Anar al contingut

Violacions durant l'ocupació d'Alemània

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dos dònes i tres chiquets alemans assessinats per l'eixèrcit soviètic.

A mida que les tropes dels aliats, durant les últimes etapes de la Segona Guerra Mundial, varen entrar i varen ocupar Alemània, es varen portar a terme violacions massives. Si be la majoria d'estos crims varen ser comesos per militars soviètics, es calcula que els eixèrcits de França i EE. UU. també varen perpetrar mils d'elles.

Participants

[editar | editar còdic]

Militars soviètics

[editar | editar còdic]

Una onada de violència sexual va sacsar Alemània en 1945, quan els aliats occidentals i l'Eixèrcit Rojo varen ser ocupant territoris del Tercer Reich.[1]


La major part dels atacs varen ser comesos en la zona d'ocupació soviètica; es calcula que el número de dònes violades per soldats soviètics va de decenes de mills a dos millons.[2][3][4][5][6] En molts casos les dònes eren violades repetidament, algunes fins a 70 voltes.[7] Es creu que 100.000 dònes varen ser violades en Berlín,[4] en un número pròxim a les 10.000 dònes en resultat de mort despuix de les agressions.[8] El número total de dònes víctimes de violacions en Alemània es calcula en 240.000.[9][10] Antony Beevor ho va descriure com «el fenomen de violacions massives més important de l'història», i concloïa que a lo manco 1,4 millons de dònes varen ser violades solament a l'est de Prusia, Pomerania i Silesia.[11]


Natalya Gesse afirma que soldats russos violaven a dònes i chiquetes alemanes de 8 fins a 80 anys. Les dònes russes no queden impunes en la seua participació dels fets.[12][13][14] En canvi, el veterà de guerra rus Vsévolod Olímpiev afirmaria: «Es pot dir que les relacions dels soldats soviètics en la població alemana era indiferent i neutral. Ningú, a lo manco del meu regiment, la va sitiar o va tocar. És més, si nos trobàvem en una família famolenca en chiquets compartíem el nostre menjar en ells sense cap paraula innecessària.»[15]

Despuix de l'estiu de 1945, els soldats soviètics sorpresos violant civils eren a sovint castigats, en penes que anaven des de l'arrest fins a l'eixecució.[16] No obstant, les violacions varen continuar fins a el hivern de 1947–48, quan les autoritats d'ocupació soviètica varen confinar les tropes solament a punts de vigilància i campaments,[17] separant-los completament de la població residencial en la zona soviètica d'Alemània.

Segons Alexander Statiev, si ben els soldats soviètics respectaven als ciutadans del seu propi país i als dels països amics, en les zones hostils es varen percebre a sí mateixos com a conquistadors, i no com a liberador. Veen la violència contra els civils com un privilegi dels victoriosos. Statiev ejemplifica este fenomen citant l'actitut d'un soldat soviètic:

¡Vinga't! ¡El teu eres un soldat vengador! [...] ¡Mata a l'alemà, i bota sobre la dòna alemana! ¡Aixina és com un soldat celebra la victòria![18]

Svetlana Aleksiévich va publicar el llibre La cara no femenina de la guerra, a on inclou memòries i experiències de veterans soviètics en Alemània. Segons un exoficial:

Érem jóvens, fortes, i dúyem quatre anys sense dònes. Provàvem a peixcar dònes alemanes i... dèu hòmens varen violar a una chica. No hi havia suficients dònes; tota la població escapava de l'Eixèrcit Rojo. Aixina que, agarràvem chiquetes de dotze o tretze anys. Si plorava, li posàvem una cosa en la boca. Creíem que era divertit. Ara no puc entendre com vàrem ser capaços de fer-ho. Un chic de bona família... pero aquell era yo.[19]

Una operadora telefònica de l'Eixèrcit Rojo recorda:

Quan ocupàvem un poble, primer teníem tres dies per als saquejos i ... [violacions]. Per descontat això no era oficial. Pero despuix de tres dies se't podia jujar per fer-ho. [...] Recort a una dòna alemana violada, permaneixent nueta en una granada entre les cames. Ara sent llàstima, pero no la sentia en aquell moment... ¿Penses que va ser fàcil perdonar als alemans? Odiàvem vore les seues cases blanques, netes i intactes. En roses. Volia que sofriren. Volia vore les seues llàgrimes. [...] Varen tindre que passar décades per a que començara a sentir compassió per ells.[20]


Dònes d'Alemània de l'est que varen viure la guerra es referixen al memorial Parc Treptower, en Berlín, com la «tomba del violador desconegut» en resposta a les violacions massives de l'Eixèrcit Rojo.[21][22][23][24][25]

