Accident nuclear de Fukushima I

Accident nuclear de Fukushima I

El accident nuclear de Fukushima I (福島第一原子力発電所事故, Fukushima Daiichi Genshiryoku Hatsudensho jiko^?) va començar en la central nuclear Fukushima I l'11 de març de 2011 a les 14:46 (JST o UTC+9) despuix d'un terremot de magnitut 9,0 en l'escala sismológica de magnitut de moment que ademés va provocar un tsunami en la costa noreste de Japó. La planta nuclear, operada per l'empresa Tòquio Electric Power Company (TEPCO), contenia sis reactors d'aigua en ebullició construïts entre 1971 i 1979.

En 2018, sèt anys despuix del desastre, es va atribuir un fallit de càncer a l'event.

El dilluns 16 d'abril de 2011 l'Agència de Seguritat Nuclear i Industrial (NISA) va elevar el nivell de gravetat de l'incident a 7 en l'Escala Internacional d'Accidents Nuclears per als reactors 1, 2 i 3, el màxim en l'escala INE i el mateix nivell que va alcançar l'accident de Chernóbil de 1986.

En resum, l'accident va ser provocat pel terremot i tsunami de Tōhoku l'11 de març de 2011. En detectar el terremot, els reactors actius varen apagar automàticament els seus reaccions de fissió. Per les descàrregues del reactor i atres problemes de la ret, el suministrament d'electricitat va fallar i els generadors dièsel d'emergència dels reactors varen començar automàticament a funcionar. Críticament, estaven alimentant les bombes que feyen circular refrigerante a través dels núcleus dels reactors per a eliminar la calor residual, que continua a manar inclús en acabant de que la fissió ha cessat. Pero el terremot va generar un tsunami de 14 metros d'altura que va aplegar 46 minuts despuix, va superar el dic de contenció de les instalacions de sol 5.7 metros i va inundar els terrenys de la planta al voltant dels edificis del reactor de les Unitats 1 a 4 en aigua de mar, que va omplir els sòtols i va destruir els generadors d'emergència. La pèrdua accidental de refrigerante resultant va conduir a tres fusiones de núcleu, tres explosiones d'hidrogen i la lliberació de contaminació radiactiva en les Unitats 1, 2 i 3 entre el 12 i el 15 de març. Cap d'eixes explosions es va produir en els reactors per lo que no va haver cap explosió nuclear, cosa que ademés no pot succeir pel baix nivell d'enriquiment del combustible. El grup de combustible gastat del Reactor 4 prèviament apagat va aumentar la temperatura el 15 de març per la calor de descomposició de les barres de combustible gastat, recentment agregades; pero no es va reduir lo suficient com per a expondre el combustible.

En els dies posteriors a l'accident, la radiació emesa a l'atmòsfera va obligar al govern a declarar una zona d'evacuació cada volta més gran al voltant de la planta, que va culminar en una zona d'evacuació en un radi de 20 quilómetros. En total, uns 154000 residents varen ser evacuats de les comunitats que rodegen la planta pels creixents nivells de radiació ionizante ambiental fora del lloc causats per la contaminació radiactiva en l'aire dels reactors danyats.

Grans cantitats d'aigua contaminada en isòtops radiactius varen ser lliberades en l'Oceà Pacífic durant i despuix del desastre. Michio Aoyama, professor de geociencia de radioisòtops en l'Institut de Radiactivitat Ambiental, ha estimat que 18 000 TBq (terabecquerel) de cesi-137 (¹³⁷Cs) radiactiu varen ser lliberats al Pacífic durant l'accident, i en 2013, 30 GBq de ¹³⁷Cs encara estaven fluint cap a l'oceà tots els dies. Des de llavors, l'operador de la planta ha construït nous murs a lo llarc de la costa i també ha creat un "mur de gèl" de terra congelada d'1,5 quilómetros de llarc per a detindre el fluix d'aigua contaminada.

La central

Artícul principal → Central nuclear Fukushima I.

