Wilhelm Gustloff (1938)

El Wilhelm Gustloff va ser un travessia alemà construït en el drassana Blohm & Voss, que va entrar en servici en 1938 durant el periodo de pau de l'Alemània nazi. En la Segona Guerra Mundial va servir com buc nodriça de submarins, buc hospital i transport d'evacuació durant l'Operació Aníbal cap al final de la lluita. El 30 de giner de 1945 va ser torpedeado pel submarí soviètic S-13 baix el mando d'Aleksandr Marinesko, i es va afonar en 9343 persones a bordo, lo que va supondre la major tragèdia marítima de l'història.

Wilhelm Gustloff (1938)

Història

El transatlàntic Wilhelm Gustloff va ser el proyecte número 511 de les drassanes Blohm & Voss en Hamburc, Alemània, en 1936. Va ser construït per orde directa d'Adolf Hitler i va entrar en servici el 14 de març de 1938. Inicialment anava a ser cridat Adolf Hitler, pero per a efectes propagandístics va ser batejat en memòria del polític nacionalsocialiste suís Wilhelm Gustloff, assessinat en febrer de 1937.

De disseny imponent i modern, en huit cobertes, tenia una altura de 55 m medida des de la quilla. Estava dotat d'instalacions adequades en cobertes de passejada espaciosas i funcionals; els seus estages no tenien divisions per classe segons el poder adquisitiu, sino que tots els camarotes posseïen el mateix confort. Posseïa una piscina climatizada en el seu interior en la coberta I, sèt grans cuines, confortables menjadors comuns i amplis gimnasis.

Piscina interior climatizada en la coberta E.

El proyecte que va materialisar al Wilhelm Gustloff es va emmarcar baix el programa del sindicaliste Robert Llei, denominat Kraft durch Freude ("Força a través de l'Alegria", en alemà), per a la classe obrera alemana que contemplava entre atres accions, la recreació popular a baix cost en temps de pau. El programa va resultar tot un èxit i els cupos per a les travessies pel mar Bàltica estaven sempre copats. El seu viage inaugural va ser el 21 d'abril de 1938 en destí a l'illa de Madeira, en Portugal. El seu primer capità, Carl Lübbe (de 55 anys en eixe moment), ho va conduir a través del riu Elba en mig d'una gran cobertura periodística. No obstant, al sendemà, el capità Lübbe va fallir d'un atac al cor en el pont de mando, sent reemplaçat pel vell capità Friedrich Petersen (de 70 anys), qui va concloure el viage exitosament.

Va ser operat per la firma Hamburg Süd Line en la mar Bàltica, duent en les seues cobertes als treballadors alemans en periodo de vacacions des de 1938 fins a maig de 1939.

El Wilhelm Gustloff es va utilisar per a repatriar des d'Espanya a la Legió Còndor que va participar en la guerra civil espanyola i seguidament va ser ancorat en Gotenhafen.

En agost de 1939 va passar a ser transformat en buc hospital, estant destinat en el port de Danzig fins a maig de 1940; va ser requisat l'1 d'octubre d'eixe any per la Kriegsmarine per a servir com a buc nodriça de submarins; pero abans, des de maig a juliol, havia segut utilisat com a buc hospital durant l'invasió de Noruega, sent ancorat en Oslo, servint per als ferits de la Wehrmacht. Se li va pintar sobre el seu caixco blanc una franja verda a lo llarc de l'eslora del buc i ademés se li va agregar l'emblema de la Creu Roja Internacional en el fumeral. La seua designació naval va ser Lazarettschiff D.

El Wilhelm Gustloff va ser traslladat a Stettin en octubre de 1940 per a ser preparat com a transport de tropes i buc hospital en l'Operació León Marí, pero el fracàs de la Luftwaffe en conquistar la supremacia aérea sobre el Regne Unit ho va tornar a Oslo com a buc hospital.

Orquesta de la policia militar tocant en la coberta (Oslo, 1940).

