Anar al contingut

Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA) és responsable de coordinar les respostes als problemes ambientals dins del sistema de les Nacions Unides.[1][2] Va ser establit per Maurice Strong, el seu primer director, despuix de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Mig Humà en Estocolm en juny de 1972. El seu mandat és proporcionar liderage, brindar ciència i desenrollar solucions en una àmplia gama de problemes, inclós el canvi climàtic,[3] la gestió dels ecosistemes marins i terrestres, i el desenroll econòmic vert.[4] L'organisació també desenrolla acorts ambientals internacionals; este organisme també publica i promou la ciència ambiental i ajuda als governs nacionals a conseguir objectius ambientals. Com a membre del Grup de les Nacions Unides per al Desenroll, el PNUMA té com a objectiu ajudar al món a complir els 17 Objectius de Desenroll Sostenible.[5]

El PNUMA alberga les secretaries de varis acorts ambientals multilaterals i organismes d'investigació, inclosos el Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB), el Conveni de Minamata sobre el Mercuri, el Conveni sobre Espècies Migratòries i el Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades (CITES).[6]

En 1988, l'Organisació Meteorològica Mundial i el PNUMA varen establir el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC).[7] El PNUMA és també una de vàries agències implementadoras del Fondo per al Mig ambient Mundial (FMAM) i el Fondo Multilateral per a l'Implementació del Protocol de Montreal.[8][9]

El PNUMA a voltes usa el nom alternatiu ONU Mig ambient.[10]

Història

En la década de 1970, la necessitat d'una gobernanza ambiental a nivell global no era universalment acceptada, particularment pels països en desenroll. Alguns varen argumentar que les preocupacions ambientals no eren una prioritat per a les nacions en situació de pobrea. Eliderage del diplomàtic canadenc Maurice Strong va convéncer a molts dels governs dels països en desenroll de que devien priorisar este tema. En paraules del professor nigerià Adebayo Adedeji : "El Sr. Strong, a través de la sinceritat del seu defensa, pronte va deixar en clar que tots nosatres, independentment de l'etapa del nostre desenroll, tenim un gran interés en l'assunt".[11]

Despuix de desenrollar organisacions com l'Organisació Internacional del Treball, l'Organisació per a l'Agricultura i l'Alimentació i l'Organisació Mundial de la Salut, es va convocar la Conferència de les Nacions Unides sobre el Mig Humà de 1972 (la Conferència d'Estocolm). En esta conferència es varen discutir varis temes com la contaminació, la vida marina, la protecció dels recursos, el canvi ambiental i els desastres relacionats en el canvi natural i biològic. Esta conferència va donar com resultat una Declaració sobre el Mig Humà (Declaració d'Estocolm) i l'establiment d'un organisme de gestió ambiental, que més vesprada es va denominar Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA). El PNUMA va ser establit per la Resolució de l'Assamblea General 2997.[12] La sèu es va establir en Nairobi, Kènia, en un equip de 300 persones, inclosos 100 professionals en una varietat de camps, i en un fondo per a cinc anys de més de 100 millons de dólars nortamericans. En eixe moment, Estats Units va prometre US $ 40 millons, mentres que el restant provindria d'atres 50 nacions. La 'Escala Indicativa Voluntària de Contribució' establida en 2002 té el paper d'aumentar els Estats membres que financen el PNUMA.[13] Les finances relacionades en tots els programes del PNUMA són contribucions voluntàries dels Estats membres de les Nacions Unides. El Fondo Ambiental, en el que invertixen totes les nacions del PNUMA, és la font central dels programes del PNUMA.[12] Entre 1974 i 1986, el PNUMA va elaborar més de 200 directrius tècniques i manuals sobre el mig ambient, inclosa la gestió forestal i de l'aigua, el control de plagues, el control de la contaminació, la relació entre l'us de productes químics i la salut, i la gestió de l'indústria.[14]