La central nuclear Fukushima I (福島第一原子力発電所, Fukushima Daiichi Genshiryoku Hatsudensho^?, Fukushima I NPP, 1F), dissenyada per la companyia nortamericana General Electric va escomençar a ser construïda en 1967, i va ser posada en funcionament en 1971. Conta en sis reactors nuclears del tipo BWR que junts constituïxen un dels 25 majors complexos de centrals nuclears del món en una potència total de 4,7 GW. Va ser construïda i gestionada independentment per la companyia japonesa TEPCO. A pesar de conéixer-se el risc de tsunamis de més de 38 metros en el seu emplaçament, la central solament contava en un mur de contenció de 8 metros i numerosos sistemes essencials es trobaven en zones inundables. Estes deficiències de disseny varen ser crítiques en la gravetat de les conseqüències del sinistre.

Unitat	Tipo de reactor	Inauguració	Producció elèctrica
Fukushima 1 – 1	BWR - 3	26 de març de 1971	460 MW
Fukushima 1 – 2	BWR - 4	18 de juliol de 1974	784 MW
Fukushima 1 – 3	BWR - 4	27 de març de 1976	784 MW
Fukushima 1 – 4	BWR - 4	18 d'abril de 1978	784 MW
Fukushima 1 – 5	BWR - 4	12 d'octubre de 1978	784 MW
Fukushima 1 – 6	BWR - 5	24 d'octubre de 1979	1100 MW

• 
  Primer pla del lloc de la central nuclear de Fukushima Daiichi
• 
  Mapa de la ret de distribució d'electricitat de Japó, que mostra sistemes incompatibles entre regions. Fukushima es troba en la regió de 50 hertz de Tohoku.
• 
  Esquema de secció travessera simplificat d'una contenció BWR Mark I típica com s'usa en les unitats 1 a 5
  Claus:
  RPV: recipient a pressió del reactor.
  DW: recipient a pressió del reactor que tanca be el pou.
  WW: pou humit: en forma de bou al voltant de la base que tanca la piscina de supressió de vapor. L'excés de vapor del pou sec ingressa a la piscina d'aigua del pou humit a través de canonades de baixant.
  SFP: àrea de piscina de combustible usat.
  SCSW: mur de contenció secundari de formigó

Accidents l'11 de març de 2011 i successió d'explosions

Abans del sisme i el posterior tsunami, els reactors 1, 2 i 3 estaven operant, mentres que les unitats 4, 5 i 6 estaven detinguts per a manteniment, inspecció i recarrega de combustible. Quan el terremot va ser detectat, les unitats 1, 2 i 3 es varen apagar automàticament (procés denominat SCRAM). En apagar-se els reactors, va parar la producció d'electricitat. Pels danys de la ret elèctrica externa, els motors diésel d'emergència varen començar a funcionar normalment a l'objecte de suministrar electricitat per a mantindre la refrigeració dels reactors, pero l'arribada del tsunami a les 15:41 va provocar la seua parada.

L'absència d'un mur de contenció adequat per als tsunamis que varen succeir en la regió (d'uns 13 metros en la central i fins a casi 40 m en atres zones) va produir una inundació en les instalacions de fins a uns 5,5 m. Encara que l'estructura de la planta no va resultar danyada, la presència de numerosos sistemes crítics en àrees inundables va facilitar que es produïra una cascada de fallos tecnològics, culminant en la pèrdua completa de control sobre la central i els seus reactors.

Els primers fallos tècnics es varen registrar el mateix dia en que es va produir el sisme, divendres 11 de març, en la parada dels sistemes de refrigeració de dos reactors i de quatre generadors d'emergència. Com a conseqüència d'estos incidents varen sorgir evidències d'una fusió del núcleu parcial en els reactors 1, 2 i 3 dins de les següents 72 hores a la pèrdua de generació elèctrica, explosions d'hidrogen que varen destruir el revestiment superior dels edificis de contenció que albergaven els reactors 1,3 i 4 i una explosió que va danyar el tanc de contenció en l'interior del reactor 2. També es varen succeir múltiples incendis en el reactor 4. Ademés, les barres de combustible nuclear gastat almagasenades en les piscines de combustible gastat de les unitats 1-4 varen començar a sobrecalentarse quan els nivells de dites piscines varen baixar. El reactor 3 amprava un combustible denominat "MOX", diferent al restant d'unitats i font de certa polèmica pel seu contingut en plutoni.

