Accident de Chernóbil

Accident de Chernóbil

El accident nuclear de Chernóbil va ocórrer el 26 d'abril de 1986 a les 1:23:45 (UTC+3) durant una prova de seguritat de turbina, despuix d'explotar el reactor 4 de la central nuclear de Chernóbil, ubicada en les afores de la ciutat de Prípiat al nort de la RSS d'Ucrània, Unió Soviètica. Les causes varen ser una combinació de fallos de disseny del reactor RBMK-1000, errors humans i negligència per part del govern de l'Unió Soviètica al no fer públics accidents previs en el mateix tipo de reactor i carir de qualsevol tipo de protocols de seguritat.La planta va sofrir, segons l'Escala d'Accidents Nuclears, el pijor accident nuclear de l'història. La prova de seguritat simula una pèrdua d'energia elèctrica externa, comprovant si l'inèrcia de la turbina pot mantindre suficient electricitat durant uns segons per a alimentar sistemes crítics fins que arranquen els generadors d'emergència. Sent una verificació de seguritat exigida des de la construcció del reactor en 1982, havia segut posposta en 3 ocasions. La prova requerix reduir prèviament la potència del reactor a nivells baixos, lo que, pel seu disseny, provoca enverinament en acumular-se xenón-135, este fet no era conegut pel personal operatiu. Per un problema en la ret elèctrica, la prova es va retardar al voltant de 10 hores durant les quals el reactor va permanéixer en règim de baixa potència, aumentant l'acumulació de xenón. L'enverinament per xenón del reactor va causar una caiguda de potència a nivells inferiors als requerits per a iniciar la prova, el personal va intentar recuperar-la retirant manualment un número excessiu de barres de control i desactivant sistemes de seguritat. Encara que varen estabilisar la potència en èxit, açò va deixar al reactor operant fòra dels màrgens de seguritat, en poca capacitat de regulació i una distribució de potència inestable. En eixe estat i en el reactor compromés, es va iniciar la prova de la turbina, que implicava tallar el suministrament de vapor. Açò va alterar l'equilibri del sistema de refrigeració i va favorir la formació de vapor en el núcleu, lo que en un RBMK aumenta la reactivitat. El resultat va ser un increment brusc i incontrolat de potència en qüestió de segons. En intentar detindre la reacció per mig del botó AZ-5, pensat com un mecanisme d'apagat d'emergència, el disseny de les barres de control va provocar un aument adicional de reactivitat en el núcleu inferior, accelerant encara més la reacció. Açò va dur a una escalada immediata de potència que va terminar en la destrucció del núcleu per explosions de vapor i el posterior incendi del grafit. El personal va eixecutar una prova poc habitual en un reactor en característiques poc compreses operativamente, en manuals de procediments incomplets i ambigus. En testimonis de varis operadors com Leonid Toptunov, estos afirmaven que havien seguit el procediment i no entenien qué havia passat. Considerat el pijor accident nuclear de l'història, està classificat com a accident greu segons l'INES i s'inclou entre un dels majors desastres migambientals de l'història. L'accident va lliberar al voltant de 5,2 exabecquerelios de material radiactiu cap a l'atmòsfera, lo que és equivalent a unes 400 bombes atòmiques lliberades en Hiroshima, creant un núvol radioactiva que es va expandir per Europa aplegant fins a Amèrica del Nort.L'accident va provocar la mort d'a lo manco 31 persones en les següents dos semanes i l'evacuació de 116 000 persones. Durant el desastre i la resposta immediata, 134 bombers varen ser hospitalisades en síndrome d'irradiació aguda per l'absorció de dosis altes de radiació ionizante. D'estes 134 persones, 28 varen morir en els dies o mesos posteriors i aproximadament 14 morts sospitoses de càncer induït per radiació varen seguir dins dels següents 10 anys.

La lliberació de material radioactiu va continuar durant 10 dies fins que es va controlar el fòc del reactor. Com a mida de contenció temporal es va escomençar a construir el Sarcòfec en la que varen participar els Liquidadores, una estructura d'acer i formigó que cobriria l'edifici del reactor 4, esta estructura mai va ser pensada com una solució permanent i es tenia en ment una vida útil d'uns 30 anys, per lo que en 2016 es va terminar de construir el Nou Sarcòfec, el qual permetrà desmantellar i netejar l'edifici del reactor 4 durant 100 anys. És l'accident més costós de l'història, estimant-se en uns 700 mil millons d'euros.

La central nuclear

Artícul principal → Central nuclear de Chernóbil.

Vista panoràmica de la central nuclear de Chernóbil en 2009, 23 anys despuix de l'accident. A la dreta de l'image es troba el reactor 4 i el sarcòfec que ho recobrix.

la central nuclear de Chernóbil es troba en Ucrània, 18 km al noroest de la ciutat de Chernóbil, a 16 km de la frontera entre Bielorússia i Ucrània i 110 km al nort de la capital d'Ucrània, Kiev. La planta tenia quatre reactors RBMK-1000 en capacitat per a produir 1000 MW cada u. Entre els anys 1977 i 1983 es varen posar en marcha progressivament els quatre primers reactors; l'accident va frustrar la terminació d'atres dos que estaven en construcció. El disseny d'estos reactors no complia els requisits de seguritat que en eixes dates ya s'imponien a tots els reactors nuclears d'us civil en Occident. El més important d'ells és que carien d'un edifici de contenció adequat, si és que posseïen un. Els reactors 1 i 2 de Chernóbil carien d'edificis de contenció, mentres que els reactors 3 i 4 es trobaven dins del cridat «blindage biològic superior».

L'accident

En agost de 1986, un informe enviat a l'Agència Internacional d'Energia Atòmica que explicava les causes de l'accident en la planta de Chernóbil va revelar que l'equip que operava en la central el dissabte 26 d'abril d'eixe any es va propondre realisar una prova en l'intenció d'aumentar la seguritat del reactor. Per a això, deurien averiguar durant quant temps continuaria generant energia elèctrica la turbina de vapor despuix d'una pèrdua del suministrament d'energia elèctrica principal del reactor. En cas d'un tall, les bombes refrigerantes d'emergència requerien d'un mínim de potència per a posar-se en marcha —per a reblir el buit d'entre 60 i 75 segons fins que arrancaren els generadors diésel— i els tècnics de la planta desconeixien si, una volta tallada l'afluència de vapor, l'inèrcia de la turbina podia mantindre les bombes funcionant durant eixe lapsus.

Condicions prèvies

Diagrama (en anglés) del funcionament d'un reactor RBMK.

Les condicions baix les que es realisaria la prova havien segut acordades abans de l'inici de la tanda diürna del 25 d'abril. Els empleats de la tanda diürna havien segut instruïts de bestreta i estaven familiarizados en els procediments. Un equip especial d'ingeniers elèctrics es trobava present per a provar el nou sistema de regulació de voltage. A la 01:06 del matí va començar la reducció programada de potència, aplegant al 50 % de la seua capacitat per al començ de la jornada. En este moment, una atra planta d'energia regional va quedar inesperadament fòra de llínea, i el controlador de la ret elèctrica en Kiev va solicitar detindre la reducció de la producció elèctrica de Chernóbil, ya que devia satisfer la demanda pique de la vesprada. El director de Chernóbil va consentir i va postergar la prova. A pesar d'este retart, els preparatius per a la prova que no afectaren a la potència del reactor varen continuar portant-se a terme, incloent la desactivació del sistema d'emergència de refredat del núcleu, destinat a proporcionar aigua a la central en cas d'una pèrdua de refrigerante. Tenint en conte els atres acontenyiments que es varen desenrollar, l'influència que el sistema poguera haver tingut hauria segut molt llimitada, pero la seua inhabilitació com un pas «de rutina» és «una mostra de l'inherent falta d'atenció a la seguritat per a esta prova». Ademés, d'haver-se apagat el reactor durant el dia, com estava previst, és possible que s'haguera tingut més preparació abans de la prova. A les 23:04, el controlador de la ret de Kiev va permetre recomençar la reducció de potència. El retart va tindre greus conseqüències: els empleats de la tanda diürna s'havien anat feya prou temps, i la tanda vespertina també es disponia a eixir. La tanda nocturna no es faria càrrec fins a la mijanit. Segons el pla original, la prova deuria haver conclós durant el dia i la tanda nocturna solament hauria tingut que monitorizar la calor restant.

La tanda nocturna disponia de molt poc temps per a portar a terme l'experiment, i durant el canvi de tanda es va reduir la potència encara més. Aleksandr Akímov era el cap de la tanda nocturna i Leonid Toptunov era l'encarregat del règim operacional del reactor.

El programa establia una reducció de potència del reactor 4 a un nivell d'entre 700 i 1000 MW, al que es va aplegar a les 00:05 del 26 d'abril. No obstant, per la producció natural de xenón¹³⁵, un gas molt absorbent de neutrons, la potència va continuar disminuint encara sense acció per part de l'operador, un procés conegut com «enverinament per xenón».

En la potència sobre els 500 MW, Toptunov va insertar per error les barres de control massa ràpit. Esta combinació de factors va provocar que la potència caiguera a 30 MW, al voltant del 5 % de l'estipulada com a segura per a l'experiment. El personal de la sala de control va decidir aumentar la potència desactivant el sistema automàtic que movia les barres de control i elevant-les manualment fins al top. Despuix de varis minuts, la potència es va estabilisar entre els 160 i 200 MW. La caiguda inicial, sumada al funcionament a un nivell per baix dels 200 MW, va conduir a l'enverinament per xenón. Açò va impedir aumentar la potència i, per a contrarrestar-ho, es varen deure extraure més barres de control. El funcionament a baixa potència i la presència de xenón-135 varen ser acompanyats per inestabilitat en la temperatura del núcleu, el fluix de refrigerante i, possiblement, per inestabilitat en el fluix de neutrons, lo que va disparar les alarmes. La sala de control va rebre múltiples senyals d'emergència relacionades en els nivells dels separadores d'aigua i vapor, a variacions en la taxa de cabal de l'alimentació d'aigua i a vàlvula de consol de pressió que s'havien obert per a desviar vapor excessiu al condensador d'una turbina. Entre les 00:35 i les 00:45, les alarmes sobre els paràmetros termohidráulicos varen ser ignorades, aparentment en l'objectiu de mantindre el nivell de potència.

