Anar al contingut

Greenpeace

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Greenpeace

Greenpeace (del anglés green 'vert' i peace 'pau') és una ONG[1] ambientalista internacional. Realisa campanyes en tot lo món per temes com la agricultura ecològica, els boscs, el canvi climàtic, contra el consumisme, per la democràcia i el contrapoder, el desarme i la pau i el conte dels oceans.[2]

Fundada en 1971 en Vancouver, Canadà, té la seua sèu en Ámsterdam, Països Baixos.[3][4] Té oficines en 55 països.[4]

En 2021 conta en uns 3,2 millons de socis.[5]

Història

La nau "Esperanza" de Greenpeace en el riu Támesis, dirigint-se al Dic de les Índies Occidentals, Londres.
Acció de protesta de Greenpeace, denunciant l'impacte migambiental negatiu de la Usina Hidroelèctrica de Belo Mont.

En la década de 1960, els EE. UU. tenien plans per a proves nuclears en l'illa d'Amchitka, Alaska. Pel terremot d'Alaska de 1964, açò va generar preocupacions sobre la possibilitat de terremots i un tsunami.[6] En 1969 una manifestació de 7 000 persones[7] va bloquejar elloc Fronteriç de Peace Arch, entre la Columbia Britànica i l'Estat de Washington,[8] duent pancartes en les que posava "No faces una ona. És la teua culpa si nostra falla continua" (Don't Make A Wave. It's Your Fault If Our Fault Goes).[9] Les protestes no varen conseguir parar la prova nuclear de Milrow del 2 d'octubre de 1969.[9]


Com no es va produir cap terremot ni tsunami, els EE. UU. varen anunciar que detonarien una atra bomba cinc voltes més potent que la primera. Entre els que s'oponien estaven Jim Bohlen, un veterà de la Marina dels EE. UU., i Irving Stowe, que s'havien fet cuáqueros poc temps abans.[9] Jim Bohlen va deprendre d'Irving Stowe una forma de resistència passiva, el "donar testimoni", a on l'activitat de protesta es genera en la sola presència.[9] A l'esposa de Jim Bohlen, Marie, se li va ocórrer l'idea de navegar a Amchitka, inspirada en els viages antinuclears d'Albert Bigelow en 1958.[9]

Les primeres reunions varen tindre lloc en la casa Shaughnessy del periodiste Robert Hunter i la seua esposa, Bobbi Hunter. Posteriorment, varen tindre la seua sèu en la casa Stowe, en el número 2775 del carrer Courtneay, en Vancouver.[10] Llavors, es va crear el Comité No Faces una Ona (Don't Make a Wave Committee).[11] La primera junta directiva la varen formar Stowe, Bohlen i el futur medalliste olímpic, el regatista Paul Côté.[12] La primera oficina es va situar en Kitsilano, Vancouver.[13] Mesos despuix, es varen traslladar a un espai d'oficines en la sèu de la Societat la Promoció de la Conservació Migambiental, en Kitsilano.[14]


Varen recaptar fondos per a esta campanya en un concert, en respal de Joan Baez, en el qual varen actuar Joni Mitchell, James Taylor i Phil Ochs,[15] que va tindre lloc el 16 d'octubre en el Coliseu del Pacífic en Vancouver.[16][17] L'àlbum del concert, titulat Amchitka, va ser publicat per Greenpeace en 2009. Per a portar a terme la seua protesta, el comité va organisar un viage en barco, el Phyllis Cormack, el qual renombraron Greenpeace. El nom va ser inventat per l'activiste Bill Darnell.[9]

El barco va partir en 1971, capitaneado pel seu amo, John Cormack, en destí a Amchitka. La tripulació la formaven els activistes Jim Bohlen (Greenpeace), Bill Darnell (Greenpeace), Patrick Moore (Greenpeace), le Thurston (mege), Dave Birmingham (ingenier), Terry Simmons (geógrafo), Richard Fineberg (professor de ciències polítiques), Robert Hunter (periodista), Ben Metcalfe (periodista), Bob Cummings (periodista) i Bob Keziere (fotógraf).[12] El barco va ser interceptat abans d'aplegar a la zona.[18] La prova nuclear, finalment, va tindre lloc el 6 de novembre de 1971. No obstant, l'acció de denúncia va provocar que durant dies es produïren manifestacions de decenes de persones en la frontera entre Canadà i Estats Units. Este últim país es va vore forçat a anunciar que aquella era l'última prova nuclear que es realisava en les illes Aleutianas. Amchitka és des de llavors una reserva ornitològica. Despuix del final de les proves nuclears en Amchitka, Greenpeace es va centrar en les proves nuclears franceses en el atolón Mururoa, en la Polinèsia Francesa. Buscant respal per a les seues protestes, l'organisació va contactar en David McTaggart, un anterior home de negocis que vivia en Nova Zelanda. En 1972 el yate Vega, de David McTaggart, va ser renombrado com Greenpeace III, i va partir a Mururoa. Este viage va ser organisat per la branca neozelandesa de la Campanya per al Desarmament Nuclear.[19] La Marina Francesa va intentar parar les protestes de varis modos, incloent un assalt a David McTaggart. Segons pareix, McTaggart va ser colpejat fins al punt de perdre la visió en un ull. No obstant, companyers de McTaggart varen fotografiar l'incident i es va fer públic. En acabant de que l'assalt es fera públic, França va anunciar que pararia les proves nuclears.[9]


La primera oficina es va situar en Kitsilano, Vancouver.[13] En 1974 es varen traslladar a un espai d'oficines en la Societat la Promoció de la Conservació Migambiental, en Kitsilano.[14]

A mitan de la década de 1970, alguns membres de Greenpeace varen escomençar una campanya independent, el Proyecte Ahab, contra la caça de ballenes.[20] En 1975 el barco Phyllis Cormack va partir de Vancouver per a enfrontar-se als balleneros soviètics. Els activistes varen conseguir interrompre la caça de ballenes colocant-se entre els balleneros i les ballenes i les imàgens de la protesta es varen difondre pel món. A finals de la década de 1970, l'organisació es va centrar en els rebujos tòxics i la caça de foques.[9]

A mitan de la década de 1970 varen escomençar a organisar-se grups en el nom de Greenpeace pel món. En 1977, hi havia entre 15 i 20 grups de Greenpeace en el món.[21]

Despuix dels incidents de l'atolón Moruroa, David McTaggart va portar a terme una batalla en els tribunals contra l'Estat francés i va ajudar al desenroll de la cooperació entre els grups europeus.[9] La Greenpeace europea va pagar el deute que havia contret la Fundació Greenpeace de Canadà i el 14 d'octubre de 1979 es va crear Greenpeace International.[22][21]

cal destacar que Greenpeace va vore en Estats Units revocat el seu estatus d'organisació benèfica. Alguns governs i multinacionals perseguixen a l'organisació, als seus afiliats i als seus simpatisants. És de resenyar el cas del Rainbow Warrior, un barco de l'organisació que va ser afonat quinze minuts abans de la mijanit pels servicis secrets francesos en 1985: per les explosions varen assessinar al fotógraf portugués Fernando Pereira que es trobava a bordo.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Anualment, Greenpeace Espanya entrega el Premi Artemio Preciós Ugarte, guardó en el nom d'un reconegut ecologiste espanyol d'esta organisació, al compromís en el planeta de personages públics nacionals i internacionals.[23]

Estructura

Greenpeace està organisada en la Fundació del Consell de Greenpeace (Stichting Greenpeace Council), coneguda com Greenpeace International, que té la seua sèu en Ámsterdam, Països Baixos, en 26 oficines regionals que operen en 55 països.[24]

Les oficines regionals treballen en una gran autonomia baix la supervisió de Greenpeace International. El director eixecutiu és elegit pels eixecutius de Greenpeace Internacional. Actualment el director eixecutiu interí de Greenpeace International és Mads Flarup Christensen i els actuals presidents del Consell Directiu són Marcelo Iñarra i David Tong.[25][26] En 2008 Greenpeace contabilisava 2 400 treballadors[27] i 15 000 voluntaris en tot lo món.[28]


Cada oficina regional està dirigida per un director eixecutiu regional elegit per la junta directiva regional. Les juntes regionals també designen un administrador per a la Reunió General Anual de Greenpeace International, a on els administradors elegixen o destituïxen a la junta directiva de Greenpeace International. El paper de la reunió general anual també és discutir i decidir els principis generals i els assunts estratègicament importants per a Greenpeace en colaboració en els fideicomisaris de les oficines regionals i la junta directiva de Greenpeace International.[29]

Països en els que existixen oficines nacionals de l'organisació Greenpeace.

Greenpeace està present en els cinc continents,[30] encara que en poca presència en Àfrica, llimitant-se al treball en organisacions socials i comunitats locals afectades per la contaminació derivada dels residus tòxics, la sobrepesca, la explotació forestal illegal i el canvi climàtic.[31]

Fondos

Greenpeace rep els seus fondos d'individus i fundacions.[32][33] Greenpeace analisa totes les donacions importants per a assegurar-se de que no rep donacions no desijades.[34] L'organisació diu que no accepta diners de governs, organisacions governamentals, partits polítics o corporacions per a evitar que eixercixquen influència sobre ells.[32][33][34]


Les donacions de les fundacions que han segut fundades per partits polítics o que reben molta de la seua influència de governs o organisacions governamentals són rebujades. Les donacions de fundacions són rebujades també si estes posen condicions no raonables o que restringixquen les activitats de Greenpeace o si la donació pot comprometre la seua independència.[34] Quan, a mitan de la década de 1990, el número de persones que aporten fondos a l'organisació va disminuir, Greenpeace va ser pionera en l'us de recaptadors en llocs públics.[35][36] En 2008, la majoria dels 202,5 millons d'euros rebuts per l'organisació havia segut donado per 2,6 persones que realisaven aportacions periòdiques, sobretot d'Europa.[27] En 2014, els ingressos anuals de Greenpeace varen ser de 300 millons d'euros.[37]

Barcos

En servici

  • Rainbow Warrior és el tercer veler en este nom. Va ser realisat en 2011. És referit a voltes com el Rainbow Warrior III.[38]
  • 'MV' (1995-actualitat).
  • 'MV' (1986-actualitat)
  • 'MV' (2000 - 2009)
  • 'MV' (2004-actualitat).

Anteriors barcos

Rainbow Warrior I

En 1978, Greenpeace va adquirir el primer ''' (en espanyol "Guerrero d'Arcoíris"), de 40 metros d'eslora. Anteriorment havia segut un barco per a peixca d'arrastre. El nom es deu allibre Guerrers del Arcoíris, que va inspirar al periodiste Robert Hunter en el seu primer viage a Amchitka. El barco, realisat en 1955 en el nom original de Sir William Hardy, va costar 40 000 lliures. Els voluntaris ho varen restaurar i varen reformar durant quatre mesos. Va ser usat per primera volta per a interrompre la caça de ballenes en Islàndia. El Rainbow Warrior es va convertir en un dels elements més importants de les campanyes de Greenpeace. Entre 1978 i 1985, els membres de la tripulació també varen participar en accions directes contra les abocades de desfets tòxics i radioactius en l'oceà, la caça de foques grises en Orkney, Regne Unit, i les proves nuclears en el Pacífic. En maig de 1985, el veler va ser usat per a l'Operació Èxodo (Operation Exodus), l'evacuació d'unes 300 persones de l'atolón de Rongelap, les cases del qual estaven contaminades despuix d'una prova nuclear realisada en l'àrea per EE. UU. feya dos décades, que no havia segut netejada i que continuava generant problemes de salut en aquells habitants.[39]


En 1985 el Rainbow Warrior va conduir a una floteta de velers per a protestar en les aigües que rodejaven el atolón de Moruroa, elloc a on es varen realisar proves nuclears franceses entre 1966 i 1996. L'afonament del Rainbow Warrior va tindre lloc quan el govern francés, en secret, va bombardejar el barco en Auckland per orde del propi François Mitterrand. Açò va matar al fotógraf portugués Fernando Pereira, que va pensar que era segur retornar al barco per a recuperar el seu material fotogràfic despuix d'una primera explosió chicoteta, pero es va ofegar com a resultat d'una segona explosió més gran.[40] L'atac va ser un desastre per a les relacions públiques de França despuix de ser expost per la policia de Nova Zelanda. El govern francés en 1987 va acceptar pagar una compensació a Nova Zelanda de 13 millons de dólars neozelandesos i disculpar-se formalment pel bombardeig. El govern francés també va pagar 2,3 millons de compensació a la família del fotógraf. En 2001, l'Institut d'Investigació de Cetáceos de Japó va cridar a Greenpeace "eco-terroriste". Gert Leipold, llavors director eixecutiu de Greenpeace, va rebujar l'acusació, dient "cridar a la protesta no violenta terrorisme insulta a aquells que varen ser danyats o assessinats en atacs realment terroristes, incloent a Fernando Pereira, assessinat per terrorisme d'Estat en l'atac de 1985 al Rainbow Warrior".[41]

Rainbow Warrior II

En 1989 Greenpeace va adquirir un atre barco en el nom Rainbow Warrior, algunes voltes referit com a '''. En 2005, el Rainbow Warrior II va encallar i va danyar el sec de Tubbataha en Filipines mentres inspeccionava el sec en busca de blanqueig de coral. Greenpeace va ser condenada a una multa de 7 000 dólars per danyar el sec i va acceptar pagar la multa dient que se sentia responsable del dany, encara que també va declarar que el govern de Filipines li havia donat gràfics obsolets. L'administrador del parc natural de Tubbataha va agrair la ràpida acció que Greenpeace va prendre per a evaluar el dany al sec.[42]

Este barco va ser retirat del servici el 16 d'agost de 2011, per a ser reemplaçat per un atre veler més modern en el mateix nom, el '''.