L'ubicació de la sèu va resultar ser una gran controvèrsia, ya que els països desenrollats preferien Ginebra, a on es troben vàries atres oficines de l'ONU, mentres que els països en desenroll varen preferir Nairobi, ya que seria la primera organisació internacional en sèu en el Sur Global. En un principi, Ciutat de Mèxic, Nova Delhi i El Caire també competien per ser la sèu, pero es varen retirar per a recolzar a Nairobi en un acte de "solidaritat al Tercer Món".[11] Molts dels països en desenroll "no varen recolzar particularment la creació d'una nova institució formal per a la gobernanza ambiental", pero varen recolzar la seua creació com un acte de "solidaritat del Sur".[15] L'ubicació del PNUMA en Nairobi es va prendre com "una decisió explícitament política".[11] Ademés, posseïx sis oficines regionals en els diferents continents: Àfrica,[16] en Nairobi, Kènia; Amèrica Llatina i el Carib[17] que es troba en Panamà; Amèrica del Nort[18] en Nova York, Àsia i el Pacífic[19] ubicada en Bangkok, Àsia Occidental[20] i Europa[21] localisada en Ginebra, Suïssa. En l'any 2000, el Centre Mundial de Vigilància de la Conservació, en sèu en Cambridge i patrocinat per l'UICN, va passar a formar part del PNUMA.

Gobernanza

Director eixecutiu

En decembre de 1972, l'Assamblea General de l'ONU va elegir per unanimitat a Maurice Strong com el primer director d'ONU Mig ambient. També va ser secretari general tant de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Mig Humà de 1972 aixina com de la Cim de la Terra (1992).

Mostafa Kamal Tolba va ocupar el càrrec durant 17 anys (1975–1992), temps en el qual va ser fonamental per a dur les consideracions ambientals al front del pensament i les accions globals. baix el seu liderage, es va negociar l'èxit més aclamat d'ONU Mig ambient, l'històric acort de 1987 per a protegir la capa d'ozon, el Protocol de Montreal. Li va succeir Elizabeth Dowdeswell (1992–1998), Klaus Töpfer (1998–2006), Achim Steiner (2006–2016) i Erik Solheim (2016–2018). La directora eixecutiva interina del PNUMA, Joyce Msuya, va assumir el càrrec en novembre de 2018, després de la renúncia d'Erik Solheim. Abans del seu nomenament, va ser directora eixecutiva adjunta del PNUMA.[22] Inger Andersen va ser nomenada directora eixecutiva del PNUMA pel secretari general de l'ONU, António Guterres, en febrer de 2019.[23]

Llista de directors eixecutius

# Picture Nom
(naiximent-mort) 		Nacionalitat Any d'ingrés Any de retir
1 Maurice Strong Maurice Strong[24]
(1929–2015)		 Erro al crear miniatura: 1972 1975
2 Mostafa Tolba Mostafa Kamal Tolba
(1922–2016)		 1975 1992
3 Elizabeth Dowdeswell Elizabeth Dowdeswell
(naixcuda en 1944)		 Erro al crear miniatura: 1992 1998
4 Klaus Töpfer Klaus Töpfer
(1938–2024)		 Erro al crear miniatura: 1998 2006
5 Achim Steiner Achim Steiner
(naixcut en 1961)		 Erro al crear miniatura: 2006 2016
6 Erik Solheim
(naixcut en 1955)		 2016 2018
7 Joyce Msuya

(subrogante)

(naixcuda en 1968)

Erro al crear miniatura: 2018 2019
8 Inger Andersen
(naixcuda en 1958) 		Erro al crear miniatura: 2019 en el càrrec

Assamblea de Mig ambient

L'Assamblea de les Nacions Unides per al Mig ambient és l'orgue rector del PNUMA. Creat en 2012 en substitució del Consell Rector, actualment conta en 193 membres i es reunix cada dos anys.[25][26]

Estructura

L'estructura del PNUMA inclou huit divisions:[27]

