Anar al contingut

Antineutrino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Antineutrino
Fermión Símbol Massa
Família de l'electró
Neutrino electrònic νe < 2.5 eV
Antineutrino electrònic ν¯e < 2.5 eV
Família del muon
Neutrino muónico νμ < 170 keV
Antineutrino muónico ν¯μ < 170 keV
Família del tau
Neutrino tauónico ντ < 18 MeV
Antineutrino tauónico ν¯τ < 18 MeV

El antineutrino és l'antipartícula teòrica corresponent al neutrino,[1] de massa unes dèu mil voltes menor que la del electró, de spin 1/2 i pertanyent a la família dels leptones; de la qual existixen tres tipos: l'antineutrino electrònic (νe), el antineutrino muónico (νμ) i el antineutrino tauónico(ντ) que es referixen als tres tipos de neutrinos respectivament.[2] És una partícula de càrrega nula[3] que es produïx en processos de desintegració beta. Tots els antineutrinos observats presenten una helicidad en el sentit de les agulles del rellonge, contraria a la dels neutrinos.

L'interacció dels antineutrinos en la matèria es produïx només per mig de la gravetat i l'interacció nuclear dèbil, lo que fa que siguen molt difícils de detectar experimentalment. Els experiments d'oscilació de neutrino mostren que els antineutrinos posseïxen massa, pero per la desintegració beta es comprova que esta és molt menuda.

La càrrega nula tant del neutrino com del antineutrino podria indicar que abdós són en realitat la mateixa partícula, propietat que les determinaria com fermiones de Majorana.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Longair, Malcolm S. (10 de febrer de 1999). L'evolució del nostre univers (en és), Edicions AKAL. ISBN 9788483230312.
  2. Tipler, Paul Allen; Mosca, {{{nom2}}} (2005). Física per a la ciència i la tecnologia (en és), Reverte. ISBN 9788429144123.
  3. Salazar (2000). Introducció a la Química i l'ambient (en és), Grup Editorial Pàtria. ISBN 9786077440659.