Armada de Chile
La Armada de Chile és una institució militar chilena i branca naval de les Forces Armades de Chile. La seua missió és contribuir a la defensa nacional de la nació a fi de salvaguardar l'existència de l'Estat Nació Chilé, i garantisar l'eixercici de la sobirania nacional. Complix tant les funcions pròpies d'una marina de guerra com d'una guàrdia costera. Es constituïx per l'Esquadra Nacional, la Força de Submarins, l'Aviació Naval i l'Infanteria de Marina. La llabor de guàrdia costera o Policia Marítima, es desenrolla per llei exclusivament per les Autoritats Marítimes i els seus delegats, per mig de les Governacions Marítimes, Capitanies de Port, i Alcaldies de Mar, eixercint tasques per a resguardar la seguritat de la vida humana en la mar i combatre els delictes dins de la seua jurisdicció a nivell nacional. Ademés, de resguardar diferents àmbits com la navegació de naus mercants, els ports i terminals, la peixca i el mig ambient aquàtic, entre uns atres, contant per a això, en variats mijos terrestres, marítims i aéreus.
Història
Antecedents
En l'época de l'en Chile, país insular per la seua geografia, hi havia idees difusas sobre l'importància de la mar, encara que en varis próceres existia consciència de l'importància d'est per a la supervivència de la república. Va costar comprendre que el Poder Naval no s'improvisa i que és necessari crear-ho en temps. Durant el sigle XIX el país es va vore envolt en varis conflictes en els que el domini de la mar va ser determinant per al triumfo de les armes chilenes, pero al final d'estos, per economia, s'oblidava l'importància de contar en una Armada, desmantellant-se la major part de les unitats existents. Solament al final de la Guerra contra Espanya els governants chilens varen deprendre la lliçó i varen crear una Armada eficient i preparada. Chile posseïx una costa de més de 4300 quilómetros de llarc que es proyecta cap a la conca del Pacífic. Distància equivalent a l'existent entre Noruega i Marroc.
Sigle XIX – Inici i desenroll
El general José Miguel Carrera va ser qui va adquirir i va equipar les primeres naus destinades a l'Armada de Chile, pero no varen alcançar a aplegar a Chile ni varen poder issar el seu pabelló. Es considera que va ser en el govern del capità general Bernardo O'Higgins Riquelme, en 1817, quan va nàixer l'Armada de Chile. Assegurada l'independència de Chile, els assunts navals varen estar a càrrec del governador polític i administratiu de Valparaíso, secundat pel capità de port. El 15 d'octubre de 1817 es va designar a dò Juan José Tortel com a Comandant interí de Marina. En 1818 es va crear la Primera Esquadra Nacional, l'Acadèmia de Jóvens Guardiamarinas, l'Infanteria de Marina i la Comissaria de Marina i es varen dictar les primeres disposicions per a la seua organisació. El 10 d'octubre de 1818 va salpar de Valparaíso al mando del capità de navío Manuel Blanco Encalada la Primera Esquadra Nacional composta per el navío Sant Martín, la fragata Lautaro, la corbeta Chacabuco i la fragata Araucano. La seua missió era interceptar en el sur, a l'altura de l'illa Mocha un comboi de naus espanyoles que duyen reforços a El Callao. L'esquadra va obtindre la seua primera victòria en el port de Talcahuano, el 28 d'octubre d'eixe any, en la captura de la fragata espanyola Reina María Isabel. A principis de 1818 el govern de Chile va contractar a Lord Thomas Alexander Cochrane, marí britànic d'orige escocés, al que li va otorgar el grau de vicealmirante i ho va designar cap de l'Esquadra, esquadra en la qual Chile i Argentina esperaven obtindre el domini del Pacífic per a enviar una expedició libertadora al Perú.
- Cochrane a la seua volta va contractar casi exclusivament oficialitat angloparlante (britànics i nortamericans) mentres que la marinería va estar composta majoritàriament per chilens. Tots estos varen assentar l'escola de la Marina Chilena. En ells conseguiria importants triumfos, destacant-se la Pren de Valdivia, el port més defés i artillado despuix del Callao. Conseguida l'independència de Perú, el govern va decidir dissoldre l'Esquadra pels greus problemes financers que enfrontava. En 1836, Chile i la Confederació Argentina, per separat i sense formar aliança li varen declarar la guerra a la Confederació Perú-Boliviana, per a això es va tindre que formar novament una Esquadra, la que al mando de l'ara vicealmirante don Manuel Blanco Encalada va salpar el 19 d'octubre de 1836, sent coneguda com la Primera Campanya Restauradora, la que va culminar sense èxit, firmant-se el Tractat de Paucarpata. Després va vindre una Segona Campanya Restauradora a on l'Eixèrcit, esta volta al mando de Bulnes va conseguir la victòria: Prèviament, l'Armada havia derrotat al seu similar confederada en el Combat Naval de Casma. Terminada esta guerra en el triumfo de Chile, el govern novament va desarmar l'Esquadra per economia. En 1865, Chile es va unir al Perú en el conflicte en Espanya, declarant-li la guerra (guerra Hispà-Suramericana), per ad açò una volta més va tindre que formar una Esquadra. En esta guerra marítima, pese a la captura de la goleta Covadonga, Valparaíso va ser bombardejat per l'Esquadra espanyola el 31 de març de 1866. Chile en esta ocasió va deprendre la lliçó de l'importància de contar en naus de guerra en forma permanent obtenint l'entrega de dos corbetes retingudes en Anglaterra i ordenant la construcció de dos blindats que tindrien en el futur gran importància.