Atres barcos anteriors

  • 'MV' (1981 - 1998).
  • 'MV' (1984 - 2004) substituït pel 'MV'.
  • 'MV' (1985-1990).
  • 'MV' (1986 - 2002), substituït pel 'MV'.
  • 'MV' (1988 - 1994).
  • 'MV' (1990 - 1995), substituït pel 'MV'.
  • 'MV' (2002 - 2022).

Clima i energia

En 1993 Greenpeace va ser una de les primeres organisacions en propondre el desenroll sostenible per a mitigar el canvi climàtic.[43] Segons els sociòlecs Marc Mormont i Christine Dasnoy, Greenpeace ha jugat un paper significatiu en cridar l'atenció pública sobre el canvi climàtic en la década de 1990.[44]

L'organisació també ha prestat atenció a l'us de clorofluorocarbonos (CFC), pel seu potencial per a provocar el calfament climàtic i el seu efecte en la capa d'ozon. Greenpeace va ser un dels principals participants que va advocar per l'eliminació primerenca de les substàncies que agoten l'ozon en el Protocol de Montreal.[45] Al començament de la década de 1990, Greenpeace va desenrollar una tecnologia frigorífica sense CFC, Greenfreeze, per al seu us industrial.[45] En 1997 el Programa de Mig ambient de les Nacions Unides va premiar a Greenpeace per "contribucions sobreixents a la protecció de la capa d'ozon de la Terra".[46] En 2011, dos quints de la producció mundial de refrigeradores es varen basar en la tecnologia Greenfreeze, en més de 600 millons d'unitats en us.[45][47]


Utilisant l'acció directa, Greenpeace ha protestat vàries voltes contra el carbó ocupant plantes d'energia de carbó i bloquejant els enviaments de carbó i les operacions mineres, en llocs com Nova Zelanda,[48] Svalbard[49] i Austràlia.[50] Greenpeace també critica l'extracció de petròleu de les arenes petrolíferes i ha usat l'acció directa per a bloquejar operacions en Athabasca, Canadà.[51][52]

Greenpeace propon com a alternativa a les nuclears i als combustibles fòssils les energies renovables, com la solar i la eòlica. En 2014 una embarcació contractada per Repsol va realisar prospeccions petrolíferes en aigües de Lanzarote, Canàries. Les llanches dels activistes de Greenpeace varen ser espentades per les llanches de l'Armada. Tres activistes varen resultar ferits. Entre ells va estar una activista italiana, que va sofrir ferides en una cama i va tindre que ser hospitalisada en les Palmas.[53]

Protocol de Kyoto

Artícul principal → Protocol de Kyoto.


L'objectiu del Protocol de Kyoto és conseguir, de 2008 a 2012, reduir un 5,2% les emissions de gasos d'efecte hivernàcul globals, sent el punt de referència les emissions de 1990. Est és l'únic mecanisme internacional per a escomençar a fer front al canvi climàtic i minimisar els seus impactes. Greenpeace advoca pel compliment del Protocol de Kyoto i atres acorts sobre el clima.

Cas Kingsnorth

En octubre de 2007, sis manifestants de Greenpeace varen ser arrestats per entrar en l'estació elèctrica de Kingsnorth en Kent, Regne Unit, escalar el fumeral de 200 metros i pintar el nom de Gordon (en referència allavors primer ministre, Gordon Brown), lo que va causar un dany que va ser estimat en 30 000 lliures. En el juí posterior varen admetre que varen intentar tancar l'estació, pero varen argumentar que estaven llegalment justificats perque intentaven evitar que el canvi climàtic causara un major dany a la propietat en atres parts del món. Es varen escoltar les evidències de l'assessor ambiental de David Cameron, Zac Goldsmith, del científic del clima James I. Hansen i d'un líder inuit de Groenlàndia, que varen argumentar que el canvi climàtic era un problema que perjudicava a tot lo món. Els sis activistes varen ser absolts. Va ser el primer cas en el que la prevenció de danys a la propietat causats pel canvi climàtic es va utilisar com a part d'una defensa de "excusa llegal" en els tribunals.[54] Els periòdics The Daily Telegraph i The Guardian varen descriure l'absolució com una vergonya per a Brown.[55][56] En decembre de 2008 el periòdic The New York Claves va posar l'absolució en una llista de les idees més influents de l'any.[57]


Espanya és el país europeu més afectat pel canvi climàtic per la crema de combustibles fòssils, com el carbó, el petròleu i el gas,[58] i ademés és el país més alluntat dels objectius marcats en el Protocol de Kyoto. Greenpeace va realisar una marcha per a apostar per les energies renovables en 2006 pel nort d'Espanya, de La Corunya a Bilbao.[59][60]

"Superar el Petròleu"

Com a part de la seua promoció de les energies renovables, Greenpeace ha llançat la campanya "Superar el Petròleu" (Go Beyond Oil).[61] La campanya se centra en disminuir, i finalment eliminar, el consum de petròleu; en activitats contra les petroleres. Moltes de les activitats de "Superar el Petròleu" han segut contra l'extracció de petròleu en l'Àrtic i sobre les àrees afectades pel desastre de Deepwater Horizon en 2010. Les activitats de Greenpeace en l'Àrtic han anat en contra de la petrolera Cairn Energy, en sèu en Edimburc, Regne Unit. S'han portat a terme protestes contra la seua sèu[62] i escalada de plataformes petrolíferes per a parar-les.[63]

La campanya "Superar el Petròleu" també comprén intentar evitar que els governs permeten l'exploració petrolera en els seus territoris.[61]

Energia nuclear

Greenpeace s'opon a l'energia nuclear perque la considera "perillosa, contaminant, cara i no renovable". L'organisació posa com a eixemples el desastre nuclear de Chernóbil de 1986 i el de Fukushima de 2011.[64] Greenpeace considera que els beneficis de la energia nuclear són relativament menors en comparació als problemes que planteja, com el dany migambiental i els perjuïns de la mineria de l'urani, la proliferació d'armes nuclears i el problema no resolt de qué fer en els residus nuclears.[65] L'organisació argumenta que el potencial de l'energia nuclear per a mitigar el calfament global és marginal. Segons Agència Internacional de l'Energia que diu que incrementar la capacitat de generació d'energia nuclear de 2608 TWh en 2007 a 9857 TWh en 2050 disminuiria les emissions de gasos efecte hivernàcul menys del 5% i que requeriria que es construïren 32 reactors nuclears en 1000MW de capacitat a l'any fins a 2050. Segons Greenpeace, els llents periodos de construcció, els retarts en la construcció i els costs amagats neguen que el potencial nuclear servixca per a mitigar el calfament global de forma eficaç.[66] Greenpeace senyala la construcció de la central nuclear Olkiluoto 3 en Finlàndia com un eixemple dels problemes d'en la construcció d'estes centrals.[67]


En 1994, Greenpeace va publicar un periòdic antinuclear en el que es dia que les instalacions nuclears de Sellafield podrien matar a 2 000 persones en els següents 10 anys i en l'image d'un chiquet afectat per hidrocefàlia víctima de proves nuclears en Kazakhstan. L'Autoritat de Normes de Publicitat va considerar que l'afirmació relativa a Sellafield no tenia fonament i que la maltia del chiquet no havia segut causada per la radiació. Açò va resultar en la prohibició de dita publicitat. Greenpeace no va admetre l'acusació, afirmant que un mege de Kazakhstan havia dit que l'estat del chiquet es devia a proves nuclears. Adam Woolf, de Greenpeace, també va declarar que "fa cinquanta anys hi havia molts experts que es varen alinear i varen jurar que no hi havia víncul entre fumar i la mala salut".[68] L'ONU ha calculat que les proves nuclears en Kazakhstan han causat que unes 100 000 persones vagen a sofrir malties durant tres generacions.[69]

Cas EDF

En 2011 un tribunal francés va condenar a l'empresa Électricité de France (EDF) a una multa d'1,5 millons d'euros i va encarcerar a dos càrrecs per espiar a Greenpeace, lo que va incloure el hackeo dels sistemes d'ordenadors de Greenpeace. Greenpeace va ser indemnisada en 500 000 euros per danys i perjuïns.[70] Encara que EDF va dir que solament havia contractat a una empresa de seguritat per a vigilar a Greenpeace, el tribunal va estar en desacort, i va condenar a l'encarregat i al delegat encarregat de seguritat d'EDF a tres anys de presó. EDF va apelar la condena, va ser absolta i eixa condena va ser cancelada.[71] Dos empleats de l'empresa de seguritat, Kargus, dirigida per un antic membre dels servicis secrets francesos, varen rebre sentències de tres i dos anys respectivament.[72]

Capa d'ozon i Greenfreeze

La capa d'ozon rodeja la Terra i absorbix una cantitat significativa de radiació ultravioleta. En 1976 un informe de l'Acadèmia de Ciències d'EE. UU. va recolzar l'hipòtesis de la destrucció de la capa d'ozon.[73] En 1985 es va informar de que sofria de grans pèrdues per culpa de composts clorados i nitrogenats.[74] Anteriors estudis havien dut a alguns països a prohibir determinats aerosols. En 1985 es va firmar la Convenció de Viena.[75] En 1987 es va firmar el Protocol de Montreal.[76] L'us de CFCs i HCFCs en refrigeració varen estar entre les tecnologies prohibides. Un institut tecnològic alemà va desenrollar un refrigerador alternatiu d'hidrocarbón que va cridar l'atenció de Greenpeace cap a 1992.[77][78] Els drets d'esta tecnologia varen ser donados a Greenpeace, que va mantindre la palesa lliure. Com l'indústria era contrària, Greenpeace va encarregar la seua producció a una indústria alemana que anava a tirar el tancament. L'ingeniós alcanç i comercialisació de Greenpeace varen fer que esta tecnologia es popularisara en Alemània despuix de la prohibició de la tecnologia dels CFC. Després varen conseguir que Greenfreeze s'usara en China i en atres parts d'Europa, i despuix d'alguns anys en Japó i Sudamérica i, finalment, en els EE. UU. en 2012.

Acció de Greenpeace contra la multinacional petrolera Esso, ama del Exxon Valdez, buc que en 1989 va naufragar en les costes d'Alaska.

Mig ambient marí

Greenpeace s'opon a la sobrepesca,[79] a la peixca illegal,Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut i l'urbanisació massiva de les costes.[80] Per a estes llabors, ampra la seua flota de barcos. Greenpeace s'ha destacat per la seua lluita contra la caça de ballenes en Islàndia, Noruega i Japó. En 1989 es va conseguir que Islàndia prohibira la caça de ballenes, pero a partir de 2003 va tornar a realisar-la,[81]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut[82] lo que va motivar la protesta en eixes aigües del Rainbow Warrior.[83]

Erro al crear miniatura:
El barco de Greenpeace Rainbow Warrior II en Gènova, Itàlia, any 2006.

