Podocarpus
Podocarpus, els mañíos, és un gènero de coníferes, el més àmpliament distribuït i numerós dins de la família de les podocarpáceas. Inclou 105 espècies de faneròfits perennifolios casi tots dioicos que apleguen a medir entre 1 i 25 m (rara volta 40 m). Les fulls de 0,5-15 cm se solen colocar espiralmente en la branca i són de laceolades a oblongas en alguns casos en una regata mija característica. Les pinyes té 5 estrats en els que rara volta es troben més de 2 llavors viables. En la madurea estos estrats adquirixen una morfologia de baya de color roig o púrpura que dispersen els pardals quan cauen.
Orige
Podocarpus es creu endèmic de Gondwana i és un arbre típic de la flora antàrtica. Les espècies del gènero generalment es llimiten a esta zona i comencen a reemplaçar-se per flora esclerófila (Acacia i Eucalyptus) en Austràlia. En temps geològic, quan Austràlia s'anava juntant en Àsia, a través d'Indonèsia i les montanyes de Nova Guinea, el gènero va penetrar en Àsia.
Usos
Tenen diversos usos ornamentals i en ocasions en l'indústria maderera. Una de les seues espècies Podocarpus macrophyllus, coneguda en Japó com Kusamaki (pi budiste, pi falaguera), té un gran simbolisme espiritual. En Chile el mañío de fularc, Podocarpus salignus, és amprat com a planta ornamental pels seus cridaners arilos aixina com en la confecció de mobles pel seu bell color groc vetat. A voltes es hibrida en atres espècies del gènero. (Nageia, Prumnopitys, Afrocarpus)
El Kusamaki (Podocarpus macrophyllus), i el 'Illawarra (Podocarpus elatus) presenten en el con madur uns arilos carnosos que són comestibles (sent el restant de la planta tòxica).
Classificació
2 subgéneros Podocarpus i Foliolatus, que es distinguixen en la pinya i en la morfologia foliar.
Espècies
- Subgénero Podocarpus
- secció Podocarpus (Àfrica occidental i del sur)
- secció Scytopodium (Madagascar, Àfrica occidental)
- secció Australis (Austràlia del sur, Nova Zelanda, Nueva Caledonia, Chile)
- secció Crassiformis (Queensland)
- secció Capitulatis (Chile, Brasil, els Andes, Argentina, Equador)
- secció Pratensis (sur de Mèxic, Guayanas i Perú)
- secció Lanceolatis (sur de Mèxic, Antilles, Veneçuela i Bolívia)
- Podocarpus coriaceus - sabina cimarrona de Cuba, yaca de Jamaica.[1]
- Podocarpus matudai
- Podocarpus rusbyi
- Podocarpus salicifolius
- Podocarpus steyermarkii
- secció Pumilis (Antilles i altituts de les Guayanas)
- secció Nemoralis (Sudamérica central i del nort)
- Subgénro Foliolatus
- secció Foliolatus (Nepal, Sumatra, Filipines, Nova Guinea i Tonga)
- secció Acuminatus (nort de Queensland, Nova Guinea, Borneo)
- secció Globulus (Taiwan, Vietnam, Sumatra, Borneo i Nueva Caledonia)
- secció Longifoliolatus (Sumatra, Borneo, Fiji)
- secció Spinulosus (costss surorientals i suroccidentals d'Austràlia)
Vore també
Referències
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
- Farjon, Aljos. 1998. World Checklist and Bibliography of Conifers. Kew, Richmond, O. K.
- de Laubenfels, David J. 1985. A taxonomic revision of the genus Podocarpus. Blumea 30: 51-278.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Podocarpus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.