- Artícul principal → Armada de Chile durant la Guerra del Pacífic.
En 1879 Chile va declarar la guerra al Perú i Bolívia en la que es va denominar guerra del Pacífic. En els inicis d'esta confrontació, es va efectuar el Combat Naval de Chipana i posteriorment, el 21 de maig de 1879 es va desenrollar el combat naval d'Iquique, en el qual el Capità de Fragata Arturo Prat Chacón al mando de la corbeta Esmeralda va morir barallant contra el monitor Húascar fins a l'afonament de la seua nau: El moment clau de la guerra que marcaria el seu desenroll i posterior desenllaç. En esta guerra va haver tres accions navals més, que en curt temps varen permetre a l'Esquadra chilena conquistar el domini de la mar i transportar al Eixèrcit de Chile als seus teatres d'operacions en les províncies peruanes de Tarapacá, Tacna i finalment en l'invasió de la capital peruana Llima. Estes varen ser, el mateix 21 de maig de 1879, en la que el capità de corbeta Carlos Condell de la Haza, al mando de la goleta Covadonga va afonar a la fragata blindada Independència, disparant les seues armes, luego que esta encallara en persecució de la Covadonga. I el 8 d'octubre del mateix any en que l'Esquadra chilena al mando del capità de navío Galvarino Riveros, en el combat naval d'Angamos, va capturar al Monitor Huáscar, navío que despuix de feroç lluita va ser incorporat a l'Esquadra chilena, morint heroicamente el seu comandant, Miguel Grau. El tercer fet és el Desembarc i Pren de Pisagua, recolzat per l'Esquadra. Posteriorment l'Armada es va dedicar al respal i transport del Eixèrcit, participant activament en la seua artilleria en Arica, Chorrillos i Miraflores. Un fet anecdòtic va ser la Colo Colo, una llancha torpedera de l'Armada de Chile durant la guerra del Pacífic que va ser transportada en un vagó de ferrocarril, en el port d'Ilo de la costa peruana, fins al port de Puno, en el Llac Titicaca i despuix els ingeniers i mecànics chilens la rearmen per a llançar-la a l'aigua. Aixina inicia diversos patrullajes, constituint-se en el primer buc de guerra estranger en navegar en el Titicaca i el primer buc de guerra chilé que solca les aigües més altes del món. Durant la guerra del Pacífic i en els anys posteriors, el govern va ordenar la construcció de bucs de dos travessies, dos cazatorpederos i la modernisació de dos blindats a drassanes britàniques. Es varen incorporar al servici torpedos autopropulsados de procedència italiana, es fortificó el port militar de Talcahuano, en el que es va iniciar la construcció del primer dic sec, es varen implementar les primeres escoles d'especialitats en màquines a vapor i es va dictar una llei que permetria la construcció d'un acorazar i dos travessies. A fins de sigle, l'Armada es va vore envolta com a protagonista en un enfrontament fratricida, la Guerra Civil de 1891. Guerra en la que el bando del Congrés recolzat per l'Armada va obtindre el triumfo. En l'àmbit netament naval, va haver un combat en el que dos cazatorpederos, amprant torpedos varen afonar a un blindat. Per primera volta a nivell mundial, una nau acorazar era afonada per un torpedo.
XX - Tecnologia
- Artícul principal → Carrera armamentista naval entre Argentina i Chile.
Al començament d'el XX l'Armada havia alcançat un alt grau de preparació professional, lo que li va permetre tripular i operar les modernes naus que estaven engrossant la seua llista naval. En eixa época Chile enfrontava una espècie de pau armada per la delimitació limítrofa en Argentina per l'extrem austral. Ademés de freqüents protestes obreres. Lo anterior i la bonança econòmica derivada dels ingressos del salitre i del coure, varen permetre al govern efectuar un nou procés d'adquisicions: Una travessia i tres destructors en Gran Bretanya, i es va ordenar la construcció en drassanes d'eixe mateix país de dos acorazar. La crisis en Argentina va ser detinguda per la diplomàcia, terminant en els cridats Pactes de Maig firmats el 28 de maig de 1902, els que varen incloure una convenció de llimitació dels armament navals. Chile va deure vendre els dos acorazar i Argentina va fer lo mateix en similars naus. Posteriorment, el govern va aprovar una llei de renovació de les naus de l'Esquadra la que va donar naiximent al Pla Centenari, que en resum va consistir en ordenar la construcció en drassanes britàniques de dos acorazar de 28 000 tonellades, sis destructors de 1500 tonellades, i a una firma nortamericana la construcció de dos submarins de 340 tonellades. la Primera Guerra Mundial va postergar i va alterar el Pla Centenari; de totes les naus enviades a construir solament dos destructors varen aplegar al país abans de l'esclat de la conflagración i l'acorazar "Almirant Latorre" una volta terminada esta. Cap a fins de la Gran Guerra, el govern britànic va oferir compensar a Chile per la privació de les naus enviades a construir, i que havia amprat en el conflicte, i va oferir entregar-li cinc submarins tipo H, nous, que estaven internats en drassanes d'Estats Units, degut a que este tercer país encara permaneixia neutral.