Arilo

Un arilo (o arillus) és una cobertura carnosa de certes llavors format a partir de l'expansió del funícul (filament d'unió de la llavor a l'ovari) o del fil (punt d'inserció de l'anterior).

El arilo pot crear-se d'una estructura frutal (conegut com a fals frut) produïda en molt poques espècies de gimnospermas, en especial coníferes de la famílies de les Taxaceae i les Cephalotaxaceae. En lloc de tindre un con leñoso de conífera com les típiques gimnosperma, l'estructura reproductiva d'estes espècies consistix en una sola llavor que es recobrix d'una carnosidad. Esta coberta és derivada d'un con profundament modificat.

Arilos carnosos que envolen cada llavor en el teixixc.

Eixemple de arilo en les Leguminosae: llavors de Acacia saligna

En el teixixc europeu (Taxus baccata), els arilos comencen com una banda verda en la base de la llavor, després madura a pardo i a roig mentres s'allarga i seguix envolent-la, passant a molt carnosa i escarlata en color a madurea. El arilo és atractiu per a les aus i no és tòxic (totes les atres parts del teixixc lo són), servint a la dispersió de l'espècie, que digerixen el arilo carnoso com una font d'alimentació, i els excretan després.

El terme botànic arilo s'aplica a qualsevol creiximent especialisat del funícul que cobrix o és agregat a la llavor, o siga a qualsevol apèndix o engrosamiento de la coberta de la llavor de les fanerógamas. Els fruts comestibles en arilos carnosos de Dimocarpus longan (longan), Litchi chinensis (litchis), Blighia sapida (ackis), Prumnopitys andina (lleuque), Dacrycarpus dacrydioides (kahikatea), i Podocarpus macrophyllus (kusamaki) són atres eixemples de arilos altament desenrollats al voltant de la llavor, que és més que una capa de pericarpo. l'anou moscada és un atre eixemple.