Podocarpus nubigenus
Podocarpus nubigenus és una espècie del gènero Podocarpus, endèmica dels boscs templats del sur de Chile i els territoris adjacents del suroest d'Argentina.
Rep diversos noms comuns: en la zona centre i sur de Chile és conegut com mañio macho, mañíu macho o mañío de fulls punchants, mentres que en Chiloé rep el nom de mañío femella i en Argentina, mañiú macho; un atre nom comú menys usat és huililahuán,[1][2] en el que és mencionat algunes voltes en la lliteratura.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre de tamany mig a gran, aplegant a alcançar entorn 20-25 m, excepcionalment els 35 m. Este arbre es distribuïx des de la província de Cautín (IX regió) fins a la d'Última Esperança (XII regió); és dir des dels 38° a 53° latitut sur.
El seu corfa és d'un color roig grisáceo, grossa, de corcho, en regates i fibrosa. La corfa es desprén freqüentment en escamas en apariència de paper, d'una tonalitat purpurea a marró d'or. Les fulls són aciculares verdes intenses, ertes i coriáceas, de 2 cm de llarc.
Esta planta produïx cons molt modificats en 2 a 4 husos, en escamas en apariència de baya carnosa, roig lluent quan està madura. El con conté un o dos llavors redonejades en l'àpiç de les escamas.
És un eixemple clàssic d'espècies de flora subantártica, està molt pròximcita requerida a Podocarpus totara de Nova Zelanda, de tal modo que si abdós arbres es planten junts, és molt difícil el distinguir-los. La distinció més clara és el to vert més lluent dels fulls del mañío, comparat en el vert grisàceu del P. totara. És un arbre no molt conegut.
Cultiu i usos
[editar | editar còdic]Els seus "bayas" roges (els arilos del con madur) són comestibles, encara que es deu tindre precaució de no consumir la llavor per ser tòxica.
La fusta és de color groc, dura, semipesada i en vetes rectes, molt resistent a la putrefacció, pero per la seua escassea s'utilisa poc.
P. nubigenus s'utilisa com a arbre ornamental en la zona oest de les illes britàniques i en la zona noroest del Pacífic de Norteamérica, a on hi ha un clima d'estius frescs i un nivell elevat de precipitacions que requerix per a un desenroll òptim. Resistix temperatures de −25 °C. No té un nom comú en anglés pero s'han sugerit varis noms: cloud podocarp (traducció del nom científic en llatí), male maniu (una traducció del seu nom més comú en Chile) i chilean totara (totara chilé); pero est és poc usat. Un atre us ornamental és el que se li dona en Chile, com arbre de Nadal ("arbolito de Pasqua"), no obstant, usar-ho d'esta manera significa la mort d'un eixemplar jove o la destrucció de grans porcions d'arbres adults.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Podocarpus nubigenus va ser descrit per John Lindley i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[3]
Podocarpus: nom genèric que deriva de les paraules gregues: podos, que significa "peu", i karpos, que significa "fruta".
nubigenus: epítet llatío que significa "dels núvols".[4]
- Sinonímia
- Nageia nubigena (Lindl.) F.Muell.
- Saxegothaea gracilis Gordon[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Saxegothaea conspicua
- Podocarpus salignus
- Prumnopitys andina
- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Espècies maderables de bosc natiu chilé».Especial Chile AiTlM.Consultat el 20 de novembre de 2007.
- ↑ «Flora i Fauna d'Argentina».Cadenal Hispà.com.Consultat el 20 de novembre de 2007.
- ↑ «Podocarpus nubigenus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 d'abril de 2015.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Podocarpus nubigenus». The Plant List. Consultat el 20 d'abril de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- HAUENSTEIN, I. 2006 Visió sinóptica dels macrofitos dulceacuícolas de Chile
- Donoso, C. 2005. Arbres natius de Chile. Guia de reconeiximent. Edició 4. Marisa Cuneo Edicions, Valdivia, Chile. 136 pp.
- Hechenleitner, P., M. Gardner, P. Thomas, C. Echeverría, B. Escobar, P. Brownless i C. Martínez. 2005. Plantes Amenaçades del Centre-Sur de Chile. Distribució, Conservació i Propagació. Universitat Austral de Chile i Real Jardí Botànic d'Edimburc, Valdivia. 188 pp.
- Hoffman, Adriana 1982. Flora selvada de Chile, Zona Araucana. Edició 4. Fundació Claudio Gai, Santiago. 258 pp.
- Bean. W. Trees and Shrubs Hardy in Great Britain. Vol 1 - 4 and Supplement. Murray 1981
- Huxley. A. The New RHS Dictionary of Gardening. 1992. MacMillan Press 1992 ISBN 0-333-47494-5
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- «Podocarpus nubigenus». Consultat el 27 de juny de 2009.
- «Podocarpus nubigenus». Consultat el 27 de juny de 2009.
- «El cultiu de Podocarpus nubigenus en les Illes Britàniques». Consultat el 27 de juny de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Podocarpus nubigenus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.