[1] Ademés es va oferir una partida d'aeronaus. El govern va acceptar la compensació proposta i ademés va comprar un sext submarí, les aeronaus varen ser destinades a l'Armada i a l'Eixèrcit. El modern acorazar “Almirant Latorre”, recorregut i modernisat en el Regne Unit, després de ser amprat per l'Armada britànica, va aplegar a Valparaíso el 20 de febrer de 1921. Esta nau de 194 metros d'eslora, 28 metros de mànega i 9 metros de calat mig, desplaçava 28 000 tonellades. El seu armament consistia en 5 torres dobles en canons de 14 polzades, 16 canons de 6 polzades i 2 canons antiaèreus de 3 polzades; contava ademés en 4 tubos lanzatorpedos de 21 polzades. Esta nau va ser un element disuasivo en les relacions internacionals de Chile durant tot el temps que va estar en servici actiu, més de 30 anys i cal destacar que Chile va ser l'únic país, a banda de les potències de l'época, en adquirir un acorazar despuix de la Primera Guerra Mundial. el BB Almirant Latorre va ser l'unitat de batalla clàssica de major tamany, desplaçament i bateria principal de major calibre operada per nació hispà parlante alguna. La seua arribada va obligar a construir un segon dic sec, més gran en Talcahuano i l'ampliació d'alguns tallers i maestranzas. Els seus sistemes d'armament i de propulsió varen constituir una escola per a les generacions de marins que varen passar per les seues cobertes. Les escoles d'especialitats varen deure millorar i actualisar els seus programes, laboratoris i professors. Les compensació post Primera Guerra Mundial varen donar naiximent a les activitats de la força de submarins i de l'Aviació Naval, pioneres en Amèrica del Sur. En la década de 1920, el “Latorre” va ser enviat al Regne Unit a modernisar els seus sistemes de control de tir, més canvi d'armament antiaèreu per 4 canons de 4 polzades antiaèreus, canvi de les seues calderes a carbó per petròleu, adició de protecció (bulges) antitorpedos en els seus costats, canvi de la seua maquinària auxiliar i en els seus sistemes de comunicacions. El buc va retornar al país a mitan de 1931, pujant el seu desplaçament a 32 000 tonellades. També es va manar a construir en el Regne Unit sis destructors que es varen denominar classe “Serrano”, i es varen adquirir tres submarins classe “O” i un buc mare de submarins. Es varen adquirir ademés dos petrolers.
En setembre de 1931 va ocórrer una gresca en l'Esquadra, en l'agrupació de bucs d'instrucció, en la base naval de Talcahuano i en la base aérea de Quintero de la Força Aérea. Este episodi, conegut com la Sublevació de l'Esquadra, va anar en protesta per una important rebaixa dels sòus i la greu situació econòmica del país. l'Eixèrcit va derrotar als amotinats en terra i la Força Aérea va atacar en bombes a les naus de l'Esquadra, dies despuix el moviment va ser sofocat comprovant-se ingerències polítiques en els amotinats. Chile en la década de 1930 vivia una difícil situació econòmica, la que es va traduir en la decadència de l'esquadra d'acorazar i travessies que posseïa l'Armada; la majoria de les naus varen ser donades de baixa i es va aplegar a 1940 en l'Esquadra reduïda a l'acorazar “Latorre” i una divisió de destructors de la classe “Serrano”. Durant la Segona Guerra Mundial, l'Esquadra va efectuar entrenament i quan se li va declarar la guerra a Japó, va efectuar llabors de patrullaje. Al final del conflicte el govern va adquirir tres fragates i tres corbetes construïdes en Canadà i equipades en els Estats Units. Estos bucs antisubmarinos varen aplegar a Chile entre els anys 1946 i 1947. En 1942 s'havia dictat una llegislació especial, que es coneix com la Llei de Travessies i que va ser l'orige de la renovació del material de les Forces Armada. Pel que fa a l'Armada es va canviar l'orige de les seues adquisicions des d'Europa als Estats Units.
_underway,_circa_in_1951_(NH_98907).jpg)
En 1952 es varen adquirir en Estats Units dos travessies llaugeres de la Classe Brooklyn, els que varen aplegar a Chile eixe mateix any. L'incorporació d'estes naus va significar un important alvanç tecnològic en l'Armada, especialment pels seus sistemes de control de tir que contaven en computadors analògics mecànics i pels radars de vigilància de guerra electrònica i de control de fòc, els primers en aplegar al país. En la década de 1960 es varen adquirir dos destructors de la Classe Almirant en el Regne Unit, i dels Estats Units es varen rebre dos submarins Classe Fleet, dos destructors de la Classe Fletcher i quatre destructors escolta tipo APD. A partir de l'any 1954 va renàixer l'Aviació Naval, la que va operar activament en les unitats de superfície per mig de l'ocupació d'helicòpters en la guerra antisubmarina i en llabors d'exploració i rescat. Els destructors de la classe “Almirant” varen ser els dos primers bucs que varen rebre sistemes de missils antiaèreus. A cada u se li varen instalar dos montages cuádruples per a llançar missils SAM Siga Cat de fabricació britànica. Esta instalació es va efectuar en 1962 en l'Atarassana Naval de Talcahuano. Chile va ser la primera nació llatinoamericana en contar en missils en les seues naus. En la década de 1970 l'Esquadra estava composta per les dos travessies classe “Brooklyn” i pels dos destructors classe “Almirant”, als quals se sumaven eventualment alguns destructors APD. Es va comprar a Suècia la travessia “Latorre” i en 1974 varen aplegar des d'Estats Units dos destructors de la classe “Sumner”. En 1967, en la guerra dels Sis Dies, una llancha ràpida egipcíaca va afonar un destructor israelita per mig de l'ocupació de missils llançats a llarga distància. Esta acció va constituir una fita en l'història de la tàctica i tecnologia naval. Des d'eixa data les grans potències varen escomençar a desenrollar missils superfície-superfície. Chile va optar per equipar a les seues naus en missils francesos MBDA Exocet MM-38.