  1. Divisió de Ciències: té com a objectiu proporcionar evaluacions ambientals científicament creibles i informació per al desenroll sostenible. Informa sobre l'estat del mig ambient global, evalua polítiques i té com a objectiu proporcionar una alerta primerenca d'amenaces ambientals emergents. És responsable del seguiment i reporte del mig ambient respecte a l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenroll Sostenible.
  2. Divisió de Polítiques i Programes: elabora les polítiques i els programes del PNUMA. Esta divisió assegura que atres divisions estiguen coordinades.
  1. Divisió d'Ecosistemes: recolza als països en la conservació, restauració i maneig dels seus ecosistemes. Aborda les causes ambientals i les conseqüències dels desastres i els conflictes emergents. Ajuda als països a reduir la contaminació de les activitats realisades en terra, aumentar la resiliencia al canvi climàtic i pensar en el mig ambient al moment de planificar les seues estratègies de desenroll.
  2. Divisió d'Economia: ajuda a les grans empreses en els seus esforços per ser més conscients en el mig ambient. Té tres branques principals: Química i Salut, Energia i Clima, i Recursos i Mercats.
  3. Oficina d'Assunts de Gobernanza: involucra als Estats membres i atres grups rellevants per a utilisar el treball desenrollat pel PNUMA. L'oficina presta servicis a l'orgue rector del PNUMA, l'Assamblea de les Nacions Unides per al Mig ambient, i el seu orgue subsidiari, el Comité de Representants Permanents, i gestiona les seues reunions. Ajuda a enfortir la visibilitat, l'autoritat i l'impacte de l'Assamblea com una veu autorisada sobre el mig ambient.
  1. Divisió de Dret: ajuda a desenrollar el dret ambiental. Treballa en els països per a combatre els delictes ambientals i complir en els compromisos ambientals internacionals. La divisió llegal té com a objectiu millorar la cooperació entre els llegisladors de tot lo món que elaboren lleis ambientals.
  2. Divisió de Comunicacions: desenrolla i difon els mensages del PNUMA. Els entrega a governs i individus a través de canals de mijos tradicionals i digitals.
  3. Divisió de Servicis Corporatius: s'ocupa dels interessos corporatius del PNUMA, com la gestió i l'exposició al risc financer.

Ocupacions

Les principals activitats del PNUMA estan relacionades en:[2]

  1. Canvi Climàtic[28]
  2. Desastres i Conflictes[30]
    • El PNUMA s'ha esforçat per aliviar l'influència de les emergències o els desastres naturals en la salut humana i preparar-se per a futurs desastres. Contribuïx a la reducció de l'orige dels desastres per mig del control de l'equilibri dels ecosistemes i recolza activament el Marque de Sendai per a la Reducció del Risc de Desastres, l'objectiu dels quals és reduir el risc de desastres (RRD). Ademés de previndre els desastres naturals, el PNUMA recolza als països per a que elaboren lleis o polítiques que es protegixquen a sí mateixos de sofrir danys greus pels desastres. Des de 1999 ha ajudat a 40 països a recuperar-se de l'efecte d'este tipo de desastres.[31]
  2. Gestió d'ecosistemes[32]
  1. Gobernanza Ambiental[33]
  2. Mig ambient baix revisió[34]
    • El PNUMA proporciona informació i senyes sobre el mig ambient mundial a les parts interessades, inclosos els governs, les organisacions no governamentals i el públic general, per a que participen en la realisació dels Objectius de Desenroll Sostenible. L'informació que compartix el PNUMA es basa en els últims alvanços científics i es recopila de manera adequada. Açò fa que els formuladores de polítiques troben informació confiable de manera efectiva. Les parts interessades de les Perspectives del Mig ambient i els Objectius de Desenroll Sostenible poden accedir fàcilment a l'informació. Ademés, la plataforma en viu de l'ONU mig ambient i l'accés en llínea a l'investigació en mig ambient (OARE) brinden informació transparent recopilada pel PNUMA.[35]
  2. Químics i Residus[36]
  1. Eficiència de recursos[37]

Programes de premis

S'han establit varis programes de premis per a reconéixer el treball destacat en el camp ambiental. el Quadro d'Honor Global 500 es va iniciar en 1987 i va finalisar en 2003. El seu successor de 2005, Campeons de la Terra, i un premi similar, Jóvens Campeons de la Terra, s'otorguen anualment a empresaris, científics, líders polítics, futurs talents, individus i organisacions que tenen un impacte positiu significatiu en els recursos i el mig ambient en les seues àrees.

