Radiació nuclear

L'emissió de partícules des d'un núcleu inestable es denomina desintegració radiactiva. I només succeïx quan hi ha un excedent d'energia en el radi de l'òrbita.

Els tipos de desintegració

• Alfa: emissió de partícules constituïdes per dos protones i dos neutrons. Estes partícules són idèntiques a núcleus d'heli (⁴He).
• Beta: hi ha un tipo de desintegració, beta positiu i/o beta negatiu. El beta positiu és una emissió d'un positrón acompanyat d'un neutrí. El beta negatiu és l'emissió d'un electró acompanyat d'un antineutrino.
• Gamma: és l'emissió de fotons de freqüència molt alta. L'àtom radiactiu es conserva igual, pero en un estat d'energia menor.

Lleis de la desintegració radiactiva

Les lleis de la desintegració radiactiva (descrites per Soddy i Fajans) són: Quan un àtom radiactiu emet una partícula alfa, la massa de l'àtom resultant disminuïx en quatre unitats i el número atòmic en dos. Quan un àtom radiactiu emet una partícula beta, el número atòmic aumenta en una unitat i la massa atòmica es manté constant. Quan un núcleu excitat emet radiació gamma, no varien ni la seua massa ni la seua número atòmic, solament pert una cantitat d'energia “hν”.

Les dos primeres lleis indiquen que quan un àtom emet una radiació alfa o beta, es transforma en un atre àtom d'un element diferent. Este nou element pot ser radiactiu, transformant-se en un atre, i aixina successivament, donant lloc a les nomenades séries radiactives.