Estany Sant Rafael
El estany Sant Rafael és un llac coster localisat en la Regió de Aysén, Chile.
Comprén 123 km² de superfície, i està dins del parc nacional Estany Sant Rafael.
Hidrologia
Al nort, l'estany es conecta en el canal Moraleda a través del riu Témpanos. Al sur este llimita en l'istme de Ofqui i la península de Taitao. Al sur de l'estany es troben els Campos de Gèl Nort.
l'estany és d'orige proglaciar, puix es va formar per la reculada del glaciar Sant Rafael, en la capçalera dels Campos de Gèl Nort.
Història
Es pensa que l'estany va ser travessat en 1620 per l'Expedició de Juan García Tao, encara que no hi ha constància fefaent ya que no varen reflectir cap latitut del recorregut.[1]
Va ser descoberta per als europeus el 21 de novembre de 1674 per l'explorador Bartolomé Gallardo, en un viage mentres navegava des de Chiloé cap al Estret de Magallanes. el misionero jesuïta José García Alsué la va visitar a fins de 1766 durant un viage en busca d'indígenes canoeros que desijava evangelizar i dur a la missió de Cailín en Chiloé.
En 1872 va ser explorada per Enrique Simpson.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 32
Francisco Astaburuaga va escriure en 1899 en el seu obra pòstuma Diccionari geogràfic de la República de Chile sobre l'estany:[3]
Sant Rafael (Estany de).-—Bell receptàcul d'aigua situat la seua comedio pels 46° 34' Lat. i 74° 00' Lon., i cap a l'extrem de la continuació al S. del canal de Moraleda por entre l'archipèlec de Chonos; deixant també á el seu costat austral l'istme de Ofqui. És de figura casi oval en una extensió d'uns nou quilómetros de N. á S. i poc menys de E. á O. Desagua pel seu costat nort en aquells canals per un emissari fondo i de màrgens baixes i selvosas i està rodejada per la part oriental d'altes serres dels Andes, que tendixen fins a ella els seus gelera. L'expedició del pilot Machado va explorar estos parages en 1769. Va prendre el nom pel de un assent de missió establit allí poc temps abans.
Va existir un proyecte de creuar l'istme a través del canal artificial Ofqui.
Població, economia i ecologia
Hui és un important destí turístic: varis barcos salpen diàriament des de Port Chacabuco Port Montt i també una atra ruta a on s'embarquen a 91 quilómetros de Port Rio Tranquil des de la Bahia Exploradors a on van cap a les afores de l'estany per a contemplar la bellea de l'entorn natural i vore el gèl desmembrarse del glaciar.
Fauna
Les aigües i gèls de l'estany alberguen una rica biodiversitat marina i avifauna. Entre les espècies natives es troben els llops marins d'un pèl (Otaria flavescens) i diverses aus aquàtiques com el cormorán imperial i l'ànet vapor.
Un aspecte ecològic destacat de l'estany és la presència d'una població resident i establida de foques lleopart (Hydrurga leptonyx). A diferència dels albiraments esporàdics en atres costes de Chile, els estudis científics en la zona han demostrat que un grup d'estos depredadors antàrtics s'ha assentat de forma permanent en l'estany, mostrant una alta fidelitat al lloc. Els eixemplars utilisen activament els témpanos de gèl despresos del glaciar Sant Rafael com a plataformes estables per al descans, la muda de pell i com a base per a la caça de la fauna local.[4]
Vore també
Referències
- ↑ Daniel Quiroz Larrea, Bolletí del Museu Mapuche de Cañete
- Archivat el 18 de març de 2020 archivat en Wayback Machine., número 1, 1985, pág. 56, Direcció de Biblioteques, Archius i Museus, L'expedició del pilot Juan García Tao a la Patagonia insular occidental (1620-1621)
- ↑ Simpson, Enrique M., Esploraciones fetes per la Corbeta Chacabuco al mando del capitan de fragata don Enrique M. Simpson en els Archipielagos de Guaitecas, Chonos i Taitao, 1874
- ↑ Plantilla:Cita DGRCh
- ↑ «Molecular approach indicates consumption of jellyfish by commercially important fish species in a coastal Mediterranean lagoon».Marine Environmental Research.152
- 104787.doi:10.1016/j.marenvres.2019.104787.Consultat el 2026-06-25.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laguna San Rafael» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.