Aulacomya atra
Aulacomya atra (escrita en freqüència erròneament Aulacomya ater), cridada comunament choro o chorito en Perú, cholga o cholgua en Chile i Argentina, és una espècie de molusc bivalvat filtrador, nativa d'Amèrica del Sur, pertanyent a la família Mytilidae. Li la troba en les costes Perú i Chile, específicament des del Callao fins al canal de Beagle, aixina com en l'Archipèlec Juan Fernández.[1] En l'Atlàntic americà la seua distribució va des del sur de Brasil, passant per la costa patagónica argentina, fins a Terra del Fòc i Illes Malvines.
És una espècie comestible, que aplega a medir 170 mm de llarc[2] i forma part del menjar típic de Chile, principalment dels archipèlecs del sur: Calbuco, Chiloé i Guaitecas.
També li la troba en els costes de Nova Zelanda i en Àfrica del Sur (a on aplega a medir 90 mm de llarc),[3] des de Namíbia fins a Port Alfred, Suràfrica, des del intermareal fins als 40 m.[4] Li la troba introduïda des d'Amèrica del Sur en Fiort Moray, Escòcia, Europa.[5]
_-_Mytilidae_-_Mollusc_shell.jpeg){kind=link}
La closca mitiliforme té la vora central cóncava en la majoria dels eixemplars, mentres que el dorsal és notòriament més prominent cap a la mitat posterior de la valva. Externament presenta estrías concèntriques de creiximent i costelles radials (estos recalats perpendiculars la diferencien de l'exterior dels choros sabates o maltones: Choromytilus chorus). El perióstraco és de color negre-azuloso lluent a café obscur; els umbos són curvats i puntaguts; la charnela té una única dent en la valva esquerra. L'interior de les valvas és nacarado.[6]
Usos en el passat per les poblacions humanes
[editar | editar còdic]
Les cholgas varen ser una de les principals espècies de moluscs consumides per les poblacions caçadores recolectores de la Patagonia argentina, junt en les clòchines (Mytilus chilensis) i els tels (Nacella magellanica). Açò s'evidencia per la gran cantitat de llocs arqueològics de tipo concheros que es troben a lo llarc de, pràcticament, tota la costa patagónica. També es va aprofitar la seua carn en les costes atlàntiques de Terra del Fòc[7] i, en menor mida, en el canal Beagle, encara que allí no varen ser el molusc més explotat.[8][9] La seua presència en estos llocs és per la pràctica del marisqueo en les costes propenques i la seua descarte entorn als llocs de vivenda.
També s'han registrat algunes closques sanceres, o en evidències de modificacions antrópicas, en varis llocs arqueològics de l'interior de les províncies de Neuquén i Santa Creu. Per un atre costat, les closques de Aulacomya atra es varen amprar a la seua volta per a confeccionar chicotetes contes de collar, que es caracterisen per tindre una de les seues cares de color violáceo en les costelles.[10][11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fancs (1984). La terra en que vivim, Santiago de Chile: Editorial Antàrtica, p. 245.
- ↑ Bucege en l'Universitat de Valparaíso; accés 11.09.2013
- ↑ Day, J.H. 1969. Marine Life on South African Shores Balkema, Cape Town
- ↑ Branch, G.M., Branch, M.L, Griffiths, C.L. and Beckley, L.E (2005): Two Oceans: a guide to the marine life of southern Africa ISBN 0-86486-672-0
- ↑ Magellan mussel Aulacomya ater [1] archivat en Wayback Machine. Joint Nature Conservation Committee; accés 11.09.2013
- ↑ Aulacomya atra en Macrofauna.cl [2] archivat en Wayback Machine.; accés 11.09.2013
- ↑ Revista Chilena d'Antropologia.0(29)ISSN 0719-1472.doi:10.5354/0719-1472.2014.36204.Consultat el 2022-05-25.
- ↑ Verdún Castello, Ester (2014). «El consum de moluscs en societats caçadores-recolectores de Terra del Fòc (Argentina)», J. Oria i A. Tivoli (ed.). Caçadors de mar i terra. Estudis recents en arqueologia fueguina, Ushuaia: Editora Cultural Terra del Fòc, pp. 363-387. ISBN 9789872969479.
- ↑ Interseccions en Antropologia.21(1)
- 43–55.Consultat el 2022-05-28.
- ↑ Arqueomalacología: abordages metodològics i casos d'estudi en el Con Sur.
- 217-253.Consultat el 24/05/2022.
- ↑ La zaranda d'idees.14(1)
- 9–24.ISSN 1853-1296.Consultat el 2022-05-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aulacomya atra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.