El risc de filtracions de radiació va dur a les autoritats a evacuar un radi de vint quilómetros al voltant de la planta, estenent després este radi a algunes poblacions. Un 0,7% de treballadors varen rebre dosis per damunt dels 100 mSv, 12 dels quals varen estar exposts a una irradiació en l'tiroides per inhalació de ¹³¹I d'entre 2 i 12 Gy.

En juny de 2011, es va confirmar que els tres reactors actius en el moment de la catàstrofe havien sofrit fusió del núcleu.

Conseqüències radiològiques

L'accident va donar lloc a l'emissió de radioisòtops al mig ambient. La major part de les emissions a l'atmòsfera varen ser transportades cap a l'est pels vents dominants, depositant-se en l'oceà Pacífic Nort i dispersant-se dins d'ell.

Els canvis en la direcció del vent varen fer que una part relativament chicoteta de les emissions atmosfèriques es depositara en la terra, principalment cap al noroest de la central nuclear de Fukushima Daiichi. L'activitat medida dels radioisòtops es reduïx en el pas del temps pels processos de desintegració física i transport migambiental, aixina com a les activitats de neteja.

Ademés dels radioisòtops que varen entrar en l'oceà per deposición atmosfèrica, va haver emissions líquides i descàrregues des de la central nuclear de Fukushima Daiichi directament a la mar front a l'emplaçament.

Alguns radioisòtops emesos, com el ¹³¹I, el ¹³⁴Cs i el ¹³⁷Cs, varen ser trobats en l'aigua potable, en aliments i en alguns productes no comestibles. En resposta a l'accident, les autoritats japoneses varen establir restriccions per a evitar el consum d'estos productes.

La magnitut de les emissions de ¹³⁷Cs va anar aproximadament unes cinc voltes menor que la del accident de Chernóbil i similars a les emissions de la planta de reprocesamiento de combustible nuclear de Sellafield durant l'incendi de Windscale.

Emissions a l'atmòsfera

Els principals radioisòtops emesos en l'accident varen ser ¹³¹I (100−400 PBq), ¹³⁴Cs (uns 9 PBq) i ¹³⁷Cs (7−20 PBq).

El ¹³¹I, en un periodo de semidesintegración curt de 8 dies, va contribuir a les dosis equivalents rebudes en la glándula tiroides, quan va haver ingestió o inhalació. El ¹³⁴Cs i ¹³⁷Cs, que duren més temps, en periodos de semidesintegración de 2,06 anys i 30,17 anys, respectivament, varen contribuir a les dosis equivalents i efectives a través de l'exposició interna i externa. En algunes zones, el ¹³⁷Cs pot permanéixer en el mig ambient i, sense la neteja apropiada, podria seguir contribuint a les dosis efectives rebudes per les persones.

També es varen emetre radioisòtops de l'estronci, ruteni, bari i plutoni en menors cantitats, lo que contrasta en les elevades cantitats d'estos radioisòtops emesos en l'accident de Chernóbil.

Emissions als oceans

La major part de les emissions atmosfèriques que es varen dispersar pel Pacífic Nort (més del 80%, segons els models) es varen depositar en la capa superficial de l'oceà. Posteriorment, es va produir una descàrrega directa alguna cosa menor d'aigua contaminada durant els esforços de refredat d'emergència. La principal font va ser aigua contaminada procedent d'una sanga de la central nuclear. Les emissions radiactives varen alcançar el seu màxim el 6 d'abril de 2011. Les emissions i descàrregues directes de ¹³¹I a la mar es varen estimar en 10 a 20 PBq. Les emissions i descàrregues directes de cesi-137 es varen estimar en valors d'entre 1 i 6 PBq, en la majoria dels anàlisis.

L'aigua contaminada del reactor 2 en 4700 TBq d'activitat es va fugar cap a la mar a principis d'abril de 2011. Es varen produir també emissions delliberades en eixes mateixes dates d'al voltant de 10 400 m³ d'aigua en poca contaminació. El seu propòsit va ser lliberar espai per a almagasenar aigua en més contaminació i permetre condicions de treball més segures. NISA va confirmar que no va haver canvis observables en els nivells de radiactivitat en la mar com a resultat de dita descàrrega, que acumulava 0,15 TBq. En maig de 2011, es va produir una fuga de 250 m³ d'aigua contaminada en 20 TBq procedent del reactor n.º 3.

