Mayak (central nuclear)

Mayak (central nuclear)

Mayak és el nom d'una planta nuclear russa utilisada per al reprocesamiento de combustible nuclear. Es troba ubicada a uns 10 km al surest d'Ozersk, i a uns 70 km al nornoroeste de Cheliábinsk (55º 42' 48" N, 60º 50' 46" I, centre aproximat de les instalacions, que s'estenen en un àrea irregular la major dimensió de la qual és d'uns 20 km).

És coneguda per haver succeït allí l'accident de Kyshtym en 1957.

Història de la planta

Image satèlit de l'instalació nuclear de Mayak, la ciutat tancada d'Ozyorsk/Ozersk (Chelyabinsk-65), diferents llac i embassaments i la central nuclear dels Urals del Sur. Basat en una captura de pantalla de NASA World Wind (capa visual Landsat Global Mosaic).

La planta Mayak va ser construïda entre 1945 i 1948, en molta pressa i en total secret, com a part del programa nuclear de l'Unió Soviètica. La missió original de la planta era la de fabricar, refinar, i treballar el plutoni per a amprar-ho en armes. Cinc reactors nuclears varen ser construïts per este motiu. Més tart la planta es va especialisar en el retratamiento d'armes comissades, i els rebujos de reactors nuclears. Actualment, la planta produïx triti i radioisòtops, pero res de plutoni. En anys recents, varen propondre que la planta rebera rebujos de reactors nuclears estrangers, lo que ha donat lloc a la controvèrsia per part dels ambientalistas.

En els primers anys d'operació, la planta Mayak va lliberar cantitats enormes d'aigua radiactivamente contaminada en varis llac propencs a la planta, i en el riu Techa, les aigües del qual en última instància fluïxen en el riu Obi. Les conseqüències ric avall d'esta contaminació de radiació encara tenen que ser determinades. Es creu que molts dels que varen treballar en la planta de Mayak en els anys 1950 i anys 1960 posteriorment hagen mort pels efectes de la radiació. Encara que la situació ambiental ha millorat des de llavors, l'administració de la planta Mayak repetidament va ser criticada en anys recents per pràctiques ecològiques poc sòlides.

Ademés a partir de 1951 es va utilisar com a depòsit de desperdicis nuclears el Llac Karachai de la planta, hui en dia segons Worldwatch Institute, el llac és el lloc "més contaminat" de la Terra.

Accident nuclear de 1957

Artícul principal → Accidente de Kyshtym.

Les deficients condicions de treball en Mayak varen causar sérios perills per a la salut i molts accidents. L'accident més greu va ocórrer el 29 de setembre de 1957, quan un fallo en el sistema de refrigeració d'un tanc que almagasenava decenes de mils de les tonellades de rebujos nuclears dissolts va causar una explosió no nuclear que va tindre una força estimada en aproximadament 75 tonellades de TNT (310 gigajoules), que va lliberar aproximadament 20 MCI (740 petabecquerels) de radiació. A lo manco 200 persones varen morir per la radiació, 10 000 persones varen ser evacuades de les seues cases, i 470.000 persones varen estar expostes a la radiació.

La gent "s'horrorisava en l'incidència de malalties misterioses i desconegudes que varen ser sorgint. Les víctimes tenien la pell ' despresa ' de les seues cares, mans i atres parts expostes dels seus cossos". Centenars d'hectàrees varen quedar estèrils i inutilisables durant décades i tal volta sigles. Centenars de persones varen morir, varen anar mills els perjudicats i les àrees circumdants varen ser evacuades". Este accident nuclear, el pijor de l'URSS abans de la catàstrofe de Chernóbil, és classificat al nivell 6 d'una escala de 7 senyalada per Escala Internacional d'Accidents Nuclears.

El règim soviètic va mantindre en absolut secret este accident. Les primeres informacions serien revelades solament a partir de 1976 pel biòlec rus Jaurès Medvédev, que havia emigrat a Anglaterra.

Bibliografia

• «Soviets Expirience Nuclear Accident».Critical Mass Journal.3(10)

10.