Anar al contingut

Sobrepesca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sobrepesca
Peixca industrial.

La sobrepesca és la peixca excessiva realisada per l'humà, ya siga sobre peixos o mariscs. La sobrepesca es produïx quan es capturen peixos a un ritme superior al que permet a la població repondre's, lo que agota les poblacions de peixos per baix dels nivells sostenibles i posa en perill'estabilitat de l'ecosistema marí. Esta pràctica, impulsada principalment per les operacions de peixca comercial, ha provocat que aproximadament un terç de les poblacions de peixos del món es vegen afectades per la sobrepesca, i que moltes espècies marines es troben la vora de l'extinció.[1]

Des del creiximent de les empreses peixqueres globals despuix de la década de 1950, la peixca intensiva s'ha expandit des d'unes poques zones concentrades fins a comprendre pràcticament totes les pesquería del món. Les pràctiques de peixca excessiva poden ocórrer en cossos d'aigua de qualsevol tamany, des d'estanys, chapulls, rius i llac fins a mars i oceans, i poden generar l'agotament dels recursos, una reducció de les taxes de creiximent biològic i nivells baixos de biomassa.[2]

La sobrepesca té, ademés, efectes devastadors sobre els ecosistemes, que van més allà de l'impacte directe que s'eixercix en les espècies capturades. Les conseqüències van més allà de la pèrdua de biodiversitat, ya que la sobrepesca posa en perilla seguritat alimentària de mils de millons de persones que depenen dels productes de la mar com la seua principal font de proteïnes i amenaça els mijos de vida de millons de comunitats peixqueres en tot lo món. Més allà de les espècies objectiu, la sobrepesca causa un dany colateral significatiu a través de les captures accidentals, i els arts de peixca abandonats seguixen reduint les poblacions de ballenes, foques i atres animals marins.[3]


L'increment de la pressió peixquera per part dels països rics va desplaçant als peixcadors locals de les seues fonts tradicionals de captura, lo que redunda tant en l'empobriment de les zones a on els peixcadors locals ya no peixquen, com a que la població autòctona perga una font d'aliment moltes voltes fonamental per a la seua subsistència. La gestió sostenible de la peixca i els programes de certificació de productes de la mar, com els implementats pel Marine Stewardship Council, són solucions importants per a posar fi a la sobrepesca i protegir l'oceà. L'actitut responsable dels consumidors en elegir els aliments que compren pot ser també fonamental, puix és en definitiva la pressió dels compradors la causa de que peixos i mariscs siguen posats a la seua disposició en els mercats, i per tant seleccionar espècies adequades i eixemplars no inmaduros pot ser la clau per a que no es produïxca sobrepesca.[4][1]

Tipos de sobrepesca

Existixen tres tipos reconeguts de sobrepesca biològica: sobrepesca de creiximent, sobrepesca de reclutament i sobrepesca de l'ecosistema.

Sobrepesca de creiximent

La sobrepesca de creiximent ocorre quan els peixos són capturats en un tamany promig menor al tamany que permetria obtindre el màxim rendiment per recluta. Un recluta és un individu que alcança la madurea o entra dins dels llímits definits per una pesquería, que normalment s'establixen per tamany o edat. Açò provoca que el rendiment total siga menor que el que s'obtindria si es permetera als peixos créixer fins a un tamany adequat. Este problema pot mitigar-se reduint la mortalitat per peixca i aumentant el tamany promig dels peixos capturats fins a un nivell que permeta alcançar el màxim rendiment per recluta.[5][6]


Sobrepesca de reclutament

La sobrepesca de reclutament ocorre quan la població adulta madura (biomassa reproductora) es reduïx a un nivell en el que ya no té la capacitat reproductiva suficient per a repondre's per sí mateixa; és dir, no hi ha suficients adults per a produir descendència. Per a restaurar una població sobreexplotada a nivells sostenibles, els gestors peixquers solen aumentar la biomassa reproductora fins a un nivell objectiu. Açò generalment es conseguix per mig de moratòria, quotes de captura i llímits mínims de tamany per a la població de peixos.[5][7]

Sobrepesca de l'ecosistema

La sobrepesca de l'ecosistema ocorre quan l'equilibri de l'ecosistema s'altera per la sobrepesca. Quan disminuïx l'abundància de grans espècies depredadores, aumenta l'abundància d'espècies chicotetes que servixen d'aliment, lo que provoca un canvi en l'equilibri de l'ecosistema cap a espècies de peixos de menor tamany.[8][9]


Situació mundial

L'abadejo atlàntic (Gadus morhua) va ser greument sobreexplotado en el Atlàntic nort (especialment en Terranova) durant la década de 1970 i 1980, lo que va provocar el seu colapse a partir de 1992.
Captures globals d'organismes aquàtics (en millons de tonellades) entre 1950 i 2010, d'acort a la Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO). Les captures globals en mar oberta s'han estancat des de finals de la década de 1980, sent compensada esta caiguda en l'increment de la acuicultura.