El President Frei Montalva va encarregar a drassanes britàniques la construcció de dos fragates de la classe “Leander”, entre 1968 i 1970, en les Drassanes de Yarrow Co. Ltda. d'Escòcia i la modernisació dels dos destructors classe “Almirant”. Estes quatre naus varen ser equipades en llançadors de missils Exocet MM-38 i se'ls va instalar moderns equips de detecció submarina. Novament l'incorporació d'estos sistemes d'armes varen produir un alvanç tecnològic important en la capacitació del personal naval en el camp de l'electrònica i dels sistemes digitals. L'11 de setembre de 1973, l'Armada, en conjunt en les atres branques de les Forces Armada i Carabineros de Chile, va participar en el colp d'Estat que va derrocar al govern de Salvador Dellà, integrant l'almirant José Toribio Merino la Junta Militar de Govern que es va formar. A mitan de la década de 1970, novament la situació veïnal va empijorar, va haver tensió en la frontera en Perú i Bolívia, i especialment en Argentina, a conseqüència del Conflicte del Beagle. L'Esquadra va ser posada en peu de guerra i movilisada al mando del Vicealmirante Raúlópez Silva a la zona del Cap de Forns, i l'Infanteria de Marina va ser desplegada en les Illes Picton, Lennox i Nova en la decisió d'impedir l'eixecució de l'Operació Sobirania de la Flota de la Mar Argentina. En eixa época es varen adquirir avions d'exploració marítima Embraer P-111 en Brasil i helicòpters Alouette de França.
Durant la década de 1980 les travessies tipo “Brooklyn i el “Latorre” varen aplegar a la seua obsolescència. Per a paliar esta situació es va concebre un programa de modernisació de les naus de l'Esquadra. Frut d'este programa varen aplegar un petroler de flota i quatre destructors britànics de la classe “County”. El programa va incloure la modernisació, en la planta d'Asmar de Talcahuano, de les dos fragates classe “Leander” i novament dels dos destructors classe “Almirant” als que se'ls varen renovar els seus sistemes d'armes, de detecció i de guerra electrònica.
A França se li varen adquirir helicòpters Cougar de gran versatilitat i capacitat tant antibuque (en missils Exocet AM 39) com antisubmarina. El programa es va completar en la década de 1990 en la tongada dels destructors classe “Sumner” per dos fragates britàniques de la classe “Leander”. A fins de la década de 1980, els destructors de la classe "County" varen ser modernisats en l'instalació de missils SAM Barak 1 de llançament vertical, constituint-se l'Armada de Chile en la primera i única armada del continent en incorporar en els seus bucs este sistema de llançament d'armes. Dins del mateix programa les fragates de la classe "Leander" varen rebre missils superfície-superfície Exocet MM-40. Tant els destructors "County" com les fragates "Leander" originals varen ser adaptats per a embarcar helicòpters Cougar, adaptant-se'ls els hangars i instalant-els en les cobertes de vol el sistema de captura d'helicòpters ASIST. En açò, 4 unitats de l'Esquadra quedaven adaptades per a portar els Cougar. La necessitat d'incrementar l'alcanç de l'exploració aeromarítima per a amprar eficaçment els missils AM-39 embarcats en els Cougar va dur a l'Armada a adquirir avions P-3A a EE. UU, que varen ser modernisats en Chile i denominats P-3ACh.[2]
_at_Pearl_Harbor_on_21_June_2004_(040621-N-5539C-001).jpg){kind=link}
Finalment i en sintonia en els canvis tecnològics de l'época, es varen encarregar 2 submarins oceànic Tipo 209 a les drassanes Alemanes Howaldswerke, els que varen ser batejats com a Capità Simpson i Comandant Thompson.