L'aigua de la mar acumulada per a gelar els reactors es va escomençar a tractar en l'objectiu de baixar els nivells de contaminació radiactiva i aixina tornar-la a la mar o per a tornar a gelar de nou els reactors en l'aigua tractada.

Segons un informe conjunt de l'OMS (Organisació Mundial de la Salut) i la FAO (Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació) publicat en maig de 2012, els isòtops en major vida mija detectats en l'entorn marí han segut ¹³⁴Cs i ¹³⁷Cs. Del yodo detectat inicialment no queden rastres per la seua curta vida mija. Els #cesi poden ser transportats a través de llargues distàncies per les corrents marines, principalment en direcció a l'est de Japó; no obstant, s'espera que les grans cantitats d'aigua de l'oceà Pacífic ràpidament dispersen i diluïxquen eixos materials radiactius.

Es va informar també que proves d'aigua marina a 30 km de la costa de Japó han mostrat que les concentracions de radioisòtops han decaigut ràpidament a nivells molt baixos.

Medicions realisades en 2015 mostren la presència d'isòtops de cesi radiactiu provinents de la central nuclear de Fukushima en mostres preses a de les costes de Sant Francisco, Califòrnia encara que en nivells de radiactivitat 500 voltes per baix del nivell considerat perillós per a l'aigua. Estes medicions indiquen que encara en 2015 hi havia fugues de material radiactiu en el lloc del desastre.

S'espera que els tancs utilisats per a almagasenar l'aigua s'òmpliguen en 2023. En juliol de 2022, l'Autoritat de Regulació Nuclear de Japó va aprovar la descàrrega de l'aigua tractada a l'mar. El ministre d'Assunts Exteriors de Corea del Sur, activistes de Japó i Corea del Sur varen protestar per l'anunci. En abril de 2023, peixcadors i activistes varen realisar protestes front a l'embaixada japonesa en Filipines en oposició a la lliberació prevista d'1,3 millons de tonellades d'aigua tractada en l'Oceà Pacífic. El 22 d'agost, Japó va anunciar que començaria a lliberar aigua radiactiva tractada de la planta nuclear de Fukushima, afectada pel tsunami, en l'Oceà Pacífic en 48 hores, a pesar de l'oposició. Japó diu que l'aigua és segura, molts científics estan d'acort, i la decisió aplega semanes en acabant de que l'organisme de control nuclear de l'ONU aprovara el pla; pero els crítics diuen que és necessari realisar més estudis i detindre la lliberació. Per al 24 d'agost de 2023, el Govern de Japó va donar inici al procés de descarregar l'aigua tractada i diluïda de la central nuclear Fukushima I al Oceà Pacífic.

Efectes de la radiactivitat en la fauna

En agost de 2012, científics japonesos varen publicar els seus resultats sobre l'estudi de mutacions genètiques en palometes del gènero Zizeeria maha expostes a la radiactivitat en la zona propenca a la central nuclear. Estos resultats han segut posats en dubte per atres investigadors.

Efectes per a la població

No s'han observat morts relacionades en la radiació ni malalties greus entre els treballadors i el públic en general exposts a la radiació de l'accident. Considerant el nivell de les baixes dosis rebudes per la població de la prefectura de Fukushima, estimades en menys de 2 mSv en una mija de 0,8 mSv i un màxim de 25 mSv. (com a comparació, una persona rep una mija de 2,4 mSv anuals com a radiació natural de fondo i 0,1 mSv en una radiografia de tórax), els riscs de càncer induïts per la radiació de per vida, ademés de la tiroides, són menuts i molt més menuts que la taxa base de càncer de la població. Des d'una perspectiva de salut global, els riscs per a la salut directament relacionats en l'exposició a la radiació són baixos en Japó i extremadament baixos en els països veïns i el restant del món.

