Caixa forta
Una caixa forta o caixa de seguritat és un compartimiento de seguritat ideat per a que la seua obertura siga molt difícil a persones no autorisades i aixina poder guardar elements de valor. Per lo general són fabricades en un metal extremadament resistent; solen ser molt pesades i consten d'un sistema de tancament que solament es pot obrir per mig de claus secretes, i estes claus poden canviar-se per a preservar més encara la seguritat. Una versió menys segura (només adequada per a caixa menor) es diu una caixa de cabals.
Per a accedir al contingut que hi ha en estes caixes fortes és necessari saber la contrasenya.
- En les caixes fortes antigues (encara es produïxen d'este tipo) s'utilisa una espècie de roda que dona regressos a l'esquerra i a la dreta. Cal moure-la determinats colpets o "ticks" cap a abdós costats fins que òbriga.
- En les caixes fortes modernes s'utilisen sistemes de seguritat electrònics, com són el digital una contrasenya (per lo general numèrica, encara que hi ha alguns més moderns que permeten alfanumèriques) o algun método biométrico (llector de chafades digitals, llector del iris, etc).
És molt comú vore en les películes que estes caixes són amagades darrere de pintures penjades en la paret.
Com obrir una caixa forta
Els tipos d'obertura de les caixes fortes vénen subjectes a les distintes configuracions que permeten els panys que componen el sistema de tancament.[1] Les distintes configuracions dels panys són:
- Pany de doble paletón
- Pany de triple paletón
- Pany de doble intervenció
- Pany de triple intervenció
Tots els panys es poden configurar en claus mestres simultànees o independents.
Tipos de caixes fortes
Hi ha varis tipos de caixes fortes, depenent d'on estiguen ubicades. Per eixemple les hi ha ubicades en vivendes, que no són molt sofisticades i que en l'actual llegislació espanyola no estan someses a cap prova de calitat, per lo que les trobem en diverses gruixa de porta i cos.
Les hi ha en joyeries, que ya són més sofisticades. Les dels bancs chicotets tenen obertura retardada per a evitar els atracaments ràpits, i les de les sèus centrals d'empreses i bancs són totalment acorazar, de difícil accés a les mateixes i en enormes controls de seguritat. Tot este tipo de caixes fortes estan regulades per una normativa europea que les cataloga en diferents graus: I (arma llarga), II, III (arma curta), IV (joyeries, bancs...), V, VI, etc., segons el seu grau de resistència.[2]
Les caixes fortes domèstiques estan dividides en dos grans categories: sobrepondre[3] i empotrar.[4] Les de sobrepondre s'ancoren per mig de tornells en base i costats de la caixa, mentres que les d'empotrar s'introduïxen en la paret. Encara que estes últimes requerixen major esforç en la seua colocació, es camuflen millor i en estar recobertes per les parets de la casa, resistixen millor un atac.
Les caixes d'us domèstic, al no existir regulació alguna sobre elles, tenen una variació en les gruixa de la porta que van des dels 2 mm fins als 15mm en reforç de chapa d'acer al manganeso (molt resistent al trepe).
Respecte als sistemes d'obertura, esta classe de caixes poden tindre els següents:
- Solament clau
- Clau + combinació mecànica
- Clau + combinació electrònica
- Combinació electrònica motorisada
Vore també
Referències
- ↑ «Com obrir una caixa forta» (en espanyol).
- ↑ «ESSA EN Insurance Rànquing».23 de decembre de 2014.
- ↑ «Caixes Fortes de sobrepondre» (en espanyol). Llibre-Guia de les Caixes Fortes.
- ↑ «Caixes Fortes d'empotrar» (en espanyol). Llibre-Guia de les Caixes Fortes.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caja fuerte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.