Dictadura i violacions als DD. HH
L'armada és responsable de violacions als drets humans durant la dictadura militar. Un cas emblemàtic són les detencions i tortures realisades en el buc insígnia 'L'Esmeralda'.[3][4] En el Buc Escola les detencions es varen concentrar en setembre de 1973. Durant eixe més L'Esmeralda va estar en el Port de Valparaíso, en el molo d'abric, al costat del Buc Lebu. D'acort als antecedents entregats a la Comissió Nacional de Presó Política i Tortura (Comissió Valech), hòmens i dònes que varen ser duts a l'Esmeralda, varen ser colpejats des del moment de la detenció, maltractats i amenaçats; a bordo de la nau, varen seguir les golpizas.[5]
Segons ha quedat expressat en l'Informe Rettig varen ser varis els barcos (Lebu, Maipo i l'Esmeralda) i instalacions (Base Aeronaval El Belloto, Centre d'Illa Riesco, Quarter Silva Palma, el gimnasi de la Base Naval de Talcahuano, Illa Quiriquina, Illa Dawson, entre atres llocs a lo llarc de Chile) utilisades per a la detenció, violència sexual, i tortures sistemàtiques a persones per part de l'institució.[6]
Existixen diversos testimonis sobre estos fets, en l'Informe Rettig es varen recopilar relats de víctimes:
Al començament d'el XXI, el transport marítim movilisa més del 80 % del comerç exterior chilé. La mar ha permés el desenroll d'activitats vitals per a l'economia, com són la peixca, l'acuicultura i el turisme. Ademés s'han descobert vasts jaciments d'hidrats de gas en algunes zones del subsol marí que podrien ser fonts d'energia en el futur. En este context, l'armada va desenrollar un proyecte cridat "Fitora" que consistia en la construcció de 8 fragates en les drassanes d'ASMAR per un monte estimat en 1600 millons de dólars.[7] Per la falta de voluntat política de la classe dirigent de l'época i coincidint en la solsida de material de guerra d'última tecnologia per part de les potències europees en vista del fi de la guerra freda i els costs que implicaven mantindre grans atarassanes. L'Armada va decidir renovar d'esta forma la seua flota de combat, situació que li ha permés reemplaçar les seues unitats de llínea obsoletes per modernes naus britàniques i neerlandeses, les fragates britàniques tipo 22 i 23 i les fragates neerlandeses tipo L i M, totes naus lanzamisiles en capacitats oceàniques per a la guerra de superfície, antiaèrea i antisubmarina. Açò li ha permés integrar i assimilar noves tecnologies que es troben homologades en les principals armes de l'OTAN permetent la interoperabilidad en diferents armada del món. Per a la seua força de submarins ha incorporat dos nous submarins tipo Scorpene construïts en Europa per un consorci franc-espanyol. Estos varen reemplaçar als antics submarins tipo “Oberon”. Els submarins tipo 209 varen ser modernisats duts a un estàndart similar als Scorpene en matèria d'electrònica i armament, inclosos ellançament de missils. Durant l'any 2020 l'Armada compra a Austràlia dos fragates per 70 millons de dólars (aproximadament 52500 millons de pesos chilens).[8][9]
Organisació
L'Armada està baix el mando de l'Almirant qui ostenta el càrrec de Comandant en cap de l'Armada. Per a l'eixercite de les seues funcions és assessorat per diversos organismes que depenen directament d'ell. L'Armada de Chile té cinc bases generals a lo llarc del país:
- Primera Zona Naval - Valparaíso
- Segona Zona Naval - Talcahuano
- Tercera Zona Naval - Punta Arenes
- Quarta Zona Naval - Iquique
- Quinta Zona Naval - Port Montt
Forces operatives
El Comando d'Operacions Navals és l'organisme que conduïx l'entrenament de les forces navals en temps de pau i les operacions en temps de guerra. Del Comando d'Operacions Navals depenen: L'Esquadra Nacional, la Força de Submarins, l'Infanteria de Marina, l'Aviació Naval, el Comando Amfibi i de Transports Navals i el Comando de Forces Especials. El Comando de Misileras Sur depenia de la Tercera Zona Naval pero es va donar de baixa a contar de l'any 2015. Per una atra part, el Comando de Misileras Nort depén de la Quarta Zona Naval. Les cinc Zones Navals corresponen a la divisió territorial de l'Armada i posseïxen funcions marítimes, defensives i guarnicionals, ademés de ser les bases llogístiques de les Forces Navals de l'Institució. Les Zones Navals desenrollen la funció marítima per mig de les Governacions Marítimes i alberguen a les Bases Navals, entitats llogístiques, a les escoles institucionals i a tot el soport de mando, tècnic i administratiu institucional.
Educació naval especialisada
L'Armada des dels seus inicis s'ha preocupat preferentment de la preparació de les seues tripulacions. Des de sempre li ha otorgat igual importància a la preparació tècnic-professional del personal, com d'imbuirlos en els principis valóricos i de fortalea moral que els permeten sobrepondre's a qualsevol adversitat. La Direcció d'Educació de l'Armada és l'organisme que té per missió formar al personal de l'institució lo que efectua en establiments dividits en tres nivells:
- Educació Naval Bàsica que realisa en les seues dos escoles matrius, l'Escola Naval Arturo Prat per a oficials i l'Escola de Grumetes Alejandro Navarrete Cisterna per a gent de mar.
- Educació Naval Especialisada que s'efectua a través de l'Acadèmia Politècnica Naval en les seues tres facultats: Sistemes d'Armes, Sistemes d'Ingenieria i Llogística i Sistemes de Respal Operatiu. L'antiga Escola de Sanitat Naval
- Educació Naval Superior que s'efectua en l'Acadèmia de Guerra Naval i en atres institucions d'educació superior estrangeres.
Material bèlic
Unitats de Superfície
- Artícul principal → Anexe:Material bèlic de l'Armada de Chile.
.jpg){kind=link}
,_passes_orders_as_the_Chile.jpg){kind=link}
Actualment l'Armada de Chile conta en:
3 Fragates antisubmarinas Classe Duke, modernisades recentment per 1000 millons de dólars en drassanes locals -Proyecte PIDAA-. Estan armades en missils superfície-superfície Harpoon, antiaèreus CAMM, i equipades en radar TRS-4D AESA, sonar de baixa freqüència S2087 i S2050.