Quan finalment es va conseguir el nivell de potència de 200 MW, es va recomençar la preparació per a l'experiment. Com a part del pla, a la 01:05 es varen activar bombes d'aigua adicionals, aumentant el cabal d'aigua. L'increment de la taxa de fluix de refrigerante a través del reactor va produir un aument de la temperatura del refrigerante en l'entrada del núcleu del reactor (el refrigerante ya no té temps suficient per a lliberar la seua calor en la turbina i torres de refrigeració), que ara es va aproximar més a la temperatura d'ebullició de l'aigua, reduint el marge de seguritat. El cabal va excedir ellímit permés a la 01:19, fent botar una alarma de baixa pressió de vapor en els separadores. Simultàneament, el fluix d'aigua adicional va disminuir la temperatura general del núcleu i va reduir els buits de vapor existents en el núcleu i els separadores de vapor. Ya que l'aigua pot absorbir débilmente els neutrons —i la major densitat de l'aigua líquida la convertix en un millor absorbent que el vapor—, encendre les bombes adicionals va disminuir encara més la potència del reactor. Els operadors varen respondre apagant dos de les bombes de circulació per a reduir el cabal d'alimentació d'aigua per a aumentar la pressió de vapor, i retirant manualment encara més barres de control per a mantindre la potència. Totes estes accions varen dur a una configuració del reactor extremadament inestable. De les 211 barres de control que tenia el reactor, casi totes varen ser retirades manualment, totes menys 8 del mínim de 30 barres d'accionament manual que devien permanéixer totalment insertades per a controlar el reactor inclús en el cas d'una pèrdua de refrigerante. Si ben l'apagat d'emergència encara podia ser activat manualment a través del botó AZ-5 (Defensa d'Emergència Ràpida 5), el sistema automàtic que podia fer lo mateix havia segut inhabilitat per a mantindre el nivell de potència. Estes accions varen constituir greus violacions al Reglament de Seguritat Nuclear de l'Unió Soviètica. Ademés, el bombeig de refrigerante al reactor s'havia reduït, de modo que qualsevol excursió de potència hervir l'aigua, lo que reduiria la seua absorció de neutrons. El reactor es trobava en una configuració inestable que estava clarament fòra dels màrgens de funcionament segur establit pels dissenyadors. Si per qualsevol motiu entrava en supercriticidad, no seria capaç de recuperar-se de forma automàtica.

Experiment i explosió

A la 01:23:05 va començar l'experiment. Quatre de les bombes de circulació principals (BCP) estaven activades; durant el funcionament normal, sis de les huit solen estar activades. Es va tallar l'entrada de vapor a les turbines, deixant que estes funcionaren per inèrcia. Els generadors diésel varen arrancar i tindrien que haver cobert la demanda d'energia de les BCP per a la 01:23:43. Mentrestant, l'alimentació de les BCP devia ser suministrada pel generador de la turbina. A mida que disminuïa l'impuls del generador de la turbina, no obstant, també ho va fer l'electricitat dirigida a les bombes. La reducció del cabal d'aigua va donar lloc a l'aument de la formació de buits de buit (vapor) en el núcleu. Pel coeficient de buit positiu del reactor RBMK a nivells baixos de potència del reactor, est va entrar en un bucle de retroalimentación positiva, en el que la formació de buits de vapor reduïx la capacitat de l'aigua de refrigeració líquida per a absorbir neutrons, lo que a la seua volta incrementa la potència del reactor. Açò va causar que encara més aigua es convertira en vapor, produint un aument de potència adicional. Durant casi tot l'experiment, el sistema de control automàtic va contrarrestar en èxit esta retroalimentación positiva, insertant contínuament barres de control en el núcleu per a llimitar l'aument de potència. No obstant, este sistema tenia el control de sol 12 barres, i casi totes les demés havien segut retretes manualment. En els sistemes d'emergència desconectats, el reactor va experimentar una pujada de potència tan extremadament ràpida que els operadors no varen conseguir detectar-la a temps. A la 01:23:40, la computadora SKALA va registrar l'inici d'un SCRAM (apagat d'emergència) del reactor, que desencadenaria involuntàriament l'explosió. El SCRAM començava en pulsar el botó AZ-5. Est activava el mecanisme d'accionament en totes les barres de control per a insertar-les en el núcleu per complet, incloent les barres de control manuals que havien segut retirades imprudentment abans. La raó per la que es va pulsar el botó AZ-5 no es coneix, anara esta una mida d'emergència en resposta a l'aument de la temperatura o simplement un método rutinari d'apagar el reactor una volta finalisat l'experiment.

Vista en pla del núcleu del reactor 4. El número que figura en cada barra de control indica la profunditat d'inserció, en centímetros, un minut abans del desastre.

Existix l'opinió de que el SCRAM va poder haver segut ordenat com a resposta al ràpit i inesperat aument de potència, encara que no hi ha senyes documentades que ho demostren. Alguns han sugerit que el botó mai va ser pulsat, sino que la senyal es va produir automàticament pel sistema de protecció d'emergència (SPE); no obstant, SKALA va registrar una senyal clarament manual. A pesar d'això, la qüestió de quàn o inclús de si realment es va pressionar o no el AZ-5 ha segut objecte de debat. Hi ha afirmacions de que la pressió va ser causada per la ràpida acceleració d'energia al començ, i acusacions de que el botó no va ser pulsat fins que el reactor va escomençar a autodestruirse. No obstant, uns atres afirmen que açò havia ocorregut abans i en condicions de calma.

Despuix de pressionar el botó AZ-5, va començar l'inserció de les barres de control en el núcleu del reactor. El mecanisme d'inserció mou les barres a 0,4 m/s, de modo que tardarien entre 18 i 20 segons en recórrer els 7 m d'altura del núcleu. Un problema major era que estes tenien una punta de grafit, lo que inicialment desplaçava el refrigerante absorbent de neutrons abans d'introduir el material de bor absorbent de neutrons per a frenar la reacció. Com a resultat, el SCRAM va aumentar la velocitat de reacció en la mitat superior del núcleu. En entrar el grafit en contacte en el núcleu, es va produir un pico massiu d'energia i el núcleu es sobrecalentó, causant que algunes de les barres es badaren quan estes s'havien insertat uns 2,5 m. Al cap de tres segons, el nivell de potència es va elevar per damunt dels 530 MW. D'acort en algunes estimacions, la potència del reactor va aumentar a al voltant de 30 000 MW, dèu voltes la producció normal; l'última llectura en el panel de control va ser de 33 000 MW. Es varen sentir forts sorolls i llavors es va produir una explosió causada per la formació d'un núvol d'hidrogen^{cita requerida} dins del núcleu, que va fer volar la tapa de 2000 t del reactor, provocant un incendi en la planta i una jagantesca emissió de productes de fissió a l'atmòsfera. El cos de Valeri Jodemchuk va quedar baix les ruïnes del reactor 4. Els observadors que es trobaven en l'exterior del bloc 4 varen vore bultos incendiats i purnes eixint eyectados del reactor, alguns d'ells caent sobre el sostre de la sala de màquines, provocant un incendi. Va ser expulsat al voltant del 25 % del grafit al roig viu i demés material recalentado dels canals de combustible. Les parts dels blocs de grafit i canals de combustible estaven fora de l'edifici del reactor. Com a resultat del dany a la construcció, l'alta temperatura del núcleu va crear un fluix d'aire que ho travessava, i l'aire calent va encendre el grafit.

