Eucalyptus
_no_Parque_do_Ga%C3%BAcho,_em_Bag%C3%A9.jpg)
Els eucaliptos o eucaliptas, Eucalyptus El Hér. (del grec: ευκάλυπτος, eukályptos, que significa ‘ben cobert’, referint-se a la llavor en la seua càpsula), és un gènero d'arbres (i alguns arbusts) de la família de les mirtàcees. Existixen al voltant de setcentes espècies, la majoria oriundes d'Austràlia i Nova Guinea. En l'actualitat, es troben distribuïts per gran part del món. És considerada una Espècie exòtica en Colòmbia, Mèxic, Chile, Argentina, Estats Units, Nicaragua, Suràfrica i alguns països d'Europa.[1]
La seua principal utilisació és en monocultivos forestals per a la producció de polpa de celulosa per a l'indústria paperera. En menor mida, s'utilisa com a combustible, en l'indústria maderera o per a l'obtenció de productes químics, s'usen per a té medicinals, ademés del seu valor ornamental.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero va ser descrit per Charles Louis El Héritier de Brutelle i publicat en Sertum Anglicum, p. 11, pl. 20, 1789.[2][3] l'espècie tipo és Eucalyptus obliqua El Hér., 1789. El nom eucalyptus és un vocable grec compost per εύ, be, just i χαλύπτω, cobrir, tapar, per l'opèrcul, íntimament ajustat al hipanto, que es desprén en l'antesis.[4][5]
Característiques
[editar | editar còdic]Talla i porte
[editar | editar còdic]Els eucaliptos són arbres i plantes medicinals perennes pirófitas, de porte recte. Poden aplegar a medir més de 60 m d'altura, si be es parla d'eixemplars ya desapareguts que han alcançat els 150 m.[6] En alguns eixemplars la corfa exterior (ritidoma) és marró clara en aspecte de pell i es desprén a tires deixant taques grises o parduscas sobre la corfa interior, més plana.[7]
Fulls
[editar | editar còdic]Les fulles jóvens dels eucaliptos són sésils, ovalades, grisàcees i de forma falciforme. Estes s'allarguen i es tornen d'un color vert azulado lluent, d'adultes;[8] contenen un oli essencial, de característica olor balsámico, que és un poderós desinfectante natural que ajuda als peus , al cap i a l'intestí en les seues propietats.[9]
Tolerància a la fredor
[editar | editar còdic]La majoria dels Eucaliptos no toleren les gelades, o toleren llaugeres gelades de fins a −3 °C a −5 °C; els més resistents a la fredor són els cridats «eucaliptos de neu», tals com Eucalyptus pauciflora, el qual és capaç de resistir fret i gelades de fins a −20 °C. Dos subespècies, E. pauciflora subsp. niphophila i E. pauciflora subsp. debeuzevillei, en particular, són més resistents a la fredor i poden tolerar hiverns completament severs. Algunes atres espècies, especialment dels alts replanells i de les montanyes del centre de Tasmania, tals com Eucalyptus coccifera, Eucalyptus subcrenulata, i Eucalyptus gunnii, han produït formes extremadament resistents a la fredor i es procuren llavors d'eixos linajes genètics que es planten per a ornament en àrees més fredes del món.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Conservació i amenaces a la biodiversitat d'ecosistemes presents el Agroparque Els Soches».Documents de Pràctica - Agroparque Els Soches..Institut d'Estudis Ambientals IDEA. Universitat Nacional de Colòmbia.
- ↑ El Héritier de Brutelle, Charles Louis; Bruguière, {{{nom2}}}; Didot, {{{nom3}}}; Pernotin, {{{nom4}}} (1788). Sertum Anglicum, seu, Plantae rariores quae in hortis juxta Londinum : imprimis in horto regio Kewensi excoluntur, ab anno 1786 ad annum 1787 observatae / Car. Lud. El Heritier, Petri Francisci Didot.
- ↑ «Eucalyptus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de març de 2014.
- ↑ Eucalyptus en Paiva J. (ed.), Flora Ibèrica, v. 8, capit. XCV, p. 76-82, 3ª Reimp., 2008, CSIC/RJB, Madrit
- ↑ Feuillet L., Lexique Français-Grec, p. 118, Belin frères, Paris, 1897
- ↑ «Eucaypt redemption». Eastern Native Tree Society. Consultat el 19 de novembre de 2008.
- ↑ Luzar J. (2007). The Political Ecology of a “Forest Transition”: Eucalyptus forestry in Southern Peruvian Vages. Ethnobotany Research & Applications.
- ↑ Brooker & Kleinig (2001)
- ↑ «eucalyptus». Archivat des d'el original, el 30 de novembre de 2018. Consultat el 30 de novembre de 2018.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brooker, M.I.H. (2006). Field Guide to Eucalyptus, Melbourne: Bloomings. 3ª ed. ISBN 1-876473-52-5 v. 1. South-eastern Austràlia
- Goded, S., Ekroos, J., Domínguez, J., Azcárate, J., Guitián, J., & Smith, H. (2019). Efectes dones plantacións de eucalipto sobre as plantes i aus en Galícia. CERNA, 82, 1-3
- Vadell Giral, E., De Miguel Magaña, S., & Pemán García, J. (2018). El repoblament forestal en Espanya: les espècies utilisades des de 1877 a partir de les cartografia forestals.
- Riu Boquete, E. (2018). Les ajudes públiques a la reforestació privada en Galícia, 1952-1992. Sémata: Ciències Sociais I Humanitats, (30)
- Corder Rivera, A. (2011). Quan els arbres no deixen vore el bosc: Efectes dels monocultivos forestals en la conservació de la biodiversitat. Acta Biològica Colombiana, 16, N.º 2, 247-268
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eucalyptus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.