Contaminació radiactiva

Archiu:Radiation warning symbol.svg

Símbol de perill radiactiu

La contaminació radiactiva o contaminació nuclear és la presència no desijada de substàncies radioactivas en l'entorn. Esta contaminació pot procedir de radioisòtops naturals o artificials.

La primera d'elles es dona quan es tracta d'aquells isòtops radiactius que existixen en la corfa terrestre des de la formació de la Terra o dels que es generen contínuament en l'atmòsfera per l'acció dels rajos còsmics. Quan estos radioisòtops naturals es troben en concentracions més elevades que les que poden trobar-se en la naturalea (dins de la variabilitat existent), es pot parlar de contaminació radiactiva. Eixemples d'estos radioisòtops poden ser el ²³⁵O, el ²¹⁰Po, el radón, el ⁴⁰K o el ⁷Be.

En el segon cas, el dels radioisòtops artificials, són els radioisòtops que no existixen de forma natural en la corfa terrestre, sino que s'han generat en alguna activitat humana. En este cas la definició de contaminació és menys difusa que en el cas dels radioisòtops naturals, ya que la seua variabilitat és nula, i qualsevol cantitat es podria considerar contaminació. Per això s'utilisen definicions basades en les capacitats tècniques de mida d'estos radioisòtops, de possibles accions de neteja o de dany, que poden causar cap a les persones o la biota. Eixemples d'estos radioisòtops artificials poden ser el ²³⁹Pu, el ²⁴⁴Cm, el ²⁴¹Am o el ⁶⁰Co.

És comú confondre l'exposició interna a les radiacions ionizantes (per eixemple en un examen radiològic), en la contaminació radiactiva. És útil en este últim cas pensar en térmens de brutea quan es parla de contaminació. Com la brutea, esta contaminació pot eliminar-se o disminuir-se per mig de tècniques de neteja o descontaminación, mentres que l'exposició interna una volta rebuda no pot disminuir-se.

La contaminació radioactiva de les activitats en física atòmica des de el XX, pot ser resultat de greus desperfectes en plantes nuclears o per investigacions en bombes nuclears, també per la manufactura i us de materials radioactivos (vore emissors de partícules alfa i Radiació ionizante).

Possibles contaminació

Quan es parla de contaminació radiactiva, en general es tracten varis aspectes:

1. La contaminació de les persones. Esta pot ser interna quan han ingerit, injectat o respirat algun radioisòtop, o externa quan s'ha depositat el material radiactiu en la seua pell.
2. La contaminació d'aliments. De la mateixa manera pot haver-se incorporat a l'interior dels mateixos o estar en la seua part exterior.
3. La contaminació de sols. En este cas la contaminació pot ser sol superficial o haver penetrat en profunditat.
4. La contaminació de l'aigua. Ací la contaminació apareixerà com a radioisòtops dissolts en la mateixa.

Contaminació d'aliments

Es produïx quan el material radiactiu fa contacte en els aliments, contaminant-los i tornant-los portadors de productes radiactius. D'esta manera, si ingerim qualsevol producte contaminat radiactivamente, nosatres també nos contaminarem.

En moltes ocasions, les fugues radiactives han arruïnat collites sanceres d'aliments, i no només això, sino que també l'aigua que alcança la contamina tornant-la inservible.

Contaminació de les persones

La contaminació radiactiva de les persones pot produir-se de forma externa o interna. En l'externa, poden contaminar-se la roba o la pell de manera que certa cantitat de material en contingut radiactiu s'adherixca a ells. De forma interna es pot produir per l'ingestió, absorció, inhalació, o injecció de substàncies radiactives...

Quan existix material radiactiu en forma gaseosa, d'aerosol, líquida o sòlida , part pot impregnar les robes o la pell de les persones que entren en contacte en este material. També pot ser ingerit, ya perque els aliments o l'aigua estan contaminats, ya de forma accidental en dur-se les mans contaminades a la boca, o inhalat en entrar en un ambient a on existix pols contaminada en suspensió, aerosols o gasos en contingut radiactiu.

