Reculada dels glaciars des de 1850
(Si no veus l'animació, fes clic sobre l'image)
La reculada dels glaciars des de 1850 afecta la disponibilitat d'aigua fresca per a rec i us domèstic, recreació de montanya, animals i plantes que depén del desgel glaciar i, a més llarc determini, al nivell dels oceans. Estudiat per glaciòlecs, la coincidència temporal de la reculada glaciar en l'aument de gasos d'efecte hivernàcul observat en l'atmòsfera se cita freqüentment com a prova de respal a el calfament global. Cadenes montanyoses de latitut mija com els Himalayas, els Alps, les Montanyes Pedregosas, la Cordillera de les Cascades i el sur dels Andes, aixina com cims tropicals aïllats com el Monte Kilimanjaro en Àfrica, estan mostrant algunes de les pèrdues glaciars proporcionalment més grans.[1][2]
El balanç de massa glaciar és el determinant clau de la salut d'un glaciar. Si la cantitat de la precipitació congelada en la zona d'acumulació supera la cantitat del gèl glacial perdut pel derretimiento en la zona d'ablació el glaciar alvançarà; si l'acumulació és menor a l'ablació, el glaciar retrocedirà. Els glaciars en reculada tindran equilibris de massa negativa i si no troben un equilibri entre acumulació i ablació, finalment desapareixerà.
La Menuda Edat de Gèl va ser un periodo des d'aproximadament 1550 a 1850 durant el que el món va experimentar temperatures relativament més fresques comparades en el present. Posteriorment, fins a prop de 1940, els glaciars al voltant del món varen retrocedir ya que el clima es va calfar substancialment. La reculada glacial es va ralentisar i inclús es va invertir temporalment, en molts casos, entre 1950 i 1980 quan les temperatures globals varen disminuir llaugerament.[3] Des de 1980, un calfament global significatiu ha dut a una reculada dels glaciars accelerat i ubic, tant que alguns glaciars han desaparegut completament i amenaça l'existència de molts dels restants. En llocs com els Andes d'Amèrica del Sur i els Himalayas en Àsia, la desaparició dels glaciars en estes regions té el potencial d'impactar els suministraments d'aigua en estes àrees.
La reculada dels glaciars de montanya, notablement en Amèrica del Nort occidental, Àsia, els Alps i les regions tropical i subtropical d'Amèrica del Sur, Àfrica i Indonèsia, proporciona prova per a l'aument de les temperatures globals des de el XIX tardà.[4][5]
L'acceleració de l'índex de reculada des de 1995 de glaciars de desaiguador claus de Groenlàndia i la capa de gèl de l'Antàrtida Occidental poden presagiar una pujada del nivell de mar, el que impactaria regions costeres. En el transcurs del sigle XXI, es preveu que els glaciars[6] i la capa de neu[7] continuen la seua retirada generalisada.
Mecanismes d'esmonyida induïts per la reculada glaciar
Els mecanismes d'esmonyida induïts per la reculada glaciar ocorren quan el derretimiento dels glaciars altera l'equilibri de les ales i genera inestabilitat en el terreny. Este procés es deu principalment a la pèrdua del soport que el gèl proporcionava a les pendents i als canvis en la pressió de l'aigua dins del sol i les roques.