La sobrepesca no és un fenomen completament nou, pero va anar durant el XX quan va alcançar escala global. Les modalitats tradicionals de peixca, com les pesquería artesanals de tonyina en el Mediterràneu, han desaparegut o ho faran casi en seguritat en els pròxims anys, per una doble causa: l'impossibilitat de competir en els métodos industrials moderns d'alta tecnologia, molt més rendables, i sobretot l'absència d'eixemplars suficients que permeten mantindre un modo de vida que en ocasions s'havien sostingut durant sigles o milenis. La Organisació per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) estima que el 77% de les espècies en valor comercial estan afectades en major o menor grau de sobrepesca (8% llaugerament, 17% en sobreexplotació i 52% en sobreexplotació màxima).[10]

Les captures de peixca varen alcançar un màxim de 100 millons de tonellades en l'any 2000, pero la producció va disminuir per primera volta des d'1.990, a pesar de que la capacitat peixquera no ha deixat d'aumentar. Els individus capturats són cada volta de menor calibre, i més jóvens. La proporció de captures en les zones baixes de la cadena trófica ha aumentat. Els bucs factoria faenar cada volta en més zones (Àfrica occidental, Oceà Índic, Oceà Pacífic, etc.), peixcant cada volta a major profunditat, capturant numeroses espècies i colapsant els ecosistemes, sobretot per culpa de rets abissals i d'arrastre. Com a conseqüència de la pugna entre flotes que competixen pels mateixos recursos, i ya que solen guanyar estes batalles els que usen métodos més agressius (i per tant més amoladors per a l'ambient), va escomençar a impondre's la peixca d'arrastre de fondo, método de peixca hui molt estés. Fa vàries décades es va popularisar la peixca de tonyines i peix espasa en grans rets de deriva, de fins a 20 km de llongitut, hui en dia prohibides per l'ONU i per l'Unió Europea. Pero estos problemes no han terminat; hi ha flotes europees que peixquen sardines i boquerons en rets d'arrastre pelágic, mentres que la flota espanyola usa rets de sege, un modo de captura més sostenible; s'espera que l'Unió Europea aprove lleis en este sentit. La tecnificació de la peixca ha donat lloc a un aument ràpit de les captures secundàries o colaterals. El 25% de lo peixcat, és dir, 27 millons de tonellades, és tirat de nou a l'aigua, (per tractar-se d'espècies distintes a les buscades), si ben ya es tracta d'animals morts. delfins, tortugues i pardals marins (100.000 albatros a l'any), són aixina capturats i morts durant la peixca. Ademés, les rets abandonades causen també innumerables morts d'animals. Les espècies que es busquen en major insistència són els depredadors situats en el cim de les cadenes alimentàries, que posseïxen un gran valor comercial en els mercats dels països desenrollats, sent al mateix temps les captures en uns índexs més alts de contaminació per bioconcentrados, especialment el metilmercuri. Esta especificidad selectiva de la peixca té greus conseqüències en les cadenes tróficas, alcançant als mamífers i als pardals, com es posa de manifest en els següents eixemples:

En febrer de 2008, en ocasió de la reunió del Fòrum Mundial de Ministres de l'Ambient (GMEF), es va concloure, prenent com a base un informe titulat “In Dead Water”, que la recalfada climàtica magnificava l'efecte de la contaminació, de les espècies invasivas, i de la sobrepesca en les principals zones peixqueres del planeta, lo que pot donar lloc a un triple problema: ecològic, econòmic, i de desenroll).[11]


Segons la Organisació de les Nacions Unides (ONU), entre un 10% i un 15% dels oceans estan afectats directament per la sobrepesca, pero en impactes que afecten o afectaran “a lo manco a tres quartes parts de les principals zones peixqueres mundials”. S'observa ya una degradació dels oceans, alerta l'ONU, que ya en 2004 havia senyalat més de 100 “zones marines mortes” en baïes, estuaris o mars interiors. Sempre segons l'ONU, millons de persones depenen de la peixca, sobretot en països pobres; casi 2,6 millardos consumixen primordialmente proteïnes provinents de productes de la mar (el balanç ecològic de la piscicultura industrial encara està en discussió). Ademés, del 80% al 100% dels secs coralinos del món estan amenaçats pel blanquejament de corals, degradació o desaparició causats per l'elevació del nivell dels oceans que podria ser produït pel calfament global. Es tem, finalment, una acceleració de la acidulación dels oceans, induïda pel CO2, que podria agravar estos problemes, afectant llavors als microorganismes del plàncton, en la base mateixa de la cadena alimentària.[12]

Situació en Àfrica

Àfrica s'enfronta a una possible solsida de la peixca, i a la degradació de l'entorn marí a causa de la explotació dels recursos d'Àfrica Occidental per part de les flotes europees, russa i asiàtiques, atretes pel negoci que supon desembossar molt manco per les quotes a pagar que per lo conseguit en les vendes. Açò supon que gran part dels problemes es produïxen sense que hi haja vulneracions llegals, encara que és cert que en l'elaboració de dites lleis s'han tingut més en conte els interessos aliens als països que els d'els propis països, per ad açò se supon l'existència d'una trama d'interessos en la que participen dirigents electes i funcionaris africans. No obstant, també supon greu dany la peixca illegal,[13] sent els problemes més greus els de Somàlia (tonyina i camarón), Angola (sardina i bíssol), i Moçambic (tonyina i camarón). S'estima, en la prudència que ha de tindre's en este tipo d'estadístiques, per força de fiabilitat dubtosa, que les captures illegals poden estar entorn al 20% del total. Atres països estan explotant en profit propi les seues calades, que ràpidament han disminuït en població.[13] Casos paradigmàtics són Tanzània, Suràfrica i Mauritània. Les solucions que sugerixen els experts van en la llínea d'enfortir els controls llegals i aportar transparència en els contes.[13]

Situació en Amèrica

En les costes de Terranova, la disminució general de la peixca ha produït una menor talla mija de les ballenes pròpies d'estes aigües. S'han produït migracions de focas des de Groenlàndia cap a les costes de Canadà. La desaparició de morenes i uns atres predadores a lo llarc d'Estats Units ha comportat un aument dels herbívors marins, en una forta disminució dels boscs d'algues. S'ha observat una modificació de l'estructura de les comunitats i de la diversitat genètica per la selecció d'espècies, i del tamany mig. Esta pressió sobre els hàbitats els convertix en més vulnerables davant invasions biològiques, la contaminació i en general a qualsevol canvi.