2 Fragates antiaèrees Classe Adelaide transferides pel govern australià a Chile baix un programa de cooperació binacional per a l'Hemisferi Sur. Abans de la seua transferència, es varen incloure millores en el sistema de control de combat/fòc, en el conjunt de sonar i en els missils de defensa aérea. Dispon de missils superfície-superfície Harpoon i missils antiaèreus ESSM/SM-2. També posseïx capacitat per a albergar 4 helicòpters.
2 Fragates multipropósito Classe M armada en missils superfície-superfície Harpoon i missils antiaèreus ESSM/SM-2.
1 Fragata antisubmarina Tipo 22 armada en missils superfície-superfície Harpoon, antiaèreus CAMM, radar TRS-4D AESA, sonar de baixa freqüència S2087 i S2050.
2 Submarins Scorpène.
2 Submarins O209.
Aviació Naval de Chile
- Artícul principal → Aviació Naval de Chile.
.jpg){kind=link}
L'Aviació Naval, la constituïxen les unitats d'helicòpters i avions de l'Armada de Chile.
La seua missió és prestar respal a les forces navals de superfície, submarines i d'Infanteria de Marina, per a contribuir a l'èxit de les operacions navals. Les seues aeronaus realisen tasques d'exploració aeromarítima i vigilància de la Mar Territorial i de la Zona Econòmica Exclusiva en temps de pau. No obstant, l'Aviació Naval de l'Armada de Chile també conta en aeronaus en capacitats ofensives, equipades i armada en l'electrònica i sistemes d'armes, necessaris per a enfrontar missions de guerra antisuperficie i antisubmarina. Per a això, conta en un variat número d'equips com:
- Avió de patrulla marítima MPA, ASW, ASuW, IRS Lockheed P-3 Orion
- Avió de patrulla marítima C-295 Persuader
- Helicòpters misileros i torpederos Airbus H215M, embarcats en bucs de l'Esquadra.
- Panther MBe
- Entrenadors PC-7
- Avions SAR P-68 Observer 2
Atres mijos importants són els que operen en llabors SAR com els Bell 206 i Bo 105 que seran conjuntament reemplaçats degut a que es troben prop del fi de la seua vida útil.
Infanteria de Marina
- Artícul principal → Cos d'Infanteria de Marina (Chile).
És una força de combat depenent de l'Armada de Chile. Este cos, format per al voltant de 5000 hòmens, és utilisat en funcions de proyecció del poder naval per mig de l'eixecució d'operacions amfíbies sobre terreny hostil, forces especials. I la defensa de territoris insulars i costes.
Els seus principals mijos d'operació són el buc amfibi Sargent Llogaret. En el seu interior inclou un hospital i cobertes de vol, alberga una combinació de barcaces per al desembarc de vehículs militars, estes característiques ho convertixen en un buc multipropósito de gran ajuda en temps de pau. Entre els vehículs de respal es destaquen blindats FV101 Scorpion i Bandvagn 206, aixina com vehículs llaugers HMMWV i Panhard PVP, camions KIA, per al transport de tropes i pertrechos. L'artilleria es compon principalment de peces Soltam M-71 i KH-178, per a la defensa de costa s'utilisen Bateries Excalibur equipades en missils antibuque MM-38 Exocet. La seua capacitat per a desembarcar en molt poc temps junt en respals aéreus i terrestres orgànics de l'Armada la convertixen en una unitat d'alt valor estratègic capaç de combatre en qualsevol condició de clima i terreny. Pel seu alt grau d'adestrament, capacitat i possibilitat de posicionar-se de forma ràpida i discreta en aigües internacionals; Esta força es constituïx com un important factor de dissuasió dins de la regió.
Adquisicions futures i tongades
Política Nacional de Construcció Naval
El 28 de juliol de 2025 es va publicar en el Diari Oficial el Decret N° 1 del Ministeri de Defensa Nacional, que formalisa la Política Nacional de Construcció Naval 2025–2040 i senta les bases del Pla Nacional Continu de Construcció Naval (PNCCN), en l'objectiu de posicionar a Chile com a referent regional en construcció naval, impulsar el desenroll econòmic, l'innovació i enfortir les capacitats de defensa.[10]
Adicionalment, el 3CN (Centre Colaboratiu per a la Construcció Naval) va ser presentat en giner de 2025 com a part d'esta política, articulant a l'Estat, l'indústria, universitats i gremis per a fabricar en Chile totes les unitats que necessita l'Armada, promovent l'innovació, l'ocupació i la sostenibilitat en la Regió del Biobío.[11]
Proyecte Escotillón IV (bucs multipropósito classe Magallanes)
- ASMAR lidera la construcció de dos bucs multipropósito del Proyecte Escotillón IV Fase 1. El primer buc, Magallanes, va ser botat el 18 de juny de 2026 i la seua incorporació al servici actiu està prevista per a finals de 2027.[12] El segon buc, Rapa Nui, va començar la seua construcció en el tall de plancha l'1 d'agost de 2025 i el seu botadura es proyecta per al primer semestre de 2029.[13][14]