Guanys notables

El PNUMA ha registrat varis èxits, com el Protocol de Montreal de 1987 per a llimitar les emissions de gasos als que s'atribuïx el aprimament de la capa protectora d'ozon del planeta, i el Conveni de Minamata de 2012, un tractat per a llimitar el mercuri tòxic.[38]

El PNUMA ha patrocinat el desenroll de programes de préstams monetaris per al desenroll de programes d'energia solar, en taxes de tornada atractives, per a amortiguar els costs inicials d'implementació i atraure als consumidors a considerar i comprar sistemes fotovoltaics solars. L'eixemple més famós és el programa de préstams solars patrocinat pel PNUMA que va ajudar a 100.000 persones a finançar sistemes d'energia solar en Índia.[39] L'èxit del programa solar de l'Índia ha donat lloc a proyectes similars en atres parts del món en desenroll, inclosos Tunis, Marroc, Indonèsia i Mèxic. En 2001, el PNUMA va alertar sobre la destrucció de les marismas quan va publicar imàgens satelitals que mostraven que el 90 per cent de la marismas havien segut destruïdes. El "respal per a la gestió ambiental de les marismas iraquí" del PNUMA va començar en 2004, per a gestionar l'àrea de les marismas d'una manera ambientalment racional. El PNUMA té un programa per a jóvens conegut com Tunza. Dins d'este programa es troben atres proyectes com l'OEA de Jóvens.[40]

Programa Internacional d'Educació Ambiental (1975–1995)

Durant dos décades, l'UNESCO i el PNUMA varen dirigir el Programa Internacional d'Educació Ambiental (1975-1995), que va establir una visió i va brindar orientació pràctica sobre cóm movilisar a l'educació per a la consciència ambiental. En 1976, l'UNESCO va llançar un bolletí d'educació ambiental Connect com a orgue oficial del Programa Internacional d'Educació Ambiental (IEEP) de l'UNESCO i el PNUMA. Fins a 2007 va servir com a centre d'intercanvi d'informació sobre educació ambiental en general i per a promoure els objectius i activitats del IEEP en particular, ademés de ser una ret per a institucions i individus interessats i actius en l'educació ambiental.[41]

Canvi climàtic

Els glaciars s'estan reduint a un ritme sense precedents i molts podrien desaparéixer en les pròximes décades, d'acort a lo que va senyalar el PNUMA en 2008. Els científics que varen medir la salut de casi 30 glaciars en tot lo món varen descobrir que la pèrdua de gèl va alcançar nivelles récort en 2006. En promig, els glaciars es varen reduir 1.5 m. en 2006. El glaciar Breidalikkbrea de Noruega es va reduir 3.1 m eixe mateix any. Els glaciars varen perdre un promig d'al voltant de 30 cm de gèl a l'any entre 1980 i 1999, pero des del canvi de mileni la pèrdua promig ha aumentat a uns 50 cm.

Vehículs elèctrics

En el quint Fòrum Ambiental de Magdeburg realisat en 2008, en Magdeburg, Alemània, el PNUMA i el fabricant d'automòvils Daimler AG varen demanar l'establiment d'infraestructura per a vehículs elèctrics. En esta conferència internacional, 250 polítics i representants d'organisacions no governamentals varen debatre sobre el futur del transport per carretera baix elema "Movilitat sostenible: l'agenda del CO2 posterior a 2012".[45]

Economia circular

El PNUMA és copresidente i soci fundador (junt en atres grups com la Fundació Ellen MacArthur) de la Plataforma per a Accelerar l'Economia Circular, que és una associació públic-privada de més de 50 organisacions globals i governs que busquen recolzar la transició a una economia circular mundial.[46]

El Programa de Mars Regionals

Establit en 1974, est és l'únic programa llegal del món en el propòsit de protegir els oceans i mars a nivells regionals. Més de 143 països participen en 18 programes regionals, inclosa la regió del Carib, les mars d'Àsia oriental, regió d'Àfrica oriental, la conca del Mediterràneu, la regió del noroest del Pacífic, la regió d'Àfrica occidental, la mar Caspio, la regió del mar Negra, la regió del Pacífic nororiental, la mar Roja i el golf d'Aden, l'àrea marítima de ROPME, mars del sur d'Àsia, la regió del Pacífic Sudoriental, la regió del Pacífic, la regió del Àrtic, la regió de l'Antàrtida, la mar Bàltica i la regió de l'Atlàntic nort-oriental. Cada programa consta de països que compartixen la mateixa mar, per lo que es gestiona esta mar a nivell regional. Els programes són controlats per secretaries o Unitats Regionals de Coordinació i Centres Regionals d'Activitat.[47] El PNUMA protegix les mars per mig de la promoció de convencions internacionals a través de l'educació i la capacitació.[48]

El Pla d'Acció per al Mediterràneu[49] del Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA/MAP) es va establir en 1975 com el primer pla d'acció regional baix el Programa de Mars Regionals.

