Marocchinate
Marocchinate o marroquinadas és el terme usat per a indicar les violacions en massa i matances comeses en la Segona Guerra Mundial despuix de la batalla de Montecassino per part dels goumiers (tropes colonials marroquines del Cos Expedicionario Francés), comandados pel general Alphonse Juin. El terme marroquinadas deriva de la nacionalitat dels agressors.
Els goumiers
[editar | editar còdic]El Cos Expedicionario Francés en el front italià estava integrat per 130 000 hòmens, en la seua majoria marroquines, algerins, tunecinos i senegalesos; els goumiers eren marroquins d'ètnia bereber, natius de les montanyes de l'Atles, que constituïen la tropa colonial irregular francesa. Estes tropes eren part de el C.E.F. (Corps Expeditionnaire Français), estant formalment organisades en les quatre divisions següents, comandadas en última instància pel general Alphonse Juin:
- Primera Divisió de la França Lliure (1re division française lliure);
- Segona Divisió Marroquina d'Infanteria (DIM — 2i divisió d'infanterie marocaine, 13 895 hòmens, dels quals 6578 eren europeus i 7317 norteafricano);
- Tercera Divisió Algerina d'Infanteria (DIA — 3i divisió d'infanterie algerienne, en 16 840 hòmens, dels quals 6354 europeus i 6835 norteafricano);
- Quarta Divisió de Montanya Marroquina (DMM — 4i divisió d'infanterie marocaine de montagne, 19 252 hòmens, dels quals 6545 europeus i 12 707 norteafricano).
Desenroll
[editar | editar còdic]
El 14 de maig de 1944, els goumiers travessen un terreny aparentment del mont Aurunci, destruint les llínees alemanes i permetent que els anglesos de el XII Cos Britànic conseguiren trencar la cridada «llínea Gustav», permetent que els anglesos alvançaren a la següent defensa de la Wehrmacht, la «llínea Hitler». Seguida esta batalla el general Juin li dona als seus hòmens cinquanta hores de «llibertat», durant les quals varen succeir els posteriors crims. Al general se li adjudica que va declarar: «Durant cinquanta hores vostés seran amos absoluts de lo que troben més allà de l'enemic. Ningú els penalisarà per lo que facen, ningú preguntarà qué estan fent».
Montecassino seria capturada pels aliats el 18 de maig de 1944. La nit següent, mils de goumiers varen recórrer les ales de les montanyes rodejant ciutats i pobles de la regió de Ciociaria. Un proyecte de llei del Senat italià de 1996 sifra les víctimes de les violacions i agressions sexuals en més de 2000 dònes (d'entre 11 i 86 anys) i en 600 hòmens.[1] Un informe anglés revela que numeroses dònes i chiquetes varen ser violades en ple carrer, numerosos presoners sodomizados i alguns hòmens notables de la regió, castrats.[2] L'escritor Norman Lewis, en aquell moment oficial britànic en el front de Montecassino, va narrar els fets aixina:
L'alcalde d'Esperia, una comuna en la província de Frosinone, va informar de que, en la seua ciutat, 700 dònes del total de 2500 habitants varen ser violades, i que algunes havien mort com a resultat. Segons testimonis arreplegats per Bruno D'Epiro,[4] el retor de Esperia va intentar en va salvar a tres dònes de la violència dels soldats, sent atacat i sodomizado repetidament, resultant mort com a conseqüència. Segons algunes fonts, a lo llarc dels fets i en tota l'àrea afectada, més de 7000 civils, entre ells chiquets, varen ser violats per membres del cos dels goumiers.[5] El número de hòmens assessinats ha segut estimat entorn a 800.[6]
En l'alvanç dels aliats a lo llarc de la Península, este tipo de successos varen ser reportats també en el nort de la província del Lacio.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Norme in favore delle vittime vaig donar violenze carnali in tempo vaig donar guerra» («Mides en favor de les víctimes de violació en temps de guerra»), sitie web del Senat italià, Acta 1081 de 25 de juliol de 1996, (PDF) (italià).
- ↑ Giovanni De Lluna, «Il cas delle donne italiane stuprate durant la Seconda Guerra Mondiale al centre vaig donar nuove ricerche. La ciociara i li altre», La Stampa, 2002.
- ↑ Fabio Andriola, «Menja tu umilio il liberato», artícul en L'Itàlia settimanale, n.° 7, any III, 23 de febrer de 1994, p. 46.
- ↑ «Li marocchinate — «Stuprate li italiane».». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 10 de giner de 2015.
- ↑ «1952: Il case delle "marocchinate" al Parlament». Consultat el 22 de novembre de 2008.
- ↑ Actes parlamentaris • 37011 • Cámara. Sessió nocturna del dilluns, 7 d'abril de 1952.
- ↑ «Elle avait 17 ans et elle a été violée parell 40 soldats», Leïla Minano, diari Liberation, 15 de maig de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marocchinate» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.