Ret Euro Sur. «archive. org/web/20080603074005/http://www. eurosur. org/medio_ambiente/bif83. htm Evolució històrica de la producció peixquera». Archivat des d'el eurosur. org/medio_ambiente/bif83. htm original, el 3 de juny de 2008. Consultat el 30 de maig de 2008.

A lo llarc de tota Amèrica s'ha produït un increment de les captures d'espècies de menor valor, especialment les pelágiques, que s'usen per a fabricar farina de peix en destí a l'alimentació animal. En canvi les captures d'espècies de més valor (fletán, lluç, etc.) s'han reduït dràsticament per la seua escassea, per lo que encara que les captures tendixen a aumentar en pes, el valor econòmic total tendix a disminuir; l'única excepció és la tonyina, que les seues captures seguixen aumentant. Segons els estudis disponibles, les espècies pelágiques estan sent sobreexplotades, i les d'alt valor comercial es mantenen en captures d'individus cada volta més jóvens. Per l'agotament d'espècies s'estan ensajant captures noves, com el merlán, la sardina japonesa i espècies pelágiques en el Pacífic surest. En Hispanoamèrica els països peixquers més importants són Chile, Mèxic i Perú, en importantíssimes reserves peixqueres en els seus llitorals. Chile i Perú concentren els seus captures en molt poques espècies, generalment pelágiques (bíssol, sardina, anchoveta, jurel), empleades a sovint en farina de peix; es tracta de flotes industrials, que deixen poc marge per a les flotes artesanals. És important senyalar que Perú va travessar una crisis sense precedents en els anys 70 del XX, quan es va afonar la peixca de la anchoveta per la sobreexplotació, crisis que va dur com a conseqüència la desaparició de gran part de la flota d'este país. En tota Amèrica operen també, ademés de les flotes nacionals, les de Japó, Espanya i Coreja, generalment per mig de bucs factoria que produïxen filetes congelats de peix en destí als seus països d'orige. Com a aportacions positives poden senyalar-se la determinació de quotes de captura, i l'aument del tamany en les malles peixqueres, encaminat a evitar la captura d'animals prematurs.

Situació en Àsia - Pacífic

Segons els informes de la FAO, cal millorar la gestió dels recursos peixquers en la regió d'Àsia i el Pacífic, ya que s'observa un aument en els excessos peixquers, i una reducció dels recursos naturals (algunes espècies han disminuït en un 40% en sol cinc anys). També senyala este organisme internacional que la peixca i la acuicultura posseïxen una vital importància en la seguritat alimentària i l'economia regionals, per lo que es justifica plenament la recomanació d'una millora en la gestió de la peixca sostenible.FAO. «archive. org/web/20080917075635/http://www. fao. org/newsroom/es/news/2004/49367/index. html Creix l'excés de peixca en Àsia i el Pacífic.». Archivat des d'el fao. org/newsroom/es/news/2004/49367/index. html original, el 17 de setembre de 2008. Consultat el 24 de juny de 2008.

Cal tindre en conte que esta regió, Àsia-Pacífic, és la principal productora de peix del món, tant pel que fa a captures (48% del total mundial), com a acuicultura (90% del total mundial). En els últims anys s'observa una pressió de captura sobre espècies abans sense valor comercial, que s'ampren ara en l'elaboració de farina de peix. Estos peixos per a farina de peix suponen ya més del 60% del total de la producció de la Mar del Sur de China, casi el 60% de la peixca en el Golf de Tailàndia, i cantitats parelles en Viet Nam i Malàsia. Com els preus seguixen pujant, en aumentar l'oferta, es preveu un agravament de la sobrepesca en els pròxims anys. Per a fomentar el desenroll sostenible s'espera que la Comissió de Peixca per a Àsia-Pacífic (CPAP) assumixca un nou paper com a foc regional. Este organisme permetrà als seus membres el diàlec sobre interessos comuns, intercanvi d'informació i disseny d'estratègies mútuament beneficioses; les seues activitats s'enfocaran cap a la peixca artesanal i la acuicultura.


Situació en Europa

Problemes ambientals en Europa.

La Comissió Europea tracta de conseguir l'acceptació dels Estats membres del seu sistema de quotes, el qual, a pesar d'haver segut dissenyat sobre bases científiques, troba molta resistència per part d'estos.)[14] Dita Comissió tracta, des de 1990, de reduir el número d'embarcacions, pero com també subvenciona la construcció de bucs factoria, el número de captures no disminuïx. A finals de 2007, un informe del Tribunal de Contes Europeu senyala la sobrepesca i l'ineficàcia dels sistemes de control enquadrats en la política comuna de peixca. L'informe menciona la poca fiabilitat de les senyes nacionals, procediments d'inspecció ineficaces, i sancions no dissuasòries que llimiten l'eficàcia de la política europea de la peixca, fonamentada en la protecció d'un núcleu suficient d'individus reproductors de totes les espècies. S'ha anunciat un procés de reflexió durant enguany 2008. També hi ha previstes accions ans que finalise 2008, per a llimitar les captures accidentals de cetàceus en les rets (especialment marsopas comunes), i definir i protegir les zones de Natura 2000 en el mar.

Causes de la sobrepesca

La sobrepesca és causada per una combinació de factors econòmics, tecnològics i de gobernanza que incrementen la pressió sobre les poblacions de peixos. Entre els principals factors identificats per organismes internacionals es troben la sobrecapacidad de les flotes peixqueres, la peixca illegal i els subsidis governamentals que incentiven l'aument de l'esforç peixquer.

