Alexander L. Kielland (plataforma)

Alexander L. Kielland (plataforma)

Alexander L. Kielland va ser una plataforma de perforació semisumergible noruega que, el 27 de març de 1980, va bolcar en el camp petrolífer de Ekofisk, en el Mar del Nort, matant a 123 persones. El naufragi va ser el pijor desastre en aigües noruegues des de la Segona Guerra Mundial. La plataforma, ubicada aproximadament a 320 km a l'est de Dundee, Escòcia, era propietat de la Stavanger Drilling Company de Noruega i estava llogada a l'empresa nortamericana Phillips Petroleum en el moment del desastre.

Dissenye

La plataforma va ser construïda com una unitat de perforació mòvil en una drassana francesa i entregada a Stavanger Drilling en juliol de 1976. La plataforma va rebre el nom de l'escritor noruec Alexander Lange Kielland. Podia utilisar-se per a perforar o com un "flotel" semisumergible que proporcionava estage per a treballadors en alta mar. En 1978 s'havien afegit blocs d'estage adicionals a la plataforma, de modo que es podien estajar fins a 386 persones. En 1980, la plataforma proporcionava estage en alta mar per a la plataforma de producció Edda 2/7C.

Accident

Fractures en el costat dret de la plataforma

Alexander L. Kielland bolcat prop de la plataforma Edda 2/7C

A primera hora de la vesprada del 27 de març de 1980, més de 200 hòmens es trobaven fòra de servici en l'estage del Alexander L. Kielland. El temps era plujós i hi havia una densa boira, en raches de vent de fins a 40 nucs (74 km/h) i ones de fins a 12 metros (39 peus) d'altura. El Kielland acabava de ser tret de la plataforma de producció del Edda.

Minuts abans de les 18:30, els que estaven a bordo varen sentir un "fort crujir" seguit de "una espècie de tremolació". De sobte, el Kielland es va inclinar més de 30° i després es va estabilisar. Cinc dels sis cables de anclaje s'havien trencat, i l'únic cable restant impedia que la plataforma bolcara. L'escora va seguir aumentant i a les 18:53, el cable de anclaje restant es va trencar i la plataforma va bolcar.

En el menjador i el cine hi havia 130 hòmens quan es va produir el bolque. El Kielland tenia sèt pots salvavides de 50 hòmens i vint basses de 20. Es varen llançar quatre pots salvavides, pero solament un va conseguir soltar-se dels cables de descens (un dispositiu de seguritat no va permetre la lliberació fins que es va llevar la tensió dels cables). Un quint pot salvavides va quedar a la deriva i va eixir a la superfície boca avall; els seus ocupants ho varen endreçar i varen arreplegar a dèneu hòmens de l'aigua. Dos de les basses del Kielland es varen soltar i tres hòmens varen ser rescatats d'elles. Dos basses de 12 hòmens varen ser tirades des de Edda i varen rescatar a tretze sobreviviente. Sèt hòmens varen ser trets de la mar per pots de suministrament i sèt varen nadar fins al Edda.

El barco d'emergència Silver Pit no va rescatar a ningú i va tardar una hora en aplegar al lloc. De les 212 persones que anaven a bordo de la plataforma, 123 varen morir, lo que ho va convertir en el pijor desastre en l'història de Noruega des de la Segona Guerra Mundial i el desastre de plataforma marina més mortífero de tots els temps fins a eixe moment. La majoria dels treballadors eren de Rogaland. Al voltant de les 21:30 hores, un barco de la companyia holandesa Smitlloyd va aplegar al lloc. La tripulació d'este barco va escoltar a la gent cridar demanant ajuda. Maniobrant en gran precaució, el barco de Smitlloyd es va trobar en una bassa salvavides de la plataforma i, despuix de revisar-la, la va trobar buida. Va ser molt difícil dur esta bassa salvavides a coberta, per lo que la tripulació la va soltar. El barco de Smitlloyd va trobar atres dos basses salvavides que també estaven buides. La tripulació va seguir escoltant a la gent cridant demanant ajuda, pero per la densa boira no es va vore ningú. El barco de Smitlloyd va permanéixer en el lloc durant varis dies ajudant en l'operació de rescat coordinada.