A finals de 2005 dos barcos de la flota de Greenpeace, el MV Arctic Sunrise i el MV Esperanza, varen escomençar a solcar els oceans de la Terra durant un any, denunciant els perills que nos aguaiten. La seua primera acció va ser interceptar la flota ballenera japonesa per a impedir la caça d'estos cetàceus en el santuari ballenero Austral.[84]

Greenpeace també senyala el problema dels envasos de plàstic, que no són biodegradables i que contaminen els oceans.[85]

Pacifisme

Plantilla:No neutral

L'orige de Greenpeace està en la campanya en el barco Phyllis Cormack per a opondre's a les proves nuclears d'entre 1969 i 1971. En 1996 es va firmar en Nacions Unides el Tractat de Prohibició Total de les Proves Nuclears (CTBT). A partir d'eixe moment, Estats Units, Rússia, França, Regne Unit i China, les cinc potències nuclears oficialment reconegudes, no han tornat a fer ensajos nuclears. Greenpeace significa "pau verda". El grup demanda un context ecologiste en el que hi haja pau.[86]


Rebujos tòxics

Plantilla:No neutral En juliol de 2011, Greenpeace va llançar el seu informe Colada bruta acusant a algunes de les principals marques de moda i deportives d'abocar desfets tòxics als rius de China.[87] L'investigació es va centrar en l'aigua contaminada de dos fàbriques de China; una que pertanyia al Grup Youngor, situada en riu Yangtze, i una atra de la fàbrica Well Dyeing, situada en un afluent del riu Pearl. L'informe diu que estes dos fàbriques tenen relacions comercials en algunes de les principals marques de roba, incloent Abercrombie & Fitch, Adidas, Bauer Hockey, Calvin Klein, Converse, Cortefiel, H&M, Lacoste, Li Ning, Metersbonwe Group, Nike, Phillips-Van Heusen i Puma AG. En 2013 Greenpeace va llançar la campanya "Moda Détox" (Detox Fashion), que demanava a les marques que no abocaren químics tòxics en els rius en la producció de les seues robes.[88]

La nit del 2 al 3 de decembre de 1984, la fàbrica de pesticidas d'Union Carbide en Bhopal, Índia, va lliberar 40 tonellades de gasos letals, 8 000 persones varen morir en l'acte i atres 12 000 han mort durant els següents 20 anys com a conseqüència de les malties que va produir l'escape. Greenpeace ha seguit també este acontenyiment.[89]


En agost de 2006, Greenpeace va llançar la primera edició de la Guia d'electrònica verda, una revista a on els mòvils i els ordenadors estan puntuats per l'ecologia de la seua producció, sobretot pels materials amprats i la ferralla electrònica.[90] En novembre de 2011 va actualisar els criteris, ya que l'indústria havia progressat des de 2006, en l'objectiu de conseguir que les empreses establixquen metes per a la reducció de gasos d'efecte hivernàcul, l'us d'energia renovable fins al 100 per cent, produint productes duradors lliures de substàncies perilloses i aumentant les pràctiques sostenibles. Per a garantisar la transparència de la classificació, les empreses s'evaluen basant-se únicament en la seua informació pública. Per a provar les polítiques i pràctiques de les empreses, Greenpeace utilisa proves químiques de productes, informes d'observadors de l'indústria, informes de mijos i proves de programes de consum per a verificar si coincidixen en les seues accions. Des de que es va llançar la guia en 2006, junt en atres campanyes similars, ha favorit numeroses millores, conseguint que les empreses eliminaren productes químics tòxics dels seus productes i milloraren els seus esquemes de reciclage. L'última edició publicada de Guia d'electrònica verda va ser en 2017. La versió 2017 va incloure a 17 grans empreses de noves tecnologies i les va classificar en tres criteris: us d'energia, consum de recursos i eliminació de químics.[91]

Boscs

Greenpeace anima a protegir intactes els boscs primaris del planeta de la deforestació i la degradació en l'objectiu de zero deforestació per a 2020. Greenpeace ha acusat a vàries empreses, com Unilever,[92] Nike,[93] KFC, Nestlé, Gucci i McDonald's[94] de tindre relació en la deforestació dels boscs tropicals, lo que ha fet que algunes canvien les seues polítiques.[95][96][97] Greenpeace, junt en atres ONGs, ha fet una campanya durant dèu anys per a que l'Unió Europea (UE) prohibixca importar fusta procedent de la tala illegal. L'UE va decidir prohibir la fusta de la tala illegal en juliol de 2010.[98] Com la deforestació contribuïx al calfament global, Greenpeace ha demanat que la reducció d'emissions per deforestació i degradació dels boscs siguen incloses en el següent tractat contra el canvi climàtic que es faça posteriorment al de Kyoto.[99] Greenpeace realisa campanyes per a conscienciar sobre la deforestació que es realisa pel cultiu d'oli de palma.[100] En 2019 Greenpeace va dir que en Indonèsia s'havien destruït 50 millons d'hectàrees de bosc per les plantacions d'oli de palma. L'empresa d'oli de palma Golden Agri-Resources considera que ya s'han pres algunes mides en el sector per a ser més ecològics.[101]


El 25 de juny de 2018, despuix d'una investigació realisada per Greenpeace International, va traure a relluir que Wilmar International, el major comerciant d'oli de palma del món, estava deforestant els boscs en la província indonèsia de Papúa. La deforestació realisada per Gama, una empresa d'oli de palma dirigida per alts eixecutius de Wilmar, ha alcançat el doble del tamany de París. Greenpeace també diu que Wilmar ha incomplit la política contra la deforestació a la que es varen comprometre en decembre de 2013.[102] El cap global de Greenpeace en el surest asiàtic, Kiki Taufik, va dir: "Wilmar deu tallar de colp i repent a tots els proveïdors d'oli de palma que no puguen provar que no estan destruint els boscs tropicals". També va agregar que "Wilmar ha estat comercialisant l'oli de Gama en tot lo món, incloses les principals marques com a P&G, Nestlé i Unilever. Les marques no poden deixar que este engany passe sense resposta i no tenen més remei que suspendre tots els negocis en Wilmar fins que puga provar-ho solament comercialisa oli de palma net de productors responsables". [103]


En juny de 1995, Greenpeace va prendre un tronc d'arbre d'un bosc de Koitajoki, propost com a parc nacional,[104] en Ilomantsi, Finlàndia, i ho va exhibir en exposicions celebrades en Àustria i Alemània. Greenpeace va dir en una conferència de prensa que l'arbre era originari d'un àrea talada en una zona que se suponia que estava protegida. L'empresa Metsähallitus va acusar a Greenpeace de furt i va dir que l'arbre provenia d'un bosc normal i que ho havien deixat ahí perque estava vell. L'empresa també va dir que havia caigut en una tormenta.[105] L'incident va rebre publicitat en Finlàndia. Va aparéixer, entre atres llocs, en els rellevants periòdics Helsingin Sanomat i Ilta-Sanomat.[106] Greenpeace va dir que l'arbre estava ahí tirat perque el bosc d'entorn havia segut tallat i que volien parlar de la situació dels boscs en general, no d'un arbre en particular.[107] Greenpeace també va dir que Metsähallitus admetia el valor d'eixos boscs, ya que actualment es referix a Koitajoki com un àrea destacada.[108][109]

A mitan de 2017, Greenpeace va realisar una campanya reclamant-li a Sprite que reforeste les 3000 hectàrees de boscs natius que va deforestar en la província de Bota, al nort d'Argentina, l'empresa La Moraleja S. A., que els suministra el suc de llima.[110]


Entre les seues moltes campanyes de defensa dels boscs, Greenpeace ha organisat "Escoles Amigues dels Boscs", per a instruir sobre la conservació d'estos espais en les escoles espanyoles.[111]

Transgènics

Greenpeace està en contra dels aliments genèticament modificats. Greenpeace també ha recolzat el rebuig al menjar en cereals genèticament modificats dels EE. UU. en zones d'hambruna en Zàmbia sempre que hi haguera cereals que no foren genèticament modificats, argumentant que els EE. UU. deurien seguir els passos de l'Unió Europea i permetre als receptors de l'ajuda elegir l'ajuda alimentària, comprant-la en elloc si ells ho desigen, per a millorar l'economia, i, en el cas de que se'ls proporcionara dacsa transgènica, est deuria ser mòlt per a que no ho pogueren plantar, com s'havia fet en Zimbabue i Malaui.[112][113][114]

Greenpeace s'opon a l'arròs dorat, una varietat transgènica en betacaroteno, un precursor de la vitamina A. L'adició de betacaroteno a l'arròs es considera preventiva per a la pèrdua de visió en els països pobres a on l'arròs dorat està destinat a la distribució. Segons Greenpeace, l'arròs dorat no ha conseguit fer res pel que fa a la desnutrición durant 10 anys, durant els quals métodos alternatius ya estan abordant la desnutrición. L'alternativa proposta per Greenpeace és desalentar el monocultiu i aumentar la producció de cultius que són naturalment rics en nutrients (que contenen atres nutrients que no es troben en l'arròs dorat ademés del betacaroteno). Greenpeace argumenta que els recursos deurien gastar-se en atres programes que ya existixen contra la desnutrición.[115]


En 2005 es va publicar un artícul en la revista Nature sobre una atra versió de l'arròs dorat en molt més betacaroteno.[116] Este "arròs dorat 2" va ser desenrollat i patentat per Syngenta. Greenpeace va dir que este proyecte estava motivat per l'afany de lucre i que era propaganda per a millorar l'opinió sobre els transgènics en el món.[117][118]

Encara que Greenpeace havia argumentat que la verdadera eficàcia de l'arròs dorat en el tractament de les poblacions malnutridas era la seua principal preocupació en 2001,[119] en les seues declaracions de març i abril de 2005 va continuar expressant la seua preocupació per la salut humana i la seguritat ambiental.[120][121] En particular, Greenpeace ha expressat la seua preocupació per la falta de proves de seguritat en cultius transgènics, com l'arròs dorat, i pel fet d'utilisar la vida de les persones per a promoure este tipo d'aliments.[117]


En juny de 2016, un grup de 107 premis Nobel varen escriure una carta oberta[122] demanant que Greenpeace acabara en la seua campanya contra els cultius genèticament modificats i contra l'arròs dorat en particular.[123][124] En la carta, també demanen als governs del món que faciliten l'accés als grangers a este tipo de cultius. La carta diu que l'oposició a estos està basada en l'emoció i en el dogma, que són contradits per les senyes, i que deuria cessar.[122] Greenpeace va respondre dient que les acusacions de que algú està bloquejant l'arròs dorat genèticament modificat són falses i que ells recolzen ajudar als grangers per a que tinguen una dieta equilibrada en lloc de gastar-ho tot en arròs dorat.[125]

Salvar l'Àrtic

Despuix de la seua exitosa campanya per al Protocol Ambiental del Tractat Antàrtic, firmat en Madrit en 1991, en 2012 varen escomençar les protestes per a "Salvar el Àrtic". Varen solicitar parar la busca de petròleu i gas, la peixca industrial i les operacions militars en la regió. Varen demanar als països de l'ONU una proposta per a protegir esta regió i el seu ecosistema.[126] 30 activistes del Artic Sunrise varen ser arrestats en la mar de Pechora el 19 de setembre de 2013, quan estaven presenciant extracció de petròleu i protestant contra la plataforma petrolífera Prirazlomnaya de Gazprom, per la Guàrdia La La Costera Russa.[127] Els membres de Greenpeace varen ser acusats al principi de pirateria, després se'ls va acusar solament d'alborotadores i, finalment, varen ser amnistiats pel Govern rus.[128] L'organisació ambientalista va demandar al govern rus per eixes accions i Rússia va ser condenada a pagar casi 3 millons d'euros per l'abordage del barco "Arctic Sunrise" i la detenció de 30 activistes.[129]

En juliol de 2014, Greenpeace va llançar una campanya de boicot global per a que Llec deixara de produir joguets que tingueren elogo de la petrolera Shell en resposta als plans d'esta empresa d'extraure petròleu en l'Àrtic.[130] La relació de Llec en Shell data de la década de 1960, encara que la companyia Llec va crear una petrolera fictícia cridada Octan. El símbol d'Octan ha aparegut en innumerables sets, jocs d'ordenador i de videoconsoles i en els parcs de Legoland. En la película de Llec la corporació està dirigida pel vilà president Business.[131]


Hi ha un conflicte sobre drets petrolers en l'oceà Àrtic entre el Govern de Noruega i Greenpeace. En 2013, tres activistes de Greenpeace es varen pujar a una plataforma petrolera de Statoil, vestint trages d'orso. Segons un portaveu de Greenpeace Rússia, varen permanéixer en la plataforma durant aproximadament tres hores. Els activistes en trages d'orso varen ser duts a la vora. Statoil no va voler presentar una demanda contra ells.[132]