Sobrecapacidad peixquera

La sobrecapacidad ocorre quan la flota peixquera mundial té la capacitat de capturar més peixos dels que els ecosistemes poden repondre de forma sostenible. El desenroll tecnològic i l'expansió de les flotes han incrementat l'eficiència de captura, lo que ha intensificat la pressió sobre les poblacions marines i contribuït a la seua sobreexplotació.[15]

Peixca illegal, no declarada i no reglamentada


La peixca illegal, no declarada i no reglamentada (INDNR) agrava la sobreexplotació dels recursos marins en eludir controls i regulacions. Estes activitats inclouen captures sense autorisació, la subdeclaración de desembarques o la peixca en àrees protegides, lo que dificulta la gestió sostenible de les pesquería.[16]

Subsidis a la peixca

Diversos estudis han senyalat que certs subsidis governamentals (com els destinats al combustible o a la construcció d'embarcacions) poden fomentar l'aument de la capacitat peixquera i mantindre operatives flotes que d'un atre modo no serien econòmicament viables, lo que incrementa la pressió sobre els recursos marins.[17]

Conseqüències de la sobrepesca

Barcos d'arrastre a la peixca de l'abadejo.

La sobrepesca no solament genera impactes negatius en la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes, sino que també reduïx la producció peixquera, lo que posteriorment produïx conseqüències socials i econòmiques negatives.[2]Segons senyes de la FAO, el 35.5% de les poblacions de peixos monitoreades a nivell global estan sobreexplotades, una sifra tres voltes major que la registrada en 1970.[3]

Disminució de la vida selvada


L'explotació intensiva dels oceans ha provocat la reducció significativa de numeroses espècies marines. Segons evaluacions científiques recents, la sobrepesca és un dels principals impulsors de la pèrdua de biodiversitat marina i ha contribuït a la disminució de moltes poblacions de peixos comercials i de depredadors marins.[18] Un estudi de 2021 publicat en la revista Nature va afirmar que la causa principal de la pèrdua de fauna marina és la sobrepesca.[19] Atres estudis han demostrat que la sobrepesca ha reduït la biomassa de peixos i mamífers marins en un 60 % des del sigle XIX,[20]i actualment està duent a més d'un terç dels taburons i ralles cap a l'extinció.[21]

Tortuga marina atrapada en una ret.

Degradació dels ecosistemes marins


La sobreexplotació pot alterar profundament el funcionament dels ecosistemes oceànics. L'eliminació de grans cantitats de peixos modifica les cadenes alimentàries i pot canviar l'estructura de les poblacions marines, afectant la biodiversitat i l'estabilitat dels ecosistemes. Estes alteracions poden generar efectes en cascada, com la proliferació de certes espècies i la reducció d'unes atres, debilitant la resiliencia dels ecosistemes front a pressions com el calfament global.[22]

Impactes en la seguritat alimentària i econòmica

La sobrepesca també té conseqüències socials i econòmiques significatives. El peix és una font clau de proteïnes per a mils de millons de persones i sustenta l'ocupació i els ingressos de numeroses comunitats costeres. No obstant, la disminució de les poblacions de peixos amenaça la sostenibilitat d'esta indústria i posa en risc els mijos de vida de millons de persones.[17]Ademés, el comerç mundial de productes peixquers supera els centenars de mils de millons de dólars anuals, lo que evidencia l'importància econòmica del sector i la magnitut de l'impacte que pot generar la degradació dels recursos marins.[23]

Solucions duradores

Recuperació de recursos perduts

Antic portaavions nortamericà reconvertit en sec artificial.
Algunes experiències positives han demostrat que una gestió racional de les captures permet que es restablixca una espècie casi agotada. Numerosos experiments en secs artificials s'estan realisant en tot lo món. Els secs artificials són estructures que, instalades sobre el fondo marí, imiten a un substrat natural. Els secs artificials es construïxen en estructures de ciment fabricades expressament en tal fi, encara que en ocasions s'aprofiten grans barcos en desús, que són afonats en l'emplaçament adequat.


Encara que la creació de secs artificials té varis sigles d'antiguetat, va anar cap a 1970 quan varen començar els primers experiments sistematisats, principalment en Japó, Estats Units i Europa. En Espanya, cap a 1980, es va treballar en este tipo d'estructures artificials en la costa valenciana; durant l'estiu de 1991 i 1993 es varen construir dos secs artificials en els llitorals de Gran Canària i de Lanzarote (Illes Canàries), respectivament, i també hi ha hagut més instalacions en el restant de costes d'Espanya. Per lo general, si es tenen en conte els factors de l'emplaçament (posició, marees, pesquería, etc.), solen funcionar en gran èxit en la regeneració de la vida marina.