Seqüència de fets que varen dur a l'explosió

Relat dels fets
Hora (UTC+3)	Event
25 d'abril
01:07	Començ de la reducció gradual i programada del nivell de potència del reactor.
03:47	La reducció de potència es va detindre als 1600 MW tèrmics.
14:00	El sistema de refrigeració d'emergència del núcleu (ECCS, per les seues sigles en anglés) va ser aïllat per a evitar l'interrupció de la prova més vesprada. Este fet no va contribuir a l'accident, pero en cas d'haver estat disponible hauria reduït mínimament la seua gravetat. La potència, no obstant, deuria haver-se reduït encara més. No obstant, el regulador de la ret elèctrica de Kiev va demanar a l'operador del reactor mantindre el mínim de producció d'energia elèctrica per a satisfer correctament la demanda. En conseqüència, el nivell de potència del reactor es va mantindre en 1600 MW i l'experiment es va retardar. Sense esta demora, la prova s'hauria efectuat el mateix dia.
23:10	Reducció de potència reiniciada.
00:00	Canvi de tanda del personal. Els treballadors més experimentats es varen retirar, sent reemplaçats pels jóvens de la tanda nocturna. De no haver-se retardat, la prova hauria segut portada a terme per ingeniers experimentats, i estos últims solament haurien tingut que monitorear la calor remanente en el reactor.
26 d'abril
00:05	El nivell de potència va disminuir a 720 MW i va seguir reduint-se, pese a estar prohibit.
00:38	En el nivell de potència sobre els 500 MW, l'operador va transferir el control del sistema manual al sistema de regulació automàtica. La senyal va fallar o el sistema de regulació no va donar resposta a ella, lo que va provocar una caiguda inesperada de potència a 30 MW.
00:43:27	La senyal de dispar del turbogenerador es va bloquejar conforme als procediments de la prova. INSAG-1 va afirmar incorrectament que «este procediment hauria salvat al reactor». No obstant, és possible que solament retardara l'inici de l'accident uns 39 segons.
01:00	La potència del reactor es va estabilisar en 200 MW. A pesar de que els operadors de la central pogueren desconéixer-ho, es va violar el marge requerit de reactivitat operacional (ORM - Operational Reactivity Margin) de 30 barres mínimes. La decisió es va prendre per a realisar les proves resumixen del turbogenerador en una potència propenca als 200 MW.
01:01	Una bomba de circulació de reserva es va canviar a l'esquerra del circuit de refrigeració, en la finalitat d'aumentar el fluix d'aigua cap al núcleu.
01:07	Una bomba de refrigeració adicional es va canviar a la dreta del circuit de refrigeració com a part del procediment de prova. El funcionament de les bombes de refrigeració adicionals elimina la calor des del núcleu més ràpidament, lo que conduïx a la disminució de la reactivitat i fa encara més necessària l'eliminació de les varetes d'absorció per a evitar una caiguda en la potència. Les bombes varen extraure massa calor (fluix) fins al punt de superar els llímits permesos. L'aument del fluix de calor del núcleu va generar problemes en el nivell de vapor en les bateries.
01:19	El nivell de vapor de la bateria es va acostar al nivell d'emergència. Per a compensar açò, un operador va incrementar el fluix d'aigua, lo que a la seua volta va incrementar el nivell de vapor i va disminuir la reactivitat del sistema. Les barres de control es varen pujar per a compensar-ho, pero va caldre pujar més barres de control per a mantindre el balanç de reactivitat. La pressió del sistema va escomençar a caure, i per a estabilisar-la va ser necessari tancar la vàlvula de derivació de la turbina de vapor.
01:22:30	Càlculs posteriors a l'accident varen trobar que el ORM en este punt era equivalent a 8 barres de control, quan la normativa d'operació requerien un mínim de 30 barres en tot moment.
Inici de l'experiment
01:23:04	Es va tallar l'alimentació a les turbines per a poder permetre que funcionaren per inèrcia. INSAG-7 va senyalar que els paràmetros estaven controlats i es trobaven dins dels llímits esperats, i que per als 30 segons posteriors a este moment no es va requerir cap intervenció per part del personal.
01:23:40	El botó d'emergència AZ-5 va ser pressionat per un operador. Les barres de control varen començar a penetrar en el núcleu del reactor, pero les puntes de grafit varen incrementar la reactivitat en la part inferior.
01:23:43	El sistema de protecció d'emergència d'escalada d'energia (accident de criticidad) es va activar. La potència va superar els 530 MW.
01:23:46	Desconexió del primer parell de bombes de circulació principals (BCP) que estan agotades, seguida del segon parell.
01:23:47	Forta disminució en el cabal de les BCP que no participen en la prova i llectures poc fiables en les BCP que sí ho fan. Important aument en la pressió de les bateries de separació de vapor. Fort aument en el nivell d'aigua de les bateries de separació de vapor.
01:23:48	Restauració en el cabal de les BCP que no participaven en la prova fins a l'estat casi inicial. Restabliment de les taxes de fluix un 15 % per baix de la taxa inicial de les BCP de l'esquerra, i un 10 % inferior al de les BCP que sí participaven en la prova, i llectures poc fiables per a l'atre.
01:23:49	Senyals «Aumente de la pressió en l'espai del reactor» (ruptura d'un canal de combustible), «Sense voltage - 48V» (servomecanismes del SPE sense alimentació), i «Fallo dels accionadors dels controladors d'alimentació automàtics n º 1 i 2».
01:23:58	Segons una nota en el diari d'operació de l'ingenier cap de control del reactor: «01:24: forts colps; les barres RPC varen deixar de moure's abans d'aplegar allímit inferior; l'interruptor d'encés dels mecanismes d'embrague està apagat».

Reaccions immediates

Radiació

Memorial a l'ingenier Valeri Jodemchuk. Ubicat en la central nuclear Vladimir I. Lenin.

Minuts despuix de l'accident, tots els bombers militars assignats a la central ya estaven en camí i preparats per a controlar el desastre ràpidament. Les flames afectaven a varis pisos del reactor 4 i s'acostaven perillosament a l'edifici a on es trobava el reactor 3. El comportament heròic dels bombers durant les tres primeres hores de l'accident va evitar que el fòc s'estenguera al restant de la central. Aixina i tot, varen demanar ajuda als bombers de Kiev per la magnitut de la catàstrofe. Contrariant les regulacions de seguritat, s'havia utilisat bitumen —un material combustible— en la construcció dels sostres de l'edifici del reactor i de turbines. El material eyectado va provocar a lo manco cinc incendis distints en el sostre del reactor 3, que encara seguia en funcionament. Era imperatiu extinguir-els i protegir els sistemes de refrigeració. El cap de la tanda nocturna, Yuri Bagdasárov, va voler apagar el reactor, pero l'ingenier en cap, Nikolái Fomín, no li'l va permetre. Se'ls varen donar als operadors caraces de gas i tabletas de yodur de potassi i se'ls va ordenar seguir treballant. A les 05:00, Bagdasárov va decidir per sí mateixa apagar el reactor, deixant solament a els qui operaven els sistemes de refrigeració d'emergència. Els reactors 1 i 2 varen ser apagats i llocs en refrigeració d'emergència a la 01:13 i 02:13 del 27 d'abril, respectivament.

Els nivells de radiació en les zones més afectades de l'edifici del reactor es varen estimar en 5,6 röngens per segon, lo que equival a més de 20 000 röngens per hora. Una dosis letal és d'al voltant de 100 röngens per hora, per lo que en algunes zones els treballadors que no tenien protecció adequada varen rebre dosis mortals en menys d'un minut. No obstant, un dosímetro capaç de medir fins a 1000 R/s va quedar enterrat en les enrunes quan es va derrocar una part de l'edifici, i un atre es va cremar en encendre-ho. Tots els dosímetros restants tenien llímits de 3,6 R/h, per lo que l'agulla quedava atollada en el nivell màxim. En conseqüència, els empleats sol podien determinar que el nivell de radiació estava en algun lloc per damunt dels 3,6 R/h, quan en certes àrees aplegaven a l'astronòmica sifra de 30 000 R/h. Per les baixes i inexactas llectures, el cap de la tanda nocturna, Aleksandr Akímov, va supondre que el reactor estava intacte. Es va ignorar l'evidència de peces de grafit i combustible del reactor al voltant de l'edifici, i les llectures d'un atre dosímetro dut cap a les 04:30 varen ser desestimades baix el supòsit de que estava defectuós. Akímov es va quedar en els demés operadors en l'edifici del reactor fins al matí tractant de bombejar aigua al reactor. Cap d'ells duya equip de protecció. La majoria, incloent a Akímov, varen morir per enverinament per radiació dins de les tres següents semanes. El primer acostament en helicòpter va evidenciar la magnitut de lo ocorregut. En el núcleu, expost a l'atmòsfera, el grafit ardia al roig viu, mentres que el combustible i atres metals s'havien convertit en una massa líquida incandescent. La temperatura alcançava els 2500 °C, i impulsava el fum radiactiu en un efecte fumeral a una altura considerable. Mentrestant, es va establir el control permanent de la radiació en Prípiat, que per a la vesprada del 26 d'abril era d'unes 600 000 voltes el fondo natural. Per un atre costat, en la base de la planta les llectures varen tirar 2080 röngens; un ser humà tardaria quinze minuts en absorbir la dosis letal. Dos dies despuix, hi havia 18 ferits molt greus i 156 ferits en lesions de consideració produïdes per la radiació. Encara no hi havia una sifra del número de morts, pero en un accident nuclear aumenta dia despuix de dia la llista de víctimes fins a passats molts anys.

Lloc	Radiació (röngens per hora)	Sieverts per hora (unitat del SI)
Núcleu del reactor	30 000	300
Fragments de combustible	15 000–20 000	150–200
Restants al voltant de les bombes de circulació	10 000	100
Restants prop dels electrolizadores	5000–15 000	50–150
Aigua en el nivell 25 (sala d'alimentació)	5000	50
Planta baixa de l'edifici de turbines	500–15 000	5–150
Àrea circumdant al reactor	1000–1500	10–15
Aigua en l'habitació 712	1000	10
Sala de Control	3–5	0,03–0,05
Instalacions hidroelèctriques	30	0,3
Mezcladora de ciment propenca	10–15	0,10–0,14

Evacuació

Al mateix temps, els responsables de la regió varen començar a preparar l'evacuació de la ciutat de Prípiat i d'un radi de 10 km al voltant de la planta. Esta primera evacuació va començar de forma massiva 36 hores despuix de l'accident i va ser conclosa tres hores i mija despuix. L'evacuació de Chernóbil i d'un radi de 30 km es va portar a terme el 2 de maig. Per a llavors ya hi havia més de 1000 afectats per lesions agudes produïdes per la radiació.

Estructura de formigó denominada «sarcòfec», dissenyada per a contindre el material radiactiu del núcleu del reactor, per a una duració de 30 anys.

Varis helicòpters del Eixèrcit Soviètic es varen preparar per a tirar sobre el núcleu una mescla de materials que consistia en arena, argila, plom, dolomita i bor. El bor, absorbent de neutrons, evitaria que es produïra una reacció en cadena. El plom estava destinat a contindre la radiació gamma, la dolomita serviria com una font de diòxit de carbono que ofegaria al fòc, i l'arena i l'argila mantindrien la mescla unida i homogénea, impedint la lliberació de partícules. En finalisar les missions el 13 de maig, s'havien realisat 1800 vols i tirat al núcleu unes 5000 t de materials. Més vesprada es comprovaria que cap havia donat en el blanc, sino que va destruir encara més lo que quedava de l'estructura original del blindage biològic superior i va contribuir a la lliberació de radionucleidos.

Va començar llavors la construcció d'un túnel per baix del reactor accidentat en l'objectiu inicial d'implantar un sistema de refrigeració per a gelar el reactor. Este túnel, aixina com gran part de les tasques de neteja de material altament radiactiu, va ser excavat per jóvens d'entre 20 i 30 anys, reservistas de l'Eixèrcit Soviètic. Finalment, jamai es va implantar el sistema de refrigeració i el túnel va ser reblit en formigó per a afiançar el terreny i evitar que el núcleu s'afonara en les capes subterrànees pel pes dels materials tirats i tocara l'aigua dels depòsits subterràneus. En un més i quatre dies es va terminar el túnel, i es va iniciar l'alçament d'una estructura denominada «sarcòfec», que envoldria al reactor i ho aïllaria de l'exterior. Les obres varen durar 206 dies.

