Anar al contingut

Síndrome de China

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore El síndrome de China.

El síndrome de China és una hipòtesis extrema que tracta sobre la fusió d'un reactor nuclear, en la qual el material fos resultant d'est travessa la barrera de formigó o ciment baix d'ell i fluïx fòra de l'edifici que ho conté.

L'orige de la frase està relacionat en el concepte de que el material radioactivo fos d'un reactor nuclear nortamericà que sofrira semblant accident podria hipotèticament travessar la corfa de la Terra i alcançar les antípodes dels Estats Units, popularment —pero de forma incorrecta— associades a China.[1] Òbviament, l'aparició del material fos per les antípodes és impossible puix requeriria que este pujara en contra de la gravetat, sense cap tipo de propulsió. Per això, si be la penetració del material en el sol és una possibilitat, el síndrome de China es considera pseudociencia.

Història i us del terme

[editar | editar còdic]

El tamany de les plantes nuclears encarregades a fins de la década de 1960 va generar nous interrogants sobre la seguritat i va causar la por de que l'accident sério d'un reactor nuclear poguera lliberar una gran cantitat de radiació al mig ambient i cap a l'atmòsfera.

A principis del deceni de 1970 va haver una contínua controvèrsia, en la prensa tècnica especialisada i fins a en els mijos massius de comunicació (sobretot dels Estats Units), sobre el rendiment dels sistemes d'emergència de refrigeració per aigua dels núcleus en les plantes nuclears, dissenyats per a previndre la fundició del núcleu d'un reactor nuclear, podent donar pas a un síndrome de China.[2]

En 1971 el físic nuclear Ralph Lapp va utilisar el terme compost "síndrome de China" per a descriure la fundició d'un reactor nuclear a través del seu contenidor, i la posterior penetració d'este a través de la capa de ciment baix d'est, en la conseqüent irrupció d'una massa calenta de combustible nuclear en el sol circumdant a l'edifici.

Va basar les seues declaracions en informes d'un grup de treball de físics nuclears encapçalat pel doctor W.K. Ergen, que va publicar els seus informes inicials en 1967.[3]

A pesar d'alguns accidents nuclears, com el de Three Mile Island de 1979, o la fusió del núcleu durant l'Accident de Chernóbil de 1986, el síndrome de China és una hipòtesis teòrica certament molt exagerada, i la seua conseqüència última (aparició del núcleu en les antípodes) està en contra de tota física elemental.

[editar | editar còdic]
  • En un episodi de Els Simpson titulat The trouble with trillions (lliteralment El problema en els billons), en la versió original en anglés, Homer Simpson, amprat de la planta nuclear de Springfield, afirma haver segut responsable de "tres fusions de reactors (meltdowns) i "China syndrome" ("un síndrome de China", "efecte dragó" en el doblage llatinoamericà) i no haver segut despedit a pesar d'això.
  • En Godzilla vs. Destoroyah, es prediu que el núcleu d'un reactor nuclear entrarà en una immensa versió d'un "síndrome de China", que resultarà en la destrucció de la Terra en alcançar una temperatura d'1.200 graus centígrats. No obstant, eixa situació potencial és finalment evitada.
  • En la novela La caça a l'Octubre Rojo (The hunt for Ret October) el submarí soviètic Politovskiy resulta afonat per un "síndrome de China", com ho notaria posteriorment el tinent Ames.



Referències

[editar | editar còdic]
  1. Definició de China syndrome en el Merriam-Webster Online Dictionary.
  2. Walker, J. Samuel (2004). Three Mile Island: A nuclear crisis in historical perspective, University of Califòrnia Press, Berkeley, pàgina 11.
  3. Ralph E. Lapp, "Thoughts on nuclear plumbing" ("Pensaments sobre la fontaneria nuclear"), The New York Claves, 12 de decembre de 1971, pàgina E11.