Podocarpus macrophyllus
Podocarpus macrophyllus (kusamaki o inumaki) és una espècie arbòrea de la família de les Podocarpaceae. Esta conífera és l'espècie més al nort del gènero, originària del sur del Japó i China. Kusamaki (クサマキ) i Inumaki (犬槇) són els noms japonesos per a este arbre, i Kusamaki s'usa cada volta més com a nom en anglés. En China es coneix com 羅漢松 luó hàn sōng.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre siempreverde de chicotet a mijà tamany, que aplega als 6 a 15m i més d'alt.
Les fulls tenen forma de torra, de 6–12 cm de llarc, i al voltant de 1 cm d'ample.
Els estróbilos naixen d'un brot curt, i tenen 2-4 escamas, normalment només una (a voltes dos) escamas fèrtils, cada una en una llavor apical única de 10–15 mm. Quan estan madures, el arilo es convertix en púrpura rojós, carnosa i pren l'apariència de "baya", de 10–20 mm de llarc. Són comestibles, i són menjades igualment per les aus, que dispersen les llavors.
Usos
[editar | editar còdic]Els seus "bayas" (els arilos del con madur) són comestibles, no obstant la llavor externa no deu menjar-se per ser tòxica.
Com a espècie ornamental, és un arbre popular en jardins, particularment en Japó i en el surest dels Estats Units.
Tradicionalment, P. macrophyllus és altament considerat com un arbre pel feng shui en Hong Kong, donant-li un alt valor de mercat.
Respecte a la seua fusta, per la seua resistència a les termitas i a l'aigua, inumaki s'usa per a cases de fusta de calitat en la prefectura de Okinawa, Japó. (Kusamaki és l'arbre de la prefectura de Chiba en Japó). En anys recents, la tala illegal d'este arbre s'ha convertit en un problema en la ciutat.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [enllaç trencat]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Podocarpus macrophyllus.- Gymnosperm Database: Podocarpus macrophyllus
- [enllaç trencat]
- Seeds: Podocarpus macrophyllus
- Este artícul conté una traducció derivada de «Podocarpus macrophyllus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.