Evidències en l'exterior de l'URSS

Les evidències inicials de que un greu escape de material radiactiu havia ocorregut en Chernóbil no varen vindre de les autoritats soviètiques, sino de Suècia, a on el 27 d'abril es varen trobar partícules radiactives en les robes dels treballadors de la central nuclear de Forsmark (a uns 1100 km de la central de Chernóbil). Els investigadors suecs, despuix de determinar que no hi havia escapes en la central sueca, varen deduir que la radiactivitat devia provindre de la zona fronteriça entre Ucrània i Bielorússia, donats els vents dominants en aquells dies. Medicions similars es varen ser succeint en Finlàndia i Alemània, lo que va permetre al restant del món conéixer en part l'alcanç del desastre.

En la nit del dilluns 28 d'abril, durant l'emissió del programa de notícies Vremya (Время) (de l'emissora de televisió oficial), la presentadora va llegir un escuet comunicat:

Ha ocorregut un accident en la central d'energia de Chernóbil i un dels reactors va resultar danyat. Estan prenent-se medides per a eliminar les conseqüències de l'accident. S'està assistint a les persones afectades. S'ha designat una comissió del Govern.

Els dirigents de l'Unió Soviètica havien pres la decisió política de no donar més detalls. No obstant, davant l'evidència, el 14 de maig el secretari general Mijaíl Gorbachov va decidir llegir un extens i tardà pero sincer informe en el que reconeixia la magnitut de la terrible tragèdia. No obstant, la prensa internacional va manifestar que l'informe donat per les autoritats soviètiques minimisava la magnitut de l'accident i desijava encobrir les possibilitats d'efectes colaterals i secundaris que tiraria al món una catàstrofe nuclear d'eixa magnitut, i que escomençaven a ser evidents en tot lo món, i sobretot en Europa. Molta de l'informació gràfica que es té del desastre prové dellavors fotógraf de l'agència Nóvosti en base en Kiev Igor Kostin, les fotos de la qual mostraven l'accident en les seues primeres fotos aérees, i despuix el rastre de radiació en la zona afectada. En elles pot observar-se també partix del procediment de tractat per a intentar detindre el desastre i com els liquidadores realisaven el seu treball exponent-se a dosis altes de radiació, les conseqüències de la qual el propi Kostin va deure enfrontar en la seua salut posterior.

Conseqüències

Medalles soviètiques concedida als liquidadors.

Detalle central de la medalla, a on es representen les tres classes de radiacions (alfa, gamma i beta) junt a una gota de sanc.

L'explosió va provocar la major catàstrofe en l'història de l'explotació civil de l'energia nuclear. 31 persones varen morir en el moment de l'accident, al voltant de 135.000 persones varen tindre que ser evacuades dels 155.000 km² afectats, permaneixent extenses àrees deshabitades durant molts anys en realisar-se la reubicació posteriorment d'atres 215.000 persones. La radiació es va estendre a la major part d'Europa, permaneixent els índexs de radiactivitat en les zones propenques en nivells perillosos durant varis dies. L'estimació dels radionucleidos que es varen lliberar a l'atmòsfera se situa entorn al 3,5 % del material procedent del combustible gastat (aproximadament sis tonellades de combustible fragmentat) i el 100 % de tots els gasos nobles continguts en el reactor. Dels radioisòtops més representatius, l'estimació de l'abocada és de 85 petabequerelios de cesi-137 i entre el 50 i el 60 % de l'inventari total de ¹³¹I, és dir, entre 1600 i 1920 petabequerelios. Estos dos són els radioisòtops més importants des del punt de vista radiològic, encara que l'abocada incloïa uns atres en proporcions menors, com ⁹⁰Sr o ²³⁹Pu.

Efectes immediats

Els efectes de la radiactivitat en Europa.

Unes 1000 persones varen rebre dosis de radiació grans durant el primer dia despuix de l'accident, 200 000 persones varen rebre al voltant de 100 mSv, 20 000 prop de 250 mSv i algunes 500 mSv. En total, 600 000 persones varen rebre dosis de radiació pels treballs de descontaminación posteriors a l'accident. 5 000 000 de persones varen viure en àrees contaminades i 400 000 en àrees greument contaminades. Fins a hui no existixen treballs concloents sobre l'incidència real, i no teòrica, d'este accident en la mortalitat de la població.

Doscentes persones varen ser hospitalisades immediatament, de les quals 31 varen morir (28 d'elles per l'exposició directa a la radiació). La majoria eren bombers i personal de rescat que participaven en els treballs per a controlar l'accident. S'estima que 135.000 persones varen ser evacuades de la zona, incloent als al voltant de 50.000 habitants de Prípiat. Per a més informació sobre el número d'afectats, vegen-se les seccions següents. Les autoritats contaven en 2.700 autobusos, 15 barcos, dos trens i 300 camions, sumat a al voltant de 9000 persones que s'havien anat en les seues vehículs particulars. Es va prevore l'evacuació per a unes 50.000 persones, pero el número real va ser menor degut a que alguns ya havien abandonat la ciutat o s'havien anat a un atre lloc la fi de semana. No obstant, les autoritats varen informar a la població de que no hi havia necessitat de dur res en si, llevat documents i aliments per al viage, ya que retornarien a les seues cases «en tres dies». Segons la font oficial d'informació, els vehículs de transport varen ser suficients i l'evacuació va ser relativament fàcil. Els liquidadores varen rebre dosis grans de radiació. Segons estimacions soviètiques, entre 300.000 i 600.000 liquidadores varen treballar en les tasques de neteja de la zona d'evacuació de 30 km al voltant del reactor, pero part d'ells varen entrar en la zona dos anys despuix de l'accident.

Les autoritats soviètiques varen començar a evacuar la població de les rodalies de la central nuclear de Chernóbil 36 hores despuix de l'accident. En maig de 1986, aproximadament un més despuix de l'accident, tots els habitants que havien vixcut en un radi de 30 km al voltant de la central havien segut desplaçats. No obstant, la radiació va afectar a una zona molt major que l'àrea evacuada. La contaminació de Chernóbil no es va estendre uniformemente per les regions adjacents, sino que es va repartir irregularment en forma de bosses radiactives (com a pétals d'una flor), depenent de les condicions meteorològiques. Informes de científics soviètics i occidentals indiquen que Bielorússia va rebre al voltant del 60% de la contaminació que va caure en l'antiga Unió Soviètica. L'informe TORCH 2006 afirma que la mitat de les partícules volàtils es varen depositar fòra d'Ucrània, Bielorússia i Rússia. Una gran àrea de la Federació russa al sur de Briansk també va resultar contaminada, de la mateixa manera que zones del noroest d'Ucrània.

En Europa occidental es varen prendre diverses mides al respecte, incloent restriccions a les importacions de certs aliments. En França es va produir una polèmica quan el Ministeri d'Agricultura va negar en maig de 1986 que la contaminació radiactiva haguera afectat a eixe país, contradient les senyes de la pròpia Administració francesa. Els mijos de comunicació varen ridiculisar ràpidament la teoria de que el núvol radiactiu s'haguera detingut en les fronteres de França.

Abans de l'accident el reactor contenia unes 190 tonellades de combustible nuclear. S'estima que més de la mitat del yodo i un terç del cesi radiactius continguts en el reactor va ser expulsat a l'atmòsfera; en total, al voltant del 3,5 % del combustible va escapar al mig ambient. Per l'intensa calor provocada per l'incendi, els isòtops radiactius lliberats, procedents de combustible nuclear, es varen elevar en l'atmòsfera dispersant-se en elles.

Àrees d'Europa contaminades en kBq/m2 en cesi-137
País	37–185		185–555		555–1480		> 1,480
	km²	% del país	km²	% del país	km²	% del país	km²	% del país
Plantilla:Rússia	49,800	0.29	5,700	0.03	2,100	0.01	300	0.002
Plantilla:Bielorússia	29,900	14.4	10,200	4.9	4,200	2.0	2,200	1.1
Plantilla:Ucrània	37 200	6.2	3,200	0.53	900	0.15	600	0.1
Plantilla:Suècia	12,000	2.7	—	—	—	—	—	—
Plantilla:Finlàndia	11,500	3.4	—	—	—	—	—	—
Plantilla:Àustria	8,600	10.3	—	—	—	—	—	—
Plantilla:Noruega	5,200	1.3	—	—	—	—	—	—
Plantilla:Bulgària	4,800	4.3	—	—	—	—	—	—
Plantilla:Suïssa	1,300	3.1	—	—	—	—	—	—
Història de Grècia Civilisació egea abans del 1600 aC Civilisació micènica ca. 1600 aC - 1200 aC Edat fosca grega ca. 1200 aC - 800 aC Antiga Grècia 776 aC - 323 aC Grècia helenística 323 aC - 146 aC Grècia romana 146 aC - 330 dC Imperi bizantí 330 dC - 1453 dC Grècia otomana 1453 dC - 1832 dC Grècia contemporània en acabant del 1832 dC	1,200	0.91	—	—	—	—	—	—
Plantilla:Eslovènia	300	1.5	—	—	—	—	—	—
Plantilla:Itàlia	300	0.1	—	—	—	—	—	—
Plantilla:Moldàvia	60	0.2	—	—	—	—	—	—
Totals	162,160 km²		19,100 km²		7,200 km²		3,100 km²

Efectes a llarc determini sobre la salut

Mapa que mostra la contaminació per cesi-137 en Bielorússia, Rússia i Ucrània. En curios per m² (1 curio són 37 gigabequerelios (GBq)).

Immediatament despuix de l'accident, la major preocupació es va centrar en el yodo radiactiu, en un periodo de semidesintegración d'huit dies. A data de 2011, les preocupacions se centren en la contaminació del sol en estronci-90 i cesi-137, en periodos de semidesintegración d'uns 30 anys. Els nivells més alts de cesi-137 es troben en les capes superficials del sol, a on són absorbits per plantes, insectes i fongos, entrant en la cadena alimentícia. D'acort en l'informe de l'Agència d'Energia Nuclear de l'OECD sobre Chernóbil, es varen lliberar les següents proporcions de l'inventari del núcleu.