En el primer dels casos la contaminació permaneix en l'exterior de la persona, en lo que dosis rebuda procedix de les radiacions emeses que depositen part o tota la seua energia en l'organisme. En el segon dels casos el material entra a l'organisme, i durant el seu recorregut fins que és excretado (per la suor, l'orina o les heces) deposita a la seua volta l'energia emesa per eixes radiacions en els òrguens pels que es transferix.

Estes contaminació poden donar-se en totes aquelles pràctiques en les que es manegen materials radiactius, parlant-se de contaminació principalment quan esta es produïx de forma accidental.

En el cas d'accidents radiactius o nuclears o d'ataques terroristes en material radiactiu (com per eixemple en una bomba bruta), poden produir-se contaminació de les persones, tant de forma interna com a externa.

Per a evitar les contaminació en situació normal en aquelles activitats que comporten el maneig de material radiactiu i que pot supondre un risc a alguna persona, se solen amprar vàries barreres (totes empleades en les activitats en un atre tipo de material perillós. Vore Salut laboral):

1. Informació dels riscs a les persones que porten a terme l'activitat: forma de manejar el material i d'evitar les contaminació.
2. Use d'equips de protecció individual que siguen adequats a la possible contaminació. Aixina, en unes pràctiques pot ser suficient l'us de guants de cotó i mascarilla d'aerosols, mentres que en casos extrems poden necessitar-se equips autònoms de respiració, doble mona, calces, guants de cotó, guants de plàstic, etc.
3. Use de símbols i barreres físiques, tals com a portes tancades, cadenes, cordoneres, alarmes o llums, que indiquen la presència de material radiactiu.
4. Use de personal de vigilància que evite l'accés a aquelles persones no autorisades a les zones a on pot produir-se la contaminació.
5. Medides sobre els materials que poden produir contaminació. Açò és especialment important en les anomenades fonts sagellades, a on el material radiactiu pot fugar-se a l'exterior si es produïx una ruptura del sagell, per lo que es realisen periòdicament controls de contaminació.

En els casos accidentals no solament deu protegir-se el personal d'emergències, sino també a les persones que puguen vore's afectades. En estos casos el personal sanitari, d'emergències, la policia o uns atres deuen actuar per a disminuir o evitar la contaminació, ademés de participar en les tasques d'descontaminación. En estos casos les possibles mides a prendre són les següents:

1. Informació a les persones susceptibles de vore's afectades per la contaminació.
2. Confinament de les persones que es troben en una zona afectada.
3. Evacuació de les persones que es troben en una zona a on la contaminació puga ser important.
4. Evitar l'accés de persones a les zones contaminades, per mig de personal de vigilància, barreres físiques o senyals d'advertència.

1. Descontaminación de les zones fins a nivells tolerables. Açò no significa alcançar un nivell nul de contaminació, que en ocasions és irrealizable, sino alcançar nivells per baix dels quals el risc de dany a les persones és despreciable.
2. Descontaminación de les persones que s'hagen contaminat.
3. Tractaments per mig de medicaments que eviten l'absorció del material radiactiu (són molt coneguts els tractaments per mig de càpsules de yodo estable que s'administren de forma prèvia a una possible contaminació interna per mig de yodo radiactiu), que produïxquen una eliminació més ràpida del radioisòtop ya incorporat a l'organisme (per eixemple en productes quelantes) o que reduïxquen el dany que pot produir a l'organisme.

En els casos extrems, en els que els accidents o els atacs terroristes comporten la contaminació de grans extensions de territoris, les mides ademés poden incloure:

1. Tractaments d'descontaminación dels sols o de reducció de la dosis. Açò pot realisar-se per mig de la retirada de la capa exterior, per mig de la dilució en capes més profundes portant a terme un llaurat o afegint capes de terreny no contaminat sobre les superfícies contaminades.
2. Tractaments d'descontaminación dels aliments, per mig del seu llavat.
3. Prohibició del consum d'aliments o beguda en contaminació molt elevades, que podrien produir danys a les persones.
4. Evacuació permanent de les zones contaminades.