Greenpeace ha argumentat que els plans petrolífers de Statoil són una amenaça per a l'illa Bear, una illa inhabitada en vàries espècies animals, com els orsos polars, ya que un abocat petroler seria casi impossible de netejar en l'Àrtic per les dures condicions.[133] Greenpeace considera les activitats petroleres de Statoil com "illegals".[134] Statoil nega les acusacions de Greenpeace. Segons l'encarregat d'assunts marítims noruec en 2014,[135] Statoil diu: "Statoil respecta el dret de les persones a fer una protesta llegal, i creem que és important mantindre un debat democràtic entorn a la indústria petrolera. Hem establit plans sòlits per a l'operació i confiem que es puguen portar a terme de manera segura i sense accidents". El 27 de maig de 2014, el barco de Greenpeace MV Esperanza, va prendre Transocean Spitsbergen, una plataforma petrolífera de Statoil[136] en la mar de Barents fent que fora incapaç d'operar. Despuix d'açò, l'encarregat de Greenpeace Noruega Truls Gulowsen, en una entrevista telefònica, va respondre: "Cinc manifestants varen abandonar la plataforma en helicòpter anit i tres varen retornar a un barco propenc de Greenpeace."[137] Hi havia atres sèt manifestants en la plataforma en eixe moment, pero la policia noruega no va poder retirar-els immediatament perque la plataforma tenia una bandera de conveniència registrada en les Islas Marshall i per lo tant estava considerada com un barco en mar oberta sempre que no perforara. El 29 de maig, no obstant, els sèt activistes de Greenpeace varen ser capturats pacíficament per la policia noruega en la plataforma. Poc despuix, segons Reuters, tots els activistes varen ser lliberats sense cap presó. El 30 de maig, la Guàrdia La La Costera de Noruega finalment es va dur el barco Esperanza, encara que de matí Greenpeace va presentar una petició en la que es varen escriure més de 80 000 firmes al ministre de Mig ambient de Noruega Tine Sundtoft en Oslo. Segons els informes, el govern i la policia noruecs varen permetre que la guàrdia costera remolcara el barco de Greenpeace.[138]

La policia noruega va declarar que Statoili va demanar a Greenpeace que deixara d'impedir les seues activitats, pero Greenpeace va ignorar l'advertència. La policia va declarar que l'interferència de Greenpeace en les activitats petroleres de Statoil era contrària a la llei noruega i li va ordenar a Greenpeace que abandonara elloc de la mar de Barents.[134] Statoil va dir que els retarts en l'inici de la perforació li varen costar a la companyia al voltant d'1,26 millons de dólars per dia.[138]

Segons Reuters, Statoil estava planejant fer tres perforació en l'àrea en l'estiu de 2014. Greenpeace ha continuat criticant a la petrolera per la seua "llavat vert", argumentant que patrocina la Lliga Llec en Llec i distrau a la gent dels proyectes de la companyia, i argumentant també que Statoil deuria canviar la seua actitut cap al mig ambient.[139]

Aliances

Greenpeace forma part de la Campanya Global per a l'Acció Climàtica, una aliança mundial d'organisacions que es va crear per a influir en les negociacions de la Conferència sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides que es va celebrar en Copenhague, Dinamarca, en decembre de 2009.

Reaccions i respostes a les activitats de Greenpeace

S'han presentat demandes contra Greenpeace per pèrdua de beneficis,[140] dany a la reputació,[141] i abordage de barcos.[142] En 2004 es va revelar que el govern australià volia oferir un subsidi a la petrolera Southern Pacific Petroleum en la condició de que portara a terme accions llegals contra Greenpeace, que havia fet una campanya en contra del Proyecte d'Esquisto Bituminoso Stuart.[143]

Algunes empreses, com Royal Dutch Shell, BP i Électricité de France han reaccionat a les campanyes de Greenpeace espiant les activitats de Greenpeace i infiltrant-se en les oficines de Greenpeace.[144][145] Els activistes de Greenpeace també han segut objectiu d'intervencions, intercepción i gravació de comunicacions telefòniques, amenaces de mort, violència[22] i inclús terrorisme d'Estat en el cas del bombardeig del Rainbow Warrior.[146][147]


En maig de 2023, el govern de Rússia, va calificar a l'organisació com "amenaça per als fonaments de l'orde constitucional i per a la seguritat de Rússia".[148] Despuix d'una decisió de la Fiscalia, l'organisació ha segut inclosa en ellistat de "organisacions indesijables" perque està involucrada en "violacions dels Drets Humans i llibertats fonamentals i drets i llibertats dels ciutadans de la Federació Russa".[149]

Controvèrsia

Greenpeace busca en les seues campanyes la notorietat en prensa i en freqüència les seues actuacions són cridaneres i espectaculars, encara que també polèmiques. Algunes de les seues actuacions han segut tildades d'ecoterroristas i l'han acusat de manipular els seus informes en l'objectiu d'obtindre notorietat.[150]

Carta oberta dels premis Nobel

El 29 de juny de 2016, 129 guanyadors del premi Nobel i més de 13 200 científics de tot lo món,[151] varen realisar una carta en la qual afirmen el respal total als cultius GM i demanen a Greenpeace que suspenguen els seus esforços de bloquejar l'introducció del arròs GM, el qual ajuda a reduir les deficiències de Vitamina A: "instem a Greenpeace i els seus partidaris a reexaminar l'experiència dels agricultors i consumidors de tot lo món respecte als cultius i aliments millorats gràcies a la biotecnología, que reconega les troballes de les agències reguladores i cossos científics autoritatius i que abandonen la seua campanya contra els cultius genèticament modificats en general i l'arròs dorat en particular".[152] Entre els guanyadors del premi nobel que varen firmar la carta es troben: James Dewey Watson, Phillip Allen Sharp, Peter Agre, Zhorés Alfiórov, Sidney Altman, Hiroshi Amano, Werner Arber, Richard Axel, David Baltimore, Barry C. Barish, Paul Berg, Bruce Beutler, Elizabeth Blackburn, Martin Evans, entre uns atres.[153]


Disentimiento dels membres del grup

Patrick Moore, un antic membre de Greenpeace, va deixar l'organisació en 1986 quan, segons Moore, esta va decidir recolzar una prohibició universal del clor[154] en l'aigua potable.[155] Moore ha argumentat que Greenpeace està motivada per la política en lloc de per la ciència i que cap dels directius té cap formació científica.[155] Bruce Coix, director de Greenpeace Canadà, va respondre que Greenpeace mai ha demandat una prohibició universal de clor en l'aigua potable o en usos farmacèutics i que Moore està solament en eixa lluita per lo del clor i lo de la ciència com a motius per a deixar l'organisació.[156] Paul Watson, un antic membre de Greenpeace, ha dit que Moore usa el cridar-se a sí mateix cofundador de Greenpeace per a donar credibilitat a les seues acusacions i que, sent ell també cofundador, creu que les seues acusacions no tenen base.[157] Més recentment, Moore també ha segut especialment crític en la posició de Greenpeace sobre l'arròs dorat, un assunt al que se li han unit atres ambientalistas com Mark Lynas,[158] dient que Greenpeace ha realisat una campanya de desinformació, que ha perjudicat als científics que volen dur l'arròs dorat a les persones que ho necessiten i que ha recolzat la destrucció violenta dels ensajos de plantacions d'arròs dorat.[159]


Patrick Moore també va canviar la seua posició sobre l'energia nuclear en 1976,[160] primer oponent-se a ella i després recolzant-la.[161][162][163] En el periòdic australià The Age, va escriure que Greenpeace s'equivocava i que deurien considerar l'energia nuclear.[164] Ell argumenta que qualsevol pla factible per a reduir la dependència dels combustibles fòssils o les emissions de gasos efecte hivernàcul necessita de l'aument de l'us de l'energia nuclear.[161] Phil Radford, director eixecutiu de Greenpeace EE. UU., va respondre que l'energia nuclear és massa arriscada, tarda massa en construir-se com per a evitar el canvi climàtic i que la majoria dels països, incloent EE. UU, podrien dependre al 100% d'energies renovables i deixar l'energia nuclear per al 2050.[165][166]


Alegació de corrupció

Un periodiste francés, en el pseudónimo d'Olivier Vermont, va escriure en el seu llibre La cara amagada de Greenpeace (La Face cachée de Greenpeace), de 1997, que s'havia unit a Greenpeace França i que havia treballat ahí com a secretari. Segons Vermont, va trobar mala conducta, i va continuar trobant-la, des de Ámsterdam fins a l'oficina internacional. Vermont va dir que va trobar documents classificats[167] segons els quals la mitat dels ingressos de 180 millons d'euros de l'organisació es varen utilisar per als salaris i l'estructura de l'organisació. També va acusar a Greenpeace de tindre acorts no oficials en companyies contaminants a on les companyies li pagaven a Greenpeace per a evitar que atacaren l'image de la companyia.[168] La revista de protecció animal Animal People va informar en març de 1997 que Greenpeace França i Greenpeace International havien demandat a Olivier Vermont i al seu editor Albin Michel per difamació.[169]

En la revista Cosmos, el periodiste Wilson da Silva va reaccionar a la destrucció de Greenpeace d'un cultiu de blat modificat genèticament en Ginninderra en 2011 dient que era una atra senyal de que l'organisació hi havia "perdut el rumbo" i que hi havia degenerado en una "falange trist, dogmàtica i reaccionària de fanàtics anti-científics que no es preocupen per l'evidència, sino per la publicitat".[170]


En 2013 uns informes varen establir que Pascal Husting, director del programa internacional de Greenpeace International, estava viajant en avió 400 quilómetros per a anar a treballar, a pesar de que l'activisme de Greenpeace pretén reduir els viages aéreus per les emissions de diòxit de carbono.[171][172][173] Despuix de l'escàndal, Greenpeace va anunciar que Husting aniria en tren.[174][175]

Greenpeace és blanc de les crítiques dels moviments que lidera l'economiste nortamericà Lyndon LaRouche, que la consideren com un obstàcul al progrés científic humà.cita requerida

D'igual manera s'ha criticat la participació de Greenpeace en l'empresa petrolera Royal Dutch Shell. No obstant l'organisació s'ha defés d'estes crítiques alegant que es tracta d'una maniobra per a influir en la petrolera i promoure la producció de biocombustibles renovables lo més pronte possible.[176]


Durant la década de 1990, Greenpeace va realisar moltes expedicions contra la caça de ballenes en Noruega. La crítica va ser que Greenpeace solament va fer campanya contra les ballenes per a obtindre donacions econòmiques de l'economia dels Estats Units, i que tenia poc que vore en salvar el mig ambient. Per eixemple, la caça de taburons és un problema més apremiante, pero ya que els taburons són molt temuts en els Estats Units, l'activisme per a ajudar als taburons no rep tant respal financer. Greenpeace ha rebujat esta afirmació. No obstant, en el periòdic noruec Dagbladet l'11 d'abril de 2015 Kumi Naidoo va admetre que la campanya contra les ballenes va ser un "error de càlcul".[177] Greenpeace sosté que la caça de ballenes solament va ser recomençada per Noruega despuix de la prohibició de la Comissió Ballenera Internacional per motius polítics electorals i enfronta molts obstàculs explícits, inclosa la disminució de la demanda en Japó i la contaminació química tòxica.[178]

Una investigació publicada en la revista científica Nature va acusar a Greenpeace de no preocupar-se pels fets, quan va criticar el depòsit de Brent Spar, i va acusar al grup d'exagerar el volum de petròleu que almagasenava el depòsit.[179] Greenpeace va dir que el tanc contenia 5 500 tonellades de petròleu, quan Shell estimava que solament contenia 50 tonellades.[180] No obstant, les medicions s'havien realisat baix pressió durant l'ocupació de l'instalació petrolífera en una protesta, ya que Shell no els havia donat permís per a això, i els activistes de Greenpeace estaven sent atacats per canons d'aigua i coses similars.[181][182] La BBC va emetre una disculpa a Greenpeace per haver informat de que l'ONG havia mentit.[183]


Shell Regne Unit va estar tres anys estudiant la millor opció per al depòsit, i va aplegar a la conclusió de que situar-ho en alta mar era millor opció ambiental, una opció que va obtindre cert respal dins d'una part de la comunitat científica, ya que alguns varen considerar que tenia un impacte ambiental "insignificant".[180] El govern britànic i la Convenció per a la Protecció del Mig ambient Marí de l'Atlàntic del Nordest (coneguda per les sigles OSPAR) varen acceptar la solució.[180]

La campanya de l'ONG contra la proposta de Shell va incloure cartes, boicots que varen derivar en vandalisme en Alemània i lobbying en conferències intergovernamentals. En més d'una reunió intergovernamental es varen emetre moratòria vinculants que varen respalar la protecció de l'ecosistema de Greenpeace i el principi de precaució, i en la Convenció OSPAR de 1998, WWF va presentar un estudi dels efectes tòxics en els ecosistemes d'aigües profundes. La reunió va confirmar una prohibició general de depòsits en l'oceà.[184] Shell havia transportat les seues instalacions alloc i va anunciar que no havia comunicat els seus plans lo suficient al públic, admetent que havien subestimado la força de l'opinió pública.[180] En giner de 1998, Shell va emetre un nou informe ambiental indicant que reciclaria aquella instalació per a que fora un moll en Noruega.[185]


