Lampetra fluviatilis
La lamprea de riu (Lampetra fluviatilis) és una espècie de peix agnato (sense mandíbules) del orde Petromyzontiformes, una de les poques espècies actuals de la seua classe Hyperoartia. D'uns 30-40 cm de llarc, posseïx una boca en forma circular capaç de rosegar; en ella se subjecta al seu assut, comportant-se com predador/paràsit de la mateixa.
Viu en aigües poc profundes. Té un cicle de reproducció similar al salmón, ya que naixen en els rius i després es dirigixen al mar, i quan aplega el moment de procrear es dirigixen novament al riu.[1]
L. fluviatilis, posseïx sèt orificis branquiales, característica dels agnatos; posseïxen una aleta dorsal primària, una aleta dorsal secundària i una aleta cabal.
Descripció
[editar | editar còdic]La medida adulta de les lampreas de riu és de 25 a 40 cm (10 a 16 polzades) en rius i de fins a 28 cm (11 polzades) en #llac. El seu cos, molt allargat, és d'un color gris obscur uniforme en la seua part superior, llaugerament groguenc-blanquecino en els costats i per davall un blanc pur. Com totes les lampreas, estos peixos carixen d'aletes pares i posseïxen un disc de succió circular en lloc de mandíbules. Tenen un sol orifici nassal i sèt chicotets forats de respiració a abdós costats darrere de l'ull. Les dents són esmolades. Presenta un tamany superior a la lamprea de riera (Lampetra planeri), aixina com una separació major de les dos aletes dorsals.
Distribució
[editar | editar còdic]La lamprea de riu europea es troba en aigües costeres al voltant de casi tota Europa, des del noroest del Mar Mediterrànea al nort dels #llac de Finlàndia, Escòcia, Noruega (Llac Mjosa), Gales (Cors Caron), i Rússia, incloent rius dels Alps. Inicialment, en 1996, el seu estat de conservació va ser calificat ”casi amenaçat”, pero des de l'any 2008 ha segut classificat “de preocupació menor”, una volta recuperades les seues poblacions despuix dels problemes de contaminació en Europa central i occidental. Una evaluació regional per al Mar Bàltica va publicar en 2014, no obstant, a la lamprea de riu classificada com ”casi amenaçada” de nou. En Espanya es considera presuntament extinta segons el Llibre Rojo dels Vertebrats d'Espanya.[2]
Assut
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que la majoria de les lampreas, esta espècie s'alimenta com un ectoparásito i paràsit dels peixos. S'aferra als flancs o les brànquies dels peixos en el seu lechón i escofinas en els teixits d'avall.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Les lampreas de riu pertanyen al mateix gènero que la lamprea de riera i es creu que estan molt estretament relacionades. Actualment es pensa que les lampreas de riera i les fluvials europees són una espècie parell, lo que significa que la lamprea de riu representa la forma anadrómica de la lamprea de riera resident. No obstant, esta és un àrea que encara s'està investigant activament.
Cicle reproductiu
[editar | editar còdic]La lamprea de riu europea té un cicle de reproducció similar al del salmón. Estes migran aigües dalt des de la mar fins a les zones de desove en autumne i hivern.[3][4] L'activitat de desove és major en primavera (com la lamprea de riera) i, despuix del desove, els adults moren. Les larves jóvens, conegudes com ”ammocoetes”, passen varis anys en #sediment blans abans de migrar a la mar com els adults. Es pensa que estos peixos passen dos o tres anys en els hàbitat marins abans de fer el viage de tornada per a desovar.
Estadístiques
[editar | editar còdic]Com ammocoetes, és difícil l'identificació d'estos animals més allà de nivell de gènero (Lampetra) per la seua similitut en les lampreas de riera. Fan un promig de 30 cm de llongitut en l'edat adulta, i algunes poden ser considerablement més chicotetes (20 cm), pero en qualsevol cas són clarament majors que les lampreas de riera en etapa adulta (12-14 cm). Per lo general pesen 150 g de la massa, i la seua esperança de vida màxima és aproximadament de 10 anys.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Silva, S., Lowry, M., Macaya-Solis, C., Byatt, B., & Lucas, M. C. (2017). Ca navigation locks be used to help migratory fishes with poor swimming performance pass tidal barrages? A test with lampreys. Ecological engineering, 102, 291-302
- ↑ Llibre Rojo dels Vertebrats d'Espanya. Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació.http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/servicios/banco-senyes-naturalea/informacion-disponible/llibre_roig_vertebrats.aspx
- ↑ Masters, J. I., Jang, M. H., Ha, K., Bird, P. D., Frear, P. A., & Lucas, M. C. (2006). The commercial exploitation of a protected anadromous species, the river lamprey (Lampetra fluviatilis (L.)), in the tidal River Ouse, north‐east England. Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, 16(1), 77-92.
- ↑ Silva, S., Macaya-Solis, C., & Lucas, M. C. (2017). Energetically efficient behaviour may be common in biology, but it is not universal: a test of selective tidal stream transport in a poor swimmer. Marine Ecology Progress Séries, 584, 161-174
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Lampetra fluviatilis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lampetra fluviatilis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Lampetra fluviatilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.