Sobre el risc de càncer d'tiroides en lactants, chiquets i adolescents exposts (una miqueta més de 350000), el nivell de risc és incert encara que menut, i encara que és difícil verificar les estimacions de dosis d'tiroides per mig de medicions directes de l'exposició a la radiació (100 a 1000 voltes menor que les produïdes en l'accident de Chernóbil), no caldria esperar més d'1 cas per any com a resultat de la radiació.

L'erejat sistemàtic d'tiroides va produir com resultat un aument d'anomalies i càncers detectats que es deuen provablement a la sobredetección, ya que es va detectar una taxa similar en poblacions no expostes a la radiació. Este tipo d'erejat pot produir més danys que beneficis, generant una ansietat innecessària en els pares i en els chiquets i en alguns casos conduint a intervencions quirúrgiques innecessàries

Encara que l'accident nuclear no va provocar morts directes per radiació, més de 110000 persones varen ser traslladades de les seues llars immediatament despuix del desastre, 50000 es varen quedar per voluntat pròpia en les seues llars i unes 85000 encara no havien retornat quatre anys i mig despuix. Esta evacuació va causar prop d'unes 2 000 morts prematures, sobretot durant els tres primers mesos i particularment entre persones majors que varen sofrir ansietat, estrés postraumático i depressió en abandonar les seues llars a lo que cal afegir les produïdes entre pacients hospitalisats en estat crític que varen tindre que ser evacuats en condicions poc adequades. Estos efectes postraumáticos es considera l'efecte més greu per a la salut dels accidents nuclears i s'ha aplegat a plantejar la conveniència d'este tipo de #evacuació prolongades.

Segons un informe publicat per TEPCO en 2013, una miqueta més de 29000 treballadors varen participar en les operacions, en una dosis mija d'uns 12 mSv. Menys del 1% dels treballadors (uns 170) varen rebre dosis per damunt dels 100 mSv. Sis treballadors d'emergències varen rebre dosis per damunt dels 250 mSv, sense excedir el nivell de referència recomanat per ICRP d'1 Sv per a efectes determinista. Segons l'OMS, va haver uns 12 treballadors exposts a una irradiació en l'tiroides per inhalació de ¹³¹I d'entre 2 i 12 Gy. Per lo tant, no s'han produïts efectes greus a la radiació tals com el síndrome d'irradiació aguda. Els treballadors d'emergència semblen haver-se protegit en èxit dels efectes més greus de l'exposició. No obstant, per a exposicions de més de 100 mSv, podria esperar-se un chicotet aument en els casos de càncer atribuibles a la radiació.

En 2015, el govern japonés anunciava l'indemnisació, en concepte d'accident laboral, a un treballador de TEPCO de 41 anys diagnosticat en una leucèmia, atribuint el seu càncer als seus treballs en la central accidentada despuix d'una exposició total d'uns 20 mSv. Gerry Thomas, professora de patologia molecular en l'Imperial College de Londres, qüestionava l'atribució d'este càncer: "Donades les baixes dosis a les que varen estar exposts els treballadors, l'aument del risc és molt chicotet en estes dosis, i seria molt difícil estar segur de que açò es va deure a la radiació i no a atres factors que causen leucèmia".

En 2018, el Govern de Japó reconeix la mort d'un treballador de 50 anys a causa d'un càncer de pulmó provocat per l'exposició a la radiació. El treballador va rebre una dosis de 74 mSv en les seues operacions en la central de Fukushima i un total de 195 mSv a lo llarc de la seua vida laboral en atres centrals nuclears. No obstant, "donada l'absència d'una dosis llindar per a l'inici del càncer, seguix sent difícil identificar l'exposició a la radiació com la causa raïl del càncer ocupacional. Ademés, l'associació entre el càncer i l'exposició a la radiació en el lloc de treball no s'ha establit clarament per la falta d'evidència científica".

Protecció de la població

El dissabte 12 de març, les autoritats nipones varen establir en un principi que l'accident havia segut de categoria 4 en un màxim de 7 en l'Escala Internacional d'Accidents Nuclears. El divendres 18 de març, l'OIEA va informar de que en vista dels danys als núcleus dels reactors, l'autoritat regulatoria nuclear japonesa havia resolt elevar el nivell de l'accident en els reactors 2 i 3 a categoria 5, i que la pèrdua de funcions de refrigeració en la piscina de combustible usat del reactor 4 fora classificada en la categoria 3. El dimarts 15, experts nuclears francesos opinaven que l'accident devia classificar-se en la categoria 6.