Militars nortamericans

[editar | editar còdic]

En Taken by Force, J. Robert Lilly estima en 11.040 el número de violacions comeses per soldats dels Estats Units en Alemània.[26] Com en el cas de l'ocupació de França despuix de l'invasió del Dia D, la majoria de violacions per part de nortamericanes en l'Alemània de 1945 eren violacions en grup comeses per militars a punta de pistola.[27]

Els nortamericans tenien polítiques per a no fraternizar en territoris enemics, i la frase «copular sense conversar no és fraternizar» es va convertir en un lema de les tropes nortamericanes.[28] El periodiste Osmar White, un corresponsal de guerra australià que va acompanyar a les tropes nortamericanes durant la guerra, va escriure:

En acabant de que la lluita passara en terres alemanes, va haver moltes violacions per part de les tropes de combat i per les que immediatament les seguien. L'incidència variava d'unitat a unitat segons l'actitut de l'oficial al mando. En alguns casos els delinqüents eren identificats, jujats per tribunals militars, i castigats. La branca llegal de l'eixèrcit era reticent, no obstant va admetre que alguns soldats havien segut fusilats per ofenses sexuals brutals o pervertidas contra dònes alemanes, particularment si els soldats eren negres. No obstant, es que és un fet que moltes dònes varen ser violades per nortamericans blancs. No es varen prendre mides contra els culpables. En un sector va circular un informe que citava que un cert comandant molt distinguit va fer el succeït «La copulació sense conversació no constituïx fraternitat».[29]

Una agressió sexual típica de personal nortamericà begut marchant per territori ocupat consistia en amenaçar en armes a una família alemana en la seua casa, forçant sexualment a una o més dònes de la mateixa, i acabar traent a tota la família al carrer.[28]


El número de violacions en el sector este de la zona ocupada va aplegar al seu punt màxim en 1945, quan es va passar de 18 acusacions dins de l'eixèrcit en giner a 402 en març i 501 en abril, per a començar a descendir a 241 en maig. Entre el 25% i el 50% de les denúncies varen terminar en juí i, d'estos, entre un 33% i un 50% en condenes, en l'índex d'eixecucions més alt dels eixèrcits aliats.[30] L'alt índex de violència contra la població femenina alemana i austríaca va durar com a mínim fins a la primera mitat de l'any 1946, en cinc casos de dònes alemanes trobades mortes en quarters nortamericans solament en maig i juny de 1946.[27]

Els soldats negres de la zona ocupada per Estats Units eren més susceptibles de ser acusats de violació, i de ser castigats més severament.[27] Heide Fehrenbach escriu que els soldats de color no estaven en absolut lliures d'indisciplina, pero que els oficials nortamericans varen exhibir un interés explícit en la raça del soldat a el hora d'informar de tals comportaments.[31]

Carol Huntington va considerar que els soldats nortamericans que violaven dònes alemanes i despuix les obsequiaven en menjar, podrien haver vist l'acció com un acte de prostitució i no com una violació.[27] És provable que una de les causes del menor índex de violacions estiga en que gran part de les relacions eren consensuades. Es calcula que el número de «chiquets de l'ocupació» (Besatzungskinder), desijats o no, naixcuts en la Zona d'ocupació nortamericana ronda els noventa y cuatro mil, dels quals el 2% o 3% eren mestizos i solien donar-se en adopció en més alta proporció. Solament quan en decembre de 1946 es varen permetre els matrimonis mixts es va poder normalisar en part la situació, i unes 14 000 alemanes varen marchar a Estats Units en els seus esposos.[32]

Militars francesos

[editar | editar còdic]

Les tropes franceses varen prendre part en l'invasió d'Alemània, i una part de la zona ocupada va ser assignada a França.