La Fase 2 del proyecte, que es troba en etapa de planificació, contempla la construcció de dos bucs adicionals de la mateixa classe.[15]
Cada unitat —d'aproximadament 110 m d'eslora, 21,8 m de mànega, casi 7.987 t de desplaçament, en capacitat per a helicòpters, vehículs, personal i enfocament modular— es proyecta com a ferramenta clau en missions de respallogístic, busca i rescat, moviment i desplegament de tropes i material, assistència humanitària i resposta a desastres.[16]
Possible construcció de fragates
En el marc del PNCCN, que busca deixar arrere l'adquisició de bucs de segona mà i alvançar cap a plataformes noves en una major vida útil, eficiència llogística i tornada industrial, l'Armada considera reemplaçar les actuals fragates de l'Esquadra Nacional a partir de la década de 2030 en fragates construïdes en Chile.[17][18][19]
En 2019 l'Armada va encarregar un estudi de factibilidad tècnica i econòmica a la Pontifícia Universitat Catòlica de Chile, institució que va propondre la construcció de fragates de 5.200 t i 132 m d'eslora com la millor alternativa per a reemplaçar a les actuals unitats de l'Esquadra Nacional en el mijà determini.[20][21]
En la fira Exponaval 2024 el director d'Asmar va senyalar que l'empresa espera escomençar la construcció de fragates en 2032, per ad açò es requerix un disseny provat a partir del com la drassana puga treballar en l'ingenieria de detall i construcció posterior, integrant sistemes d'empreses associades. En giner de 2025 el comandant en cap de l'Armada, almirant De la Maza, va estimar que la construcció de fragates nacionals podria tindre un cost de 400 millons de dólars per unitat, sent est monte dependent de l'equipament que s'elegixca, indicant com a ventaja que al voltant del 75% del valor quedaria en Chile.[18]
Submarins
L'Armada va completar l'instalació del sistema de navegació tàctic TDNS i la taula de ploteo D-MOP d'OSI en els submarins classe Scorpène, com a part de la modernisació de capacitats situacionals. En 2025, s'estudien opcions per a futures renovacions o adquisicions de submarins, sense anuncis formals encara.[22]
Capacitats auxiliars i llogística
El PNCCN comprén també la modernisació de capacitats auxiliars (com a patrullers i mijos marítims de respal), acompanyada de l'inauguració en juliol de 2025 del Centre de Manufactura Alvançada d'ASMAR, reforçant el desenroll industrial en el sector naval.[23]
Formació i graus jeràrquics
Les diverses especialitats i graus jeràrquics es mostren en l'uniforme. En el cas de les especialitats dels oficials, estes són dutes en forma de piochas i en el cas de la Gent de Mar en forma de pegat, fins al grau de Suboficial, en el grau de Suboficial Major este pegat d'especialitat no s'utilisa. En el cas dels graus, estos són utilisats de diverses formes depenent del tipo d'uniforme. Tots els oficials, actius o de reserva, estudien en l'Escola Naval Arturo Prat i més vesprada en l'Acadèmia Politècnica Naval i l'Acadèmia de Guerra Naval per a rebre capacitació i millor educació per a ser promoguts, aixina com la formació en el seu camp/especialitat, mentres que tots els suboficials actius i de reserva (coneguts en la Marina com a Gent de Mar) estudien en l'Escola de Grumetes "Alejandro Navarrete Cisterna", i més vesprada, en l'Acadèmia Politècnica Naval i els seus coleges units i independents per a la formació d'especialitat més vesprada.
Oficials
| Ranc[24] | Generals | Oficial superior | Oficial cap | Oficial subalterno | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Bocamanga | 
|
Erro al crear miniatura: | 
|
Erro al crear miniatura: | 
|
Erro al crear miniatura: | 
|
Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: |
| Grau | Almirant | Vicealmirante | Contraalmirante | Comodoro | Capità de navío | Capità de fragata | Capità de corbeta | Tinent 1.º | Tinent 2.º | Subteniente | Guardiamarina |
| Abreviatura | A | VA | CA | CO | CN | CF | CC | T1 | T2 | ST | GAMA |
| Carrera | 4 anys | 2 anys mínim | 2 anys mín. | 1 any | 5.º anys mínim | 5 anys | 5.º anys | 6.º anys | 5.º anys | 3.º anys | 1.º any |
| Còdic OTAN | OF-9 | OF-8 | OF-7 | OF-6 | OF-5 | OF-4 | OF-3 | OF-2 | OF-1 | OF-1 | OF-1 |
Suboficials
| Ranc | Suboficial major | Suboficial | Classe | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mànega | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: |
| Bocamanga | Erro al crear miniatura: | 
|
- | - | - | - | - |
| Grau | Suboficial major | Suboficial | Sargent 1.º | Sargent 2.º | Cap 1.º | Cap 2.º | Mariner 1.º |
| Abreviatura | SOM | SOF | SG1 | SG2 | CBO1 | CBO2 | MRO1 |
| Carrera | - | 4.º anys | 5.º anys | 5.º anys | 6.º anys | 6.º anys | 3.º anys |
| Còdic OTAN | OR-9 | OR-8 | OR-7 | OR-6 | OR-5 | OR-4 | OR-3 |
Salut naval
- Artícul principal → Sistema de Salut Naval (Chile).
