Servici Nacional del Patrimoni Cultural
El Servici Nacional del Patrimoni Cultural (SERPAT) és el servici públic chileno, dependent del Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni, encarregat de l'eixecució i implementació de les polítiques públiques en matèria de patrimoni cultural, tant material com a immaterial.
L'organisme va ser creat en 1929 com a Direcció de Biblioteques, Archius i Museus (DIBAM),[1] i va adquirir la seua actual denominació i jurisprudència el 28 de febrer de 2018.[2]
Història
editarAntecedents
editarEn 1813 va ser creada la Biblioteca Nacional, i posteriorment van sorgint, al ràfol de l'Estat, noves institucions culturals que s'encarreguen de resguardar el patrimoni artístic, històric i científic del país.[3]
Direcció de Biblioteques, Archius i Museus (1929-2018)
editar
La Direcció de Biblioteques, Archius i Museus (DIBAM) va ser fundada durant el govern del general Carlos Ibáñez del Camp, el 18 de novembre de 1929. Es va crear com una superintendencia en matèria de cultura i va reunir a les institucions patrimonials existents: laBiblioteca Nacional i l'Archive Nacional, els museus de Història Natural, de Belles arts, Històric Nacional i el de Talca (hui O’Higginiano i de Belles arts), els d'Història Natural de Valparaíso i de Concepció; el Registre Conservatori de la Propietat Intelectual (hui depenent del Departament de Drets Intelectuals), i la Biblioteca Santiago Severin de Valparaíso.
En el temps es va ser modificant l'àrea de les seues atribucions i se li varen ser agregant tasques especialisades com la conservació, restauració i investigació del patrimoni cultural tangible i intangible. També es varen sumar noves institucions i programes com la Biblioteca de Santiago i el programa Biblioredes.
La DIBAM va mantindre el seu estatus jurídic i dependència del Ministeri d'Educació fins que el 4 de juny de 2003, durant la presidència de Ricardo Lagos Escobar, el Congrés va aprovar la creació del Consell Nacional de la Cultura i les Arts.
Institucionalidad actual (2018-)
editarEn la nova llegislació cultural vigent des de l'1 de març de 2018, que va posar en marcha el Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni, les entitats que conformaven la llavors Direcció de Biblioteques, Archius i Museus (DIBAM) i la Cineteca Nacional de Chile varen ser absorbides pel Servici Nacional del Patrimoni Cultural.[4]
Funcions
editarTé per objecte implementar polítiques i plans, i dissenyar i eixecutar programes destinats a donar compliment a les funcions del Ministeri, en matèries relatives al folclor, cultures tradicionals, cultures i patrimoni indígena, patrimoni cultural material i immaterial; i infraestructura patrimonial, com aixina mateix, a la participació ciutadana en els processos de memòria colectiva i definició patrimonial, aixina com també com a entitat ejecutora en les polítiques nacionals del llibre, la llectura i les biblioteques. Per al compliment de les funcions que corresponguen al Servici i a alguna de les subsecretaria, est deu coordinar-se en la Subsecretaria respectiva. L'administració i direcció superior del Servici està a càrrec d'un Director nacional. Anteriorment, i fins a l'entrada en vigència en març de 2018 de la Llei N.º 21.045, promulgada el 13 d'octubre de 2017[5] i publicada en el Diari Oficial el 3 de novembre del mateix any,[6] el director del servici era a la seua volta el director de la Biblioteca Nacional.
El Servici es desconcentra territorialment a través de les direccions regionals, les quals s'implementen paulatinament des de març de 2018, d'esta forma, en cada regió del país hi haurà un Director(a) regional que estaran supeditats al Director(a) nacional, càrrec que actualment eixercix la docent Nélida Pou des de giner de 2023.
El servici administra i organisa tota la ret de biblioteques públiques, és l'ent coordinador dels museus estatals i està encarregat per llei de l'ampara del patrimoni tangible de tipo arqueològic, paleontológico, històric, artístic, científic, bibliogràfic i documental, aixina com també del patrimoni intangible, com són les expressions culturals reconegudes com a part de la memòria de les comunitats locals. Aixina mateix, el servici és l'encarregat de l'inscripció llegal de les obres protegides pel dret d'autor i els drets conexos a través del Departament de Drets Intelectuals. Les obres que formen part del patrimoni industrial del país, es registren i regulen de manera separada pel Institut Nacional de Propietat Industrial (INAPI).
Vore també
editarReferències
editar- ↑ «Història de les biblioteques públiques en Chile». Sistema Nacional de Biblioteques Públiques. Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2020. Consultat el 19 d'octubre de 2020.
- ↑ «Història». Servici Nacional del Patrimoni Cultural. Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2020. Consultat el 19 d'octubre de 2020.
- ↑ «Biblioteques públiques i ciutadania en Chile: Periodo 1993-2010».Serie Bibliotecología i Gestió d'Informació.(69)
- 8-9.ISSN 0719-0832.Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ «[1]». Consultat el 28 de febrer de 2018.
- ↑ «[2]». Consultat el 28 de febrer de 2018.
- ↑ «[3]». Consultat el 28 de febrer de 2018.
Bibliografia
editar- Departament d'Estudis Financers del Ministeri de Facenda. 1958. Manual d'Organisació del Govern de Chile. Santiago de Chile. Tallers Gràfics La Nació S.A.
- Pla Nacional de Foment de la Llectura LEE CHILE LEE, 2011.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Servicio Nacional del Patrimonio Cultural» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.