En 1999, el depòsit de Brent Spar va ser donat de baixa i un problema secundari que va sorgir va ser que es va trobar que les pates de l'estructura contenien espècies de coral d'aigua freda (Lophelia pertusa). Com a resultat, es va sugerir la possibilitat de mantindre les pates de la plataforma del depòsit en ellit marí en el futur, per a que serviren com a hàbitat.[180][186][187] Un representant de Greenpeace es va opondre a la sugerència, citant el fet de que els secs formats pel coral estan en risc, no el coral en sí, i que eixa acció no promouria el desenroll de tals secs i expondria a les espècies de coral a substàncies tòxiques que es troben en el petròleu.[188]


El 8 de decembre de 2014, Greenpeace va intervindre la zona arqueològica intangible de les Llínees de Naixca, en Perú, en la colocació de grans pancartes al voltant de la figura denominada colibrí.[189][190][191] L'intervenció va produir danys al voltant de la figura declarada zona restringida,[192] per lo que, el 9 de decembre, el Ministeri de Cultura va denunciar a l'organisació davant la fiscalia.[193] L'organisació, que en un primer moment va indicar que no s'havien generat danys, posteriorment va oferir disculpes a l'estat peruà per dita acció.[194]


En 2018 Greenpeace Argentina va denunciar a l'empresari Alejandro Penya Braun, primer del cap de Gabinet, Marcos Penya, per amenaces davant la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH). D'acort en la denúncia "persones d'estret víncul en el govern de Maurici Macri haurien perpetrat una série d'atacs" contra els principals dirigents d'eixa organisació en el propòsit aporegar-els i dificultar les seues activitats. L'empresari Alejandro Penya Braun va assegurar que anava a destinar "2 o 3 pals verts per a fotre'ls" -millons de dólars-. Des de llavors un eixèrcit de troles du alvance una campanya difamatoria en contra seua. Les amenaces i amedrentamientos contra Greenpeace es varen iniciar quan l'empresari Alejandro Penya Braun convertit recentment en un dels empresaris més rics del país amo d'un dels terrenys de la cridada "Finca Cuchuy", en la província de Bota, a on Greenpeace va liderar una campanya per a evitar el desmonte de boscs natius.[195] Marcos Penya és senyalat per estar darrere de l'eixèrcit de troles que operen en les rets socials en favor del govern de Canviem i que duen alvance una violenta campanya bruta contra els seus detractors, mesos abans es va presentar una denúncia penal per a investigar la presunta desviació de fondos públics per a solucionar a un "call center" ubicat dins de la mateixa Casa de Govern que es dedicaria a replicar en les rets socials mensages d'adheriment al Govern i hostigar a polítics, defensors de drets humans, intelectuals, polítics i artistes opositors.[196][197][198]

