Anar al contingut

Accident nuclear

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Accident nuclear

Un accident nuclear o incident nuclear, depenent de la gravetat, es denomina a l'emissió involuntària i accidental de materialés radiactius o un nivell de radiactivitat susceptible de perjudicar la salut pública.[1]

Accident nuclear i incident nuclear

[editar | editar còdic]

Es califica de incident o de accident nuclear en funció de la seua gravetat i de les seues conseqüències sobre la població i el mig ambient.

Els accidents radiològics poden succeir en una central nuclear o fòra, és dir, en un establiment que porta a terme una activitat nuclear (hospitalés, laboratoris d'investigació...) o be per la pèrdua d'una font radiactiva, o be per disseminació involuntària o voluntària de substàncies radiactives en el mig ambient.

Per a medir la gravetat d'un acontenyiment, existix una escala internacional: escala INES.[2]

Els successos en les instalacions nuclears espanyoles classificats per damunt del nivell 0 han segut en total 27. Els més greus varen ser l'Incident de Palomares el 17 de giner de 1966, l'ocorregut en la central nuclear de Vandellós el 19 d'octubre de 1989 -catalogat en nivell 3 (sobre 7)- i tres anys despuix el que va ocórrer en la central nuclear de Trillo el 31 de giner de 1992 -catalogat en nivell 2-. El restant han segut classificats en nivell 1.

A nivell internacional els successos més greus han segut l'accident de Chernóbil (Unió Soviètica) en 1986 i el de Fukushima (Japó) en 2011; abdós en nivell 7 (el màxim).

Accidents nuclears

[editar | editar còdic]

Els principals accidents nuclears de l'història han segut:[3]

  • 1987: Goiânia (Brasil), magnitut 5 segons l'escala INES.[4][5]
  • 1999: Tokaimura (Japó), magnitut 4 segons l'escala INES.[6]
  • 2011: Fukushima (Japó), magnitut 7 segons l'escala INES l'incident en els núcleus dels reactors 2 i 3, magnitut escala 3 en les piscines de l'unitat 4.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2005) Energia i tecnologia nuclear: discussions ètiques, socials i ambientals (en és), Editorial Tecnologica de CR. ISBN 9789977661698.
  2. Fondevila, Miguel Marque; Scarpellini, {{{nom2}}} (2 de decembre de 2013). Guia de mercats energètics (en és), Prenses de l'Universitat de Saragossa. ISBN 9788416028153.
  3. «Mamprenent en Defensa Civil». Lulu Press, Incorporated.
  4. Rejane Spiegelberg-Planer. Una qüestió de grau. La revisió de l'Escala Internacional de Successos Nuclears i Radiològics (INES) amplia el seu alcanç. [1] archivat en Wayback Machine. Bolletí de el OIEA 51-1. Setembre de 2009.
  5. Ing. Luis Bermúdez Jiménez. Radiacions Ionizantes
    • Archivat el 13 de juliol de 2010 archivat en Wayback Machine.. Programa Control de Radiacions. Ministeri de Salut. Sant Josep, Costa Rica.
  6. 6,0 6,1 «Japó eleva de 4 a 5 la gravetat de l'accident nuclear de la central de Fukushima -  20 minuts - MSN Notícies». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2011. Consultat el 6 de setembre de 2017.