Acuicultura

Artícul principal → Acuicultura.
Piscicultura en el Mar del Nort.
La acuicultura, i en particular la piscicultura, podria ser una solució per a respondre a la demanda de peix, ajudant ademés a millorar l'hàbitat (secs artificials), pero actualment la major part dels peixos de cria dels països desenrollats són carnívors, i cal sacrificar a lo manco 2 kg de peix per a conseguir 1 kg de peix de cria d'acuicultura, lo que constituïx un alt preu que no millora la seguritat alimentària. Lo únic que aixina es conseguix és convertir en rendables espècies poc apreciades per al consum, en especial els chicotets peixos pelágics. La acuicultura pot carrejar una eutrofisació i anoxia de les aigües, i en conseqüència la proliferació de pláncton tòxic (marea roja).
China i L'Índia practiquen la cria de ciprínidos i tilapias omnívoras, lo que els permet la producció en gran escala de peixos (10 millons de tonellades de carpas, 1,5 millons de tonellades de tilapias), sense amprar grans cantitats de farina de peix. Estes crío de peixos a sovint es troben integrades en sistemes de criança d'aus o porcs, els estanys s'enriquixen en els residus de les atres crío (que generalment són instalacions molt modernes i intensives, no de tipo familiar).
Els eixemplars de salmó que s'escapen de les seues piscines posen en perill a les poblacions salvages, transmetent-els infeccions contretes en captivitat, i desplaçant els ous depositats en els fondos pels salmons salvages, puix tenen la freza més vesprada. Cada any, 500.000 peixos escapen de les factories humanes, segons sifres de WWF. La FAO recomana la triploidisació dels peixos de criança, per a impedir als “evadits” que es reproduïxquen i invadixquen el mig natural.


Peixca llitoral sostenible

Pesquería tradicional.
Mides propostes per la FAO per a un desenroll perdurable de la peixca en les cotes costeres i sobre la plataforma continental.[24]
  • Respal, des de les entitats internacionals, als països en desenroll en la finalitat de satisfer les seues necessitats tècniques, de transferència de tecnologia i de capacitació científica, en la finalitat de que obtinguen senyes fiables sobre la seua peixca, especialment pel que fa a la peixca a chicoteta escala, puix possiblement l'absència de senyes comporta la subestimación de la magnitut d'este tipo de peixca.
  • Regulació dels drets per a l'explotació de recursos, administració de castics per als infractors, i eliminació de subvencions per a evitar la sobrecapitalisació del sector.
  • Zones o estacions de veda.
  • Incorporar com parcs marins les zones de desenroll dels alevines.
  • Encorajar instalacions acuícolas en els entorns en que siguen sostenibles.
  • Creació de mecanismes de resolució de conflictes entre usuaris.
  • Reduir la cantitat d'animals rebujats en peixcar.
  • Millorar la selectivitat peixquera de les indústries.
  • Controlar els abocades de matèries eutrofizantes.

Peixca d'altura sostenible

Buc factoria (atunero congelador).
Les principals recomanacions que sobre este tipo de peixca fan els organismes internacionals són:[25]
  • Realisar investigacions més numeroses i profundes sobre el paper dels cetáceos i dels predadores dominants en els ecosistemes.
  • Reduir les captures accidentals de pardals, tortugues, mamífers marins i mantindre les captures accessòries per baix de llímits que permeten la renovació de les poblacions.
  • Tindre en conte les baixes taxes de renovació i la sensibilitat dels mamífers marins.
  • Favorir la gestió a través d'organismes regionals.
  • Aplicar les noves tecnologies al càlcul de les reserves animals.
  • Combatre les banderes de conveniència.


Consum responsable

Hi ha una série de mides que poden adoptar els consumidors en la finalitat de contrarrestar el fet mateix de la sobrepesca. Greenpeace ha publicat una guia a on es contenen consells que van en este sentit:[26]

Aprofitament del peix

Sobretot en les ciutats es tendix a l'us d'aliments precuinats, en l'elaboració dels quals s'eliminen com desfets part dels ingredients, com són els caps de peix, tentàculs, etc., que poden aprofitar-se perfectament en moltes receptes. Lo més aconsellable és comprar sempre el peix fresc, i aixina amprar totes les seues parts, tirant lo menys possible. Inclús les sobres poden servir per a alimentar a nostres mascotes. En tot això, disminuirem la pressió compradora, i per tant serà necessari peixcar menys.

Rebuig dels animals inmaduros

Moltes espècies de peixos i mariscs té regulat un tamany mínim, de modo que no es capturen animals que encara no s'han pogut reproduir. En els països desenrollats, encara que els controls no són tot lo estrictes que seria de desijar, pot considerar-se que els animals que es venen en les llonges han passat els controls de talla necessaris. Pero açò no ocorre en països en vies de desenroll, i ademés en tots els llocs es poden realisar vendes directes illegals a bars i restaurants, en el risc de que aixina s'incomplixquen les normes sobre animals inmaduros. És un deure els consumidors denunciar sempre a les autoritats la presència d'animals per baix dels mínims en els centres de consum.

Elegir animals capturats en métodos selectius

En el cas en que es tinga informació sobre el método de peixca utilisat, és preferible elegir les captures realisades en sistemes selectius, que són menys amoladors per als ecosistemes marins. A la llarga, açò pot incentivar la recuperació de métodos de captura molt selectius que hui han caigut en desús per la competència comercial d'uns atres més intensius.

Elegir animals salvages preferiblement als d'acuicultura

Els animals engordits en granges ingerixen moltes substàncies artificials que ajuden a mantindre'ls sans i a incrementar el seu pes lo abans possible (antibiòtics, pesticidas, fungicides...). Ademés, per cada quilogram de peix de granja que es conseguix cal suministrar entre els dos i els quatre kg d'atres peixos, lo que fomenta la sobrepesca d'espècies que no es capturaven. En canvi açò no és aplicable al cultiu de clòchines i atres mariscs, que són perfectament sostenibles.