El Sistema de Salut Naval contribuïx a la mantención i recuperació de la salut dels seus beneficiaris a través d'accions de prevenció, foment, curació i rehabilitació de distintes malties, tant per a l'actiu (funcionari) com per als pensionados (personal en retir) navals i les seues respectives famílies que siguen càrregues, en la finalitat d'entregar millor salut i que es puga otorgar en els recursos disponibles. El sistema reflectix els conceptes de Solidaritat, Continuïtat i Medicina Integral. Marca presència a nivell nacional en la seua Ret Hospitalària, Ret Odontològica, Ret Policlínicas i la Ret de Centres d'Atenció Primària de Salut i en Enfermeries en les distintes unitats operàries de l'Armada de Chile. Conte ademés en un sistema d'alta complexitat per a rescats que és "REMA", acrònim per a Rescat i Evacuació Mèdica de l'Armada, que complix una funció primordial en l'eixecució de la ràpida evacuació delloc de l'accident i aixina entregar una atenció eficaç i oportuna al pacient.
Escalafons navals de l'Armada de Chile
Oficials de Marina
- Artícul principal → Distintius de grau dels Oficials de Marina de l'Armada de Chile.
Els oficials egresan de l'escola Escola Naval Arturo Prat en el grau de guardiamarina. Tots els oficials utilisen el galó en la bocamanga. El grau d'Almirant solament és ostentat pel comandant en cap, màxima antiguetat de l'Armada. El comandant en cap és designat pel president de la República, qui deu triar-ho entre les cinc primeres antiguetats. Els oficials es dividixen en els següents escalafons i especialitats:
Oficials de Llínea
- Eixecutius.
- Ingeniers Navals.
- Infants de Marina.
- Abastiment.
- Llitoral.
- de Mar. Oficials dels Servicis:
- Sanitat Naval
- Sanitat Dental
- Justícia
- Servici Religiós
- Bandes
- Servicis Marítims
Gent de mar
- Artícul principal → Distintius de grau de la Gent de Mar de l'Armada de Chile.
El personal denominat en térmens generals «Gent de Mar», egresa de l'Escola de Grumetes en el grau de mariner 1.º en el cas de les especialitats navals, i de soldat 1.º IM en el cas dels infants de marina. Tant el mariner com el soldat IM fins a sargent 1.º utilisen el galó en el braç esquerre, dalt del colze. Els que posseïxen els graus de suboficial i suboficial major carreguen el galó en el seu bocamanga.
Himne
La marcha «Braces a cenyir» va ser composta pel suboficial major del Cos d'Infanteria de Marina Luis Mella Bou i ha segut l'himne oficial de l'Armada des de 1974.
Vore també
Referències
- ↑ Manuel Chamorro. Noranta anys de la Força de Submarins. Mar de Chile.
- ↑ https://web.archive.org/web/20131105145455/http://www.armada.cl/prontus_armada/site/artic/20091019/pags/20091019185146.html
- ↑ «Arpillera "Tortura i crims en l'Esmeralda"» (en és). Museu de la Memòria i els Drets Humans. Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2021. Consultat el 2021-02-08.
- ↑ «Centre de tortura flotant recalarà matí en Port Chacabuco» (en és). Risc Aysén. Consultat el 2021-02-10.
- ↑ «Arpillera "Tortura i crims en l'Esmeralda"» (en és). Museu de la Memòria i els Drets Humans. Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2021. Consultat el 2021-02-12.
- ↑ «Informe Rettig».
- ↑ http://www.mercuriovalpo.cl/site/edic/20000817201113/pags/20000818004502.html
- ↑ «Revelen que Armada va pagar 70 millons de dólars a Austràlia per dos fragates usades» (en és). BioBioChile - La Ret de Prensa Més Gran de Chile. Consultat el 2021-02-12.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El Desconcert - Prensa digitalliure. Consultat el 2021-02-12.
- ↑ «[1]». Consultat el 1 de setembre de 2025.
- ↑ Ministeri d'Economia, Foment i Turisme (ed.): «President Boric destaca el centre colaboratiu per a construcció naval (3CN)». Consultat el 1 de setembre de 2025.
- ↑ «Asmar llança a la mar elPD-93 Magallanes, primer buc de transport multipropósito de l'Armada de Chile» (en és). Infodefensa. Consultat el 2026-06-19.
- ↑ «[2]». Consultat el 1 de setembre de 2025.
- ↑ «Asmar llançarà el 18 de juny alPD Magallanes de l'Armada de Chile en més de 75% d'alvanç en la seua construcció» (en és). Infodefensa. Consultat el 2026-06-19.
- ↑ «Chile confirma planificació de bucs multipropósito 3 i 4 per a la seua construcció en el govern de Kast» (en és). Infodefensa. Consultat el 2026-06-19.
- ↑ «[3]». Consultat el 1 de setembre de 2025.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 1 de setembre de 2025.
- ↑ 18,0 18,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Infodefensa. Consultat el 2026-06-19.
- ↑ «Drassanes estrangeres certifiquen la capacitat d'Asenav per a construir fragates en Chile» (en és). Infodefensa. Consultat el 2026-06-19.
- ↑ «Chile proyecta construir fragates de 5.200 tonellades» (en és). Infodefensa. Consultat el 2026-06-19.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Infodefensa. Consultat el 2026-06-19.
- ↑ «[4]». Consultat el 1 de setembre de 2025.
- ↑ «[5]». Consultat el 1 de setembre de 2025.
- ↑ «Distintius de Graus». Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2015. Consultat el 15 de maig de 2014.
Bibliografia
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Armada de Chile.
Wikisource contiene obras originales de o sobre Armada de Chile.- Pàgina oficial de l'Armada de Chile
- Plantilla:Youtube
- @Armada_Chile
- Este artícul conté una traducció derivada de «Armada de Chile» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.