Vore també

Referències

  1. ↑ «un. org/civilsociety/showProfileDetail. do? method=showProfileDetails&profileCode=1527 United Nations, Department of Economic and Social Affairs, NGO Branch». Consultat el 23 de novembre de 2012.
  2. ↑ «greenpeace. org/es/trabajamos-en/ Treballem en». Greenpeace Espanya. Consultat el 3 de decembre de 2019.
  3. ↑ (en anglés) bbc. co. uk/2/hi/uk_news/politics/7338875. stm «The campaign group: Greenpeace» BBC News. Consultat l'1 de març de 2015.
  4. ↑ 4,0 4,1 «greenpeace. org/international/about/worldwide Greenpeace International: Greenpeace worldwide». Greenpeace. org. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  5. ↑ «greenpeace. org/es/quienes-somos/como-nos-organizamos/nuestros-socios/ Els nostres socis i socials». Greenpeace Espanya. Consultat el 11 de febrer de 2021.
  6. ↑ «guardian. co. uk/voluntary/story/0,7890,1476047,00. html ». Consultat el 11 d'octubre de 2006.
  7. ↑ "Protests fail to stop Nuclear Test countdown", The Free-Llance Star - 2 d'octubre de 1969, En Google News. Archivat el 16 novembre de 2012.
  8. ↑ Congressional Record, 1971, p. 18072
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 Brown i May, 1989.
  10. ↑ «blogspot. com/2011/03/for-sale-house-where-greenpeace-was. html Tom Hawthorn's blog: For ix: The house where Greenpeace was born». Consultat el 6 de juny de 2011.
  11. ↑ «archive. org/web/20130412233853/http://prophet. library. ubc. ca/ojs/index. php/bcstudies/artícul/download/1725/1770 Frank Zelko: Making Greenpeace: The Development of Direct Action Environmentalism in British Columbia(PDF)». Archivat des d'el library. ubc. ca/ojs/index. php/bcstudies/artícul/download/1725/1770 original, el 12 d'abril de 2013. Consultat el 23 de novembre de 2012.
  12. ↑ 12,0 12,1 «greenpeace. org/international/en/about/history/founders/ The history of Greenpeace» (en anglés). Greenpeace. Consultat el 11 de decembre de 2008.
  13. ↑ 13,0 13,1 Robert Hunter. Greenpeace to Amchitka, An Environmental Odyssey
  14. ↑ 14,0 14,1 «spec. bc. ca/ SPEC Official website».
  15. ↑ Gibson, 2011.
  16. ↑ «newspapers. com/clip/29732546/joni_nervous_at_greenpeace_benefit/ », The Sun Publishing Company. En Newspapers. com.
  17. ↑ wsj. com/speakeasy/2009/11/22/a-long-lost-1970-benefit-concert-featuring-joni-mitchell-and-james-taylor-surfaces/ Lost 1970 Amchitka Concert Featuring Joni Mitchell and James Taylor Surfaces The Wall Street Journal, 22 de novembre de 2009
  18. ↑ (en anglés) greenpeace. org/international/en/about/history/amchitka-hunter/ «Amchitka: the founding voyage» Greenpeace. Consultat el 17 d'agost de 2012
  19. ↑ Szabo, 1991.
  20. ↑ Haas, 2008.
  21. ↑ 21,0 21,1 Weyler, Rex. «archive. org/web/20071014213711/http://www. utne. com/web_special/web_specials_archives/artículs/2246-4. html Waves of Compassion. The founding of Greenpeace». Archivat des d'el utne. com/web_special/web_specials_archives/artículs/2246-4. html original, el 14 d'octubre de 2007. Consultat el 23 de novembre de 2012.
  22. ↑ 22,0 22,1 «archive. org/web/20110818162114/http://ires. xplorex. com/sites/ires/files/about/publications/documents/VanessaTimmerPhDThesis.pdf Timmer, Vanessa: Agility and Resilence: The Adaptive Capacity of Friends of the Earth International and Greenpeace» (PDF). University of British Columbia (February 2007). Archivat des d'el xplorex. com/sites/ires/files/about/publications/documents/VanessaTimmerPhDThesis.pdf original, el 18 d'agost de 2011. Consultat el 19 de novembre de 2012.
  23. ↑ «eleconomista. es/sociedad/noticias/8190165/03/17/Greenpeace-concede-su-premio-artemio-precioso-a-berta-caceres-activista-hondurena-asesinada. html Greenpeace concedix el seu premi Artemio Preciós a Berta Càceres, activista hondurenya assessinada». Ecodiario.
  24. ↑ «archive. org/web/20110117224158/http://www. greenpeace. org/international/about/how-is-greenpeace-structured/ Greenpeace, organization». Greenpeace. org. Archivat des d'el greenpeace. org/international/about/how-is-greenpeace-structured original, el 17 de giner de 2011. Consultat el 3 d'abril de 2016.
  25. ↑ «greenpeace. org/international/author/mads-flarup-christensen/ Greenpeace International, Executive Director». Consultat el 2023-08-18.
  26. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«greenpeace. org/international/explore/about/governance/ Greenpeace International, Board of Directors». Greenpeace. org. Archivat des d'el greenpeace. org/international/explore/about/governance/ original, el 1 de juliol de 2023. Consultat el 2023-08-18.
  27. ↑ 27,0 27,1 greenpeace. org/raw/content/international/press/reports/international-annualreport-2008.pdf Greenpeace, Annual Report 2008 greenpeace. org/raw/content/international/press/reports/international-annualreport-2008.pdf archivat en Wayback Machine. (pdf)
  28. ↑ «greenpeace. org/international/en/getinvolved/ Greenpeace International home page, Get involved». Greenpeace. org. Consultat el 23 de novembre de 2012.
  29. ↑ «archive. org/web/20101206184126/http://www. greenpeace. org/international/about/how-is-greenpeace-structured/governance-structure/ Governance Structure». Greenpeace. org. Archivat des d'el greenpeace. org/international/about/how-is-greenpeace-structured/governance-structure original, el 6 de decembre de 2010.
  30. ↑ «greenpeace. org/international/en/about/worldwide/ Greenpeace worldwide».
  31. ↑ «archive. org/web/20080704222631/http://www. uneca. org/eca_resources/news/012406sdd_dna. htm Greenpeace plans bigger presence in Africa». UN Economic Commission for Africa. Archivat des d'el uneca. org/eca_resources/news/012406sdd_dna. htm original, el 4 de juliol de 2008. Consultat el 24 de maig de 2008.
  32. ↑ 32,0 32,1 «archive. org/web/20100411091859/http://www. greenpeace. org/international/about/faq/questions-about-greenpeace-in Greenpeace International FAQ: Questions about Greenpeace in general». Greenpeace. org. Archivat des d'el greenpeace. org/international/about/faq/questions-about-greenpeace-in original, el 11 d'abril de 2010. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  33. ↑ 33,0 33,1 «pt/wayback/20091010181022/http://hbswk. hbs. edu/item/5797. html Harvard Business School, HBS Cases: The Value of Environmental Activists». Archivat des d'el hbs. edu/item/5797. html original, el 10 d'octubre de 2009. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 «archive. org/web/20090521060113/http://www. greenpeace. org/raw/content/belgium/nl/press/reports/fundraisingpolicies.pdf Greenpeace Fundraising policies». Archivat des d'el greenpeace. org/raw/content/belgium/nl/press/reports/fundraisingpolicies.pdf original, el 21 de maig de 2009. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  35. ↑ archive. org/web/20080605013106/http://www. sofii. org/active%20site/Members%20area/FF171GPIF2F. html Greenpeace International – the reinvention of face-to-face fundraising. sofii. org
  36. ↑ Burnett, Ken (2002) Relationship Fundraising: A Donor-based Approach to the Business of Raising Money, The White Lion Press Limited
  37. ↑ com/63436c5bb9f7456080300e19744d4ead Greenpeace loses $5.2M on rogue employee trading (16 de juny de 2014) Associated Press, consultat el 17 de decembre de 2014
  38. ↑ Vidal, John. «nzherald. co. nz/environment/news/artícul. cfm? c_id=39&objectid=10620814 », The New Zealand Herald. Consultat el 2 d'octubre de 2011.
  39. ↑ «archive. org/web/20070213074238/http://www. greenpeace. org/international/about/history/mejato. htm The evacuation of Rongelap». Archivat des d'el greenpeace. org/international/about/history/mejato. htm original, el 13 de febrer de 2007.
  40. ↑ «theguardian. com/environment/2007/may/25/usnews. france », The Guardian. Consultat el 21 de giner de 2010.
  41. ↑ «archive. org/web/20120510164356/http://archive. greenpeace. org/pressreleases/oceans/2001dec14. html Greenpeace Rejects Terrorism Label». Archive. greenpeace. org. Archivat des d'el greenpeace. org/pressreleases/oceans/2001dec14. html original, el 10 de maig de 2012. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  42. ↑ BBC News. bbc. co. uk/1/hi/world/asia-pacific/4395572. stm Greenpeace fined for reef damage. 1 de novembre de 2005.
  43. ↑ «archive. org/web/20181119105037/http://www. ipcc. ch/publications_and_data/ar4/wg3/en/ch3-ens3-1-2. html IPCC, Climate Change 2007: Working Group III: Mitigation of Climate Change». Archivat des d'el ipcc. ch/publications_and_data/ar4/wg3/en/ch3-ens3-1-2. html original, el 19 de novembre de 2018. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  44. ↑ Marc Mormont & Christine Dasnoy; Source strategies and the mediatization of climate change. Mija, Culture & Society, Vol. 17, No. 1, 49–64 (1995)
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 «archive. org/web/20071012052334/http://www. unep. org/PDF/OurPlanet/2007/sept/EN/ARTICLE8.pdf UNEP: Our Planet: Celebrating 20 Years of Montreal Protocol» (PDF). Archivat des d'el unep. org/PDF/OurPlanet/2007/sept/EN/ARTICLE8.pdf original, el 12 d'octubre de 2007. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  46. ↑ «loc. gov/all/20150412225008/http://ozone. unep. org/Events/4C1_PublicInfo_Awards97. shtml UNEP: The 1997 Ozone Awards». Ozone. unep. org. Archivat des d'el unep. org/Events/4C1_PublicInfo_Awards97. shtml original, el 12 d'abril de 2015. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  47. ↑ «greenpeace. org/usa/en/news-and-blogs/campaign-blog/greenfreeze-f-gas-victory-greener-refrigerato/blog/38405/ Greenfreeze F-Gas Victory! Greener Refrigerators Finally Llegal in the O. S.». Greenpeace.
  48. ↑ farmonline. com. au/news/state/dairy/general/climate-activists-shut-down-coal-mine-in-protest-against-fonterra/1685027. aspx? storypage=1 Climate activists shut down coal mine in protest against Fonterra, Estoc & Land. Recuperate le 4 de giner de 2010.
  49. ↑ Moskwa, Wojciech (2 d'octubre de 2009). reuters. com/artícul/idUKL222480620091002 Greenpeace blocks Arctic coal mine in Svalbard, Thomson Reuters. Recuperate le 4 de giner de 2010.
  50. ↑ bloomberg. com/apps/news? pid=20601081&sid=agG5tRhlvbRM BHP Coal Berth Blocked by Greenpeace Ship as Protest Continues, Bloomberg. Recuperate le 4 de giner de 2010.
  51. ↑ newswire. ca/en/releases/archive/September2009/15/c5380. html Greenpeace activists block giant tar sands mining operation – Message to Obama and Harper: Climate leaders don't buy tar sands, CNW Group. Recuperate le 4 de giner de 2010.
  52. ↑ reuters. com/artícul/idUKTRE58T4ZB20091001 Greenpeace blocks 2nd Canada oil sands operation, Thomson Reuters. Recuperate le 4 de giner de 2010.
  53. ↑ «publico. es/actualidad/defensa-acusa-pirateria-greenpeace-y. html Defensa acusa de "pirateria" a Greenpeace i l'ONG denuncia que "jamai s'havia trobat en este tipo de violència"». Públic.
  54. ↑ Vidal, John. theguardian. com/environment/2008/sep/10/activists. carbonemissions Kingsnorth trial: Coal protesters cleared of criminal damage to chimney. Recuperate le 4 de giner de 2010.
  55. ↑ Clover, Charles (11 de setembre de 2008). telegraph. co. uk/earth/earthcomment/charlesclover/3351572/Greenpeace-Kingsnorth-trial-collapse-is-embarrassing-for-Gordon-Brown. htmlocation=London Greenpeace Kingsnorth trial collapse is embarrassing for Gordon Brown. Recuperate le 4 de giner de 2010.
  56. ↑ Vidal, John. theguardian. com/environment/2008/sep/11/activists. kingsnorthclimatecamp Not guilty: the Greenpeace activists who used climate change as a llegal defense. Recuperate le 4 de giner de 2010.
  57. ↑ Mingle, Jonathan. nytimes. com/2008/12/14/magazine/14Ideas-Section2-A-t-004. html?_r=1 8th annual year in idees – Climate-Change Defense, New York Claves. Recuperate le 2 d'abril de 2010.
  58. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Cadena Ser. . Archivat des d'el cadenaser. com/ciencia/articulo/espana-paises-afectados-cambio-climatico/csrcsrpor/20140411csrcsrcie_1/Tes original, el 6 de juny de 2014. Consultat el 11 d'abril de 2014.
  59. ↑ Pàgina oficial Greenpeace Espanya. «greenpeace. org/espana/es/news/2010/November/ponte-en-ruta/ Greenpace comença una marcha pel rebanc cantàbric baix elema "menys CO2 i més energies renovables». Consultat el 11 de setembre de 2006.
  60. ↑ «elcorreogallego. es/galicia/area-municipal/ecg/ruta-bilbao-emision-co2-electricas/idEdicion-2006-09-12/idNoticia-82640/amp ».
  61. ↑ 61,0 61,1 «archive. org/web/20131103152843/http://www. greenpeace. org. uk/oil Go beyond oil | Greenpeace UK». Greenpeace. org. uk. Archivat des d'el greenpeace. org. uk/oil original, el 3 de novembre de 2013. Consultat el 6 de juny de 2011.
  62. ↑ «archive. org/web/20110529153618/http://www. greenpeace. org. uk/blog/climate/paula-bear-wheres-your-spill-response-plan-cairn-20110526 Paula Bear: Where's your spill response pla, Cairn? | Greenpeace UK». Greenpeace. org. uk. Archivat des d'el greenpeace. org. uk/blog/climate/paula-bear-wheres-your-spill-response-plan-cairn-20110526 original, el 29 de maig de 2011. Consultat el 6 de juny de 2011.
  63. ↑ «archive. org/web/20110609045410/http://www. greenpeace. org. uk/blog/climate/update-arctic-pod-48-hours-and-going-strong-20110531 Update from the Arctic pod: 48 hours and going strong! | Greenpeace UK». Greenpeace. org. uk. Archivat des d'el greenpeace. org. uk/blog/climate/update-arctic-pod-48-hours-and-going-strong-20110531 original, el 9 de juny de 2011. Consultat el 6 de juny de 2011.
  64. ↑ greenpeace. org/international/en/campaigns/climate-change/Solutions/Reject-false-solutions/No-to-nuclear/ Nuclear power is part of the problem. Greenpeace (official website). Published 1 July 2016. Retrieved 5 February 2017.