Iniciativa "Fe per la Terra"

Llançada en 2017, l'objectiu de l'iniciativa és encorajar i colaborar en organisacions religioses per a protegir el mig ambient i invertir en recursos verts.[50] En 2020, el PNUMA va publicar un llibre en el Programa d'Acció Climàtica del Parlament de les Religions del Món titulat "Fe per a la Terra: un cridat a l'acció".[51] Ellibre servix com un recurs educatiu per a estudiants, mestres i líders de tot lo món i destaca el paper que les organisacions religioses poden eixercitar per a abordar problemes ambientals crítics.[51]

Anys internacionals

L'ONU assigna anys específics als temes per a aumentar la consciència i el compromís.[52] Els següents anys es referixen a temes ambientals:

  • 2011 – Any Internacional dels Boscs[56]
  • 2012 – Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tots[57]
  • 2013 – Any Internacional de la Cooperació en Matèria d'Aigua[58]
  • 2014 – Any Internacional de l'Agricultura Familiar[59]
  • 2015 – Any Internacional de la Llum i les Tecnologies Basades en la Llum[60]

Vore observança internacional i llista de dates ambientals .

Reforma

Despuix de la publicació en 2007 del Quart Informe d'Evaluació del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, el Cridat a l'Acció de París, presentat pel president francés Jacques Chirac i recolzat per 46 països, es va fer una petició oficial per a que el PNUMA fora reemplaçat per una nova i més poderosa "Organisació de les Nacions Unides per al Mig ambient", seguint el model de l'Organisació Mundial de la Salut. Els 46 països varen incloure a les nacions de l'Unió Europea, pero notablement no varen incloure als Estats Units, Aràbia Saudita, Rússia i China, els quatre principals emissors de gasos d'efecte hivernàcul.[65]

En decembre de 2012, després del Cim Ric+20, es va confirmar la decisió de l'Assamblea General de les Nacions Unides de "enfortir i millorar" el PNUMA i establir la membresía universal del seu orgue rector.[66]

Financiamiento

el Banc Europeu d'Inversions i el Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient varen crear la Plataforma de Rendiment d'Energia Renovable (REPP) en 2015 per a ajudar a un proyecte de les Nacions Unides denominat Energia Sostenible per a Tots. La Plataforma de Rendiment d'Energia Renovable es va establir en $67 millons de l'iniciativa de Financiamiento Climàtic Internacional del Regne Unit, administrada pel Departament d'Estratègia Empresarial, Energètica i Industrial, en 2015, i novament en $128 millons en 2018. REPP es va establir en l'objectiu a cinc anys de millorar l'accés a l'energia per a a lo manco dos millons de persones en l'Àfrica subsahariana. Fins al moment, s'han invertit al voltant de $45 millons en proyectes d'energia renovable en 13 països del Àfrica subsahariana. l'energia solar i l'hidroelèctrica es troben entre els métodos d'energia més utilisats en els proyectes.[67][68]

Complicacions de finançació

En setembre de 2018, el govern holandés va anunciar que retindria $8 millons de dólars en fondos per al PNUMA fins que es resolgueren els problemes de nepotisme sobre el cap del Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient.[69] Després d'açò, Suècia i Dinamarca també varen deixar de finançar. Un portaveu de l'Institut Noruec d'Assunts Internacionals va dir que la congelació de fondos provablement no tenia precedents.[70]