L'accident finalment va ser calificat com el més greu des del accident de Chernóbil.

En un principi es va evacuar a més de 45000 persones en un radi de dèu quilómetros al voltant de la central, començant-se a distribuir yodo, que consumit en la seua forma estable (Yodo 127) llimita la provabilitat de càncer d'tiroides derivat de l'emissió a l'atmòsfera de yodo radiactiu (I-131). El 13 de març el govern va aumentar el radi d'evacuació de dèu a vint quilómetros, aplegant a 170000 persones evacuades. El dia divendres 25 de març, catorze dies despuix de l'accident, es va tornar a aumentar el radi d'evacuació fins als trenta quilómetros des de la central en vista de l'aument de la radiació en les afores.

La policia va establir controls en un radi de trenta quilómetros per a impedir l'accés de la població. Es varen tancar comerços i edificis públics i el govern va recomanar als habitants de la zona no eixir de les seues cases, tancar finestres i desconectar sistemes de ventilació, no beure aigua de l'aixeta i evitar consumir productes locals. Varis països varen aconsellar no viajar a Japó pel risc de contaminació nuclear. Un número important de persones varen buscar eixir de l'àrea afectada, per lo que aeroports propencs i estacions de trens varen aplegar a saturar-se.

Conseqüències polítiques

• En Alemània, la canceller Angela Merkel, despuix de reunir un gabinet de crisis convocat en motiu de la situació en Japó, va comunicar que faria comprovar la seguritat de les 17 centrals nuclears existents en el país. Es va establir una moratòria de tres mesos sobre la llei aprovada en setembre per a estendre una mija de dotze anys la vida de les centrals nuclears alemanes. El dia 15 de març, Merkel va anunciar el tancament preventiu de sèt de les 17 centrals nuclears actives, aquelles construïdes abans de 1980. El tancament duraria a lo manco tres mesos.

• En Espanya, l'organisació Ecologistes en Acció va demanar la bestreta del tancament de la central nuclear de Garoña, el model de la qual de reactor coincidix en els reactors de Fukushima, fabricats per General Electric, tots en el mateix any, organisant una concentració per a demanar el tancament de les centrals nuclears.

• El comissari europeu d'Energia, Günther Oettinger, va afirmar que deu comprovar-se rigorosament la seguritat en les centrals més antigues sense descartar el tancament d'aquelles que anara necessari.

• En Suïssa la ministra d'Energia, Doris Leuthard, va anunciar que el govern havia decidit suspendre tots els processos d'autorisació de noves centrals nuclears fins que s'examinara la seguritat de les ya construïdes. Es realisaria una inspecció federal per a analisar les causes exactes dels accidents de Japó, tenint-la en conte per a decidir si es revisen les normes al respecte en Suïssa.

• El govern d'Àustria (la constitució del qual prohibix l'instalació de plantes nuclears en el seu territori) va demanar que es portaren a terme proves de resistència en totes les centrals nuclears europees per a revisar els seus nivells de seguritat.

• En Chile es va generar una certa controvèrsia sobre l'instalació de centrals nuclears, a raïl de que el govern va firmar un acort de cooperació en el govern dels Estats Units per a la capacitació de personal chilé en matèria d'Energia Nuclear.

• En Itàlia, el partit Itàlia dels Valors i la Federació dels Verts varen convocar un referèndum sobre l'energia nuclear entre atres extrems, que es va celebrar el dilluns 13 de juny de 2011 (encara que havia segut convocat abans del Accident de Fukushima). La població va rebujar tots els temes plantejats en una participació superior al 50 % (en rebujos d'entorn al 95%) per lo que les consultes varen passar a ser vinculants per al Govern.

Conseqüències econòmiques immediates

L'índex Nikkei, despuix de dos dies d'operacions havia perdut més del 14%, a pesar d'una injecció per part del Banc de Japó de més de 43761 millons d'euros, si be en els dies següents es varen produir rebots a l'alça de més del 5% diari.

