Anar al contingut

Musashi (1942)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Musashi (1942)

Artícul bo


El Musashi (武蔵?) va ser un acorazar de l'Armada Imperial Japonesa durant la Segona Guerra Mundial. Va ser el segon de la classe Yamato i junt en el seu buc bessó, el Yamato, va anar l'acorazar més pesat i fortament armat jamai construït gràcies al seu desplaçament de 72 800 tonellades a plena càrrega i els seus nou canons de 460 mm.

Nomenat en honor de l'antiga província japonesa de Musashi, el barco va ser posat en grada el 29 de març de 1938 i entregat formalment el 5 d'agost de 1942, moment en que va ser assignat a la 1.ª Divisió d'Acorazar junt al seu bessó Yamato, el Nagato i el Mutsu.[1] Des de l'11 de febrer de 1943 va servir com buc insígnia de la Flota Combinada i es va mantindre desplaçant-se entre les bases navals de Truk, Kure i Brunei, en resposta als atacs aéreus nortamericans a les bases japoneses.

Durant els seus últims mesos de servici va incrementar el seu armament antiaèreu i va estar present en la batalla de la mar de Filipines en juny de 1944 com a part de la 1.ª Flota Mòvil del vicealmirante Jisaburō Ozawa. No obstant, no va poder entrar en combat al no fer contacte en les unitats de superfície enemigues. Quatre mesos despuix, durant la batalla de la mar de Sibuyán i com a part de la Força Central de la 2.ª Flota del vicealmirante Takeo Kurita, el Musashi va ser afonat despuix d'un sever castic de 19 torpedos i 17 bombes a les 19:36 del 24 d'octubre. Dels 2399 tripulants, 1023 varen fallir i 1376 varen sobreviure.

Disseny i construcció

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Classe Yamato.

El Musashi va ser el segon acorazar de la classe Yamato, dissenyat per l'Armada Imperial Japonesa en 1937.[2][3] De la mateixa manera que el seu buc bessó, li'l va construir per a ser capaç de combatre contra varis bucs enemics simultàneament, una polivalencia per a compensar l'incapacitat de l'Imperi del Japó d'igualar la capacitat de producció naval de l'Armada dels Estats Units i les drassanes nortamericanes. En un desplaçament de més de 70 000 tonellades, Japó tenia l'esperança de que el poder de fòc del Musashi i el seu buc bessó pogueren servir de contrapeso al poder industrial nortamericà.[3]

Pont de mando del Musashi.

Tenint en conte l'enorme massa proyectada per al Musashi, la grada per a la seua construcció va ser reforçada, els tallers propencs es varen expandir i es varen construir ex professe dos grans grues flotants.[4][5] La quilla de l'acorazar va ser posada en grada el 29 de març de 1938 en la drassana de Mitsubishi en Nagasaki en la designació «Acorazar Nº 2».[2][6] El procés de construcció es va ocultar a ulls dels estrangers en almagasens estratègicament ubicats i grans persianes fetes de cànem i de 408 t de pes.[4][7][8][7] L'engany va tindre tant èxit que el consulat dels Estats Units, ubicat a l'atre costat de la baïa en que es construïa el Musashi, no va saber de la seua existència durant tot el procés.[4]

Dibuix del Musashi en el seu aspecte en 1944.

La botadura de l'acorazar va presentar les seues particularitats. La plataforma de llançament del barco, de quatre metros d'ample i conformada per nou planches de 44 cm de fusta d'avet de Douglas unides entre sí, va tardar dos anys en montar-se per la dificultat de perforar els forats per als tornells a través de quatre metros de fusta nova.[9] El problema de moure i detindre l'enorme caixco una volta que estiguera dins de l'estret port de Nagasaki va ser solucionat en la colocació de 570 t de cadenes pesades dividides a parts iguals entre abdós costats del caixco per a crear resistència a l'esmonyida en l'aigua.[10] Finalment, la botadura, de la mateixa manera que la construcció, va haver de ser amagada de mirades indiscretes, per a lo que, entre atres coses, es va fer un simulacre d'atac aéreu sobre la ciutat per a mantindre a tota la gent dins de les seues cases.[11] El Musashi va ser satisfactòriament botat pel método de l'esmonyida lateral l'1 de novembre de 1940, encara que l'entrada de la seua gran massa en l'aigua va produir un tsunami de més d'un metro d'altura que es va estendre pel port i els rius adjacents, inundant cases i bolcant menuts pots de peixca.[12] L'acorazar va ser acondicionat en la propenca Sasebo en el capità Kaoru Arima assignat com el seu Oficial Cap d'Equipament.[2][6]