A continuació, es detallen alguns dels principals mecanismes d'esmonyida associats a la reculada glaciar:
- Pèrdua de soport físic: Els glaciars estabilisen les pendents; al derretirse, les tensions internes aumenten, facilitant colapses, com en el Gran Glaciar Aletsch.[8]
- Infiltració d'aigua: L'aigua del desgel incrementa la pressió en els poros, reduint la cohesió del material, com es va observar en el glaciar Tungnakvíslarjökull en Islàndia.[9]
- Redistribució de tensions: La pèrdua de massa glaciar genera desequilibris en les forces estructurals, lo que desencadena esmonyides massives, com en les altes montanyes d'Àsia.[10]
- Erosió basal i fragmentació: La reculada glaciar expon material solt que es fragmenta progressivament, com en el glaciar Amalia en la Patagonia chilena, a on una esmonyida massiva va alterar la dinàmica glaciar.[11]
Situació actual dels glaciars més rellevants
La majoria dels glaciars han perdut en les últimes décades tant massa com a superfície, en l'excepció del periodo 1940-1980 aproximadament durant el qual, per un llauger refredat global, molts glaciars varen recuperar una miqueta de volum o com a mínim varen conservar el que els quedava. A partir de 1980 la temperatura ha continuat incrementant-se fins als nostres dies, per lo que la majoria de glaciars del món o han desaparegut completament o estan amenaçats. Este fenomen afecta a pràcticament totes les regions del món des dels tròpics, passant per les latitut miges fins als pols. Per eixemple, els glaciars dels Alps han perdut dos terceres parts de la seua superfície en els últims 150 anys. Este fenomen ha tingut ya efectes lo suficientment grans com per a que es puga comprovar visualment comparant fotografies antigues i actuals, sense necessitat d'aparats sofisticats que permeten medir la massa i superfície del glaciar. Este procés ha afectat també a les zones polars a on en els últims anys s'ha pogut observar la solsida de grans icebergs i plaques de gèl. A finals de el XX, entre 1980 i 1990, excepcionalment es varen poder observar glaciars en creiximent en Noruega, Nova Zelanda, Islàndia i en l'Antàrtida occidental, degut fonamentalment a l'aument de precipitacions en estes zones. No obstant, des de l'any 2000 este procés local sembla haver-se revertit, ralentisat o parat del tot, sobretot en les dos primeres regions.
Les cordilleres de latitut miges, tals com l'Himalaya, els Alps, les Montanyes Rocoses i els Andes del Sur, aixina com certs cims tropicals aïllats com el Mont Kilimanjaro en Àfrica, estan sofrint algunes de les pèrdues proporcionalment més importants.
Glaciars de latitut miges
Este gran grup ho formen aquells glaciars que estan situats entre el tròpic de Càncer i el círcul polar àrtic, o entre el tròpic de Capricorn i el círcul polar antàrtic. Estes dos grans zones de la Terra contenen fonamentalment glaciars de montanya entre els que destaquen els de l'Himalaya, els Alps, les Montanyes Rocoses, els Andes i Nova Zelanda. Els glaciars d'estes regions solen ser extensos i tendixen a ser més i més extensos quant més prop es troben d'un dels círculs polars. Este grup ha segut estudiat en deteniment durant els últims 150 anys i casi tots els seus glaciars tenen un balanç de massa negatiu, és dir, estan retrocedint.
Alps
Pràcticament tots els glaciars dels Alps tenen un balanç de masses negatiu. En els anys 70 existien 5.150 glaciars que cobrien una superfície total de 2.903 km² (1342 km² en Suïssa, 602 km² en Itàlia, 542 km² en Àustria i 417 km² en França). S'ha realisat un estudi sobre la seua evolució des de 1850 aplegant a la conclusió que fins a 1970 el 35% de la seua superfície havia desaparegut, aplegant fins al 50% en l'any 2000.[12] Una excepció és el acrecentamiento permanent del Glaciar Silvretta.
Himalaya
L'Himalaya aixina com atres cordilleres d'Àsia central cobrixen vastes regions gelades; solament en el Himalaya existixen uns 6500 glaciars en una superfície total de 33.000 km². Estes reserves de gèl juguen un rol central en l'obtenció d'aigua en països àrits com Mongòlia, certes regions de China, Pakistan i Afganistan. Estos glaciars estan desapareixent a gran velocitat i la seua desaparició podria tindre conseqüències greus tant ecològiques com a humanes.