Segons Perry Biddiscombe, els francesos varen cometre «385 violacions en l'àrea de Constanza; 600 en Bruchsal; i 500 en Freudenstadt».[33] Soldats francesos varen fer una «orgia de violacions» en el districte de Höfingen, prop de Leonberg.[34] Segons Norman Naimark, sobre les violacions, les tropes franceses de Marroc es comportaven igual que les soviètiques, en particular durant el principi de l'ocupació de Baden-Wurtemberg.[35]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2001).«Dangerous Liaisons: The Anti-Fraternization Movement in the U.S. Occupation Zones of Germany and Àustria, 1945–1948».Journal of Social History.34(3)
    611–647.
  2. ↑ (1996).«The Hour of the Woman: Memories of Germany's "Crisis Years" and West German National Identity».American Historical Review.101(2)
    354–395.
  3. ↑ (2007).«The unspoken secret: Sexual violence in World War II».International Psychogeriatrics.19(4)
    782–784.doi:10.1017/S1041610207005376.
  4. ↑ 4,0 4,1 http://www.bbc.co.uk/history/worldwars/wwtwo/berlin_01.shtml
  5. ↑ Hanna Schissler The Miracle Years: A Cultural History of West Germany, 1949–1968 [1]
  6. ↑ https://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=106687768
  7. ↑ William I. Hitchcock The Struggle for Europe The Turbulent History of a Divided Continent 1945 to the Present ISBN 978-0-385-49799-2
  8. ↑ Atina Grossmann. A Question of Silence: The Rape of German Women by Occupation Soldiers October, Vol. 72, Berlin 1945: War and Rape "Liberators Take Liberties" (Spring, 1995), pp. 42–63 MIT Press. URL: http://www.jstor.org/stable/778926
  9. ↑ Helke Sander/Barbara Johr: BeFreier und Befreite, Fischer, Frankfurt 2005
  10. ↑ Seidler/Zayas: Kriegsverbrechen in Europa und im Nahen Osten im 20. Jahrhundert, Mittler, Hamburg Berlin Bonn 2002
  11. ↑ «[2]». Consultat el 7 de decembre de 2010.
  12. ↑ «[3]», The Guardian.
  13. ↑ Beevor, Antony (2003). The Fall of Berlin 1945 (en anglés), Penguin Books. ISBN 0142002801.
  14. ↑ Bessel, Richard (2010). Germany 1945: From War to Peace (en anglés), Simon & Schuster. ISBN 1416526196.
  15. ↑ On the Bloody Road to Berlin: Frontline Accounts from North-West Europe & the Eastern Front, 1944–45 per Duncan Rogers i Sarah Williams
  16. ↑ Naimark, p. 92
  17. ↑ Naimark, p. 79
  18. ↑ Statiev, Alexander (2010). The Soviet Counterinsurgency in the Western Borderlands, Cambridge University Press, p. 277.
  19. ↑ Alexievich, p. 33
  20. ↑ Alexievich, p. 386
  21. ↑ «[4]», The Daily Telegraph.
  22. ↑ Antony Beevor, Berlin – The Downfall 1945
  23. ↑ Ksenija Bilbija, Jo Ellen Fair, Cynthia E., The art of truth-telling about authoritarian rule, Univ of Wisconsin Press, 2005, p70
  24. ↑ Allan Cochrane, Making Up Meanings in a Capital City: Power, Memory and Monuments in Berlin, European Urban and Regional Studies, Vol. 13, No. 1, 5–24 (2006)
  25. ↑ J.M. Dennis, Rise and Fall of the German Democratic Republic 1945–1990, p.9, Longman, ISBN 0-582-24562-1
  26. ↑ Taken by Force: Rap and American GIs in Europe during World War II. J Robert Lilly. ISBN 978-0-230-50647-3 p.12
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 Harrington, Carol (2010). Politicization of Sexual Violence: From Abolitionism to Peacekeeping. London: Ashgate. pp. 80–81. ISBN 0-7546-7458-4.
  28. ↑ 28,0 28,1 Schrijvers, Peter (1998). The Crash of Ruin: American Combat Soldiers in Europe During World War II. Nova York: New York University Press. p. 183. ISBN 0-8147-8089-X.
  29. ↑ White, Osmar (1996). Conquerors' Road: An Eyewitness Report of Germany 1945. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press. pp. 97–98. ISBN 0-521-83051-6.
  30. ↑ MacDonogh, 2010, p. 369.
  31. ↑ Fehrenbach, Heide (2005). Race After Hitler: Black Occupation Children in Postwar Germany and America. Princeton, New Jersey: Princeton University Press. p. 64. ISBN 978-0-691-11906-9.
  32. ↑ MacDonogh, 2010.
  33. ↑ (2001).«Dangerous Liaisons: The Anti-Fraternization Movement in the U.S. Occupation Zones of Germany and Àustria, 1945–1948».Journal of Social History.34(3)
    635.
  34. ↑ Stephenson, Jill (2006). Hitler's Home Front: Württemberg under the Nazis London: Continuum. p. 289. ISBN 1-85285-442-1.
  35. ↑ Naimark, pp. 106–107

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Alexievich, Svetlana. У войны не женское лицо (en rus). Moscou: Publicacions Vremya, 2008. ISBN 978-5-9691-0331-3.
  • Naimark, Norman M. The Russians in Germany: A History of the Soviet Zone of Occupation, 1945–1949. Cambridge: Belknap Press, 1995. ISBN 0-674-78405-7.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Violacions_durant_l%27ocupació_d%27Alemània&oldid=979301»