Consum de les espècies més habituals

Lluç
Lluç de l'Atlàntic Nort.
Merluccius merluccius: es peixca en abdós hemisferis, en les costes atlàntiques i pacífiques d'Amèrica, i en el Vell Món des de les costes noruegues fins al cap de Bona Esperança. Es peixca en rets d'arrastre de fondo, i també en palangres i rets de malla. En el cas dels lluços "de punche", s'usen hams, que és un sistema molt més recomanable des del punt de vista ambiental. Les distintes espècies de lluç sofrixen un agotament molt notable en el seu número, especialment l'espècie més consumida en fresca en Espanya. Els científics han recomanat el tancament immediat de les calades del Golf de Viscaya, Galícia i Portugal.
Abadejo
Abadejo europeu.
Gadus morhua (europeu) - Gadus macrocephalus (del Pacífic). Es peixca en el hemisferi nort, en dos zones de peixca principals: Atlàntic noreste, Mar de Barents, nort de Noruega, Canadà i Pacífic. En les tres primeres zones citades es troba a la vora de l'extinció. Les dos espècies principals d'abadejo són l'europeu i el del Pacífic.
Llagostí
Llagostí.
En este nom es venen diferents espècies de decápodos. Vore Llagostí (desambiguació). Es peixca en casi tot lo món. Hi ha una greu sobreexplotació en ellitoral d'Argentina, a on es captura junt en grans cantitats d'eixemplars jovenils de lluç. Lo més greu de la peixca dellagostí és que es realisa en rets d'arrastre, que donen lloc a una enorme cantitat de desperdici per peixca accidental d'espècies no desijades. També s'crío en captivitat en zones tropicals, per mig de granges que s'han fet a costa de destruir manglars, per lo que la seua crío va associada a un gran impacte ambiental i social.cita requerida
Salmó
Salm salar (atlàntic) - Oncorhynchus (pacífic). Es peixca en el Mar del Nort, Canadà i Estats Units, (Salm salar), i també en el Pacífic (Oncorhynchus). Es captura en rets d'arrastre o de malla, i en ham. El salmó salvage és cada volta més difícil de capturar, per efecte de la sobrepesca i dels eixemplars escapats de les granges de cria. Dites granges estan sobretot en Noruega, Chile, Illes Feroe i Irlanda, i causen un efecte migambiental devastador per causa dels residus que provoquen. Ademés, per a criar un quilogram de salmó es precisen de tres a quatre d'atres peixos.


Sardina
Banc de sardines.
Sardina pilchardus: es peixca des d'Islàndia fins a Senegal, en el Mediterràneu i en el Mar Negra. Es captura en rets de sege, sege en llum, rets de malla i arrastre pelágic. En el nort de Marroc hi ha situació clara de sobrepesca, pero en el restant de calades, si be es recomana no aumentar les captures, hi ha una situació raonablement sostenible.
Rap
Rap blanc.
Lophius piscatorius - Lophius budegassa: en este nom de designen dos espècies distintes, el cridat rap blanc (Lophius piscatorius), i el rap negre (Lophius budegassa), sent la primera d'elles la més apreciada i peixcada. Es tracta d'un peix que viu a prou profunditat, fins a 1000 m, semienterrado en l'arena. Les àrees de captura principals són l'Atlàntic Nordest, el Mediterràneu, el Mar Negra, Namíbia, costes africanes orientals i sur de la Índia. Es peixca en rets d'arrastre i en ham, sent impossible per als consumidors distinguir el método de captura empleat.
Calamar
Calamar roig.
ligo vulgaris: baix eixa denominació es venen en realitat tres animals similars: calamars, voladoras i potas, cada d'un d'ells en vàries espècies, sent les principals el calamar (Logilo vulgaris), la pota argentina (Illes argentinus), calamar patagónico (ligo gahi), pota festoneada (Martialia hyadesi), pota europea (Toradoes sagittatus), calamar del Cap (ligo reynaudi). Com pot endevinar-se, es peixquen en aigües atlàntiques, suramericanes i africanes. Les calades americanes estan tan sobreexplotados que ha tingut que suspendre's la seua explotació, en el restant es recomana no aumentar les captures, pero sembla que la seua explotació és sostenible en els térmens actuals.
Boqueró
Engraulis encrasicolus: es tracta d'un chicotet peix que forma grans bancs i que també rep el nom d'anchova quan es prepara en salazón o salmorra. Encara que es donen casos locals de sobreexplotació, es considera que l'espècie no està amenaçada de sobrespesca. El principal perill per a esta espècie ve del fet de que els alevines creixen ràpidament fins al tamany d'adults, per lo que les mides mínimes llegals de captura no impedixen que siguen peixcats inmaduros que encara no s'han reproduït. El millor consell per als consumidors és que elegixquen sempre els individus de major talla. Es peixca des d'Escandinavia fins a Angola, en el Mediterràneu, Mar Negra i Mar d'Azov. El principal perill de sobrepesca està en el Mediterràneu.


Palaya
Palaya (Pegusa lascaris).
Solea solea: és un peix solitari que viu en fondos arenencs. L'espècie europea, (Solea solea), la més apreciada, es troba pràcticament agotada, per lo que els pocs eixemplars capturats es venen frescs, mai congelats. baix el nom genèric de "palayes" s'exponen en mercats atres espècies similars, com la platija (Pleuronectes platessa) o el oblada. En realitat hi ha unes 50 espècies de peixos plans que es peixquen en fins comercials, sent les calades principals l'Atlàntic, Mediterràneu, Mar Negra, Namíbia, Argentina, Suràfrica i Chile. La majoria de les captures es realisen en pesquería de gran impacte ecològic, i també es produïx en gran número per mig d'acuicultura. Ademés, quan es comercialisen filetes congelats de palaya solen amprar-se peixos distints, com el fletán, el fletán negre o el halibut. Casi totes estes espècies i calades es troben en situació de forta sobreexplotació.
Tonyina
Tonyina atlàntica.
Thunnus thynnus - Thunnus alunga: un dels peixos més apreciats, especialment en Japó i Tailàndia. Li'l captura en casi totes les mars del món, a on es troba a la vora de l'extinció, llevat en zones a on se seguix practicant la peixca tradicional, com el Cantàbric. Hi ha una gran varietat d'espècies de tonyina, encara que les més apreciades són la tonyina roja (Thunnus thynnus) i la tonyina blanca, albacora o bonico del nort (Thunnus alunga). Existix una peixca tradicional en el Mediterràneu per mig d'almadrabas, encara que a penes si poden ya realisar captures. Ademés de les dos espècies mencionades es peixquen moltes atres, com la tonyina d'aleta groga o rabil (Thunnus albacares), la tonyina patudo (Thunnus obesus) o la tonyina llistada o bonico del sur (Katsuwomus pelamis). Este conjunt d'espècies cobrix el total dels oceans marins, des de les zones subpolares fins als tròpics. Totes les espècies estan en franca sobreexplotació, sent extrema la de la tonyina roja; les calades menys afectades són els del Pacífic sur, encara que a esta zona es dirigixen tots els esforços peixquers actuals.


