Anar al contingut

Expedició de Juan García Tao (1620)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Expedició Juan Garcia Tao en 1620. Solament es mostra la ruta d'anada. La llínea punteada mostra l'incerteza de la seua ruta una volta creuat l'istme de Ofqui.

L'expedició de Juan García Tao va ser una expedició d'exploració d'Espanya en el llavors regne de Chile enviada en 1620 pel governador Lope de Ulloa i Lemos a reconéixer les illes al sur del país i trobar la ciutat dels Césares. Va retornar el mateix any, sense conseguir el seu comés.

Va ser la primera expedició espanyola que va informar que havia travessat l'istme de Ofqui per terra a través del riu Sant Tadeo. No obstant, gran part de les troballes més significatives encara es desconeixen, perque les descripcions no varen reflectir les latitut dels llocs recorreguts.

Motius de l'expedició

Durant els inicis de la colónia havia sorgit el rumor de que en la Patagonia, que era un territori pràcticament desconegut, inhòspit i carent de riquees naturals o oportunitats de labranza, es trobava la Ciutat dels Césares, un espillisme que reunia totes les proyeccions colonials espanyoles de riquees, principalment d'or i d'argent.

En un dels intents per trobar la mítica ciutat, el governador de Chile va ordenar allistar una expedició que reconeguera totes les illes del sur fins al estret de Magallanes. Esta partida va ser el complement marítim d'atres dos expedicions terrestres enviades al sur i a l'est en el mateix objectiu, les comandadas per Diego Flores de León i per Jerónimo Luis de Cabrera.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 56 

Expedició

L'expedició va ser formada en Castro —una chicoteta ciutat fundada en l'illa de Chiloé en febrer de 1567 pel mariscal Martín Ruiz de Gamboa baix el nom de «Santiago de Castro»—, en tres dalques i 5 soldats baix el mando de Juan García Tao. No se sap quàntes atres persones varen formar part de l'expedició, pero l'autor Quiroz Larrea estima que en cada dalca anirien 7 o 8 tripulants, lo que sumaria en total de 15 a 18 remeros, més els guies o traductors adicionals.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 56  Les dalcas eren una espècie de piraguas coser, llaugeres,que utilisaven els natius chonos, de fondo pla que permetia acostar-se a les costes i també desmontables, per lo que eren molt útils per a navegar en eixes aigües.


És important destacar que cap navegant va viajar en ells, en lo que s'ignoren les latituts geogràfiques dels llocs descrits en el posterior informe de Juan García Tao. És per açò que els historiadors solament poden conjeturar els llocs en que va estar la partida.

Una atra carència de l'expedició, segons el mateix García Tao, va ser que va eixir en un guia cridat Millacar, pero que posteriorment se'ls varen unir atres dos dalcas del cacic chono Pedro Delco, que volia impedir l'èxit de l'empresa i tractava de desviar-los del seu objectiu.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 58 

L'expedició va eixir el 5 d'octubre de 1620 des de Chiloé i va iniciar la seua tornada des del golf de Penes el 10 de decembre del mateix any.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 46 

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Daniel Quiroz Larrea, Bolletí del Museu Mapuche de Cañete
  2. ↑ María Ximena Urbina, La navegació pels canals australs en la Patagonia occidental insular en els sigles colonials: la ruta de l'istme de Ofqui, Magallania, 2010. Vol. 38(2):41-67

v


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Expedició_de_Juan_García_Tao_(1620)&oldid=1334686»