Accident nuclear del reactor RA-2

El accident nuclear del reactor RA-2 ocorregut en Argentina el divendres 23 de setembre de 1983, es referix a una greu falla humana d'operació que va desencadenar una excursió de potència en el reactor d'investigació denominat RA-2, el qual es trobava emplaçat en el Centre Atòmic Constituents, una dependència de la Comissió Nacional d'Energia Atòmica (CNEA) ubicada en el partit de General Sant Martín al 1400 de l'Avinguda General Pau, llímit entre dita jurisdicció i la Ciutat de Buenos Aires. Fins al moment, este ha segut l'accident de major gravetat en l'història del desenroll nuclear argentí, en conseqüències letals per a Osvaldo Rogulich, el tècnic a càrrec dels ensajos. Ademés, atres 17 persones varen sofrir diferents nivells de radiació depenent de la distància a l'accident. Varen ser monitoreados mèdicament i no varen sofrir conseqüències en anys posteriors.

Descripció del reactor

El FMR o RA-2 era una instalació crítica basada en un reactor tipo tanc, el qual operava a 0,1 watt de potència. Una instalació crítica és bàsicament un reactor de potència zero, habitualment utilisat per a entrenament o per a ensajar dissenys de nous reactors d'investigació. Este conjunt va estar en operació des de 1966 i va ser usat per a portar a terme experiments en vàries configuracions de núcleu. En eixos procediments la configuració podia ser reubicada i/o modificada.

El núcleu de el RA-2 té una secció de 305 × 380 mm i un llarc útil de 655 mm. En dit espai s'introduïxen diferents configuracions d'elements combustibles tipo MTR d'urani enriquit al 90%, dispost en 19 plaques d'urani per als elements estàndar, i 15 plaques d'urani intercaladas en 2 de cadmi per als elements de control, abdós encapsulados en aleació d'alumini. La potència del reactor es controla per mig de 4 barres de control de cadmi revestides en acer inoxidable. Rodejant l'estage del combustible dispon d'un reflector de grafit d'uns 75 mm de gruixa. El tanc del reactor s'ompli completament en aigua llaugera desmineralizada, que actua com refrigerante i moderador. La refrigeració es realisa per convecció i circulació natural de l'aigua dins del núcleu del reactor.

El RA-2 va alcançar l'estat crític per primera volta en juliol de 1966. La CNEA va dissenyar i va construir esta instalació en el Centre Atòmic Constituents (CAC) en l'objectiu d'estudiar i experimentar les configuracions del núcleu del reactor d'investigació RA-3 emplaçat en el Centre Atòmic Ezeiza (CAE), el qual estava destinat a la producció de radioisòtops i encara hui continua en servici. El 17 de maig de 1967 va alcançar la criticidad un símil del núcleu d'este reactor en el RA-2, en l'objectiu de verificar la configuració d'elements combustibles. Completat en èxit l'ensaig, es va proseguir acceleradament en els treballs requerits per a poder inaugurar el RA-3 en la data estipulada, el 20 de decembre de 1967. Despuix d'això el RA-2 es va seguir utilisant para diferents tipos d'ensajos fins al moment de l'accident.

Característiques tècniques

• Any de construcció: 1965
• Inici d'activitat: juliol de 1966
• Classe de reactor: instalació crítica
• Tipo de núcleu: tanc
• Potencia: 0,1 W
• Material combustible: urani altament enriquit (90 %)
• Tipo de combustible: MTR (Materials Test Reactor)
• Plaques combustibles per element: estàndart = 19 / Control = 15
• Dimensió de plaques: 75,5 × 1,6 × 655 mm
• Encapsulado: aleació d'alumini
• Números de barres de control: 4
• Material barres de control: cadmi i acer inoxidable
• Moderador: aigua llaugera
• Refrigerante: aigua llaugera
• Sistema refrigerante: convecció natural
• Reflector: pantalla de grafit
• Gruixa del reflector: 75 mm

Event

Per al divendres 23 de setembre de 1983, en hores de la vesprada, havia segut programada una modificació en la configuració del núcleu del reactor RA-2, en l'objectiu de realisar un experiment utilisant la tècnica de font pulsada. El procediment requeria un complet drenage del líquit moderador abans de realisar qualsevol canvi de configuració en els elements combustibles. No obstant, això es va realisar només parcialment, transgrediendo les normes de seguritat. En el seu posterior informe confidencial de l'accident enviat a l'Autoritat Regulatoria Nuclear (ARN) en Argentina, la CNEA va assegurar que l'operador era un tècnic suficientment calificat, en 14 anys d'experiència, i que es trobava solament en la sala del reactor al moment de realisar dits canvis.

No obstant, el removiment parcial de l'aigua moderadora no va ser l'única violació comesa als procediments de seguritat. Contràriament a les pràctiques usuals, dos elements combustibles MTR estàndart es varen deixar en forma transitòria prop del reflector de grafit, pero no varen ser retirats completament del núcleu. Adicionalment, dos elements de control sense les seues corresponents plaques de cadmi varen ser insertats. La criticalidad del conjunt es va disparar en intentar-se introduir el segon element de control mal configurat. L'excursió crítica va consistir en un pols d'aproximadament 3 × 10¹⁷ fissions, lo que va lliberar una potència de l'orde dels 10 MJ en forma de radiacions ionizantes i neutrónicas. Esta lliberació d'energia va succeir en uns 50 a 70 milisegons.

En dit instant el tècnic operador Osvaldo Rogulich que es trobava sobre el tanc de la sala del reactor, va rebre uns 2000 rads de radiació Gamma i 1700 rads de neutrons, lo que li va produir la mort dos dies despuix. Atres 17 persones que es trobaven en la sala de control i dependències adjacents també varen sofrir exposició a la radiació pero de menors nivells, que no varen resultar letals. Els elements combustibles no varen presentar danys.

Este accident va ser classificat com de nivell 4 en l'Escala Internacional d'Accidents Nuclears (INES, per les seues sigles en anglés), lo que correspon a un event sense risc per a l'exterior de l'instalació.

Vore també

• Anex:Accidents nuclears civils
• Comissió Nacional d'Energia Atòmica
• Centre Atòmic Constituents