  65. ↑ «greenpeace. org. uk/nuclear/problems Nuclear Problems». Greenpeace. org. uk. Consultat el 23 de novembre de 2012.
  66. ↑ «greenpeace. org/international/Global/international/publications/climate/2010/fullreport.pdf Energy (R)evolution, A Sustainable Global Energy Outlook». Greenpeace & EREC.
  67. ↑ «archive. org/web/20100215124620/http://www. greenpeace. org/raw/content/international/press/reports/nuclear-power-a-dangerous-was.pdf Greenpeace International: 'Nuclear Power: a dangerous waste of clave'» (PDF). Archivat des d'el greenpeace. org/raw/content/international/press/reports/nuclear-power-a-dangerous-was.pdf original, el 15 de febrer de 2010. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  68. ↑ Williams, Rhys. independent. co. uk/news/uk/greenpeace-accused-of-telling-lies-in-advert-watchdog-bans-antinuclear-image-1447196. html Greenpeace accused of telling lies in advert. Recuperate le 13 de decembre de 2009.
  69. ↑ bbc. co. uk/2/hi/world/monitoring/media_reports/1516889. stm Kazakhstan highlights nuclear test aftermath, BBC News.
  70. ↑ Black, Richard. bbc. co. uk/news/science-environment-15683090 EDF fined for spying on Greenpeace nuclear campaign, BBC. Recuperate le 11 de novembre de 2011.
  71. ↑ Reuters (6 de novembre de 2013). reuters. com/artícul/2013/02/06/net-us-france-edf-hacking-idUSBRE9150YH20130206 French court throws out EDF guilty verdict in hacking case, Reuters. Recuperate le 27 d'agost de 2013.
  72. ↑ Gersmann, Hanna (10 de novembre de 2011). theguardian. com/environment/2011/nov/10/edf-spying-greenpeace EDF fined €1.5m for spying on Greenpeace. Recuperate le 11 de novembre de 2011.
  73. ↑ google. com/books? id=a2YrAAAAYAAJ&dq=Halocarbons:+Effects+on+Stratospheric+Ozone&redir_esc=y&hl=en Halocarbons, effects on stratospheric ozone, Washington, DC.: National Academy of Sciences.
  74. ↑ Farman, J. C.; Gardiner, B. G.; Shanklin, J. D. (1985). "Large losses of total ozone in Antarctica reveal seasonal ClOx/NOx interaction". Nature. 315 (6016): 207–210. Plantilla:Bibcode
  75. ↑ «archive. org/web/20110910014814/http://treaties. un. org/Pages/ViewDetails. aspx? src=TREATY&mtdsg_no=XXVII-2&chapter=27&lang=en Vienna Convention for the Protection of the Ozone Layer». ONU. Archivat des d'el un. org/pages/ViewDetails. aspx? src=TREATY&mtdsg_no=XXVII-2&chapter=27&lang=en original, el 10 de setembre de 2011. Consultat el 4 de decembre de 2022.
  76. ↑ Morrisette, Peter M. (1989). "The Evolution of Policy Responses to Stratospheric Ozone Depletion". Natural Resources Journal. 29: 793–820., http://www. ciesin. org/docs/003-006/003-006. html; accessed 10/10/2016.
  77. ↑ "Happy Birthday Greenfreeze," 2013, http://www. greenpeace. org/international/en/news/Blogs/makingwaves/happy-birthday-greenfreeze/blog/44473/
  78. ↑ Stafford, et al.(2002).greenpeace. org/greece/Global/greece/report/2011/greenfreeze/6_Greenfreeze_story_2004_en.pdf «Forces Driving Environmental Innovation...».
  79. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  80. ↑ «efe. com/efe/andalucia/cadiz/el-barco-mas-grande-de-greenpeace-atracara-en-muelle-cadiz/50001124-3708111 ».
  81. ↑ «elmundo. es/elmundo/2003/08/19/ciencia/1061296349. html Islàndia caça la primera ballena dins del seu 'programa científic' despuix de 14 anys de prohibició».
  82. ↑ «greenpeace. org/espana/es/Blog/islandia-suma-y-sigue-cazando-ballenas/blog/29019/ Islàndia “suma i seguix” .... caçant ballenes». Greenpeace Espanya.
  83. ↑ «europapress. es/ciencia/laboratorio/noticia-rainbow-warrior-traslada-islandia-reanudacion-caza-ballena-pais-20030905174701. html El 'Rainbow Warrior' es trasllada a Islàndia davant el recomençament de la caça de la ballena per este país». Europa Press.
  84. ↑ «elmundo. es/elmundo/2005/12/21/ciencia/1135169327. html Huit llanches de Greenpeace contra la flota ballenera japonesa». El Món.
  85. ↑ «efe. com/efe/espana/sociedad/greenpeace-inicia-una-campana-contra-els-residuos-plasticos-en-oceanos/10004-3241944 Greenpeace inicia una campanya contra els residus plàstics en els oceans».
  86. ↑ «greenpeace. org/archive-mexico/es/Multimedia1/Fotos/Fotos-2011/Fotos-mayo-2011/Queremos-paz-verde/ ¡Volem pau verda!». Greenpeace Mèxic.
  87. ↑ Greenpeace.greenpeace. org/international/en/publications/reports/Dirty-Laundry/ Dirty Laundry: Unravelling the corporate connections to toxic water pollution in China.
  88. ↑ «greenpeace. org/international/en/campaigns/toxics/water/detox/ Detox». Greenpeace International.
  89. ↑ «greenpeace. org/archive-international/en/publications/reports/chemical-stockpiles-at-union-c/ Chemical Stockpiles at Union Carbide Índia Limited in Bhopal: an investigation». Greenpeace.
  90. ↑ «greenpeace. org/international/Global/international/planet-2/report/2007/12/greener-electronics-guide.pdf Guide to Greener Electronics». Greenpeace. Consultat el 18 de novembre de 2015.
  91. ↑ «greenpeace. org/usa/reports/greener-electronics-2017/ Guide to Greener Electronics 2017». Greenpeace USA (2017).
  92. ↑ «archive. org/web/20100826164737/http://www. greenpeace. org/seasia/en/press/reports/how-unilever-palm-oil-supplier How Unilever Palm Oil Suppliers llaure burning up Borneo». Archivat des d'el greenpeace. org/seasia/en/press/reports/how-unilever-palm-oil-supplier original, el 26 d'agost de 2010.
  93. ↑ «archive. org/web/20100727201533/http://www. greenpeace. org/usa/press-center/reports4/slaughtering-the-amazon Slaughtering the Amazon». Greenpeace USA. Archivat des d'el greenpeace. org/usa/press-center/reports4/slaughtering-the-amazon original, el 27 de juliol de 2010. Consultat el 23 de novembre de 2012.
  94. ↑ «archive. org/web/20100424193846/http://www. greenpeace. org/international/press/reports/eating-up-the-amazon 吃掉亚马逊 | Greenpeace International». Greenpeace. org. Archivat des d'el greenpeace. org/international/press/reports/eating-up-the-amazon original, el 24 d'abril de 2010. Consultat el 23 de novembre de 2012.
  95. ↑ telegraph. co. uk/earth/5970141/Adidas-Clarks-Nike-and-Timberland-agree-moratorium-on-illegal-Amazon-leather. html Adidas, Clarks, Nike and Timberland agree moratorium on illegal Amazon leather Telegraph. co. uk, 4 d'agost de 2009
  96. ↑ «archive. org/web/20110810070821/http://www. instituteforpr. org/files/uploads/SymmetricComm_IPRRC.pdf Two-Way Communication: A Win-Win Model for Facing Activist Pressure: A Case Study on McDonalds and Unilever's Responses to Greenpeace. (PDF)». Archivat des d'el instituteforpr. org/files/uploads/SymmetricComm_IPRRC.pdf original, el 10 d'agost de 2011.
  97. ↑ «archive. org/web/20110927025238/http://www. nikebiz. com/media/pr/2009/07/22_AmazonLeatherPolicy. html Mija: Press Releases:2009:Amazon Leather Policy». Nikebiz. com. Archivat des d'el nikebiz. com/media/pr/2009/07/22_AmazonLeatherPolicy. html original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 23 de novembre de 2012.
  98. ↑ archive. org/web/20110723040406/http://www. carbonpositive. net/viewarticle. aspx? articleID=2044 EU bans illegal wood imports. carbonpositive. net (2010-07-08)
  99. ↑ greenpeace. org/raw/content/international/press/reports/greenpeace-summary-of-the-red.pdf Greenpeace Summary of the "REDD from the Conservation Perspective" report greenpeace. org/raw/content/international/press/reports/greenpeace-summary-of-the-red.pdf archivat en Wayback Machine., juny de 2009
  100. ↑ «greenpeace. org. uk/forests/palm-oil Palm oil | Greenpeace UK». Greenpeace. org. uk. Consultat el 23 de novembre de 2012.
  101. ↑ «europapress. es/comunicados/internacional-00907/noticia-comunicado-golden-agri-resources-ultimo-informe-greenpeace-no-tiene-cuenta-avances-sector-palma-20190617155659. html Golden Agri-Resources: l'últim informe de Greenpeace no té en conte els alvanços en el sector de la palma». Europa Press.
  102. ↑ «greenpeace. org/international/press-release/17248/worlds-largest-palm-oil-trader-linked-to-rainforest-destruction-twice-the-size-of-paris/ », Greenpeace International. Consultat el 26 de setembre de 2018 (en en-US).
  103. ↑ «Diversity in the genetic resources of oil palm».Achieving sustainable cultivation of oil palm Volume 1.Burleigh Dodds Science Publishing.
    93–116.ISSN 2059-6936.doi:10.19103/as.2017.0018.05.
  104. ↑ «archive. org/web/20120312055411/http://www. ymparisto. fi/default. asp? contentid=93031 Finland's environmental administration, 1995». Ymparisto. fi. Archivat des d'el ymparisto. fi/default. asp? contentid=93031 original, el 12 de març de 2012. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  105. ↑ «archive. org/web/20110717104008/http://vihreavoima. tripod. com/finnish_greenpeace. htm Stolen trunk of a tree: references from Iltasanomat. 9.6.1995». Vihreavoima. tripod. com. Archivat des d'el tripod. com/finnish_greenpeace. htm original, el 17 de juliol de 2011. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  106. ↑ «archive. org/web/20110811005223/http://www. hs. fi/arkisto/haku? pageNumber=1&order=FIFO&advancedSearch=1&free=greenpeace&date=20070110&depa=Kaikki+osastot&fromDay=1&fromMonth=8&fromYear=1995&toDay=1&toMonth=8&toYear=1995 References from Helsingin Sanomat, 1.8.1995». Hs. fi. Archivat des d'el hs. fi/arkisto/haku? pageNumber=1&order=FIFO&advancedSearch=1&free=greenpeace&date=20070110&depa=Kaikki+osastot&fromDay=1&fromMonth=8&fromYear=1995&toDay=1&toMonth=8&toYear=1995 original, el 11 d'agost de 2011. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  107. ↑ Häirikkö lintukodossa : Suomen Greenpeace 1989–1998 (vastuullinen julkaisija: Matti Vuori, toimitus: Laura Hakoköngäs, 1998, ISBN 951-97079-3-X)
  108. ↑ Häirikkö lintukodossa : Suomen Greenpeace 1989–1998 (vastuullinen julkaisija: Matti Vuori, toimitus: Laura Hakoköngäs, 1998, ISBN 951-97079-3-X).
  109. ↑ «today/20070811195005/http://www. luontoon. fi/page. asp? Section=6582 Metsähallitus: The Nature of Koitajoki (in Finnish)». Archivat des d'el luontoon. fi/page. asp? Section=6582 original, el 11 d'agost de 2007. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  110. ↑ «clarin. com/ciudades/protestaron-colgados-30-metros-altura-frente-obelisco-deforestacion_0_SkuRuXwwb. html Varen protestar penjats a 30 metros d'altura front a l'Obelisc contra la deforestación» (en és). www. clarin. com. Consultat el 31 d'octubre de 2017.
  111. ↑ «miteco. gob. es/es/ceneam/programas-de-educacion-ambiental/programas-de-atres-entidades/escuelas_amigas_bosques. aspx Escoles amigues dels boscs». Ministeri per a la Transició Ecològica. Consultat el 4 de decembre de 2019.
  112. ↑ «greenpeace. org/international/en/news/features/eat-this-or-die/ Eat this or die, The poison politics of food aid». Greenpeace. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  113. ↑ «theguardian. com/science/2002/oct/30/gm. food », The Guardian. Consultat el 18 d'octubre de 2010.
  114. ↑ «archive. org/web/20101216191555/http://www. greenpeace. org. uk/about/greenpeace-gm-food-aid-and-zambia Greenpeace, GM food aid and Zàmbia». Greenpeace. Archivat des d'el greenpeace. org. uk/about/greenpeace-gm-food-aid-and-zambia original, el 16 de decembre de 2010. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  115. ↑ «greenpeace. org/international/en/campaigns/agriculture/problem/genetic-engineering/hands-off-our-rice/Greenpeace-and-Golden-Rice/ and golden rulle». Greenpeace. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  116. ↑ Paine JA, Shipton CA, Chaggar S, Howells RM, Kennedy MJ, Vernon G, Wright SY, Hinchliffe I, Adams JL, Silverstone Al, Drake R (2005) A new version of Golden Rice with increased pro-vitamin A content. Nature Biotechnology 23:482–487.
  117. ↑ 117,0 117,1 newscientist. com/artícul/dn24021-militant-filipino-farmers-destroy-golden-rice-gm-crop. html Militant Filipí farmers destroy Golden Rulle GM crop, New Scientist, 9 d'agost de 2013.
  118. ↑ «archive. org/web/20081203235907/http://www. greenpeace. org/international/press/releases/syngenta-agm Patents on Rice: the Genetic Engineering Hypocrisy». Greenpeace. Archivat des d'el greenpeace. org/international/press/releases/syngenta-agm original, el 3 de decembre de 2008.
  119. ↑ «archive. org/web/20050123041053/http://www. checkbiotech. org/blocks/dsp_document. cfm? doc_id=891 Prof. Dr. Ingo Potrykus Addresses Claims of Anti-Biotechnology Activists». Archivat des d'el checkbiotech. org/blocks/dsp_document. cfm? doc_id=891 original, el 23 de giner de 2005. Consultat el 23 de giner de 2005.
  120. ↑ «archive. org/web/20091010214558/http://www. greenpeace. org/international/news/failures-of-golden-rice Golden Rice: All glitter, no gold». Greenpeace. Archivat des d'el greenpeace. org/international/news/failures-of-golden-rice original, el 10 d'octubre de 2009.
  121. ↑ «archive. org/web/20050428151734/http://www. greenpeace. org/international/press/releases/golden-rice-is-a-technical-fai Golden Rice is a technical failure standing in way of real solutions for vitamin A deficiency». Greenpeace. Archivat des d'el greenpeace. org/international/press/releases/golden-rice-is-a-technical-fai original, el 28 d'abril de 2005.
  122. ↑ 122,0 122,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. supportprecisionagriculture. org. Consultat el 30 de juny de 2016.
  123. ↑ «washingtonpost. com/news/speaking-of-science/wp/2016/06/29/more-than-100-nobelaureates-take-on-greenpeace-over-gmo-stance/ 107 Nobelaureates sign letter blasting Greenpeace over GMOs».
  124. ↑ MacDonald, Fiona. «sciencealert. com/107-nobelaureates-just-signed-a-letter-slamming-greenpeace-about-gmos 107 Nobelaureates just signed a letter slamming Greenpeace over GMOs».
  125. ↑ «greenpeace. org/international/en/press/releases/2016/Nobelaureates-sign-letter-on-Greenpeace-Golden-rice-position---reactive-statement/ Nobelaureates sign letter on Greenpeace 'Golden' rulle position - statement».
