SS Thistlegorm
Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value).
El SS Thistlegorm és el nom d'un buc afonat en el Mar Rojo que el seu derelicte és, provablement, un dels millor conservats. Es troba "de peu" sobre el fondo i localisat en 27° 48' 51" N i 33° 55' 12"I; al Noreste de Shag Roc, Sha’ab Ali i a un dia de navegació des de Sharm el Sheij o Hurghada a una profunditat mínima d'entre 10 i 32 metros.[1]
El periòdic The Times va denominar al Thistlegorm un dels 10 millors naufragis per a bucejar del món.[2] Se li considera un dels més espectaculars naufragis per la bellea escènica del lloc.
Història
El SS Thistlegorm va ser construït per Joseph Thompson & Sons en Sunderland, Glasgow en 1940 sent utilisat com carguero per l'Armada Britànica durant la Segona Guerra Mundial.
Afonament
En el Mediterràneu ocupat per les forces de l'Eix, el camí més segur per a entregar suministraments al eixèrcit britànic era vorejar Àfrica i pujar pel Mar Rojo. El 6 d'octubre de 1941, el Thistlegorm es dirigia cap al Canal de Suez pero, en ruta, va ser interceptat per dos bombardero alemans que, provablement, buscaven al Queen Mary el qual transportava tropes britàniques al Nort d'Àfrica. Tot va deure ser prou ràpit, dos bombes varen entrar pel pont i varen fer esclatar un polvorí de municions provocant el ràpit afonament del barco.[3] Solament nou dels 48 tripulants varen perdre la vida.
Descobriment del derelicte
El Thistlegorm va ser trobat per l'explorador Jacques Cousteau, qui va trobar la campana del barco en l'inscripció: S.S. Thistlegorm, Glasgow. Cousteau va rescatar la brúixola i la caixa forta del capità en la qual estava el seu billetera en dos dólars canadencs. L'explorador, no obstant, no va revelar la posició del naufragi, sent ubicat per segona volta durant els anys noranta, de manera casual, per un grup de buceadores.,[4]
Post-descobriment i lloc de buceig
El punt més baix del barco es troba a 32 metros de profunditat en un fondo arenenc prop d'un sec, mentres que les seues parts menys profundes tenen entre 16 i 18 metros, la seua immersió no es considera difícil pero no és apta per a principiantes en el buceig.[5][6]
En 2007, The Times va nomenar a Thistlegorm com un dels dèu millors llocs de buceig en derelictes del món. Els restants del naufragi s'estan desintegrant ràpidament per l'oxidació natural.
Els barcos de buceig que depenen dels restants del naufragi per al seu sustente també estan destrossant els restants del naufragi amarrant-los a les parts dèbils del naufragi, lo que provoca el colapse de parts del naufragi. Per esta raó, en decembre de 2007, l'Associació No Governamental de Protecció i Conservació Ambiental de Hurghada (HEPCA) va instalar 32 boyas d'amarre al voltant dels restants del naufragi i va perforar forats en el caixco per a permetre que escape l'aire atrapat. Durant este treball, el barco va estar tancat al buceig recreatiu. No obstant, en 2009 cap d'estos amarres va permanéixer ya que els blocs en sí eren massa llaugers. Els barcos amarrats els varen arrastrar i les llínees que conectaven els amarres al naufragi eren massa llargues (lo que significa que en les fortes corrents en l'àrea, a les persones els resultaria impossible transferir-se de l'amarre al naufragi real). Tots els barcos ara amarren directament al naufragi novament.
En el derelicte es pot practicar buceig entre motocicletes, botes de goma, bales, ales d'avions, un parell de locomotores i camions.
Referències
- ↑ «The Thistlegorm Project».
- ↑ Ecott, Tim (3 de març 2007). World's best wreck diving, The Times.
- ↑ «75 Facts about the Thistlegorm». Dive Magazine.
- ↑ Diver Magazine February 2006
- ↑ «SS Thistlegorm, el naufragi millor conservat de l'història - Blue Force Fleet» (en és-es). Consultat el 2023-02-25.
- ↑ «▷ SS Thistlegorm: bucege entre peixos i Història | Egipte Exclusiu» (en és). Consultat el 2023-02-25.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «SS Thistlegorm» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.