Pocs dies despuix, alguns estudis valoraven en uns 75500 millons d'euros els danys produïts pel terremot i posterior tsunami en Japó.

El Banc Mundial per la seua banda, va valorar els danys entre 87000 i 166000 millons d'euros. L'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic OCDE va retallar a la mitat la seua previsió de creiximent per a Japó, fins al 0,8% quan abans era de l'1,7%.

Crítiques davant l'accident

Crítiques a l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica

Artícul principal → Organisme Internacional d'Energia Atòmica.

El dimecres 16 de març de 2011 Yuri Andreyev, responsable de descontaminar la ciutat de Chernóbil despuix de l'accident de 1986, va manifestar que l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) era «molt propenc als interessos de l'indústria nuclear, en procedir la majoria dels seus experts d'empreses del sector». Ademés, considerava a l'OIEA molt dèbil per a tractar #catàstrofe nuclears per la seua falta d'independència. En paraules de Andreyev: «Despuix del accident de Chernóbil, li vaig dir al llavors director de l'OIEA, Hans Blix, que era necessari crear una organisació la funció de la qual fòra tractar en accidents».

El secretari eixecutiu de l'Acort de Riscs Majors del Consell d'Europa, Eladio Fernández-Galiano, despuix d'obrir el cim científic sobre l'accident de Chernóbil en Kiev el divendres 22 d'abril de 2011 -com a part de les activitats del 25 aniversari de dit accident nuclear- va declarar que els membres dels organismes de control de l'indústria nuclear (OIEA i els Consells de Seguritat Nuclear dels distints països -en el cas de Japó l'Agència de Seguritat Nuclear i Industrial-) provenien de la pròpia indústria, eren endogàmics i, a la vista de l'accident de Fukushima no havien complit la seua llabor reguladora i de control de les empreses que gestionen centrals nuclears. Despuix del accident de Chernóbil «l'indústria nuclear nos va dir que no anava a tornar a passar».

Crítiques pel tipo de combustible MOX usat en el reactor III

El dimecres 16 de març de 2011 Yuli Andreev també va senyalar que el reactor III de la central de Fukushima I era el més perillós, ya que s'estava usant el combustible nuclear MOX- mescla d'òxit d'urani i òxit de plutoni -, que l'empresa francesa Areva estava usant experimentalment en dos centrals nuclears japoneses.

Greenpeace ya va advertir en 2001 a la Comissió Reguladora Nuclear d'Estats Units que l'us del combustible MOX - facilitat per l'empresa francesa AREVA- devia abandonar-se pel seu alt risc i deixar d'enviar-se a la central de Fukushima I, ya que els reactors convencionals no estaven preparats per a eixe combustible. El MOX, que produïa major rendiment energètic, hauria demostrat la seua inestabilitat i, per tant, la dificultat del seu control ya que sofria dos diferents reaccions -la del urani i la del plutoni- en un mateix reactor.

Crítiques a l'Organisació Mundial de la Salut pel seu acort en la OIEA de 1959

Artícul principal → Acorde WHA12-40 entre la OIEA i l'OMS de 1959.

L'accident de Fukushima va tornar a posar sobre la taula les possibles conseqüències negatives que la firma el 28 de maig de 1959 de el ^{[enllaç trencat]} entre l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) i l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) supon per a la consecució dels objectius de l'OMS. Segons l'agrupació d'organisacions no governamentals Per l'Independència de l'OMS dit acort havia segut molt negatiu, des de la seua constitució i de manera especial davant les #catàstrofe nuclears com l'accident de Chernóbil i el de Fukushima.

Per a l'organisació Per l'independència de l'OMS cap programa social ni mege digne d'eixe nom ha segut posat en pràctica en les zones contaminades de Chernóbil. Es considera que dit acort ha llimitat greument la protecció de la salut dels ciutadans del món en relació en la contaminació radiactiva. Se senyala que en els països en activitat nuclear, els estudis epidemiológicos són rars i casi inexistents i, en certs països com França, el secret sobre les activitats nuclears civils i militars és total, l'acort supon un conflicte d'interessos entre els objectius de l'OMS i la OIEA, pròxima als de l'indústria nuclear.