• ¹³³Xe 100%, ¹³¹I 50-60%, ¹³⁴Cs 20-40%, ¹³⁷Cs 20-40%, ¹³²Et 25-60%, ⁸⁹Sr 4-6%, ⁹⁰Sr 4-6%, ¹⁴⁰Ba 4-6%, ⁹⁵Zr 3,5%, ⁹⁹Mo >3,5%, ¹⁰³Ru >3,5%, ¹⁰⁶Ru >3,5%, ¹⁴¹Ce 3,5%, ¹⁴⁴Ce 3,5%, ²³⁹Np 3,5%, ²³⁸Pu 3,5%, ²³⁹Pu 3,5%, ²⁴⁰Pu 3,5%, ²⁴¹Pu 3,5%, ²⁴²Cm 3,5%

Les formes físiques i químiques de l'escape inclouen gasos, aerosols i, finalment, combustible sòlit fragmentat. Sobre la contaminació i la seua distribució pel territori de moltes d'estes parts escampades per l'explosió del núcleu no hi ha informes públics. Algunes persones en les àrees contaminades varen ser expostes a dosis grans de radiació (de fins a 50 Gy) en la tiroides, per l'absorció de yodo-131, que es concentra en eixa glándula. El yodo radiactiu procediria de llet contaminada produïda localment, i s'hauria donat particularment en chiquets. Varis estudis demostren que l'incidència de càncer de tiroides en Bielorússia, Ucrània i Rússia s'ha elevat enormement. No obstant, alguns científics pensen que la major part de l'aument detectat es deu a l'aument de controls. Fins al present no s'ha detectat un aument significatiu de leucèmia en la població en general. Alguns científics temen que la radiactivitat afectarà a les poblacions locals durant vàries generacions. Es creu que eixa radiactivitat no s'extinguirà fins a passats 300 000 anys.

Restriccions alimentàries

Casa en un poble abandonat en les afores de Prípiat, prop de Chernóbil.

Poc despuix de l'accident varis països europeus varen instaurar mides per a llimitar l'efecte sobre la salut humana de la contaminació dels camps i els boscs. Es varen eliminar els pastures contaminats de l'alimentació dels animals i es varen controlar els nivells de radiació en la llet. També es varen impondre restriccions a l'accés a les zones forestals, a la caça i a la recolecció de llenya, bayas i bolets.

Més de trenta anys despuix les restriccions seguixen sent aplicades en la producció, transport i consum de menjar contaminat per la radiació, especialment per cesi-137, per a impedir la seua entrada en la cadena alimentària. En zones de Suècia i Finlàndia existixen restriccions sobre el ganado, incloent els renos, en entorns naturals. En certes regions d'Alemània, Àustria, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Lituània i Polònia, s'han detectat nivells de varis mils de bequerelios per quilogram de cesi-137 en animals de caça, incloent javalíés i cérvols, aixina com en bolets selvats, frutes del bosc i peixos carnívors llacustres. En Alemània s'han detectat nivells de 40 000 Bq/kg en carn de javalí. El nivell mig és 6800 Bq/kg, més de dèu voltes ellímit impost per l'UE de 600 Bq/kg. la Comissió Europea ha afirmat que «les restriccions en certs aliments d'alguns estats membres deuran mantindre's encara durant molts anys».^{cita requerida}

En Gran Bretanya, d'acort en la Llei de Protecció del Menjar i l'Ambient de 1985, s'han estat usant Órdens d'Emergència des de 1986 per a impondre restriccions al transport i venda de guanyat oví que supere els 100 Bq/kg. Este llímit de seguritat es va introduir en 1986 seguint les orientacions del Grup d'Experts de l'Artícul 31 de la Comissió Europea. L'àrea coberta per estes restriccions cobria en 1986 casi 9000 granges i més de quatre millons de caps de ganado oví. En 2006 seguixen afectant a 374 granges (750 km²) i 200 000 caps de ganado.

En Noruega, els sami varen resultar afectats per menjar contaminat, i es varen vore obligats a canviar la seua dieta per a minimisar l'ingesta d'elements radiactius. Els seus renos varen ser contaminats en menjar líquenes, que extrauen partícules radiactives de l'atmòsfera junt a atres nutrients.

Flora i fauna

Despuix del desastre, un àrea de quatre quilómetros quadrats de pins en les rodalies del reactor varen adquirir un color marró dorat i varen morir, adquirint el nom de «Bosc Rojo». En un radi d'uns 20 o 30 quilómetros al voltant del reactor es va produir un aument de la mortalitat de plantes i animals, aixina com pèrdues en la seua capacitat reproductiva.

En els anys posteriors al desastre, en la zona d'exclusió abandonada pel ser humà ha florit la vida salvage. Bielorússia ya ha declarat una reserva natural, i en Ucrània existix una proposta similar. Vàries espècies d'animals salvages i aus que no s'havien vist en la zona abans del desastre, es troben ara en abundància, per l'absència de sers humans en l'àrea.

En un estudi de 1992-1993 de les espècies cinegéticas de la zona, en un quilo de carn de cabirol es varen aplegar a medir fins a prop de 300 000 bequerelios de cesi-137. Esta mida es va prendre durant un periodo anómal d'alta radiactivitat possiblement causat per la caiguda d'agulles de pi contaminades. Les concentracions d'elements radiactius han anat descendint des de llavors fins a un valor mig de 30 000 Bq en 1997 i 7400 en 2000, nivells que seguixen sent perillosos. En Bielorússia ellímit màxim permés de cesi radiactiu en un kg de carn de caça és 500 Bq. En Ucrània és de 200 Bq per a qualsevol tipo de carn.

Vehículs radiactius

Els vehículs radiactius de Chernóbil, com li'ls coneix, estan abandonats dins de la zona d'exclusió, a uns 25 km de la central nuclear. Esta zona va rebre el nom de Rassokha i funciona com a cementeri d'autos abandonats. En este lloc es troben al voltant d'1.350 vehículs radiactius abandonats, entre ells camions de bombers, camions militars, vehículs blindats i helicòpters contaminats, tots estos servint en distintes tasques per al control d'incendis (principalment en la central nuclear) o patrullar les afores per a previndre que civils tornen a entrar a la zona d'exclusió.

Prípiat en 2019

Controvèrsia sobre les estimacions de víctimes

S'estima que la majoria de morts prematures causades per l'accident de Chernóbil són el resultat de càncers o atres malties induïdes per la radiació durant vàries décades despuix del succés. Una gran població (alguns estudis consideren la població completa d'Europa) va ser somesa a dosis de radiació relativament baixes, incrementant el risc de càncer en tota la població (segons el modellineal sense llindar). És impossible atribuir morts concretes a l'accident, i moltes estimacions indiquen que la cantitat de morts adicionals serà massa chicoteta per a ser estadísticament detectable (per eixemple, si una de cada 5000 persones morira per l'accident, en una població de 400 millons hi hauria 80.000 víctimes mortals degudes a l'accident, estadísticament indetectables). Ademés, les interpretacions de l'estat de salut actual de la població exposta són variables, per lo que els càlculs de víctimes es basen sempre en models numèrics sobre els efectes de la radiació en la salut. Per una atra part els efectes de radiació de baix nivell en la salut humana encara no es coneixen be, per lo que cap model usat és completament fiable (afirmant inclús varis autors que l'efecte de l'hormesis, evidenciada en l'acció d'atres elements tòxics, també deuria aplicar-se a les radiacions). Donats estos factors, els diferents estudis sobre els efectes de Chernóbil en la salut han tirat conclusions molt diverses, i estan subjectes a controvèrsia política i científica. A continuació es presenten alguns dels principals estudis.

Llista oficial de morts directes

Les 31 persones enumerades en la taula següent són aquelles les morts de les quals l'Unió Soviètica va incloure en la seua llista oficial, publicada en la segona mitat de 1986, de víctimes directament atribuibles al desastre.

• Valeri Ilich Jodemchuk
  • Data i lloc de naiximent: 24 de març de 1951, Kiev, RSS d'Ucrània
  • Lloc i data de la seua mort: 26 d'abril de 1986, central nuclear Vladimir Ilich Lenin, RSS d'Ucrània
  • Causa de la seua mort: trauma
  • Ocupació: ingenier de bombes del reactor 4

• • Descripció: Jodemchuk estava en la sala de bombes, en el moment de l'explosió, no li va donar temps d'eixir, sent esclafat per un mur de formigó i encara que varen intentar comunicar-se en ell, va anar en va.
  • Reconeiximent oficial: En el 2008 va ser guardonat en l'Orde de la valentia de tercer grau a nivell pòstum en Ucrània.
• Leonid Fedorovich Toptunov
  • Data i lloc de naiximent: 16 d'agost de 1960, Mykolaivka, Raión de Buryn, Óblast de Sumy.
  • Lloc i data de la seua mort: 14 de maig de 1986, Moscou, RSFS de Rússia
  • Causa de la seua mort: Síndrome d'irradiació aguda, crema en el 100% del cos (encara que se li va trobar un punt net en la seua esquena), va rebre una dosis estimada de 15 Grays (1500 rads)
  • Ocupació: Encarregat del panel de control de la tanda nocturna de l'Unitat 4
  • Descripció: Era operador del reactor, en els controls de la sala de control en el moment de l'explosió; va rebre una dosis letal durant els intents de reiniciar el fluix d'aigua d'alimentació al reactor.

• • Reconeiximent oficial: Guardonat póstumamente en 2008 en el tercer grau Orde per al valor per Viktor Yushchenko, llavors president d'Ucrània.
• Aleksandr Fiodórovich Akímov
  • Data i lloc de naiximent: 6 de maig de 1953, Novosibirsk, RSFS de Rússia
  • Lloc i data de la seua mort: 11 de maig de 1986, Moscou, RSFS de Rússia
  • Causa de la seua mort: Síndrome d'irradiació aguda, crema en el 100% del cos, va rebre una dosis estimada de 15 Grays (1500 rads)
  • Ocupació: Cap de la tanda nocturna de l'Unitat 4
  • Descripció: Era operador del reactor, en els controls de la sala de control en el moment de l'explosió; va rebre una dosis letal durant els intents de reiniciar el fluix d'aigua d'alimentació al reactor.

