Anar al contingut

Deepwater Horizon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Deepwater Horizon offshore drilling unit on fire 2010.jpg
Deepwater Horizon

Deepwater Horizon va ser una plataforma petrolífera semisumergible de posicionament ràpit d'aigües ultra-profundes construïda en 2001 i situada en el golf de Mèxic, compartit per Estats Units, Cuba i Mèxic. Es va afonar el 22 d'abril de 2010 com a resultat d'una explosió que havia tingut lloc dos dies abans, provocant l'abocat de petròleu més important de l'història, estimat en 779 000 tonellades de petròleu cru.

Els segons danys varen afectar a les marismas de la desembocadura i el delta del Mississipi, estenent-se a l'àrea de Luisiana i atres sectors de Florida i Cuba.

El propòsit de la torre Deepwater Horizon era perforar pous petrolífers en el subsol marí, traslladant-se d'un lloc a un atre conforme es requerira. Una volta que es terminava de perforar, l'extracció era realisada per un atre equip. Deepwater Horizon era propietat de Transocean i havia segut arrendada a BP fins a setembre de 2013. En setembre de 2009 va perforar el pou petroler més profunt de l'història.

Com a resultat de l'accident, onze membres del personal varen perdre la vida.

Junt en l'afonament de la plataforma Petrobras 36 en 2001 en el mateix número de morts, ha segut la pijor tragèdia en una plataforma petrolífera en l'oceà atlàntic des de l'explosió de la plataforma britànica Piper Alpha en 1988, que va provocar 167 morts.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Mobile-offshore-drilling-unit.gif
Una plataforma petrolífera de la classe RBS-8, similar a l'accidentada.

Deepwater Horizon va ser una torre petrolífera de disseny RBS-8D de quinta generació, semisumergible, de posicionament dinàmic i d'aigües ultraprofundas, que els seus taladros perforaven el llit marí mentres que un atre tipo de torres i plataformes són utilisades per a extraure petròleu de pous ya trepats. La torre tenia 121 m de llarc per 78 m d'ample i, d'acort a les declaracions de Billy Nungesser, president de la parròquia de Plaquemines, Luisiana, era una de les torres de perforació més grans d'aigües profundes. Podia operar en aigües de fins a 2400 m de profunditat i tenia una profunditat màxima de perforació de 9100 m. La torre podia estajar una tripulació de fins a 130 membres.

La plataforma podia ser remolcada fins a la posició de perforació, a on tancs en els seus pontones i columnes eren llastrats.

Història

[editar | editar còdic]

Dissenyada originalment per a R&B Falcon, Deepwater Horizon va ser construïda per Hyundai Heavy Industries en Ulsan, Corea del Sur. La seua construcció va començar[2] despuix de la compra de R&B Falcon per Transocean. Va ser la segona torre petrolífera construïda d'una classe de dos, encara que la Deepwater Nautilus, la seua predecessora, no tenia posicionament dinàmic. Despuix d'arribar al golf de Mèxic, Deepwater Horizon va ser utilisada baix contracte per BP Exploration. El seu treball incloïa la perforació de pous petrolífers en els jaciments Atlantis i Thunder Horse, un descobriment de l'any 2006 en el jaciment Kaskida, i en el jaciment Tíber en el 2009.[3] El 2 de setembre de 2009, Deepwater Horizon va perforar en el jaciment Tíber, el depòsit de petròleu i gas més profunt fins al moment, en una profunditat vertical de 10 685 m i una profunditat medida de 10 685 m, dels quals 1259 m eren aigua.[3]

En 2002, la plataforma va ser actualisada en «i-drill», un sistema de monitoreo de perforació en el que tècnics en Houston, Texas, rebien informació en temps real del procés de perforació de la torre, aixina com informació sobre manteniment i informes d'errors.

Abans de l'accident, Deepwater Horizon treballava en el canó Mississipi, en el bloc 252 de BP, conegut en el nom de prospecte Macondo. La torre es trobava a 80 km de la costa surest de Luisiana.

En octubre de 2009, BP va estendre el contracte per tres anys més, els quals es contarien a partir de setembre de 2010. S'estima que el contracte d'arrendament representava la cantitat d'US$544 millons, $496 800 dólars al dia.

Referències

[editar | editar còdic]