Cap al final de l'acondicionament se li varen introduir modificacions en les seues comoditats interiors per a ser usat com buc insígnia del Comandant en cap de la Flota Combinada, incloses les de la seua pont de mando i el camarote del capità. Estes alteracions, junt en les millores en el blindage de la bateria secundària, varen retardar dos mesos la finalisació i entrega del navío per a proves de mar, fins a agost de 1942.[13]

Armament

[editar | editar còdic]
La coberta del Musashi i els seus canons proeles de 460 mm.

La bateria principal del Musashi va estar composta per nou canons de 460 mm, el major calibre d'artilleria naval jamai embarcat.[14] Cada canó media 21,13 m, pesava 147,3 t i era capaç de disparar proyectils altament explosius o perforantes a 42 km de distància. Els seus proyectils eren menys pesats que els de els canons britànics de calibre similar de la Primera Guerra Mundial. Els canons i les seues torretes varen ser construïts en l'Atarassana Naval de Kure i transportats a Nagasaki en el carguero Kashino, que havia segut construït expressament per a este propòsit.[15]

La seua bateria secundaria comprenia dotze canons de 155 mm montats en quatre torretes triples —una a proa, una atra a popa i dos cap al centre—[14] i dotze de 127 mm en sis montages bessons —tres en cada banda de l'acorazar—.[14] Ademés, va portar 24 canons antiaèreus de 25 mm, principalment distribuïts pel centre del buc.[14] Quan va ser remodelat en 1944, la configuració de la bateria secundària va canviar a sis canons de 155 mm,[16] vintiquatre de 127 mm[16] i 130 canons antiaèreus de 25 mm,[16] en preparació per a combats navals en el Pacífic Sur.[2]


De la mateixa manera que el seu bessó, el Musashi va ser dotat d'hidrófono en el bulbo de proa i a fins de 1943 se li va equipar en dos radars tipo 21-Go-aire (en un alcanç de 100 km) montats sobre els telémetros de cofa, quatre detectors d'ones de ràdio/radar tipo E-27 (alcanç de 300 km), dos radars tipo 13-Go, aire-superfície (alcanç de 100 km) en el màstil trípode invertit i dos radars dobles tipo 22-Go de propòsit general (alcanç de 35 km, coneguts com a tubes) un en cada banda del pont de mando.[17][18][19][20][21][22]

Historial de servici

[editar | editar còdic]

El 5 d'agost de 1942 el Musashi va ser posat en servici en Nagasaki en Arima Kaoru com a capità, i eixe mateix dia es va unir al Yamato, el Nagato i el Mutsu en la 1.ª Divisió d'Acorazar.[2][6] Durant tot el més de setembre va ser equipat en la seua bateria secundària, composta per dotze canons de 127 mm, trentassís de 25 mm i quatre ametralladores antiaèrees de 13,2 mm, ademés d'equipament de radar adicional.[2] A lo llarc d'octubre i novembre el Musashi va portar a terme els seus proves de mar i pràctiques d'artilleria prop de Kure.[23] En decembre de 1942, despuix de vàries maniobres en aeronaus del portaavions Zuikaku, l'acorazar va ser declarat com a operatiu.[2]

Buc insígnia de la Flota Combinada

[editar | editar còdic]
El Musashi (dreta) i el seu bessó Yamato ancorats en aigües de les illes Truk en 1943.