• • Reconeiximent oficial: En el 2008 va rebre l'Orde del Tercer Grau al Valor a nivell pòstum en Ucrània.
• Anatoly Ivanovich Baranov
  • Data i lloc de naiximent: 13 de juny de 1953, Tsyurupynsk, RSS d'Ucrània
  • Lloc i data de la seua mort: 20 de maig de 1986, Moscou, RSFS de Rússia
  • Causa de la seua mort: Síndrome d'irradiació aguda
  • Ocupació: Ingenier Elèctric
  • Descripció: Ell va activar els Generadors administrats durant emergències, evitant la propagació del fòc per la sala de generadors.

• • Reconeiximent oficial: Va rebre l'Orde del Tercer Grau al Valor a nivell pòstum en Ucrània i l'Orde de la Revolució d'Octubre en l'Unió Soviètica.
• Volodymyr Pavlovich Pravik
  • Data i lloc de naiximent: 13 de juny de 1962, Chérnobil, Oblast de Kiev, RSS d'Ucrània.
  • Data i lloc de decés: 11 de maig de 1986, Moscou, RSFS de Rússia
  • Causa de la seua mort: Síndrome d'irradiació aguda
  • Ocupació: Tinent i bomber
  • Descripció: Va intercanviar la seua tanda com a bomber en Piotr Khmel encara que se suponia que era el seu dia lliure. Va rebre una dosis letal (més de 1000 rads) durant l'extinció d'incendis i es creu que va poder ser el bomber, al com se li va canviar el color del iris dels ulls (de castanyer a blau) a causa de l'exposició a la radiació.
  • Reconeiximent oficial: Va ser condecorat en el títul d'Héroe de l'Unió Soviètica, l'Orde de Lenin i l'Estrela al Valor; les tres condecoracions a títul pòstum.

• • Vyacheslav Stepanovych Brazhnik
  • Data i lloc de naiximent: 3 de maig de 1957, Atbasar, RSS de Kazakhstan
  • Lloc i data de la seua mort: 14 de maig de 1986, Moscou, RSFS de Rússia
  • Causa de la seua mort: Síndrome d'irradiació aguda
  • Ocupació: Operador de turbines de vapor.
  • Descripció: En la sala de turbines en el moment de l'explosió. Va rebre una dosis letal (més de 1000 rads) durant l'extinció d'incendis i l'estabilisació de la sala de turbines, va morir en l'hospital de Moscou. Irradiado per una peça de combustible estajada en un transformador propenc del turbogenerador 7 durant l'obertura manual de les vàlvules de drenage d'oli d'emergència de la turbina.
  • Reconeiximent oficial: Va rebre l'Orde del Tercer Grau al Valor a nivell pòstum en Ucrània i l'Orde de la Revolució d'Octubre en l'Unió Soviètica.
  • Viktor Mykhaylovych Degtyarenko
  • Data i lloc de naiximent: 10 d'agost de 1954, Riazán, RSFS de Rússia

• • Data i lloc de la seua mort: 19 de maig de 1986, Moscou, RSFS de Rússia
  • Causa de la seua mort: Síndrome d'irradiació aguda
  • Ocupació: Operador de reactor
  • Descripció: Estava prop de les bombes en el moment de l'explosió; la seua cara va quedar escaldada per vapor o l'aigua calenta.
  • Reconeiximent oficial: Va rebre l'Orde del Tercer Grau al Valor a nivell pòstum en Ucrània i l'Orde de la Revolució d'Octubre en l'Unió Soviètica.
• Vasili Ivánovich Ignatenko
  • Data i lloc de naiximent: 13 de març de 1961, Sperizhie, RSS de Bielorússia

• • Data i lloc de la seua mort: 13 de maig de 1986, Moscou, RSFS de Rússia
  • Causa de la seua mort: Síndrome d'irradiació aguda
  • Ocupació: Comandant d'esquadró, 6. a Unitat Paramilitar de Bombers / Rescate, Prípiat, Kiev
  • Descripció: Sargent major, va ajudar a extinguir incendis en el sostre del tercer reactor i al voltant del conducte de ventilació.
  • Reconeiximent oficial: Héroe d'Ucrània en l'Orde de l'Estrela d'Or; Cruz pel Corage i l'Orde de la Bandera Roja en l'Unió Soviètica, tots a títul pòstum.

Estudis realisats sobre els seus efectes

Informe del UNSCEAR 2008

Un guia medix els nivells de radiació prop de Chernóbil, en 2011.

L'informe del Comité Científic de Nacions Unides sobre els Efectes de la Radiació Atòmica (UNSCEAR) es considera el consens científic sobre els efectes per a la salut de l'accident de Chernóbil. L'informe destaca que dels 600 treballadors presents en la matinada del 26 d'abril, 134 varen rebre dosis elevades (0,8-16 Gy) i varen experimentar Síndrome d'irradiació aguda. 28 d'ells varen morir en els primers tres mesos i atres 19 varen morir en el periodo 1987-2004 per diverses causes no necessàriament associades en l'exposició a la radiació. La majoria dels 530 000 treballadors registrats en operacions de recuperació varen rebre dosis d'entre 0,02 Gy i 0,5 Gy entre 1986 i 1990. Este grup encara corre el risc potencial de sofrir conseqüències tardanes com a càncer i atres malties, per lo que el seu estat de salut serà seguit molt de prop.

Les dosis rebudes en la tiroides durant els primers mesos despuix de l'accident varen ser particularment altes en els chiquets i adolescents de Bielorússia, Ucrània i en les demés regions soviètiques afectades a on varen prendre llet en alts nivells de yodo radioactiu. En 2005, s'havien diagnosticat més de 6000 casos de càncer de tiroides en este grup, i és molt provable que una gran part d'estos càncers siguen atribuibles a l'ingesta de yodo radioactiu. S'espera que l'aument en l'incidència de càncer de tiroides per l'accident continue per molts anys més, encara que l'aument a llarc determini és difícil de quantificar en precisió.

Aparte del dramàtic aument en l'incidència de càncer de tiroides entre les persones expostes a una edat primerenca, i alguns indicis d'un aument de la leucèmia i l'incidència de catarates entre els treballadors, no hi ha un aument clarament demostrat en l'incidència de càncers sòlits o leucèmia per la radiació en les poblacions expostes. Tampoc hi ha proves d'atres trastorns no malignes que estiguen relacionats en la radiació ionizante. No obstant, es varen produir problemes sicològics generalisats deguts més al temor a la radiació, que a els efectos de les dosis baixes rebudes.

Estudi de la AEN 2002

l'Agència per a l'Energia Nuclear va presentar en 2002 un estudi en el que indica que despuix de la resposta de l'Unió Soviètica davant l'accident de Chernóbil es varen produir un total de 31 morts, una deguda a una explosió, una segona deguda a una trombosis, una més deguda a cremades i 28 degudes a la radiació. Un total de 499 persones varen ser hospitalisades, de les que 237 tenien síntomes d'haver segut exposts de forma important a les radiacions pertanyent els 28 morts a este últim grup. En l'informe se citen dos estudis diferents en els que se sifra el possible increment del número de càncers en el futur entre un 0,004 % i 0,01 % sobre el número de càncers total, entre els que es trobarien els produïts pel tabac, la polució i uns atres. També s'emfatisa el fet de que el número de càncers de tiroides entre els chiquets va aumentar d'una forma important en Bielorússia i Ucrània per l'accident de Chernóbil. En el periodo de 1986 a 1998 el número de càncers sobre el periodo de 1974 a 1986 s'havia incrementat en 4 057 casos de càncer de tiroides en chiquets. Pràcticament tots els casos varen ser en chiquets naixcuts abans de l'accident.

• Sumari de l'informe (HTML) [9] archivat en Wayback Machine. (anglés)
• Informe complet (PDF) [10] archivat en Wayback Machine. (anglés)

Informe del Fórum de Chernóbil (2005)

Artícul principal → Informe del Fórum de Chernóbil.

En setembre de 2005, l'informe del Fórum de Chernóbil (en el que participen entre uns atres l'OIEA, l'OMS i els governs de Bielorússia, Rússia i Ucrània) va estimar que el número total de víctimes que es deuran a l'accident s'elevarà a 4000 (millor estimador). Esta sifra inclou els 31 treballadors que varen morir en l'accident, i els 15 chiquets que varen morir de càncer de tiroides. Tots ells formen part de les 600 000 persones que varen rebre les majors dosis de radiació. La versió completa de l'informe de l'OMS, adoptat per l'ONU i publicat en abril de 2006, inclou la predicció d'atres 5000 víctimes entre atres 6,8 millons de persones que varen poder estar afectats, en lo que s'alcançarien les 9000 víctimes de càncer.

Entre atres crítiques, en l'any 2006 Alex Rosen va expressar els seus dubtes sobre l'informe per considerar que les senyes eren antiquades i no prenien en conte més que les antigues repúbliques soviètiques. Una atra crítica exposta per grups antinuclears es referix a l'acort que unix a l'OMS i a l'OIEA i que obliga a la primera a consultar i consensuar prèviament els seus informes relacionats en les seues competències en l'OIEA.

• Informe complet (PDF) (anglés)
• Chernobyl’s Legacy: Health, Environmental and Soci-Economic Impacts and Recommendations to the Governments of Belarus, the Russian Federation and Ukraine (PDF) (anglés)

Informe TORCH 2006

Artícul principal → Informe sobre Chernóbil TORCH 2006.

Este estudi (en anglés The Other Report on Chernobyl, "L'Atre informe sobre Chernóbil") es va realisar en 2006 a proposta del Partit Vert alemà europeu. En ell es destaca que l'informe del Fórum de Chernóbil solament va prendre en consideració les àrees en exposició superior a 40 000 Bq/m², existint atres països a on existix contaminació en nivells inferiors a eixe valor (Turquia, Eslovènia, Suïssa, Àustria i Eslovàquia). S'indica que el 44 % d'Alemània i el 34 % del Regne Unit també varen ser afectats. També se senyala que es necessita un major esforç d'investigació per a evaluar les incidències de càncer de tiroides en Europa, predient de 30 000 a 60 000 morts solament per càncer degudes a l'accident aixina com un aument d'entre 18 000 i 66 000 casos de càncer de tiroides solament en Bielorússia. Segons este informe s'ha observat un increment mig del 40 % de tumors sòlits en Bielorússia. Ademés senyala que l'inducció de cataratas i les malties cardiovasculars tenen conexió en l'accident. Este informe va ser revisat en la Campanya sobre les radiacions de baix nivell, a on es va observar que '«era una revisió teòrica d'una chicoteta part de l'evidència acumulada en els vint anys transcorreguts des del desastre de Chernóbil» que «revela desviacions consistents en ignorar o menysvalorar desenrolls crucials en radiobiología», ademés de que ignora un gran volum d'evidències en Rússia, Bielorússia i Ucrània.

