Canal Ofqui

El canal Ofqui va ser un proyecte per a la construcció d'un canal artificial que servixca com a pas de naus menors entre el canal Moraleda i el golf de Penes, un trayecte que les naus deuen fer actualment eixint a mar oberta per a circunvalar la península de Taitao. El proyecte es va escomençar a construir a mitan del sigle xx, pero dificultats tècniques i financeres aixina com dubtes sobre les ventages de la construcció varen dur a la suspensió dels treballs abans del seu terme.

El trayecte a través del proyectat canal és 98 km més curt que el viage que voreja la península de Taitao.

Geografia i navegació

El canal Moraleda i el canal Messier permeten la navegació a lo llarc de les costes chilenes per aigües interiors des de l'illa de Chiloé fins a l'entrada oest del estret de Magallanes. Les aigües interiors protegixen als navegants de les inclemències de la mar oberta.

No obstant, la península de Taitao interromp la via interior i obliga a les naus a eixir a alta mar per a continuar el trayecte. A pesar de la seua gran extensió, la península té entre l'estany Sant Rafael (l'extrem més austral de la via interior accessible des del nort) i el riu Sant Tadeo, que naix casi a la vora de l'estany i desemboca en el golf de Penes, un ample de sol dos o tres quilómetros.

Història

Tres possibles creus de l'istme d'Ofqui per a embarcacions llaugeres que puguen ser arrastrades per terra. El canal Ofqui era l'obertura del pas per terra de l'anomenada senda nort, en color lila.

En temps abans de la colónia els pobles indígenes que habitaven Chile acostubraban utilisar camins o dreceres que varen permanéixer desconeguts per als colonizadores com per eixemple el camí entre el riu Azopardo i la baïa Yendegaia que va ser conegut als chilens recent a principis del XX i que hui deu ser unit per la Senda de penetració Vicuña – Yendegaia. És sabut que els chonos creuaven la península de Taitao en les seues llaugeres dalcas desarmades i les tornaven a armar a l'atre costat per a continuar el seu viage per les vies marines. Tals dreceres eren cridats "rebujos" en llenguage coloquial.

Les dificultats d'un viage per mar oberta front a la península de Taitao varen quedar de manifest als marins anglesos del HMS Wager que va naufragar el 14 de maig de 1741 i que despuix d'un gresca varen intentar creuar per mar cap al nort, pero una i una atra volta varen deure tornar a l'illa per les inclemències del temps. Finalment varen ser arreplegats per indígenes que els varen dur en els seus dalcas a Chiloé. La dramàtica odissea dels nàufrecs és relatada per John Byron en el llibre The Narrative of the Honourable John Byron (Account of the Shipwreck of The Wager; and the Subsequent Adventures of Her Crew publicat en 1768.

Expedicions al sur de Chiloé durant la colónia

Artícul principal → Anexe:Exploracions en la Patagonia insular occidental durant la colónia.

Per les diferents descripcions, distàncies i altures que apareixen en els informes de viages, se supon que varen existir vàries vies diferents per a creuar per terra que separa l'estany Sant Rafael i el golf de Penes. Estes vies combinaven el viage pels canals i rius, el creuament a pié dels tossals que formen la divisòria d'aigües i la continuació del viage pels canals i rius.

Senda Llac President Rius

L'autor Vázquez Cavaller sosté que el verdader creuament de l'istme d'Ofqui que seguien els Chonos ocorria a través del ric President Rius, llac President Rius i d'allí per terra fins al riu Negre que continuava a través del riu Sant Tadeo fins al pas Expedició, que és l'estuari del riu Sant Tadeo, fins a aplegar al golf de Penes.

Segons Byron (que no és el poeta J. Byron) varen ser duts per indis a través d'un riu i varen deure arrastrar l'els seus canoas fins a aplegar novament a aigües navegables. Açò fa supondre que la seua travessia va ser a través del riu Sant Tadeo per a aplegar al llac President Rius. Ya que Byron no menciona ni l'impressionant glaciar Sant Rafael ni els témpanos del riu del riu Témpanos i els seus temps de viage són molt diferents als de la via per l'estany Sant Rafael, s'estima que el seu viage va ser a través del llac President Rius.

Senda Riu Negre-Estany Sant Rafael

Esta via és la que ingressava (o eixia) per la ribera oest de l'estany Sant Rafael. Per a això, despuix d'aplegar a la confluència dels rius Lucac i Negre, remontava el riu Negre fins al seu punt més propenc a la ribera de l'estany Sant Rafael i allí es creuava a peu i arrastrant les dalcas fins a l'estany. La travessia creuava també l'estany Sant Rafael, el riu Témpanos i el fiort Elefants.

Senda Riu Lucac

Esta via ingressava o eixia de la ribera sur de l'estany Sant Rafael. Per a això remontava el riu Lucac fins al punt més propenc a la ribera de l'estany i allí es creuava a peu i arrastrant les canoas fins a l'estany. La travessia creuava també l'estany Sant Rafael, el riu Témpanos i el fiort Elefants.

Vore també

• Conques costeres i illes entre riu Aysén, riu Baker i canal Gral. Martínez
• Canals a Martín García
• Canal de Kiel
• Canal de Panamà

Bibliografia

Si la publicació no té numeració, el número indicat en la referència és el número de pàgina que mostra el browser o navegador.