Des de fins de 1940 fins a 1943 va servir com a buc quarter i estage per a l'Armada servint com a buc quarter de submarins en Gotenhafen. El buc va ser pintat en gris naval i se li varen eliminar totes les característiques com a buc hospital. Sobre la seua coberta se li va dotar d'armament antiaèreu consistent en 3 canons de 105 mm i 4 canons automàtics de 20 mm per banda, passant a ser un buc estrictament militar.

Refugiats alemans en el Port de Pillau, 26 de giner de 1945.

En l'alvanç de les forces soviètiques cap a territori alemà per la Prusia Oriental, la situació per a Alemània es torna dramàtica pels mils de refugiats alemans que escapen davant les atrocitats de la guerra i l'embat soviètic. La Kriegsmarine ho destina junt en atres trasatlánticos per a l'operació de rescat de refugiats civils i militars alemans provinents de la Prusia Oriental que aplegaven a Gotenhafen per a ser enviats a Kiel o Hel, baix la denominada Operació Aníbal.

Afonament

En giner de 1945, en mig d'un hivern rigorós en temperatures de -20 °C, la situació d'Alemània es deteriorava dramàticament: uns 75 000 refugiats civils i militars alemans convergien en els ports de Dánzig i Pillau i uns 7 millons de fugitius fugien des de la Prusia Oriental pel corredor polac cap a Alemània, sense a penes aliments o medicaments, en la fredor hivernal, colapsant els camins i carreteres cap a la costa en emboços d'unitats de la Wehrmacht que es dirigien al front, atacats per l'artilleria i la Força Aérea Soviètica que bombardejaven tot i tement la ràbia soviètica pels millons de víctimes causades per l'invasió alemana.

L'almirant Karl Dönitz va donar l'orde als seus submarins de fugir cap als ports de l'oest i a totes les unitats de superfície majors i menors disponibles d'evacuar als connacionales als ports segurs de Kiel o Hel. A esta operació de rescat li la va denominar Operació Aníbal.

Entre les grans unitats de superfície estaven les travessies pesades ',', els transatlàntics Goya, General Steuben i Wilhelm Gustloff, el major de tots. Les menors eren remolcadors, yates de passejada i inclús chalupas motorisades i peixquers. El Wilhelm Gustloff mantenia la seua presentació com a buc de caràcter militar.

El buc estava des del 21 de giner en Danzig evacuant a militars i seguidament a civils, començant per les dònes i els chiquets. En la piscina interior drenada es va establir un lloc d'enfermeria en 375 enfermeres auxiliars de l'Armada que atenien als ferits, i ademés es trobaven a bordo 1.000 cadets submarinistes que acabaven de terminar el seu entrenament. La cantitat de persones embarcades en el Wilhelm Gustloff oficialment era de 8.000 persones pero estes varen aumentar a 10.500, lo que feya que l'estadía en el buc fora insoportable, ya que molts refugiats estaven al ras en les cobertes superiors exposts a el hipotèrmia.

La Kriegsmarine estava informada de la presència de submarins russos en l'eixida de la baïa de Danzig i molts transportes atestats de passagers s'exponien a ser atacats si no contaven en protecció antisubmarina.

A les 12 hores del 30 de giner de 1945, els capitans Friedrich Petersen (civil) i Wilhelm Zahn (DKM) al mando de Wilhelm Gustloff varen rebre l'orde de salpar. El barco atestat es va separar del atracadero per mig de remolcadors i fòra de la baïa ho esperaven dos torpederos escoltes, el transatlàntic Hansa (original i posteriorment SS Albert Ballin), el torpedero T-36 i el torpedero Löwe. El Hansa va acusar desperfectes de màquina i va deure quedar-se.

Mentres eixia de la baïa, els capitans en el pont deliberaron quin era la ruta més convenient a prendre. Zahn advocava per rodejar la costa de Wlasislowo per dins de l'illa de Bornholm, en aigües someras per a evitar el torpedeamiento; pero es va impondre el criteri de Petersen d'anar en aigües profundes per fòra de la citada illa a la trobada d'un comboi.

