Urani empobrit
Es diu urani empobrit a aquell que conté una fracció d'isòtop U-235 inferior a la natural (0,71 %). La major part té el seu orige en el procés d'enriquiment sent un subproducte del mateix[1]
Producció i disponibilitat
[editar | editar còdic]L'urani empobrit procedix en la seua major part del enriquiment del que és un subproducte[2]
El urani natural es compon de tres isòtops: el U-238, que és la major part de la massa (99,28 %); el U-235 (0,71 %), i el U-234 (0,0054 %). L'urani natural es enriquix (és dir, concentra) en U-235 per al seu us en aplicacions militars (propulsió nuclear i armes nuclears) i en la major part de les aplicacions civils (propulsió nuclear, generadors termoelèctrics i reactors nuclears de producció elèctrica). El residu del procés d'enriquiment, consistent sobretot en U-238, és lo que es denomina urani empobrit. La seua composició depén del grau d'enriquiment, sent uns valors finals típics 99,8 % U-238; 0,2 % U-235 i 0,001 % U-234. L'urani empobrit conté solament d'un 0,2 % a un 0,4 % de U-235, el restant és concentrat en el urani enriquit. Ya que els isòtops U-235 i U-234 són també radiactius, l'urani empobrit és encara menys radiactiu que l'urani natural.
L'urani enriquit utilisat en els reactors nuclears de fissió pert a la veta d'un cert temps la seua capacitat de generar energia perque el U-235 es consumix, generant-se atres àtoms com plutoni (molt radiotóxico), neptuni, americio i tecnecio aixina com l'isòtop artificial de l'urani (U-236 també radiotóxico). Llavors s'extrau el «combustible» del reactor i, segons els països, s'almagasena com a rebuig o es reprocesa, aumentant en este últim procés la concentració de U-235 de nou. Un dels rebujos del procés de reprocesamiento és, de nou, urani empobrit. En este cas, ademés de U-238 i U-235 el material conté traces de plutoni i U-236, la qual cosa aumenta llaugerament la seua radiactivitat. Els països que utilisen el reproceso de combustible nuclear són en l'actualitat Estats Units, Gran Bretanya, Japó i França.
La major part de l'urani empobrit produït es guarda en forma d'hexafluoruro d'urani (UF6) en cilindres d'acer de 12,7 tonellades de capacitat que s'almagasenen prop de les plantes d'enriquiment. Pels riscs lligats a l'almagasenament com UF6, el govern nortamericà ha iniciat la transformació del seu inventari de UF6 en urani metàlic, més segur i en aplicacions potencials.
- Inventari Mundial d'Urani Empobrit
País Organisació Tonellades almagasenades Data Archiu:Flag of Rússia.png FAEA 709 000 2003 [[Image:Flag_of_Estados Unidos .png|20px]]
DOE 480 000 2002 França FRA COGEMA 190 000 2001 Archiu:Flag of Reino Unido.png BNFL 30 000 2001 class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Alemania URENCO 16 000 1999 Plantilla:JAP JNFL 10 000 2001 Archiu:Flag of China.png CNNC 2000 2000 Plantilla:KOR KAERI 200 2002 - redirect Plantilla:ZAF
NECSA 83 2001 TOTAL 1 720 000 2003
L'almagasenament d'estes ingents cantitats d'urani empobrit costa diners mentres que la seua conversió de UF6 a metal és relativament econòmica. Per això els governs dels països citats en la taula fomenten l'us de l'urani empobrit i ho venen com a metal a baix preu.
Propietats i aplicacions
[editar | editar còdic]El metal d'urani empobrit té una densitat extremadament alta (19 kg/L), alguna cosa major que la del urani natural i molt major que la del plom. Esta característica ho fa interessant per a certes aplicacions civils i militars.
Aplicacions militars
[editar | editar còdic]
El principi de la munició antiblindaje consistix en impulsar un núcleu metàlic dens a alta velocitat per a aixina concentrar un màxim d'energia cinètica en el punt d'impacte. Els dos metals utilisats en esta aplicació són el tungsteno i una aleació d'urani empobrit i titani anomenada Staballoy. Encara que el wolframio és llaugerament més dens, l'urani empobrit té dos ventages. En primer lloc, la seua fractura en l'impacte genera fragments esmolats, que penetren millor el blindage. En segon lloc, és pirofórico, és dir, s'inflama espontàneament al contacte en l'aire per damunt de certa temperatura[3] (típicament 600 °C). Aixina, quan un proyectil d'urani empobrit alcança un blanc no només penetra el blindage sino que ademés s'inflama en aplegar a l'interior del vehícul, incinerant a la tripulació o desnugant l'explosió del combustible o les municions.
Es creu que entre 17 i 20 països inclouen o fabriquen munició els núcleus de la qual posseïxen com a principal component ogives d'urani empobrit en la seua atarassana encara que solament els EE. UU. i el Regne Unit han admés haver-les usat, en particular en els conflictes de Bòsnia (1995), Kosovo (1998) i Iraq (1991 i 2003).
L'alta densitat de l'urani empobrit també ho fa adequat per a incorporar-ho a blindages de carros de combat. Es creu que el M1 Abrams nortamericà és un eixemple d'este us.
Existix una controvèrsia sobre si les armes a pur de urani empobrit deurien ser prohibides per les convencions internacionals. L'argument dels seus detractors és que l'urani es polvorisa en l'explosió, formant núvols de partícules llaugerament radiactives que contaminen amplis territoris. En 2001 la ONU va averiguar que, contràriament a lo assumit anteriorment, la munició d'urani empobrit nortamericà conté plutoni i prové per tant de plantes de reprocesamiento, no d'enriquiment, per la qual cosa la seua radiactivitat és més alta de lo que es creïa.[4] L'eixèrcit nortamericà ho va admetre i va llançar mides per a corregir-ho.
Aplicacions civils
[editar | editar còdic]Per la seua alta densitat l'urani empobrit s'utilisa en la fabricació de:
- Contrapeso en estabilisadors per a avions, estabilisadors de satèlits artificials i llastres de bucs
- Contrapeso per a giróscopos o perforadora
- Blindages per a les fonts radiactives utilisades en medicina i en l'indústria
També s'ha utilisat en el passat per a fer esmalt i vidres de colors. Estos usos han segut abandonats en les últimes décades per la preocupació sobre els efectes de l'urani sobre la salut.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Comité Científic sobre els riscs per a la salut i el mig ambient, SHER (ed.): «Urani empobrit». http://ec.europa.eu/. Consultat el 11 d'octubre de 2016.
- ↑ Cirera et al. (2007). Els llibres de la Catarata (ed.). ¿Àtoms de fiar? Impacte de l'energia nuclear sobre.... ISBN 8483193124.
- ↑ «Pyrophoricity of Uranium» (en anglés). http://sti.srs.gov/. Consultat el 11 d'octubre de 2016.
- ↑ «Plutonium traces found in munitions tracked to processing plants» (en anglés). http://www.mindfully.org/. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2016. Consultat el 11 d'octubre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Uranio empobrecido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.