Informe de Greenpeace de 2006

En resposta a l'informe del Fórum de Chernóbil, Greenpeace va encarregar un informe a un grup, segons esta organisació, de 52 científics de tot lo món. En este informe s'estima que es produiran al voltant de 270 000 casos de càncer atribuibles a la precipitació radiactiva de Chernóbil, dels quals provablement al voltant de 93.000 seran mortals; pero també s'afirma que "les sifres publicades més recentment indiquen que només en Bielorússia, Rússia i Ucrània l'accident podria ser responsable de 200 000 morts adicionals en el periodo entre 1990 i 2004".

La recopilació va ser realisada per Alekséi Yáblokov, membre de l'Acadèmia de Ciències de Rússia i cofundador de Greenpeace Rússia, incloent varis artículs publicats originalment en rus i publicada posteriorment en anglés baix el títul Chernobyl: Consequences of the Catastrophe for People and the Environment en Annals of the New York Academy of Sciences que va declarar posteriorment que "ni per la seua publicació l'Acadèmia valguda les afirmacions fetes en les publicacions originals en idioma eslau citades en els artículs traduïts. És important destacar que el volum traduït no ha segut revisat formalment per l'Acadèmia de Ciències de Nova York ni per ningú més." La publicació va ometre els artículs publicats en rus baix revisió per parells i va citar en la seua majoria artículs en els mijos, web i inclús sense identificació per a justificar les seues afirmacions. La seua metodologia ha segut posada en qüestió i jamai ha segut utilisat com a referència de les publicacions acadèmiques baix revisió per parells. Segons Richard Wakeford, "El to dellibre emfatisa l'existència d'una conspiració internacional per a ocultar la veritat que du a un sentiment incómodo sobre les intencions dels autors".

Informe de l'AIMPGN d'abril de 2006

Artícul principal → Informe sobre Chernóbil de la AIMPGN (2006).

En abril de 2006 la secció alemana de la AIMPGN va realisar un informe que rebat gran part dels resultats del restant d'estudis realisats. Entre les seues afirmacions es troba que entre 50 000 i 100 000 liquidadores han mort fins a 2006. Que entre 540 000 i 900 000 liquidadores han quedat en situació de discapacitat. L'estudi estima el número de víctimes mortals infantils en Europa en aproximadament 5000. Segons l'estudi, solament en Baviera (Alemània), s'han observat entre 1000 i 3000 defectes congènits adicionals des de Chernóbil. Solament en Bielorússia, més de 10 000 persones han sofrit càncer de tiroides des de la catàstrofe. El número de casos de càncer de tiroides deguts a Chernóbil previst per a Europa (exclosa l'antiga Unió Soviètica) se situa entre 10 000 i 20 000, entre unes atres.

Atres estudis i alegats

• El ministre de Sanitat ucranià va afirmar en 2006 que més de 2 400 000 ucranians, incloent 428 000 chiquets, sofrixen problemes de salut causats per la catàstrofe. Tal com senyala l'informe de 2006 de l'ONU, els desplaçats per l'accident també sofrixen efectes sicològics negatius causats per est.
• L'estudi Radiation-Induced Cancer from Low-Dose Exposure (Càncer induït per exposició a dosis baixes de radiació) del Committee For Nuclear Responsibility (Comité per a la responsabilitat nuclear) estima que l'accident de Chernóbil causarà 475 368 víctimes mortals per càncer.
• Un atre estudi mostra un increment de l'incidència del càncer en Suècia.

• També s'ha relacionat un canvi en la relació entre sexes en el naiximent en varis països europeus en l'accident.

• El sumari de l'informe Estimacions sobre el càncer en Europa per la precipitació radiactiva de Chernóbil, de l'Agència Internacional per a l'Investigació del Càncer, publicat en abril de 2006, afirma que és improvable que els casos de càncer deguts a l'accident puguen ser detectats en les estadístiques nacionals de càncer. Els resultats d'anàlisis de tendència en el temps de casos i mortalitat de càncer en Europa no mostren, fins ara, un increment en taxes de càncer, a banda dels casos de càncer de tiroides en les regions més contaminades, que es poden atribuir a la radiació de Chernóbil" No obstant, encara que estadísticament indetectable, l'Associació estima, basant-se en el modellineal sense llindar, que es poden esperar 16 000 morts per càncer degudes a l'accident de Chernóbil fins a 2065. Les seues estimacions tenen intervals de confiança al 95 % molt amplis, entre 6700 i 38 000 morts.

• Un estudi del GSF (Centre Nacional d'investigacions del Mig ambient i la Salut) d'Alemània, mostra evidències d'un increment en el número de defectes congènits en Alemània i Finlàndia a partir de l'accident

Comparacions en atres accidents

L'accident de Chernóbil va causar algunes decenes de morts immediats pel enverinament per radiació. Ademés d'ells es preveuen mils de morts prematures en les décades futures. De tots modos, en general no és possible provar l'orige del càncer que causa la mort d'una persona, i és molt difícil estimar les morts a llarc determini degudes a Chernóbil. No obstant, per a entendre la magnitut de l'accident sí és possible comparar els efectes que han produït atres desastres, com per eixemple:

• El fallo de l'assut de Banqiao (Henan, China, 1975) va causar a lo manco la mort de 26 000 persones per l'inundació, i atres 145 000 varen morir per les epidèmies i hambruna subsegüents.
• el desastre de Bhopal (Índia, 1984), del com la BBC va informar que havia causat la mort a 3000 persones inicialment, i a lo manco atres 15 000 varen morir de malties subsegüents.
• la Gran Boira de Londres (Regne Unit, 1952), a on els servicis mèdics compilaron estadístiques trobant que la boira havia matat a 4000 persones inicialment i en els mesos que varen seguir varen morir atres 8000.

• El desastre del MV Donya Pau (Filipines, 1987). Este incendi de productes del petròleu va matar a més de 4000 persones.
• l'inundació de Johnstown (Pennsilvània, Estats Units, 1889). 2209 morts.
• Incendi de l'Iglésia de la Companyia, Santiago de Chile, 1863, entre 2000 i 3000 morts, segons la font.
• Explosions de Sant Juanico de 1984 (Estat de Mèxic, Mèxic, 1984). 600 morts.

Ajuda humanitària a les víctimes

El patriarca Cirilo I de Moscou junt a Víktor Yanukóvich, expresident d'Ucrània, i Dmitri Medvédev, expresident de Rússia, durant un acte commemoratiu en Chernóbil en 2011.

En informar-se sobre l'accident vàries nacions varen oferir ajuda humanitària immediata als afectats, ademés de realisar promeses d'ajuda humanitària a llarc determini.

Cuba ha mantingut des de 1990 un programa de recobre per a les víctimes d'este accident nuclear. Casi 24 000 pacients, d'Ucrània, Rússia, Bielorússia, Moldàvia i Armènia, tots ells afectats per accidents radiactius, han passat ya pel Hospital Pediàtric de Tarará, en les afores de La Habana. La majoria dels pacients són chiquets ucranians afectats per la catàstrofe, en dolències que van des del estrés postraumático fins al càncer. Al voltant del 67 % dels chiquets provenen d'orfenats i escoles per a chiquets sense ampar filial. L'impacte social de l'atenció brindada és gran, perque estos chiquets no tenen possibilitats econòmiques per a tractar les seues malties. Són evaluats i reben tot tipo de tractaments, inclosos transplants de mèdula per a els qui patixen leucèmia. En este programa, el Ministeri de Salut d'Ucrània paga el viage dels chiquets a Cuba i tot el restant de la finançació del programa corre a càrrec del Govern cubà.

L'ONG gallega Associació Ledicia Cativa acull temporalment a menors afectats per la radiació de Chernóbil en famílies de la comunitat autònoma de Galícia. L'ONG castellà-lleonesa "Veuen en Nosatres" realisa un treball similar en les comunitats autònomes de Castella i Lleó, Madrit i Extremadura, Chernobil Elkartea i Chernobileko Umeak en el País Vasc, Arc Iris Solidari en Navarra i Famílies Solidàries en el Poble Bielorús en Múrcia. També es va crear el Chernobyl Children Project International, i atres països com Irlanda o Canadà també varen ajudar als chiquets afectats.

Situació de la central nuclear des de 1995

Operació i tancament

El Reactor 4 de Chernóbil junt al sarcòfec i el monument commemoratiu de l'accident en 2009.

Ucrània era en 1986 tan depenent de l'electricitat generada per la central de Chernóbil que l'Unió Soviètica va prendre la decisió de continuar produint electricitat en els reactors no accidentats. Esta decisió es va mantindre en acabant de que Ucrània obtinguera l'independència. Les autoritats varen prendre vàries mides per a modernisar la central i millorar la seua seguritat.

En decembre de 1995 el G7 i Ucrània varen firmar el cridat memoràndum d'Ottawa, en el que Ucrània expressava la voluntat de tancar la central. A canvi, el G7 i l'UE varen acordar ajudar a Ucrània a obtindre atres fonts d'electricitat, finançant la finalisació de dos nous reactors nuclears en Jmelnitsky i Rivne i ajudant en la construcció d'un gasoducte i un oleoducte des de Turkmenistan i Kazakhstan. En novembre de 2000, la Comissió Europea va comprometre 65 millons d'euros per a ajudar a Ucrània a adquirir electricitat durant el periodo provisional (2000-2003) mentres es construïen noves centrals.

L'últim reactor en funcionament va ser apagat el 15 de decembre de 2000, en una cerimònia en la que el president ucranià Leonid Kuchma va donar l'orde directament per teleconferencia.