Chanquetes
Antigament hi havia molta sobrepesca de chanquetes , perque usaven unes rets tan fines que els chanquetes no es podien escapar a través d'eixes rets.
Era un peix que es posava en tots els restaurants, pero sobretot era un plat típic dels restaurants de costa. Era lo que més es demanava perque no et tenies que preocupar si tenia raspalls o de tindre que netejar-ho es menjava en les mans, i ho podien demanar tant chiquets com a adults. Es reboçaven en farina i ou i es fregien. Actualment són una espècie protegida, perque ha aplegat a estar en perill d'extinció de la cantitat tan gran que es peixcava antigament.

El Consell d'Administració de la Mar

El Marine Stewardship Council (MSC), [27] El Consell d'Administració de la Mar és una organisació no governamental independent, sense ànim de lucre, que treballa per a preservar els recursos peixquers del món per mig del foment d'una alternativa migambiental òptima. Quan una empresa peixquera és respectuosa en l'entorn i es desenrolla de forma sostenible, el MSC li otorga una etiqueta ecològica, que apareix en els productes comercials. Esta assignació és completament objectiva, ya que el MSC té fixat expressament un estàndart de comportament necessari per a la mateixa. Aixina, els consumidors poden comprar en la tranquilitat de no estar fomentant el fenomen de la sobrepesca. En decembre de 2007, vintissís empreses peixqueres de tot lo món havien conseguit la certificació MSC de peixca sostenible, lo que significa que més de mil productes distints exhibien l'etiqueta corresponent, en més de trentacinc països distints. Existix una pàgina a on localisar la llista completa de productes en esta certificació. Ademés, hi ha un proyecte de MSC enfocat als chiquets,[28] per a mostrar-els els problemes ambientals, incloent la sobrepesca.