  126. ↑ «archive. org/web/20130921054721/http://www. savethearctic. org/en/pages/faq FAQ – The melting Arctic is under threat from oil drilling, industrial fishing and conflict». Greenpeace – Save the Arctic. Archivat des d'el savethearctic. org/en/pages/faq original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 21 de setembre de 2013.
  127. ↑ «spiegel. de/wissenschaft/mensch/arktis-greenpeace-protestiert-gegen-russische-oel-plattform-a-923352. html Protest gegen Ölattform: Russische Grenzschützer entern Greenpeace-Schiff». Spiegel-Online, Christoph Seidler (German). Consultat el 20 de setembre de 2013.
  128. ↑ AP. «archive. org/web/20191204025553/http://advisories. com/defiant-greenpeace-activists-return-from-russia/ Defiant Greenpeace Activists Return From Russia». Advisories. Archivat des d'el com/defiant-greenpeace-activists-return-from-russia/ original, el 4 de decembre de 2019. Consultat el 27 de decembre de 2013.
  129. ↑ «com/sociedad/2019/05/17/actualidad/1558113496_067653. html ».
  130. ↑ Tilley, Jonathan (July 2014) prweek. com/artícul/1301435/greenpeace-puts-pressure-legos-shell-branded-toys "Greenpeace puts pressure on Llegue's Shell-branded toys", PR Week, 1 July 2014. Accessed 3 July 2014
  131. ↑ Vaughan, Adam (July 2014). theguardian. com/environment/2014/jul/01/greenpeace-lego-shell-partnership-toys-oil-arctic "Greenpeace urges Llec to end Shell partnership", The Guardian, 1 July 2014. Accessed 3 July 2014
  132. ↑ ria. ru/world/20130410/180561634. html Greenpeace's Polar Bears Board Norwegian Oil Rig. RIA Novosti (2013-0410).
  133. ↑ Offshore Technology. com. (2014-05-30). offshore-technology. com/news/newsnorway-police-arrest-greenpeace-activists-at-statoil-arctic-oil-rig-site-4281609 Norway police arrest Greenpeace activists at Statoil oil rig site.
  134. ↑ 134,0 134,1 Hovland, K. (2014-05-30). wsj. com/artículs/norway-moves-to-protect-barents-sea-site-from-greenpeace-protest-1401481129 Norway Police Order Greenpeace Ship To Leave Statoil Drilling Site, The Wall Street Journal.
  135. ↑ maritime-executive. com/artícul/Norwegian-Ministry-Rejects-Greenpeace-Appeal-2014-05-30 Norwegian Ministry Rejects Greenpeace Appeal. The Maritime Executive (2014-05-30).
  136. ↑ Statoil. (2014-06-02). statoil. com/en/NewsAndMedia/News/2014/Pages/30May_Hoop. aspx Ministry rejects Greenpeace appeal statoil. com/en/NewsAndMedia/News/2014/Pages/30May_Hoop. aspx archivat en Wayback Machine..
  137. ↑ Holter, M. (2014-05-28). bloomberg. com/news/2014-05-28/statoil-rig-kept-idle-in-norway-arctic-by-greenpeace-activists. html Statoil Rig Kept Aneu-li in Norway Arctic by Greenpeace Activists. Bloomberg.
  138. ↑ 138,0 138,1 nytimes. com/2014/05/31/world/europe/norway-moves-in-to-guard-oil-rig-from-greenpeace-arctic-drilling. html?_r=0 Norway Moves In to Guard Oil Rig From Greenpeace. The New York Claves (2014-05-30).
  139. ↑ newsinenglish. no/2014/07/10/greenpeace-we-need-a-new-statoil/ Greenpeace: 'We need a new Statoil'. News in English. no (2014-07-10).
  140. ↑ «cbc. ca/canada/calgary/story/2009/10/14/edmonton-greenpeace-suncor-lawsuit. html », CBC News.
  141. ↑ «out-law. com/page-2714 Greenpeace sued for Esso logo abuse | Pinsent Masons LLP. 2002-06-27». Out-law. com. Consultat el 23 de novembre de 2012.
  142. ↑ «latimes. com/2004/may/20/nation/na-greenpeace20 ». Consultat el 4 de maig de 2010.
  143. ↑ «ens-newswire. com/ens/oct2004/2004-10-04-05. asp Howard Government Offered Oil Firm Millions to Sue Greenpeace». Ens-newswire. com. Consultat el 23 de novembre de 2012.
  144. ↑ «timesonline. co. uk/tol/business/industry_sectors/utilities/article6169017. ece », Claves. Consultat el 4 d'abril de 2010.
  145. ↑ «commondreams. org/headlines01/0617-01. htm », The Sunday Claves. Consultat el 4 d'abril de 2010.
  146. ↑ «archive. org/web/20100525062655/http://www. jeanz. org. nz/conference%202007%20robie%20rainbow%20warrior.pdf The Rainbow Warrior bombers, the mija and the judiciary, Robie, David, 2007» (PDF). Archivat des d'el jeanz. org. nz/conference%202007%20robie%20rainbow%20warrior.pdf original, el 25 de maig de 2010. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  147. ↑ Suter, 2003, p. 57.
  148. ↑ «excelsior. com. mx/global/greenpeace-responde-a-rusia-por-selanamiento-de-indeseable/1587872 Greenpeace respon a Rússia per selañamiento de "indesijable"» (en és). Excélsior. Consultat el 2023-05-20.
  149. ↑ «europapress. es/internacional/noticia-rusia-incluye-greenpeace-lista-organizaciones-indeseables-20230529172256. html Rússia inclou a Greenpeace en la seua llista d'organisacions indesijables». www. europapress. es. Consultat el 2023-05-31.
  150. ↑ http://www. marketingdirecto. com/actualidad/anunciantes/greenpeace-contra-nestle-fin-justifica-medios/
  151. ↑ «org/index. html Support GMOs and Golden Rice | Support Precision Agriculture». supportprecisionagriculture. org. Consultat el 11 de giner de 2018.
  152. ↑ «bbc. com/mundo/noticias-36673157 ». Consultat el 11 de giner de 2018 (en en-GB).
  153. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. supportprecisionagriculture. org. Consultat el 11 de giner de 2018.
  154. ↑ «free-eco. org/articleDisplay. php? id=297 », Seattle Claves.
  155. ↑ 155,0 155,1 «wsj. com/artículs/SB120882720657033391? mod=opinion_main_commentaries », The Wall Street Journal. Consultat el 22 d'abril de 2008.
  156. ↑ «nationalpost. com/np/blogs/fullcomment/archive/2008/05/20/bruce-cox-defends-greenpeace-and-takes-on-patrick-moore. aspx », National Post. Consultat el 4 de giner de 2010.
  157. ↑ «seashepherd. org/editorials/editorial_050801_2. html », The Sant Francisco Examiner.
  158. ↑ Mark Lynas (28 d'agost de 2013), slate. com/blogs/future_tense/2013/08/26/golden_rice_attack_in_philippines_anti_gmo_activists_lie_about_protest_and. html The True Story About Who Destroyed a Genetically Modified Rice Crop Slate
  159. ↑ Patrick Moore (8 October 2013), theglobeandmail. com/commentary/by-opposing-golden-rice-greenpeace-defies-its-own-values-and-harms-children/article14742332/ By opposing Golden Rice, Greenpeace defies its own values – and harms children The Globe and Mail
  160. ↑ Moore, Patrick (1976) sourcewatch. org/images/3/36/Patrick_Moore_1976_Greenpeace_Report.pdf Assault on Future Generations sourcewatch. org/images/3/36/Patrick_Moore_1976_Greenpeace_Report.pdf archivat en Wayback Machine., Greenpeace report, pp. 47-49.
  161. ↑ 161,0 161,1 «washingtonpost. com/wp-dyn/content/artícul/2006/04/14/AR2006041401209_pf. html ».
  162. ↑ washingtonpost. com/wp-dyn/content/artícul/2006/04/14/AR2006041401209. html Going Nuclear. Washington Post (2006-04-16)
  163. ↑ independent. co. uk/opinion/commentators/patrick-moore-nuclear-energy-yes-please-436399. html Nuclear energy? Yes please! The Independent (2007-02-15)
  164. ↑ Moore, Patrick (2007-12-10) theage. com. au/news/opinion/greenpeace-is-wrong--we-must-consider-nuclear-power/2007/12/09/1197135284092. html Greenpeace is wrong—we must consider nuclear power. The Age
  165. ↑ archive. org/web/20131007025028/http://www. greenpeace. org/usa/Global/usa/report/2010/6/greenpeace-energy-r-evolution.pdf Energy Revolution, Greenpeace report. Juny de 2010
  166. ↑ «wsj. com/environmentalcapital/2009/04/14/radford-new-greenpeace-boss-on-climate-change-coal-and-nuclear-power/ Radford, New Greenpeace Boss on Climate Change, Coal, and Nuclear Power», The Wall Street Journal.
  167. ↑ Vermont, 1997, p. 337.
  168. ↑ «agoravox. fr/actualites/environnement/artícul/developpement-durable-le-concept-65585 Développement durable : li concept dévoyé qui ne doit plus durer !, from the Author of "La Servitude Climatique"]».
  169. ↑ «archive. org/web/20110722052428/http://www. animalpeoplenews. org/97/2/watchdog. html Animal People. March 1997». Animalpeoplenews. org. Archivat des d'el animalpeoplenews. org/97/2/watchdog. html original, el 22 de juliol de 2011. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  170. ↑ Wilson da Silva. wilsondasilva. com/post/the-sad-sad-demise-of-greenpeace "The sad, sad demise of Greenpeace". Cosmos. Agost de 2011
  171. ↑ «telegraph. co. uk/earth/earthnews/10920198/Greenpeace-executive-flies-250-miles-to-work. html », Telegraph. co. uk.
  172. ↑ Adam Vaughan. «theguardian. com/environment/2014/jun/23/greenpeace-losses-financial-disarray Greenpeace losses: leaked documents reveal extent of financial disarray». the Guardian.
  173. ↑ «thetimes. co. uk/tto/environment/article4128102. ece Greenpeace chief travels to the office by aircraft». The Times.
  174. ↑ «reuters. com/artícul/commoditiesNews/idAFL6N0P53FO20140624 Greenpeace says programme director to stop commuting by plane», reuters. com. Consultat el 5 de decembre de 2019.
  175. ↑ Adam Vaughan. «theguardian. com/environment/2014/jun/24/greenpeace-executive-to-commute-by-train-instead-of-plane Greenpeace executive to commute by train instead of plane». the Guardian.
  176. ↑ Reuters. «elpais. com/articulo/sociedad/Greenpeace/entra/accionista/Shell/forzar/inversiones/verdes/elpepisoc/20000315elpepisoc_34/Tes Greenpeace entra com a accioniste en Shell per a forçar inversions 'verdes'». Consultat el 6 de decembre de 2010.
  177. ↑ «db. no/2015/04/10/magasinet/pluss/kumi_naidoo/greenpeace/38574658/ ».
  178. ↑ "Norway and whaling," consultat el 10/10/2016; http://www. greenpeace. org/international/en/campaigns/oceans/fit-for-the-future/whaling/norwegian-whaling/
  179. ↑ Editorial comment(1995).«Brent Spar, broken spur».Nature.375
    708–709.doi:10.1038/375708a0.
  180. ↑ 180,0 180,1 180,2 180,3 180,4 iaea. org/nuccomtoolbox/documents/Brent_Spar_Case_Study.pdf Case Study: The Environmental Conflict Surrounding the Decommissioning of Brent Spar, IAEA. L'artícul es referix a "co. uk/ct/downloads/Shervin_Setareh-Brent_Spar_Case_Study-1995-Questions.pdf Case Study: Brent Spar co. uk/ct/downloads/Shervin_Setareh-Brent_Spar_Case_Study-1995-Questions.pdf archivat en Wayback Machine.", Fisheries Research Services, FRS Marine Laboratory, PO Box 101, 375, Victoria Road, Aberdeen. AB11 9DB UK.
  181. ↑ Mitchener, 1995, "Environmentalists Apologize...."; https://www. nytimes. com/1995/09/06/news/06iht-brent_. html; consultat el 10/10/2016
  182. ↑ 1995: Shell Makes Dramatic O-Turn; consultat el 10/10/2016 http://news. bbc. co. uk/onthisday/hi/dates/stories/june/20/newsid_4509000/4509527. stm
  183. ↑ "BBC Apologizes to Greenpeace," 1999, consultat el 10/10/2016; http://news. bbc. co. uk/2/hi/uk_news/536533. stm
  184. ↑ De LaFayette, Louise "New Developments in the Disposal of Offshore Installations" The International Journal of Marine and Coastalaw, 14:4 1999.
  185. ↑ "Brent Spar....", 2010; http://www. ethicalcorp. com/business-strategy/brent-spar-battle-launched-modern-activism; consultat el 10/10/2016
  186. ↑ Bell, N. & Smith, J. (1999). “Coral growing on North Siga oil rigs”. Nature 402 (6762): 601–2. doi:10.1038/45127. PMID 10604464. Bibcode: 1999Natur.402..601B.
  187. ↑ Gass, S. & Roberts, J. M. (2006). “The occurrence of the cold-water coralophelia pertusa (Scleractinia) on oil and gas platforms in the North Siga : Colony growth, recruitment and environmental controls on distribution”. Marine pollution bulletin 52 (5): 549–559. doi:10.1016/j. marpolbul.2005.10.002. PMID 16300800.http://cat. inist. fr/? aModele=afficheN&cpsidt=17830117
  188. ↑ bbc. co. uk/1/hi/sci/tech/555777. stm Oil rig home to rare coral, BBC News, Sci/Tech, Oil rig home to rare coral. Recuperate le 11 de febrer de 2007.
  189. ↑ «pe/redes-socials/facebook/facebook-greenpeace-dice-que-no-dano-lineas-nasca-noticia-1777096? flsm=1 Facebook: Greenpeace assegura que no va perjudicar llínees de Naixca». El Comerç. Consultat el 9 de decembre de 2014.
  190. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Correu. Consultat el 9 de decembre de 2014.
  191. ↑ «pe/peru/ica/nasca-huellas-activistas-greenpeace-se-ven-desde-aire-noticia-1777214? ref=portada_home Naixca: Chafades d'activistes de Greenpeace es veuen des de l'aire». El Comerç. Consultat el 9 de decembre de 2014.
  192. ↑ «pe/peru/ica/greenpeace-genero-linea-adicional-zona-lineas-nasca-noticia-1777351? ref=portada_home Greenpeace va generar "llínea adicional" en zona de llínees de Naixca». El Comerç. Consultat el 9 de decembre de 2014.
  193. ↑ «archive. org/web/20150518112354/http://peru21. pe/actualidad/ministerio-cultura-denuncio-greenpeace-ante-fiscalia-2206161 Ministeri de Cultura va denunciar a Greenpeace davant la Fiscalia». Perú.21. Archivat des d'el pe/actualidad/ministerio-cultura-denuncio-greenpeace-ante-fiscalia-2206161 original, el 18 de maig de 2015. Consultat el 9 de decembre de 2014.
  194. ↑ Diari Correu. «pe/edicion/ica/greenpeace-ofrece-disculpas-552275/ Greenpeace oferix disculpes». Consultat el 6 de giner de 2015.
  195. ↑ «minutouno. com/notas/3074981-greenpeace-denuncio-al-primo-marcos-pena-la-cidh-amenazas ».
  196. ↑ «eldestapeweb. com/denunciaran-penalmente-al-call-center-del-pro-que-agrede-opositores-twitter-n19134/amp Denunciaran penalment al call center del PRO que agredix opositors en Twitter».
  197. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  198. ↑ «archive. org/web/20171124184411/http://www. perfil. com/politica/como-opera-el-gobierno-en-les-redes-socials-0326-0052. phtml Cóm opera el Govern en les rets socials». Archivat des d'el perfil. com/politica/como-opera-el-gobierno-en-les-redes-socials-0326-0052. phtml original, el 24 de novembre de 2017. Consultat el 20 de giner de 2019.


Bibliografia


Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Greenpeace&oldid=1502203»