Sarcòfec nou

Artícul principal → Nou sarcòfec de Chernóbil.

el nou sarcòfec del reactor 4 de Chernóbil en octubre de 2017

En el pas del temps, el sarcòfec construït entorn al reactor 4 just despuix de l'accident s'ha anat degradant per l'efecte de la radiació, la calor i la corrosió generada pels materials continguts, fins al punt d'existir un greu risc de solsida de l'estructura, lo que podria tindre conseqüències dramàtiques per a la població i l'ambient.

El cost de construir una protecció permanent que reduïxca el risc de contaminació complint totes les normes de contenció de seguritat va ser calculat en 1998 en 768 millons d'euros. Ucrània, incapaç d'obtindre eixa finançació en l'escàs temps disponible, va solicitar ajuda internacional. Vàries conferències internacionals han reunit des de llavors els fondos necessaris, a pesar de que el presupost ha anat aumentant sensiblement per culpa de l'inflació. En 2004, els donants havien depositat més de 700 millons d'euros per a la seua construcció (en total en eixa data s'havien donado prop de 1000 millons d'euros per als proyectes de recuperació), i des de 2005 es varen portar a terme els treballs preparatius per a la construcció d'un sarcòfec nou. El 23 de setembre de 2007, el govern d'Ucrània va firmar un contracte en el consorci francés NOVARKA per a la seua construcció, la qual va començar finalment en abril de 2012 i la finalisació de la qual estava prevista per a l'estiu de 2015. Es preveu que la construcció d'este sarcòfec en forma d'arca permeta evitar els problemes d'escape de materials radiactius des de Chernóbil durant a lo manco cent anys. Es tracta d'una jagantesca estructura d'acer en forma d'arc ovalat de 190 metros d'alt i 200 metros d'ample que cobrirà per complet l'actual estructura del reactor i el combustible, aixina com els materials de residus radiactius que varen desnugar la tragèdia en 1986. I és que el reactor accidentat encara conserva el 95 % del seu material radiactiu original, i l'exposició a les dures condicions meteorològiques de la zona amenacen en noves fugues. Ucrània ha firmat un atre contracte en l'empresa nortamericana Holtec per a construir un gran almagasén que faça les funcions d'abocador a on guardar els residus nuclears generats, per a això s'està construint en la pròpia central un centre d'almagasenament de residus d'alta activitat.

El cost total d'el "Pla d'Eixecució del Sistema de Protecció", del com el nou sarcòfec és l'element més prominent, està estimat en 2150 millons d'euros. Solament el cost del nou sarcòfec es va estimar en 1500 millons d'euros.

En novembre de 2016, trenta anys despuix de la tragèdia, es va inaugurar un nou sarcòfec al que es va denominar "Nou Sarcòfec Segur" (NSC, per les seues sigles en anglés), una estructura mòvil, la major construïda fins a la data en el món, en forma d'arc de 110 metros d'alt, 150 d'ample i 256 de llarc i més de 30 000 tonellades. Es va construir a 180 metros del reactor i després es va ubicar sobre ell per mig d'un sofisticat sistema de raïls. S'estima que tindrà una duració de més de cent anys. El cost final de l'estructura va ser de 1500 millons d'euros, finançat pel Banc Europeu de Reconstrucció i Desenroll (BERD) junt a la colaboració de 28 països que varen aportar 1.417 millons d'euros i construït per l'empresa francesa Novarka. L'estructura està equipada en grues controlades a distància en l'objectiu d'anar desmontant l'antiga estructura.

La nova estructura permetrà desmantellar el sarcòfec i extraure el material radiactiu. En 2023 s'espera completar la destrucció de la vella estructura, la tasca més delicada de tot el proyecte, puix implica treballar en l'interior del reactor.

En la cultura popular

• En 1986, la popular banda de roc argentí, Patricio Rei i els seus Redonditos de Ricota, va incloure, en el poemari de la versió en viu de la cançó Ji ji ji, de l'àlbum Oktubre, referències a l'accident. El seu autor, Carlos Indi Solari, ho fa a partir de la creació d'un personage de ficció (Olga Sudorova) que, es infiere, és víctima de les conseqüències immediates del sinistre: «Olga Sudorova. ¡Vodca de Chernóbil! Pobre l'Olga: crepó», relata la lletra.
• En 1987, a l'any següent de l'accident, el nortamericà Frederik Pohl va publicar la seua novela Chernobyl, traduïda l'espanyol eixe mateix any per Rafael Marín, basada en els fets reals de la catàstrofe.
• En 1996, el cantautor guatemaltec Ricardo Arjona en la seua cançó " El Noticiero" fa referència en una de les seues estrofes a este lloc.

• En 1997, l'escritora bielorusa Svetlana Aleksiévich, (posteriorment Premi Nobel de Lliteratura en 2015 per eixa obra), va publicar Veus de Chernóbil, un llibre d'estil documental que arreplega testimonis de persones afectats de manera directa i indirecta per l'estrall.
• En 2007, s'estrena el primer videojoc de rol i supervivència de la saga STALKER, S. T. A. L. K. I. R.: Shadow of Chernobyl. L'obra, desenrollada per GSC Game World, troba la seua inspiració en l'incident de Chernóbil, en la película Stalker (1979) d'Andréi Tarkovski i la novela Pícnic extraterrestre (Пикник на обочине) (1972) d'Arkadi i Borís Strugatski, anteriors a l'accident, mesclant cada una de les premisses i conceptes per a donar lloc a la seua pròpia ambientació i història. El videojoc transcorre en una amplia zona que comprén tant la planta de Chernóbil, com la ciutat de Prípiat i les seues afores.

• En 2011, la película Transformers: el costat obscur de la lluna, l'accident de Chernóbil va ser a causa d'una part d'un motor del Arca, nau estrelada en la década dels 60, no per un accident humà.
• En 2016, va aparéixer l'adaptació cinematogràfica dellibre d'Aleksiévich, dirigida per Pol Cruchten, titulada "La Supplication (Voices from Chernobyl)", obra que conserva l'estil documental a través de la narració de testimonis dels sobreviviente de la catàstrofe.

• En 2019, el canal HBO va emetre una miniserie en cinc capítuls titulada Chernobyl, reconstruint els fets que es varen succeir des del moment de l'explosió, a través de les accions de dos personages històrics, Valeri Legásov i Borís Shcherbina. El primer va ser un científic soviètic que va integrar el comité d'investigació de l'accident de Chernóbil, alertant des d'un primer moment sobre l'extrema gravetat de l'assunt i prenent les decisions tècniques sobre el terreny per a contindre l'expansió del desastre atòmic. El segon, va anar un alt dirigent polític soviètic que va tindre al seu càrrec en el terreny les decisions polítiques, per a contindre la catàstrofe. Abdós varen morir en elustre següent, com a conseqüència de l'accident. El tercer paper protagónico de la série correspon a una científica bielorusa cridada Uliana Khomyuk, que no va existir com a tal, pero que sintetisa l'actuació en el terreny de molts científics, molts dels quals també varen morir en els anys immediats com a conseqüència de la radiació. El paper del bomber Vasili Ignatenko, també correspon a una persona real, fallida com a conseqüència de la radiació, la memòria de la qual és presa a partir del relat de la seua esposa.

• En 2019 , En la série de Fox 9-1-1 , en l'episodi 9 de la tercera temporada es menciona l'accident de Chernóbil , quan s'incendia un camió en Cobalt i Magnesi
• Netflix, en 2021, va estrenar la película russa Chernóbil, dirigida per Danila Kozlovski. El repartiment es compon d'Oksana Akínshina, Danila Kozlovski i Filipp Avdeyev en els rols protagónicos.

Vore també

• Energia en Ucrània
• Energia nuclear en Ucrània
• Contaminació radiactiva
• Accident nuclear
• Fissió nuclear
• Hormesis
• Llista d'accidents nuclears civils
• Modellineal sense llindar
• Síndrome de China
• Chernóbil, la nit del fi del món
• Batalla de Chernóbil durant l'invasió russa d'Ucrània de 2022

Bibliografia

• Santiago Vilanova, Chernóbil: el fi del mit nuclear, L'impacte informatiu i biològic del major accident de l'indústria electro- nuclear, Anthropos, 1988.
• Jaime Semprún, La Nuclearización del món, Pepites de carabassa, 2007.
• (En francés) Tchernobyl, anatomie d'un nuage, éditions Gérard Lebovici, 1987.
• Medvedev, Grigori (1992). , Heptada Edicions, S. A.. ISBN 84-7892-049-8.
• Medvedev, Zhores A. (1990). The Legacy of Chernobyl, 1.ª edició, W. W. Norton & Company. ISBN 978-0393308143.
• Read, Piers Paul (1993). Ablaze! The Story of Chernobyl, Random House UK. ISBN 978-0749316334.
• Shcherbak, Yurii (1991). Chernobyl (en rus), Sowiet Writers. ISBN 0312030975.

• Dyatlov, Anatoly (2003). Chernobyl. How did it happen. (en rus), Moscou: Nauchtechlitizdat. ISBN 5-93728-006-7.
• Karpan, Nikolaj V. (2006). Chernobyl. Vengeance of peaceful atom. (en rus), IKK “Balanç Club”, Dnepropetrovsk.. ISBN 966-8135-21-0.
• Hoffmann, Wolfgang (2001). Fallout From the Chernobyl Nuclear Disaster and Congenital Malformations in Europe, Archives of Environmental Health.
• Abbott, Pamela (2006). Chernobyl: Living With Risk and Uncertainty, Health, Risk & Society 8.2, pp. 105–121.
• (2006) Channel Nuclear Power Reactor RBMK, Moscou: GUP NIKIET. ISBN 5-98706-018-4.

• Wood, Janet ;Institution of Engineering and Technology (2007). Nuclear power: Volume 52 of Power engineer, 2007 edició, IET. ISBN 978-0-86341-668-2. - Total pages: 239

Enllaços externs

Accident de Chernóbil en Viquidites. Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Accident de Chernóbil.
• Repercussions sanitàries, ambientals i socioeconòmiques – resum realisat per GreenFacts de l'informe del Fòrum de Chernóbil.
• "Veus de Chernóbil 20 anys despuix". (Testimoni de Liudmila Ignatenko).
• (2006) The Other Report on Chernobyl (TORCH).