Un informe del Fondo Mundial per a la Naturalea afirma que el 67% dels glaciars del Himalaya s'estan derritiendo. En China, entre 1950 i 1970, el 53 % dels 612 glaciars estudiats estaven en reculada. En 1995 els glaciars en vies de desaparició havien alcançat el 95%, lo que és un signe clar de cóm s'està accelerant este procés.[13] Els glaciars de la regió chinenca de Xinjiang han perdut des de 1964 al voltant d'un 20% de la seua massa. Tenint en conte que en esta zona es troba pràcticament la mitat de la superfície gelada de China, el futur no sembla molt prometedor.[14]
Glaciars de Nova Zelanda
En Nova Zelanda els glaciars alpins han estat retrocedint de forma generalisada des de 1890, mostrant una acceleració en el procés des de 1920. Durant el periodo de 1971 a 1975, el Glaciar de Marfil va retrocedir trenta metros perdent el 26% de la seua superfície. Des de 1980 s'ha pogut observar la formació de chicotets llac en les faldes de la montanya pel desgel. Les images per satèlit mostren que estos llac continuen expandint-se.[15]
|
Cordillera de les Cascades
La Cordillera de les Cascades en l'oest d'Amèrica del Nort s'estén des del sur de Canadà fins al nort de Califòrnia. Exceptuant Alaska, esta cordillera conté aproximadament la mitat de l'àrea glacial dels Estats Units. Els seus glaciars contenen tanta aigua com tots els llac i reserves del restant de l'estat i produïxen una bona part del fluix que alimenta als rius en els mesos secs d'estiu. En 1975 varis d'estos glaciars estaven creixent per l'increment de nevades i a les temperatures més fresques de lo habitual que es varen registrar entre 1944 i 1976. No obstant des de 1987 tots els glaciars d'esta cordillera estan en reculada i el ritme de derretimiento s'ha anat incrementant década despuix de década. Entre 1984 i 2005 la Cordillera de les Cascades ha perdut entre el 20% i el 40% del seu volum de gèl.[16]
Glaciars tropicals
Els glaciars tropicals estan situats entre el Tròpic de Càncer i el Tròpic de Capricorn, en una gran franja al voltant del equador. Estos glaciars són poc habituals per vàries raons. En primer lloc, esta regió és una de les més càlides del planeta. En segon lloc, en estes latitut les estacions pràcticament no existixen i la temperatura és càlida durant tot l'any, provocant que pràcticament no neu i, per lo tant, siga difícil que s'acumule gèl. En tercer lloc, en els tròpics hi ha poques montanyes que siguen suficientment altes com per a tindre temperatures baixes que permeten a un glaciar establir-se. Tots els glaciars tropicals són relativament chicotets i es troben en les cotes més altes de montanyes aïllades. Per esta raó són especialment sensibles als canvis climàtics.[17]
Kilimanjaro
El Kilimanjaro és la montanya més alta del continent africà i s'eleva completament aïllada fins a una altitut de 5.895 m s. n. m. Des de 1912 el glaciar que cobrix el cim de la montanya ha retrocedit un 75%.[18] Un estudi realisat en 2002 assegura que si les condicions climàtiques actuals no canvien el glaciar desparecerá per complet entre l'any 2015 i 2020. Actualment, any 2008, pràcticament ya no queda gèl en el cim i es pot començar a vore la terra estèril que abans quedava coberta pel glaciar.[19]
Mont Kènia
La segona montanya més alta d'Àfrica despuix del Kilimanjaro és el Mont Kènia a on es troben una série de chicotets glaciars. Des de mediats de el XX han perdut un 45 % del seu volum. A principis de el XX els glaciars cobrien una superfícies d'aproximadament 1,6 km² pero en l'any 2008 solament queda un 25 % d'esta superfície, per lo que estan clarament amenaçats.[20]
Cordillera dels Andes
En Amèrica del Sur la Cordillera dels Andes conté varis glaciars chicotets en les seues cotes més altes. Un estudi realisat entre 1992 i 1998 va revelar que el glaciar de Chacaltaya en Bolívia i l'Antisana en Equador estaven perdent entre 0,6 m i 1,4 m de gèl a l'any. Des de 1980 la velocitat de reculada d'abdós glaciars no ha parat d'aumentar. Si be s'esperava que el Chacaltaya desaparega per complet aproximadament entre 2010 i 2015, la velocitat de desgel es triplique en els seus últims 10 anys de vida, completant el seu evaporament en l'any 2009.[21][22] Un glaciar que creix permanentment és el glaciar Pío XI, si be existix una tendència a que este tipo de comportament siga cada volta menys freqüent (solament un 6% dels glaciars del món encara no es retreen en l'any 2003).[23]
Els glaciars andinos són essencialment glaciars tropicals, i tenen un funcionament distint al dels glaciars alpins. A diferència de lo que ocorre en els Alps, que l'hivern correspon al periodo de pluges, en els Andes tropicals l'estació de pluges aplega en estiu. En els Alps els glaciars es nutrixen en l'hivern i a mida que les temperatures aumenten en l'arribada de l'estiu, els glaciars es deshielan i alimenten les fonts d'aigua. En els Andes, durant l'únic periodo en que el glaciar pot alimentar-se d'aigua, la seua massa disminuïx ràpidament. És la raó per la qual els glaciars de les zones tropicals són considerats com a excelents indicadors del canvi climàtic.[24] Patagonia La reculada glaciar en la Patagonia no solament està transformant el paisage, sino que també aumenta el risc d'esmonyides per l'inestabilitat de les pendents lliberades pel derretimiento. L'acceleració del desgel, impulsada pel canvi climàtic, ha alterat l'equilibri entre el gèl i les roques, incrementant les esmonyides de terra. S'ha subrallat la necessitat de més investigació i respal financer per a mitigar estos impactes, el glaciar Amalia, ubicat en el camp de gèl sur de la Patagonia chilena, ha retrocedit més de 10 quilómetros en els últims 100 anys, evidenciant la rapidea d'estos canvis. (Vora, 2018).