Mentres el Wilhelm Gustloff navegava en anochecer, a això de les 20:30 hores, la ràdio va transmetre l'últim discurs d'Adolf Hitler en motiu de l'aniversari de la pren del poder, el qual va ser difòs en els altaveus a l'interior de buc per a l'escolta dels refugiats i que va durar uns 18 minuts.

El buc navegava en aigües someses a un vent borrascoso i gèlit, baix una llum llunar que es traslucía en la borrasca i en total obscuriment. En l'interior regnava una atmòsfera de solidaritat entre els tripulants i refugiats, els qui estaven esperançats en el terme temporal de les seues penúries com a fugitius.

Cap a les 21 hores, ya traspassant el nort de l'illa de Bornholm, un mensage de radi va indicar al Wilhelm Gustloff que un dragaminas s'acostava al trasatlántico. Petersen va donar l'orde d'encendre les llums de navegació a fi de no chocar en el dragaminas.

El Wilhelm Gustloff recent pintat com a buc hospital (1939).

El buc, en les llums enceses, va ser detectat pel submarí soviètic S-13, al mando d'Aleksandr Marinesko, qui va ordenar de colp i repent carregar quatre torpedos mentres es colocava en posició d'atac.

A les 21:08 hores, tres torpedos varen fer impacte per estribor en el Wilhelm Gustloff; el primer torpedo va alcançar el sector de proa, el segon va donar en el sector de la piscina interior en la coberta I, matant a la majoria de les enfermeres de l'Armada i el tercer va donar cap a la popa, inutilisant els generadors i tallant el suministrament d'energia elèctrica. El Wilhelm Gustloff es va inclinar immediatament a estribor en mig del caos interior i l'obscuritat. Mils de refugiats botaven a les gelades aigües i atres mills lluitaven per eixir del navío inclús pels ulls de bou. El pànic total cundió produint emboços i va impedir una evacuació ordenada i el correcte us dels pots salvavides, va haver suïcidis en massa de persones convençudes de que el seu fi havia aplegat. Cap al final de l'afonament, el navío es adrizó, lo que va permetre l'eixida de més persones. El quart torpedo no va conseguir eixir del tubo lanzatorpedos del submarí soviètic, provocant una acció d'emergència per a desactivar-ho. El Wilhelm Gustloff va tardar 50 minuts en anar-se al fondo del mar.

El rescat no es va fer esperar i varen acodir immediatament al lloc de l'afonament el torpedero T-36, que va rescatar 564 sobreviviente, el torpedero Löwe va conseguir traure 472 persones de les gèlides aigües, el vapor Göttingen va salvar a 28 sobreviviente, un atre torpedero, el T-19 va rescatar a 7 persones, el carguero Gotland va prendre a dos persones i una llancha schnellboot V-1703 va rescatar a un bebé. En total varen sobreviure i es varen rescatar unes 1.239 persones; pero varen fallir unes 9.300 ya fòra per quedar atrapades i ofegar-se en l'interior del navío o per hipotèrmia. Tant els capitans Petersen com Zahn varen salvar les seues vides, mentres que de les 375 enfermeres de l'Armada només es varen salvar tres. Solament es va obrir un sumari contra Zahn pel desastre pero va ser archivat a causa de l'imminent colapse total d'Alemània.

El Wilhelm Gustloff es va afonar a 44 m de profunditat quedant la seua quilla en les coordenades geogràfiques </noinclude>. Més tart, els soviètics dinamitaron el derelicte per a evitar futures investigacions pel crim de guerra comés sense conseguir destruir-ho, quedant en tres seccions que varen ser redescubiertas i filmades en 1995 per buços d'aigües profundes.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Transatlàntics|20px|Vore el portal sobre Transatlàntics]] Portal:Transatlàntics. Contingut relacionat en transatlàntics.
• Naufragis per número de víctimes
• '
• '
• '
• '
• Operació Aníbal
• Paúl Vollrath