Podocarpus totara
Podocarpus totara, totara,[1] és una espècie de podocarpo endèmica de Nova Zelanda.
Localisació
[editar | editar còdic]Es desenrolla a lo llarc de l'illa Nort i en el norest de l'illa Sur en zones baixes, montanyoses i en boscs subalpinos baixos situats en altures d'entre 0-480(-600) m.
Descripció
[editar | editar còdic]El totara és un arbre d'un tamany mig a gran que creix llentament, i pot alcançar de 20 a 25 m, (excepcionalment fins als 35 m ). És de destacar la seua longevitat i el gran diàmetro del seu tronc.
El seu corfa és d'un color roig grisáceo, grossa, de corcho, en regates i fibrosa. La corfa es desprén freqüentment en escates en apariència de paper, d'una tonalitat purpurea a marró d'or. Les fulles són aciculares verdes opaques, ertes i coriàcees, de 2 centímetros de llarc.
Esta planta produïx cons de coníferes molt modificats en 2 a 4 husos, en les escales sucoses d'apariència de baya carnosa, roig lluent quan està madura. El con conté un o dos llavors redonejades en l'àpiç de les escales.
És un eixemple clàssic d'espècies de flora antàrtica, estant la totara molt pròxima al Podocarpus nubigenus de Suramérica, de tal modo que si abdós espècies es planten juntes, és molt difícil distinguir-les. La distinció més clara és el to vert grisàceu dels fulls, comparat en el llaugerament vert més lluent del P. nubigenus.
Sobre estos arbres es desenrolla la Winika, orquídea endèmica de Nova Zelanda.
Cultiu i usos
[editar | editar còdic]La fusta és dura i en granulado recte, molt resistent a la putrefacció. Per la seua durabilitat, la fusta del totara s'utilisa a sovint per als postes de les tancades, els parquet dels pisos i els travessers ferroviaris. Dins de la cultura maorí també és molt estimada per les seues característiques per a la talla, sobretot les talles usat fusta primària i la construcció de canoas ceremoniales.
Se li ha plantat en el Regne Unit tan al nort com Inverewe, Escòcia.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà. Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ «Half-hardy trees in Britain and Ireland - part two». Royal Horticultural Society. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2009. Consultat el 18 de juny de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Podocarpus totara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.