Anar al contingut

Choromytilus chorus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Choromytilus chorus

Choromytilus chorus, cridat comunament choro sabata i choro maltón, és una espècie de molusc bivalvat filtrador de la família Mytilidae nativa d'Amèrica del Sur, a on li la troba en les costes de Chile i Perú, específicament des de Pacasmayo fins al estret de Magallanes i Terra del Fòc; habita profunditats entre els 4 i 20 m, adherits a substrats durs com a roques o pedres.[1]

Descripció

Les closques són, en l'exterior, de color pardo negrenc a violáceo i presenten llínees concèntriques (pero carixen de les costelles radials o recalats perpendiculars que distinguixen a les cholgas (Aulacomya atra); té una dent en la valva dreta i dos en l'esquerra. Internament les valvas són nacaradas d'un color més clar que la part externa i sense llínees concèntriques.

Entre abdós valvas es troba el cos del choro, que és bla i està cobert per un teixit cridat mant, que envol els òrguens interns tals (massa visceral, palpos labials, peu, brànquies i gònades). La diferència de sexe entre femelles i mascles està marcada pel color de les gònades: les de les primeres són obscures. Els espermatozoides dels mascles i els ovòcits de les femelles es formen en les parets dels folículs i en el moment de la posada, són expulsats a la cavitat paleal pel poro genital i posteriorment a l'exterior a través del sifón exhalante.[2]

Normalment maduren sexualment durant el primer any de vida en l'época de primavera-estiu sempre i quan existixca un adequada cantitat d'aliment i condicions ambientals que permeten la formació d'òvuls i espermios. La salinitat i la posició sobre el fondo semblen no tindre influència directa en l'elaboració dels productes sexuals o gametogénesis. Quan s'ha conseguit la maduració sexual, els òvuls i espermios són lliberats a l'aigua, a on es produïx la fecundació. Quan els gamets es troben a punt per a ser emesos al mig, l'animal entra en un estat inestable; es torna molt sensible a la menor excitació i ella respon en l'emissió dels productes sexuals. Per això, qualsevol variació brusca del mig —temperatura, salinitat, pressió hidrostàtica, acció mecànica—, provoca la posada. Just despuix de la fecundació se segmenta l'ou i passades algunes hores apareix una larva ciliada que no posseïx closca ni s'alimenta del mig; posteriorment es desenrolla en l'anomenada larva veliger, que sí posseïx closca i s'alimenta; res ajudant-se d'una estructura denominada vel. El seu desenroll és continu, fins a alcançar l'estat premetamórfico o pediveliger, que es caracterisa per tindre un tamany que varia des de 240 a 300 micrones, un peu mòvil, taca ocular i un vel que en el temps es va perdent. El peu li ajuda a desplaçar-se per a buscar un substrat; en trobar-ho es fixa i adquirix l'aspecte extern d'un adult rebent el nom de postlarva; a partir d'eixe moment solament es dedica a créixer, fins a alcançar la seua talla comercial.[2]

Consum humà

Choro sabata

És una espècie comestible, que aplega a medir 200 mm de llarc i forma part del menjar típic de Chile. Precisament pel seu gran tamany i el seu alt valor alimentici és una de les espècies de mitílidos més apetida, lo que va conduir tempranament, en els anys 1940, a la sobreexplotació dels bancs naturals de Choromytilus chorus, per lo que el govern de l'época va propiciar el cultiu d'esta espècie en centres acuícolas en el sur del país (X regió).[3]

En Chile —el choro sabata es concentra principalment entre l'octava i undècima regió, trobant-se en zones de baixa salinitat, especialment en sector a on es mescla aigua dolça en aigua de mar, zona denominada estuari— s'han realisat estudis i experiments per a modificar genèticament les gònades de les femelles. Açò es deu que el color obscur que presenten desagrada a algunes persones, per lo que per a comercialisar exitosament esta espècie, especialment en l'estranger, els científics tracten d'otorgar-li un to més "apetecible" per al consumidor.[4]

Se li troba introduït en el Regne Unit.

Referències