Patagonia
La reculada glaciar en la Patagonia no solament està transformant el paisage, sino que també aumenta el risc d'esmonyides per l'inestabilitat de les pendents lliberades pel derretimiento. L'acceleració del desgel, impulsada pel canvi climàtic, ha alterat l'equilibri entre el gèl i les roques, incrementant les esmonyides de terra. S'ha subrallat la necessitat de més investigació i respal financer per a mitigar estos impactes, el glaciar Amalia, ubicat en el camp de gèl sur de la Patagonia chilena, ha retrocedit més de 10 quilómetros en els últims 100 anys, evidenciant la rapidea d'estos canvis.[25]
Popocatépetl i Iztaccíhuatl
Segons el Centre Nacional de Prevenció de Desastres (Cenapred) i investigadors del Programa Serra Nevada de l'Universitat Autònoma Metropolitana (UAM), huit dels glaciars eren del Iztaccíhuatl i quatre del Popocatépetl. Les previsions del grup multidisciplinario de la UAM establixen que les masses glaciars dels dos colossos desapareixerien en els pròxims 15 anys.
Elena Burns, una atra de les especialistes de la UAM, va precisar que el Iztaccíhuatl en 1995 contava en 11 formacions de gèl i en 2010, solament té tres. El Popocatépetl tenia cinc i ara conta solament en un. Els experts varen expondre que pel calfament global els glaciars tendiran a desaparéixer en les zones tropicals. Estan en procés d'extinció en el món, va advertir Espinosa Hilario.
La desaparició de les formacions de gèl ha ocasionat també la pèrdua d'espècies de flora i fauna, aixina com l'erosió de sols en la regió. «Davant la falta de boscs, el vapor que puja cap als glaciars, els va terminant; la fragmentació del bosc ya no conserva la mateixa temperatura perque en mida que es perden els arbres va incrementant el calfament de les afores dels volcans», va senyalar Jacobo Espinosa. Els recursos hídrics provinents dels dos volcans s'han anat agotant. De 2000 a 2005 ha disminuït en més del 45% el volum de l'aigua de desgel del Iztaccíhuatl i Popocatéptl, lo que ha provocat escassea, inclús durant la temporada de pluges, en comunitats de la regió.[22]
Piràmide de Carstensz
En Oceania, concretament en l'illa de Nova Guinea, s'alça en mitat de la selva l'imponent Piràmide de Carstensz, el pic més alt d'este continent. Per simple comparació entre fotografies antigues i recents, a simple vista es pot apreciar que el glaciar que en 1936 cobria gran part de la montanya s'ha anat derritiendo i subdividiendo en varis glaciars més menuts, alguns dels quals ya han desaparegut per complet en 2008.[26]
Glaciars polars
A pesar de la seua importància per a la civilisació, els glaciars tropicals i de latitut miges solament representen el 1% de tot el gèl que existix en la Terra. El 99% restant està en l'Antàrtida i Groenlàndia.