El 18 de giner de 1943 el Musashi va partir de Kure cap a les illes Truk, a a on va arribar quatre dies despuix. L'11 de febrer va reemplaçar al seu buc bessó Yamato com a buc insígnia de la Flota Combinada que comandaba l'almirant Isoroku Yamamoto.[2] L'1 d'abril Yamamoto va deixar el Musashi per a volar a la ciutat de Rabaul, en l'illa de Nova Bretanya, i dirigir personalment l'Operació I-Gō, una ofensiva aérea japonesa en les illes Salomón.[24] Quinze dies despuix, i gràcies als còdics secrets Ultra dessifrats pels servicis d'inteligència dels Aliats, caces nortamericanes P-38 Lightning varen causar la mort a Yamamoto derribant l'avió en que volava des de Nova Bretanya a Ballale, en l'illa de Bougainville.[24] El 23 d'abril les cendres de l'almirant Yamamoto varen ser dutes a Truk i dispostes en el seu camarote a bordo del Musashi, a on atres oficials de la Flota Combinada ho varen visitar i varen presentar els seus respectes.[24]

Les cendres de Yamamoto sent traslladades del Musashi al destructor Iūgumo per a transportar-les a la base naval de Yokosuka, 23 de maig de 1943.

El 17 de maig, en resposta als atacs nortamericans en l'illa Attu, el Musashi, junt en dos portaavions llaugers, nou destructors i dos travessies, va ser desplegat en el Pacífic Nort,[2] pero no varen establir contacte en forces nortamericanes. L'acorazar va viajar despuix a Japó per a transportar les cendres de Yamamoto a Kure el 23 de maig, a on les va deixar en preparació d'un funeral d'estat formal.[25] Immediatament despuix el buc es va unir a una gran força naval per a contraatacar als nortamericans en Attu. No obstant, l'illa va caure abans que la força japonesa poguera intervindre, per lo que el contraatac va ser cancelat i el Musashi va retornar a Japó.[2]

L'emperador Hirohito (assentat en el centre) junt a membres de l'Alt Mando i atres oficials de l'Armada Imperial a bordo del Musashi, el 24 de juny de 1943.

El 24 de juny, mentres era somés a revisió i reparacions en l'Atarassana Naval de Yokosuka, el Musashi va rebre la visita de l'emperador Hirohito i atres oficials navals d'alt ranc.[2] Transferit a Kure l'1 de juliol, eixe mateix dia l'acorazar va entrar en dic sec, d'a on va eixir el dia 8 en un control de tir i un radar millorats. Despuix de varis trasllats entre distintes bases del archipèlec japonés, el Musashi va partir cap a Truk el 31 de juliol i va aplegar al seu destí en sis dies.[2]

El 18 de setembre va deixar Truk acompanyat per atres tres acorazar per a respondre a les incursions nortamericanes en les illes Eniwetok i Brown.[26] Sèt dies despuix la flota va tornar a Truk sense haver contactat en unitats enemigues. En octubre, com a conseqüència de les sospites d'un atac nortamericà en l'illa Wake, el Musashi va liderar una gran flota baix mando de l'almirant Mineichi Koga i formada per tres portaavions ràpits, sis acorazar i onze travessies que varen intentar interceptar portaavions americans. Com no va haver contacte, la flota va retornar a Truk el 26 d'octubre.[2] El Musashi va permanéixer lo que restava de l'any 1943 en Truk. Com el seu antic capità va ser ascendit, el capità Asakura Bunji va prendre el mando de l'acorazar el dia 7 de decembre.[2]

Últimes operacions i afonament

[editar | editar còdic]

El Musashi va ser senyalat el 4 de febrer per un reconeiximent aéreu americà en aigües de Truk junt a 50 atres navío, va permanéixer en eixe port fins al 10 de febrer de 1944, Mineichi Koga va rebre informació d'Inteligència nipona i va ordenar la seua retirada anticipada en prevenció d'un provable gran atac aeronaval enemic i va mamprendre viage a Yokosuka junt a tres embarcacions més menudes. El 24 de febrer va deixar Yokosuka en dos batallons especialisats de l'eixèrcit i les seues municions a bordo en destí a Palaos.[2] El mateix dia que va partir de Japó, el grup de combat del Musashi es va topar en un tifó que va provocar que es perguera la major part de la càrrega almagasenada en la coberta de l'acorazar.[2] Va aplegar a Palaos el 29 de febrer, en la base del qual va permanéixer un més exacte, puix el 29 de març va deixar l'illa en mig de l'obscuritat per a previndre atacs aéreus nortamericans.[2] No obstant, casi immediatament despuix de partir el Musashi i els seus escoltes varen ser atacats pel submarí nortamericà USS Tunny, que va disparar sis torpedos contra l'acorazar.[27] Els escoltes de l'acorazar varen divisar les esteles dels torpedos i cinc d'ells varen ser evitats, pero el sext va impactar prop de la proa del Musashi, provocant l'inundació del compartimento del hidrófono i matant a díhuit tripulants.[27]