Quan es realisen tractaments mèdics (de diagnòstic o de medicina nuclear) que comporten l'incorporació de material radiactiu a l'organisme no sol parlar-se de contaminació, si ben el seu comportament és idèntic. Aixina per eixemple, l'injecció de substàncies radiactives es practica en fins de diagnòstic o terapèutics. Els pacients que se someten a este tipo de tractaments són confinats temporalment, en ocasions evitant-se inclús les visites de familiars, fins que el seu organisme, o la pròpia desintegració de l'element, elimina la contaminació fins a nivells tolerables. Les excreció d'estos pacients són arreplegades en els hospitals i tractades com a residus radiactius quan és necessari.

L'inhalació de gas radón es produïx contínuament en qualsevol lloc de la Terra. No obstant, en algunes ocasions els nivells poden ser molt superiors als normals. Açò sol succeir en zones a on els sols posseïxen nivells elevats de radiactivitat natural (principalment urani), com pot ser en la zona noroest de la península ibèrica, en l'interior de sòtols poc ventilats o en la mineria, ya que en estes ocasions l'acumulació d'este gas pot ser superior a la trobada en l'atmòsfera. En estos casos tampoc sol parlar-se de contaminació.

Procedència de la contaminació

Les radiacions poden tindre varis orígens: natural com el radón o artificial, com el plutoni.

En el cas de radioisòtops naturals sobre els que l'acció de l'home no ha incrementat l'exposició o la provabilitat de la mateixa a les persones o als animals, no es parla de contaminació, sino que dit terme es reserva per a indicar la presència indeseada de radioisòtops de procedència artificial. En este últim cas els seus principals orígens són:

• Meja: en Medicina Nuclear i Radioteràpia es generen residus contaminats (metals de les cheringues irradiadas, material de laboratori, excretas de pacients tractats, aigües residuals, etc.)
• Indústrial:
  • per la producció d'energia nuclear: estes centrals emeten a l'atmòsfera substàncies radiactives, llimitades llegalment per a estar per baix dels llímits llegals. Igualment, els residus radiactius poden ser fonts de contaminació.
  • Atres indústries: les substàncies radiactives tenen un sinfín d'aplicacions en molts camps, lo que comporta una certa generació de residus radiactius en diferents indústries, que complixen les mateixes restriccions que els residus generats en medicina o en la producció d'energia nuclear d'igual nivell.

• • En certs casos els radioisòtops tenen un orige natural, no obstant les activitats humanes provoquen que l'exposició a les persones es veja incrementada. Açò succeïx per eixemple en la mineria en el radón o en certes indústries que generen materials en els que s'ha aumentat la concentració en radioisòtops naturals (que s'han denominat TENORM, TNORM o simplement NORM).
• Militar: Pels ensajos, a cel descobert o subterrànees, de les bombes atòmiques, a la seua fabricació o a l'investigació associada. Mencionar el cas de la munició que utilisa urani empobrit, ya que, encara que s'ha demostrat que el risc radiactiu és despreciable (l'urani empobrit és menys radiactiu que el natural), sol associar-se este isòtop natural («urani») a la radiactivitat.
• Accidental: la contaminació radiactiva artificial pot ser resultat d'una pèrdua del control accidental sobre els materials radiactius durant la producció o l'us de radioisòtops. Per eixemple, si un radioisòtop utilisat en imàgens mèdiques es derrama accidentalment, el material pot dispersar-se per les persones que ho chafen o pot ocórrer que s'exponguen a ell massa temps. També quan ocorren grans accidents nuclears com els de Chernóbil i Fukushima, en els que es poden dispersar elements radiactius en l'atmòsfera, el sol i les masses aquàtiques (rius, marés, capa freàtica, etc.).

El confinament (o sagellat) és la forma d'evitar que el material radiactiu contamine. El material radiactiu que es troba en envasos especials sagellats és contaminació ni pot contaminar a menos que es trenque el seu sagell. En els casos en els que el material radiactiu no pot ser confinat, es pot diluir fins a concentracions inocuo.