Antàrtida
Les grans capes de gèl que cobrixen l'àrit continent de l'Antàrtida contenen la major part de l'aigua dolça del planeta. A pesar de la fredor intensa que impera en esta regió del món vàries zones gelades estan mostrant síntomes clars de deterioració. L'eixemple més evident d'este fenomen és l'evolució de la Barrera de Gèl Larsen. Per l'increment de temperatura registrat en este continent, aproximadament 0,5 °C des de 1940, es varen formar estanys profunts d'aigua sobre esta immensa capa de gèl que varen provocar que este gran glaciar perguera més de 5.000 km² de la seua extensió en a penes sis anys, entre 1995 i 2001. Els llac recent formats varen aplegar a foradar la capa de gèl inestabilizando la placa glacial. L'afonament de bona part d'este vast glaciar va començar el 31 de giner de 2002 i durant un periodo de 35 dies es va trencar llentament formant mils d'icebergs de 3250 km² de superfície total, més o menys l'equivalent a la superfície de la regió de Rhode Island en Estats Units, en una gran seguiment per part dels mijos de comunicació internacionals més rellevants.[27] La gran atenció prestada per les televisions a este event està directament relacionada en la curta duració del mateix, lo que possiblement va permetre mantindre l'atenció de les cambres durant els 35 dies que va durar. No obstant, este succés, des d'un punt de vista global, no és el més rellevant de l'Antàrtida.
Groenlàndia
Les temperatures en el sur de la major illa del món han creixcut 2,5 °C des de mediats de el XX, tenint com a conseqüència canvis ràpits en la dinàmica dels glaciars de Groenlàndia. En tan sol dos anys, entre 2004 i 2006 la velocitat de fusió s'ha duplicat en comparació al periodo 2002-2004. Depenent del método de medició elegit s'estima que Groenlàndia pert al voltant de 240 km³ de gèl a l'any. Esta pèrdua continuada de volum va ser especialment visible en l'any 2005 en formar-se una nova illa anomenada Uunartoq Qeqertoq (en anglés "Warming Island").[28]
En setembre de 2023, una esmonyida de terra en el fiort Dickson, en l'est de Groenlàndia, va provocar un megatsunami en ones de fins a 200 metros d'altura. Este event va movilisar aproximadament 25 millons de metros cúbics de roca i gèl, generant una senyal sísmica que va perdurar durant nou dies i va ser detectada per sensors en tot lo món.[29] L'esmonyida va destruir un lloc arqueològic inuit de 200 anys d'antiguetat. Investigacions posteriors atribuïxen este fenomen al canvi climàtic, ya que el calfament global ha accelerat el desgel dels glaciars i la degradació del permafrost, aumentant l'inestabilitat de les ales en la regió àrtica.[30]
Islàndia
En Islàndia un dels majors glaciars és el Vatnajökull. Este gran glaciar tenia a principis de el XX una extensió de 8.100 km² i penetrava uns 250 m en l'oceà. Fins a l'any 2004 s'ha retirat uns 3 km cap a la terra formant-se un gran llac d'uns 110 m de profunditat en icebergs que s'han anat desprenent del glaciar. EL tamany d'este llac pràcticament s'ha duplicat entre 1994 i 2004.[31]
Svalbard
Al nort de Noruega es troba l'archipèlec de Svalbard, entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Àrtic. Una de les illes que ho conformen, l'illa de Spitsbergen posseïx varis glaciars. Entre 1936 i 1998 u dels seus glaciars més importants, el glaciar d'Hansbreen, s'ha retirat aproximadament 1,8 km. Un atre glaciar, el Blomstrandbreen ha retrocedit 2 km en els últims huitanta anys. La velocitat mija de reculada d'este últim ha segut de 35 m a l'any des de 1960, i la velocitat va en aument des de 1995.[32][33]
Referències
