subcommission on Cretaceous Stratigraphy. «Golden spike ceremony Coniacian GSSP - September 19, 2023» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  5. Lamolda, M. A.; Paul, C. R. C.; Peryt, D. i Pons, J. M.(2014).37
    2-13.doi:10.18814/epiiugs/2014/v37i1/001.