El 3 d'abril l'acorazar va entrar en l'Atarassana Naval de Kure, a on va ser reparat i actualisat entre els dies 10 i 22 del mateix més. Va rebre un nou radar, raïls per a càrregues de profunditat i un increment de les seues capacitats antiaèrees.[2] Para quan va eixir del dic sec la bateria secundària del Musashi la componien sis canons de 155 mm, vintiquatre de 127 mm, cent trenta de 25 mm i quatre ametralladores de 13,2 mm.[2]

En maig de 1944 el buc va deixar Kure en direcció a Okinawa i despuix va navegar cap a Tawi-Tawi junt en la Segona Flota japonesa baix comando del vicealmirante Jisaburō Ozawa. El 10 de juny va partir de Tawi-Tawi cap a Biak en l'intenció de contraatacar l'invasió nortamericana de l'illa,[28] pero dos dies despuix, quan va aplegar a Ozawa la notícia dels atacs nortamericans en Saipán, la Segona Flota es va desviar en direcció a les illes Marianes.[28] Durant la batalla de la Mar de Filipines el Musashi es va encarregar d'escoltar portaavions ràpits de la Segona Flota,[29] pero despuix de la desastrosa derrota nipona —la batalla va ser batejada pels nortamericans com la Gran cacera de pavos de les Marianes, puix els japonesos varen perdre 450 aeronaus i dos portaavions— la Segona Flota va retornar a la seua pàtria. El 10 de juliol el Musashi va alçar ancores en Okinawa per a anar a Singapur en companyia del seu buc bessó Yamato.[2]

El 18 d'octubre el Musashi es va unir a la flota principal japonesa en Brunei en preparació de l'Operació Sho-1, el planejat contraatac al desembarc nortamericà en l'illa de Leyte.[30] El pla japonés buscava que les forces de portaavions de Ozawa atragueren les flotes de portaavions nortamericans cap al nort de Leyte i aixina permetre que la Força Central del vicealmirante Takeo Kurita penetrara en Leyte i destruïra les forces desembarcades per l'enemic.[30] En este objectiu, cinc acorazar, entre els que estava el Musashi, i dèu travessies pesades varen partir de Brunei en direcció a les Filipines el 20 d'octubre.[2]

El Musashi baix atac aéreu el 24 d'octubre de 1944.
Última foto del Musashi afonant-se, presa des del destructor Isokaze

