Dacrycarpus dacrydioides
Dacrycarpus dacrydioides (kahikatea) és un arbre de la família de les coníferes, endèmic de Nova Zelanda.
Arbre dioico, creix fins a una altura de 55 metros en un tronc que sobrepassa el metro de diàmetro, i està eixamplat en la base. És dominant en els boscs de terres baixes i chapulls tant en l'Illa del Nort com en l'Illa del Sur. Les fulls estan dispostes en espirals; en les plantes jóvens, tenen forma de punzón, 3-8 mm de llongitut, i torçudes en la base per a estendre's després horisontalment a lo llarc dels costats de l'ull en posició plana; en arbres madurs tenen forma de escamas, medixen 1-3 mm de llarc, i disposts al voltant de tot l'ull. Els seus cons són molt característics, en les escamas dels cons unflant-se en la madurea en un arilo carnoso comestible de color anaranjado a roig, en una única llavor apical de 3-5 mm de diàmetro. Les llavors són dispersades per les aus, les quals mengen les escamas carnosas i porten les llavors en les seues deposiciones.
Abans de la tala extensiva, es coneixien arbres de 60 m d'altura, i un espècimen en Pirongia Forest Reserve és l'arbre natiu més alt de Nova Zelanda en 55.1 m d'altura.[1]
Fins fa poc l'arbre era més cridat pel nom erròneu de "pi blanc", a pesar de no ser un pi; el nom maorí és ara el més àmpliament usat (atres noms maoríes usats són kaikatea, kahika, katea, kōaka).
Com a molts arbres de la família Podocarpaceae, la classificació del kahikatea ha canviat a través del temps, havent segut colocat en els gèneros Podocarpus i Nageia. Alguns sinònims inclouen P. dacrydioides, D. excelsum, P. thujoides, D. thuioides, D. ferrugineum, N. dacrydioides, N. excelsa, P. excelsus.
Usos
[editar | editar còdic]Per als maoríés, el kahikatea tenia molts usos, sent els seus arilos un component característic de la seua alimentació tradicional junt a les llavors de l'arbre Tawa (Beilschmiedia tawa), entre atres espècies vegetals comestibles natives de Nova Zelanda.
El arilo carnoso conegut com "koroi" va ser un important recurs de menjar tradicional maorí, i era servit en les festes en grans cantitats. La fusta també tenia propietats per a elaborar arpones destinats a les aus. Un colorant obtingut del duramen cremat proporcionava un pigment per al tatuage tradicional (tā moko).
El kahikatea, junt en atres arbres en boscs de propietat privada, solament poden ser collits baix un permís si s'usen tècniques de collita sostenible.
Respecte al seu fusta, ya que la fusta d'esta espècie no impartix olor algun, és neta i de baix pes, el kahikatea va ser usat per a elaborar caixes per a l'exportació de manteca quan l'exportació per refrigeració va ser factible des d'Austràlia i Nova Zelanda en els anys 1880.[1] La manteca era exportada en escurades de 56 lb (25 kg), i el kahikatea va aplegar a ser menys comú en la mida en que l'indústria d'exportació va créixer.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Dacrycarpus dacrydioides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.