Vore també


Notes i referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Bloomberg Llínea. Consultat el 2026-06-03.
  2. ↑ 2,0 2,1 FAO. «fao. org/server/api/core/bitstreams/1273bc36-339b-43d2-8163-af4d805f2ad2/content/cd0683en. html THE STATE OF WORLD FISHERIES AND AQUACULTURE 2024» (en en).
  3. ↑ 3,0 3,1 Sharma; Barange, M. (ed ); Agostini, {{{nom3}}}; Fancs, {{{nom4}}} (2025). fao. org/handle/20.500.14283/cd5538en Review of the state of world marine fishery resources – 2025 (en anglés), FAO ;. doi:10.4060/cd5538en. ISBN 978-92-5-139859-3.
  4. ↑ «msc. org/es/que-hacemos/acabar-con-la-sobrepesca Acabar en la sobrepesca» (en és). Marine Stewardship Council. Consultat el 2026-06-03.
  5. ↑ 5,0 5,1 org/10.1007/s10640-012-9542-x «Growth Overfishing: The Race to Fish Extends to the Dimension of Size».Environmental and Resource Economics.52(4)
    549–572.ISSN 1573-1502.doi:10.1007/s10640-012-9542-x.Consultat el 2026-06-03.
  6. ↑ fao. org/4/i1917s/i1917s.pdf «5. US DE PEIXOS SELVATS COM A ALIMENT EN ACUICULTURA».DESENROLLE DE LA ACUICULTURA.ISSN 1020-5314.
  7. ↑ «iss-foundation. org/glossary/recruitment-overfishing/ Recruitment overfishing» (en en-us). International Seafood Sustainability Foundation. Consultat el 2026-06-03.
  8. ↑ plos. org/plosone/artícul? id=10.1371/journal. pone.0003881 «Ecosystem Overfishing in the Ocean».PLOS ONE.3(12)
    i3881.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal. posa.0003881.Consultat el 2026-06-03.
  9. ↑ oup. com/icesjms/artículookup/doi/10.1006/jmsc.2000.0738 «Definitions of overfishing from an ecosystem perspective».ISSES Journal of Marine Science.57(3)
    649–658.doi:10.1006/jmsc.2000.0738.Consultat el 2026-06-03.
  10. ↑ FAO. «fao. org/docrep/fao/006/i4859t/i4859t03.pdf Estratègies per a millorar la peixca de captura». Consultat el 23 d'abril de 2008.
  11. ↑ UNEP. «archive. org/web/20080422154003/http://www. unep. org/gc/gcss-x/ Reunió de Mónaco, del 20 al 22 de febrer de 2008, del Fòrum Mundial de Ministres de l'Ambient». Archivat des d'el unep. org/gc/gcss%2Dx/ original, el 22 d'abril de 2008. Consultat el 23 d'abril de 2008.
  12. ↑ Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA). «archive. org/web/20080409033845/http://www. unep. org/pdf/InDeadWater-pr-sp.pdf In Dead Water» (en espanyol). Archivat des d'el unep. org/pdf/InDeadWater-pr-sp.pdf original, el 9 d'abril de 2008. Consultat el 2 d'abril de 2008 de 2008. «Es basa en senyes científiques recents i a sovint nous, com l'últim informe d'evaluació del Grup d'Experts intergovernamental sobre l'evolució del Clima (GIEC), que ha reunit més de dos mil investigadors baix el patrocini del Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA) i de la Organisació Meteorològica Mundial, (OMM).»
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Institute for Security Studies (ISS). «archive. org/web/20160206002032/https://www. issafrica. org/iss-today/the-crisis-of-marine-plunder-in-africa The Crisis of Marine Plunder in Africa» (en en). Archivat des d'el issafrica. org/iss-today/the-crisis-of-marine-plunder-in-africa original, el 6 de febrer de 2016.
  14. ↑ Comissió Europea. «europa. eu/fisheries/cfp_es. htm Estratègies per a millorar la peixca de captura». Política comuna peixquera.
  15. ↑ fao. org/3/y0659e/y0659e00. htm «FAO Fisheries Technical Paper 409 - Managing Fishing Capacity: A Review of Policy and Technical Issues».FAO.
  16. ↑ FAO. «fao. org/iuu-fishing/es/ Peixca illegal, no declarada i no reglamentada (peixca INDNR) | Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura». www. fao. org. Consultat el 2026-06-03.
  17. ↑ 17,0 17,1 fao. org/3/cc0461en/cc0461en.pdf «The State of World Fisheries and Aquaculture 2022. Towards Blue Transformation.».doi:10.4060/cc0461en.
  18. ↑ «com/artícul/aaf1091c5aae40b0a110daaf04950672 UN report: Humans accelerating extinction of other species» (en en). AP News. Consultat el 2026-06-03.
  19. ↑ nature. com/artículs/s41586-020-03173-9 «Half a century of global decline in oceanic sharks and rays».Nature.589(7843)
    567–571.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/s41586-020-03173-9.Consultat el 2026-06-03.
  20. ↑ ncbi. nlm. nih. gov/artículs/PMC8580314/ «The global ocean size spectrum from bactèria to whals».Science Advances.7(46)
    eabh3732.ISSN 2375-2548.doi:10.1126/sciadv. abh3732.Consultat el 2026-06-03.
  21. ↑ cell. com/current-biology/abstract/S0960-9822(21)01198-2 «Overfishing drives over one-third of all sharks and rays toward a global extinction crisis».Current Biology.31(21)
    4773–4787. i8.ISSN 0960-9822.doi:10.1016/j. cub.2021.08.062.Consultat el 2026-06-03.
  22. ↑ MSC. «msc. org/what-we-are-doing/oceans-at-risk/overfishing What Is Overfishing» (en en). MSC International. Consultat el 2026-06-03.
  23. ↑ org/publication/state-commodity-dependence-2023 «The State of Commodity Dependence 2023».The State of Commodity Dependence 2023.
  24. ↑ FAO. «fao. org/DOCREP/003/y1224s/y1224s00. HTM Pla d'acció internacional per a previndre, desalentar i eliminar la peixca illegal, no declarada i no reglamentada».
  25. ↑ FAO. «fao. org/fishery/code/strategies/es Estratègies per a millorar l'informació sobre la situació i les tendències de la peixca de captura».
  26. ↑ Greenpeace. «archive. org/web/20081116131603/http://www. greenpeace. org/raw/content/espana/reports/gu-a-de-consumo-responsable-de.pdf Consells per a un consum responsable.». Archivat des d'el greenpeace. org/raw/content/espana/reports/gu-a-de-consumo-responsable-de.pdf original, el 16 de novembre de 2008. Consultat el 9 d'abril de 2008 de 2008.
  27. ↑ «msc. org/ Web del Marine Stewardship Council» (en anglés).
  28. ↑ Marine Stewardship Council. «fishandkids. org Fish & Kids» (en espanyol).

Enllaços externs

  1. archive. org/web/20080315174452/http://www. maec. es/es/MenuPpal/Espa%C3%B1ayUE/Politicas%20comunitarias/Paginas/Polticas%20Comunitarias%2016. aspx Ministeri d'Assunts Exteriors d'Espanya: Política comuna peixquera
  2. ciccp. es/pdf/publico/1987/1987_noviembre_3263_02.pdf Revista d'Obres Públiques (Espanya): Discussió sobre els secs artificials i els problemes peixquers en la protecció de costes. ciccp. es/pdf/publico/1987/1987_noviembre_3263_02.pdf archivat en Wayback Machine.
  3. ciccp. es/pdf/publico/1988/1988_marzo_3267_02.pdf Revista d'Obres Públiques (Espanya): eixemple en ellitoral valencià de construcció de secs artificials ciccp. es/pdf/publico/1988/1988_marzo_3267_02.pdf archivat en Wayback Machine.
  4. archive. org/web/20080502235149/http://blogs. publico. es/ciencias/tag/oc%C3%A9anos/ Referència del "Atlantic Down" en un blog d'un membre del CSIC d'Espanya
  5. [enllaç trencat]
  6. archive. org/web/20080709041242/http://www. proteger. org. ar/crisis_pesquera Sobrepesca en el riu Paraná, Argentina
  7. canal. ird. fr/canal. php? url=/sommaires/thema21_es. htm La anchoveta peruana: Un tesor en el mar.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sobrepesca&oldid=1553096»