Anar al contingut

Cesi-137

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cesi-137
Diagrama de la desintegració radiactiva del Cesi-137.

El Cesi-137 és un isòtop radiactiu del cesi que es produïx principalment per fissió nuclear. Té un periodo de semidesintegración de 30,23 anys,[1] i decau emetent partícules beta a un isòmer nuclear metaestable de Bari-137 (Ba-137m). El Ba-137m té un periodo de semidesintegración de 2,55 minuts.

Característiques

[editar | editar còdic]

El Cs-137 és un emissor beta, el 94,6% es desintegra en Ba-137m i el restant directament en Ba-137 que és estable. L'energia dels fotons de Ba-137m és 661,7 keV. Estos fotons poden ser utilisats en l'irradiació dels aliments, o de la radioteràpia en el càncer. Cs-137 és menys utilisat per a la radiografia industrial que atres isòtops gamma. Es pot trobar en alguns medidors d'humitat i de densitat, medidors de fluix, sensorés i atres equips.

El comportament biològic de Cs-137 depén de la forma en la que s'incorpore a l'organisme. Menudes cantitats de Cs-134 i Cs-137 varen ser emeses al mig ambient durant els ensajos d'armes nuclears i alguns accidents nuclears, especialment la catàstrofe de Chernobyl.

El maneig inadequat de Cs-137 pot donar lloc a l'exposició a la radiació i contaminació. Tal volta el cas més conegut és l'accident de Goiania,[2] quan una màquina de radioteràpia d'una clínica abandonada en Goiânia, Brasil, va ser saquejada i la lluenta sal de cesi venuda a compradors curiosos. Cesi metàlic pugues també ser mesclat accidentalment en ferralla, lo que dona com resultat la producció d'acer contaminat; un eixemple notable és l'accident de Acerinox en maig de 1998, quan Recycler Acerinox en Càdis, Espanya accidentalment va fondre ferralla en Cs-137.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Hill, John W. (1999). Química per al nou mileni (en és), Pearson Educació. ISBN 9789701703410.
  2. Masse, Roland (17 de març de 2006). ¿Qué devem témer d'un accident nuclear? (en és), Edicions AKAL. ISBN 9788446022459.