Vore també

Fonts

Plantilla:Atribucion de contingut lliure

Referències

  1. ↑ «Funds, Programmes, Specialized Agencies and Others». www. un. org.
  2. ↑ 2,0 2,1 «About UN Environment Programme». UNEP. Archivat des d'el original, el 2020-04-09. Consultat el 2019-02-10.
  3. ↑ «Climate Change». www. unep. org.
  4. ↑ «Green Economy». www. unep. org.
  5. ↑ «About » UNDG at the Globalevel » UNDG». United Nations Development Group. Consultat el 2017-09-03.
  6. ↑ «Secretariats and Conventions». UNEP.
  7. ↑ «History of the IPCC». IPCC.
  8. ↑ Environment. «Global Environment Facility» (en en). Global Environment Facility. Consultat el 2022-03-02.
  9. ↑ Environment. «About Montreal Protocol» (en en). Ozonaction. Consultat el 2022-03-02.
  10. ↑ «Why does UN Environment Programme matter?». UNEP.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Designing the United Nations Environment Programme: a story of compromise and confrontation».International Environmental Agreements: Politics, Law and Economics.7(4)
    356.ISSN 1567-9764.doi:10.1007/s10784-007-9052-4.
  12. ↑ 12,0 12,1 «The United Nations Environment Programme: An Assessment».Lewis & Clark Law School.20(2)
    43–49.
  13. ↑ «Environment Fund» (en en). UN Environment. Consultat el 2019-04-22.
  14. ↑ «The United Environment Programme(UNEP)».Technical Centre for Agricultural and Rural Cooperation (CTA).(23)
    16.
  15. ↑ «Developing Countries and Global Environmental Governance: From Contestation to Participation to Engagement».International Environmental Agreements: Politics, Law and Economics.5(3)
    309.ISSN 1567-9764.doi:10.1007/s10784-005-3807-6.
  16. ↑ «Àfrica». UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2020-09-27.
  17. ↑ «Amèrica Llatina i el Carib». UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2020-09-27.
  18. ↑ «Amèrica del Nort». UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2020-09-27.
  19. ↑ «Àsia i el Pacífic». UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2020-09-27.
  20. ↑ «Àsia occidental». UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2020-09-27.
  21. ↑ «Europe». UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2020-09-27.
  22. ↑ «[1]», AfricaNews. Consultat el 2018-11-23.
  23. ↑ «Secretary-General Appoints Inger Andersen of Denmark Executive Director of United Nations Environment Programme, Following Election by General Assembly | Meetings Coverage and Press Releases». www. un. org. Consultat el 2020-08-03.
  24. ↑ Schrijver, Nico (2010). Development Without Destruction: The UN and Global Resource Management, Bloomington, IN: Indiana University Press, p. 116. ISBN 978-0-253-22197-1.
  25. ↑ «UN Environment Assembly and Governing Council». UNEP. Archivat des d'el original, el 2019-03-11. Consultat el 2019-03-10.
  26. ↑ Plantilla:Document NU
  27. ↑ Environment. «UN Environment divisions» (en en). UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2020-02-11.
  28. ↑ UNEP. «Climate Action» (en en). UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2022-03-02.
  29. ↑ «Territorial Approach to Climate Change (TACC) | UNDP Climate Change Adaptation» (en en). www. adaptation-undp. org. Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2021. Consultat el 2022-03-17.
  30. ↑ UNEP. «Disasters & conflicts» (en en). UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2022-03-02.
  31. ↑ «Why do disasters and conflicts matter?» (en en). UN Environment. Consultat el 2019-03-02.
  32. ↑ UNEP. «Nature Action» (en en). UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2022-03-02.
  33. ↑ UNEP. «Environmental rights and governance» (en en). UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2022-03-02.
  34. ↑ UNEP. «Environment under review» (en en). UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2022-03-02.
  35. ↑ «Environment under review» (en en). UN Environment. Consultat el 2019-04-23.
  36. ↑ UNEP. «Chemicals & pollution action» (en en). UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2022-03-02.
  37. ↑ UNEP. «Resource efficiency» (en en). UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2022-03-02.
  38. ↑ Alister Doyle (February 17, 2013 ), reuters. com/artícul/us-test-idUSBRE91G03Q20130217 Reformed O. N. formula for making planet greener to get first test Reuters.
  39. ↑ «Solar lloen programme in Índia». Archivat des d'el original, el 2007-04-17. Consultat el 2007-09-19.