Per a l'acadèmic suís Jean Ziegler, vicepresident del comité assessor del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, «el lobby nuclear ha conseguit que l'OMS renuncie a ocupar-se de les víctimes de les #catàstrofe atòmiques».

Filmografia

Este Incident va ser presentat en el programa de televisió segons catastròfics, titulat "Fukushima", transmés en National Geographic Channel.

L'1 de juny de 2023 Netflix llança la série de 8 capítuls anomenada "Els dies", a on relata l'història dels fets que es varen presentar despuix del Tsunami del 2011 en la planta nuclear.

Vore també

• Héroes de Fukushima
• Ōkuma (Fukushima) (Lloc de la central nuclear Fukushima I)
• Central nuclear de Onagawa

Desastres nuclears en el món

• Accident de Kyshtym, Mayak (1957)
• Incendi de Windscale, Sellafield (1957)
• Accident de Three Mile Island (1979)
• Accident de Chernóbil (1986)

Desastres nuclears que involucren Japó

• Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki (1945)
• Daigo Fukuryū Maru (Yaizu, 1954)
• Accidents de Tokaimura (1997, 1999)

Energia nuclear

• Anex:Accidents nuclears civils
• Contaminació en radiació ionizante

Bibliografia

• Santiago Vilanova, Fukushima, el decliu nuclear. La conspiració del lobby atòmic davant l'impacte de l'accident nuclear, Icària, 2012.
• (francés) Nadine Ribault i Thierry Ribault, Els Sanctuaires de l'abîme - Chronique du désastre de Fukushima, Éditions de l'Encyclopédie dones Nuisances, 2012. Traducció de Javier Rodríguez Hidalgo Els santuaris de l'abisme. Cròniques de la catàstrofe de Fukushima, Pepites de Carabassa, Logronyo, 2013.ISBN 978-84-940296-6-0
• Sarukhan (ISGlobal), Elisabeth Cardis i #Adelaida (2017-03-11). «Tribuna | Fukushima, sis anys despuix: les conseqüències i les lliçons». El País. ISSN 1134-6582. Consultat el 2019-03-23.
• OpenCourseWare: L'Accident Nuclear de Fukushima. UNED. 2016. Consultat el 24 de març de 2019

• Evaluació dels riscs per a la salut de l'accident nuclear posterior al terremot i maremoto del Japó de 2011. OMS 2013. Consultat el 24 de març de 2019.
• L'ACCIDENT DE FUKUSHIMA DAIICHI INFORME DEL DIRECTOR GENERAL. IAEA 2015. Consultat el 24 de març de 2019
• Informe de la comissió independent sobre l'accident nuclear de Fukushima (2012). Consultat el 24 de març de 2019
• Fukushima un any despuix [15] archivat en Wayback Machine.. Revista nuclear Espanya. Núm. 327 - març de 2012. SNE.
• Fukushima 5 anys despuix – Chernóbil 30 anys despuix. Balanç en #síntesis. 18-01-17 // Publicat en Notícies SEPR.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Accident nuclear de Fukushima I.
• 20px|link=|alt= Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Accident nuclear de Fukushima I.
• - Últimes notícies i comentaris sobre Fukushima d'experts russos i mundials. Fukushima i Chernobil - Rússia Hui
• 17/3/2011 - Situació dels 6 reactors de la central de Fujushima I - El País
• "El major fallo de Fukushima és Fukushima", El País, 20 de març de 2011

Videos

• 12/3/2011 - Video 1.ª explosió en Reactor I - 12/3/2011 - Video en Twitvid
• 14/3/2011 - Video Explosió en Reactor II - 14/3/2011 - Video en Youtube
• 17/3/2011 - Les destrosses en la central de Fukushima, Video gravat per l'empresa 'propietària Tepco - Video en YouTube
• 29/3/2011 - Efectes de la radiació, presentació interactiva.
• "Inside Fukushima DaiichiThis is a virtual tour of the decommissioning site."(in English) by Tòquio Electric Power Company Holdings, Incorporat(anglés)