Poc despuix de la partida de la força japonesa de Brunei un parell de submarins nortamericans torpedearon i varen afonar dos de les travessies pesades de Kurita, inclós el seu buc insígnia Atago, forçant al vicealmirante, que va sobreviure al desastre, a traslladar la seua bandera al Yamato.[31] El 24 d'octubre, navegant pel mar de Sibuyán, la Força Central de Kurita va caure baix un gran atac aéreu nortamericà en cinc onades llançades des de portaavions.[32] Al començ dels atacs els pilots americans, principalment procedents dels portaavions USS Essex, Franklin i Intrepid, varen saber centrar-se en traure profit de la debilitat del blindage del Musashi prop de la seua proa, danyant greument a l'acorazar en les tres primeres incursions i forçant a reduir la seua velocitat a 10 nucs (19 km/h).[32] Quan semblava evident que l'acorazar ya no aguantaria majors danys, el seu capità, contralmirante Toshihira Inoguchi, va intentar varar-ho en una illa propenca.[33] A pesar del seu intent, el Musashi es va afonar en una sola peça a les 19:36[2] despuix de haver rebut un enorme castic: dèsset bombes i dèneu torpedos,[33] als que va seguir una enorme explosió submarina.[34] D'una tripulació de 2399 hòmens, 1023 varen morir. Els supervivents varen ser rescatats per destructors japonesos vàries hores despuix.[33]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Garzke & Dulin, p. 66
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 «Combined Fleet – tabular history of Musashi» (en anglés). Parshall, Jon; Bob Hackett, Sander Kingsepp, & Allyn Nevitt. Consultat el 8 de giner de 2009.
  3. ↑ 3,0 3,1 Schom (2004), p. 43
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Johnston, p. 123
  5. ↑ Garzke and Dulin, p. 53
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Garzke and Dulin, p. 66
  7. ↑ 7,0 7,1 Garzke and Dulin, p. 51
  8. ↑ Yoshimura, p. 29
  9. ↑ Yoshimura, p. 83–85.
  10. ↑ Yoshimura, p. 97.
  11. ↑ Yoshimura, p. 109.
  12. ↑ Yoshimura, p. 115–6.
  13. ↑ Yoshimura, p. 123–5.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Jackson (2000), p. 75
  15. ↑ «Kyuheikan! Stories of the IJN's Ammunition Ships» (en anglés). Combinedfleet.com. Consultat el 7 d'octubre de 2011.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Johnston i McAuley (2000), p. 180
  17. ↑ (Tingues-ichi-go)—the Death of Yamato, 7 April 1945
  18. ↑ IJN Bridge Equipment
  19. ↑ Yamato´s Radar type 21
  20. ↑ Yamato´s Radar type 22
  21. ↑ IJN Radars
  22. ↑ Nota: La Marina Imperial japonesa no va aplegar a desenrollar el tir artillero per senyalament d'objectius dirigits per radar, usava l'òptic; al contrari de l'Armada nortamericana que ya ho havia implementat a fins de 1942.
  23. ↑ Wheeler (1980), p. 59
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Thompson (2001), p. 237
  25. ↑ Thompson (2001), p. 238
  26. ↑ Reynolds (1982), p. 136
  27. ↑ 27,0 27,1 Wheeler (1980), p. 137
  28. ↑ 28,0 28,1 Steinberg (1978), p. 147
  29. ↑ Steinberg (1978), p. 167
  30. ↑ 30,0 30,1 Steinberg (1980), p. 50
  31. ↑ Steinberg (1980), p. 51
  32. ↑ 32,0 32,1 Steinberg (1980), p. 54
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Steinberg (1980), p. 55
  34. ↑ Yoshimura, p. 172

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1985) Battleships: Axis and Neutral Battleships in World War II (en anglés), Annapolis: Naval Institute Press. ISBN 9780870211010.
  • Jackson, Robert (2000). The World's Great Battleships. Brown Books. ISBN 1-897884-60-5
  • Jentschura, Hansgeorg; Jung, {{{nom2}}} (1977). Warships of the Imperial Japanese Navy, 1869–1945, Annapolis: United States Naval Institute. ISBN 0-87021-893-X.
  • Johnston, Ian & McAuley, Rob (2000). The Battleships. MBI Publishing Company. ISBN 0-7603-1018-1
  • Reynolds, Clark G (1982). The Carrier War. Clave Life Books. ISBN 0-8094-3304-4
  • Schom, Alan (2004). The Eagle and the Rising Sun; The Japanese-American War, 1941–1943. Norton & Company. ISBN 9780393326284
  • Steinberg, Rafael (1978). Island Hopping. Clave-Life Books Inc.
  • Steinberg, Rafael (1980). Return to the Philippines. Clave-Life Books Inc. ISBN 0-8094-2516-5
  • Thompson, Robert S. (2001). Empires on the Pacific: World War II and the struggle for mastery of Àsia. New York. Basic Books. ISBN 2001036561.
  • Wheeler, Keith (1980). War Under the Pacific. Clave-Life Books. ISBN 0-8094-3376-1
  • Willmott, H.P. (2000). The Second World War in the Far East. Wellington House. ISBN 2004049199.
  • Yoshimura, Akira (1999). Battleship Musashi: The Making and Sinking of the World's Greatest Battleship. Paperback ed. Kodansha International. ISBN 4-7700-2400-2.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Musashi_(1942)&oldid=854830»