  40. ↑ «AEO-for-Youth». Archivat des d'el original, el 2011-12-23.
  41. ↑ (2018) Issues and trends in Education for Sustainable Development, Paris: UNESCO, pp. 26, 27. ISBN 9789231002441.
  42. ↑ «[2]». Consultat el 2019-02-25.
  43. ↑ «O. N. Predicts Disaster if Global Warming Not Checked». Associated Press. Archivat des d'el original, el 2018-10-08.
  44. ↑ «[3]». Consultat el 2019-03-13.
  45. ↑ «UNEP and Daimler Call for Infrastructure for Electric and Fuel-cell Vehicles». Climate-L. org. Archivat des d'el original, el 2009-12-13. Consultat el 2010-06-16.
  46. ↑ «UNEP-IRP Platform for Accelerating the Circular Economy (PASTURA)» (en en-us). Global Business Coalition. Consultat el 2019-04-17.
  47. ↑ «Why does working with regional sigues matter?» (en en). UNEP. Consultat el 2019-04-22.
  48. ↑ «The Regional Sigues Programme of UNEP».Environmental Conservation.9(1)
    43–49.doi:10.1017/S0376892900019494.
  49. ↑ «UNEP/MAP».
  50. ↑ Environment. «Faith for Earth Initiative» (en en). UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2022-03-08.
  51. ↑ 51,0 51,1 Environment. «Faith for Earth: A Call for Action» (en en). UNEP - UN Environment Programme. Consultat el 2022-03-10.
  52. ↑ Nations. «International Years» (en en). United Nations. Consultat el 2022-03-19.
  53. ↑ «Year of the Dolphin | CMS». www. cms. int. Consultat el 2022-03-19.
  54. ↑ «Pop Superstar Nick Carter to Help Wild Dolphins and Oceans». www. newswise. com.
  55. ↑ «United Nations Decade on Biodiversity». www. cbd. int. Consultat el 2022-03-19.
  56. ↑ «US Forest Service - International Year of Forests». www. fs. fed. us. Consultat el 2022-03-19.
  57. ↑ «International Year of Sustainable Energy for All - 2012» (en en). www. un. org. Consultat el 2022-03-19.
  58. ↑ «United Nations International Year of Water Cooperation» (en en). www. un. org. Consultat el 2022-03-19.
  59. ↑ «Home» (en en). Food and Agriculture Organization of the United Nations. Consultat el 2022-03-19.
  60. ↑ «International Year of Light 2015». www. nature. com. Consultat el 2022-03-19.
  61. ↑ «International Year of Pulses 2016, 2016 International Year of Pulses». www. fao. org. Consultat el 2022-03-19.
  62. ↑ «2017 International Year of Sustainable Tourism for Development | UNWTO». www. unwto. org. Consultat el 2022-03-19.
  63. ↑ «Home» (en en). Food and Agriculture Organization of the United Nations. Consultat el 2022-03-19.
  64. ↑ «International Year of Fruits and Vegetables» (en en). Food and Agriculture Organization of the United Nations. Consultat el 2022-03-19.
  65. ↑ «[4]».[enllaç trencat]
  66. ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 2013-11-07. Consultat el 2013-02-06.
  67. ↑ «Access to energy is Africa development key» (en en). European Investment Bank. Consultat el 2021-06-07.
  68. ↑ «About | Renewable Energy Performance Platform (REPP)» (en en). REPP. Consultat el 2021-06-07.
  69. ↑ «[5]». Consultat el 2018-12-05. «a spokesman for the Dutch government told the Guardian: “A planned payment of €8m will be held until Unep provides more clarity, and until it is clear that Unep is taking this matter seriously.” [...] “In relation to any notion of nepotism, I wish to clarify that my spouse was recruited to REV Ocean through an open, transparent and competitive process,” said Solheim»
  70. ↑ «[6]». Consultat el 2018-12-05. «the Norwegian Institute of International Affairs thinktank said he thought the freezing of funds was probably unprecedented. “There llaure many who don’t think Unep is functioning as it should»

Lliteratura adicional

  • Borowy, Iris. "Before UNEP: who was in charge of the global environment? The struggle for institutional responsibility 1968–72." Journal of Global History 14.1 (2019): 87-106.
  • United Nations Environment Programme. "Natural Allies: UNEP and Civil Society." Nairobi: United Nations Foundation, 2004.
  • Paul Berthoud, edinter. net/paulberthoud/narrative/#naiA Professionalife Narrative, 2008, worked with UNEP and offers testimony from the inside of the early years of the organization.
  • Dodds, F., Strauss, M., with Strong, M., 2012, Only One Earth: The Long Road via Rio to Sustainable Development. London Earthscan

Enllaços externs

  1. REDIRECT Plantilla:Id
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Programa_de_les_Nacions_Unides_per_al_Mig_ambient&oldid=1393802»