- ↑ Intergovernmental Panel on Climate Change. «Graph of 20 glaciers in retreat worldwide». Climate Change 2001 (Working Group I: The Scientific Basis). Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ Thomas Mölg. «Worldwide glacier retreat». RealClimate. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ Pelto, Mauri. «Recent Global Glacier Retreat Overview». North Cascade Glacier Climate Project. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ Intergovernmental panel on climate change. «2.2.5.4 Mountain glaciers». Climate Change 2001 (Working Group I: The Scientific Basis. Archivat des de l'original, el 1 de setembre de 2014. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ National Snow and Isse Data Center. «Global glacier recession». GLIMS Data at NSIDC. Archivat des de l'original, el 5 de juliol de 2008. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ Meehl, G. A., et al.. «Ch 10: Global Climate Projections», Box 10.1: Future Abrupt Climate Change, ‘Climate Surprises’, and Irreversible Changes: Glaciers and isse caps (en en)., en IPCC AR4 WG1 2007, p. 776
- ↑ Meehl, G. A., et al.. «Ch 10: Global Climate Projections», Sec 10.3.3.2 Changes in Snow Cover and Frozen Ground (en en)., en IPCC AR4 WG1 2007, pàg. 770, 772
- ↑ Kos, Andrew; Amann, Florian; Strozzi, Tazio; Delaloye, Reynald(2016-12-28).«Contemporary glacier retreat triggers a rapid landslide response, Great Aletsch Glacier, Switzerland».Geophysical Research Letters.43(24)ISSN 0094-8276.doi:10.1002/2016GL071708.Consultat el 2025-02-14.(en en)
- ↑ Lacroix, Pascal; Belart, Joaquin M. C.; Berthier, Etienne; Sæmundsson, Þorsteinn(2022-07-28).«Mechanisms of Landslide Destabilization Induced by Glacier‐Retreat on Tungnakvíslarjökull Area, Iceland».Geophysical Research Letters.49(14)ISSN 0094-8276.doi:10.1029/2022GL098302.Consultat el 2025-02-14.(en en)
- ↑ Liu, Jia; Wu, Yuming; Gao, Xing(2021-01-15).«Increase in occurrence of large glacier-related landslides in the high mountains of Àsia».Scientific Reports.11(1): 1635.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-021-81212-9.Consultat el 2025-02-14.(en en)
- ↑ Van Wyk de Vries, Maximillian; Carchipulla-Morals, David; Wickert, Andrew D.; Minaya, Verónica G.(2022-06-15).«Glacier thickness and isse volume of the Northern Andes».Scientific Data.9(1): 342.ISSN 2052-4463.doi:10.1038/s41597-022-01446-8.Consultat el 2025-02-14.(en en)
- ↑ Zemp, Michael (2006): Glaciers and climate change – Spatio-temporal analysis of glacier fluctuations in the European Alps after 1850. Tesis doctoral, Universitat de Zürich, 201 pàgines (PDF, 7,4 MB)
- ↑ Sandeep Chamling Rai, Trishna Gurung, et al. (2005): An Overview of Glaciers, Glacier Retreat and Subsequent Impacts in Nepal, Índia and China, WWF Nepal Program, online (PDF)
- ↑ derStandard (2007): Chinenques weißi Rigueren schmelzen, 14 de juliol, online (en alemà)
- ↑ Salinger, Jim i Willsman, Andrew. Annual Glacier Volumes in New Zealand 1995-2005, PDF.
- ↑ Mauri S. Pelto. The Disequilibrium of North Cascade, Washington Glaciers 1984–2004. En "Hydrologic Processes".
- ↑ Tropical Glacier Retreat. RealClimate.org, Jankowski, Michael.
- ↑ Snows of Kilimanjaro Disappearing, Glacial Isse Loss Increasing Universitat d'Ohio.
- ↑ Kilimanjaro Isse Core Records: Evidence of Holocene Climate Change in Tropical Africa. Lonnie G., et al, Revista Science, PDF.
- ↑ [url=http://pubs.usgs.gov/prof/p1386g/africa.pdf#search='USGS%20Mount%20Kilimanjaro%20glacier'
- Archivat el 18 de octubre de 2012 archivat en Wayback Machine. Glaciers of the Middle East and Africa], U.S.Geological Survey Professional Paper, PDF.
- ↑ https://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/turismo/9-1592-2009-08-09.html, El glaciar que es va evaporar, Diari Pàgina 12
- ↑ 22,0 22,1 https://web.archive.org/web/20100412154411/http://www.eluniversal.com.mx/edomex/3144.html
- ↑ «"Llaure glaciers growing or retreating?", Skeptical Science».
- ↑ Proyecte Regional Andino d'Adaptació al Canvi Climàtic (PRAA). Alvanços i Resultats de la Fase de Preparació, La Pau (Bolívia), Octubre de 2008.
- ↑ «Els glaciars de la Patagonia es derriten i els científics demanen respal».
- ↑ Retreat of the Irian Jaya Glaciers from 2000 to 2002 as Measured from IKONOS Satellite Images.
- Archivat el 17 de maig de 2017 archivat en Wayback Machine. Joni L. Kincaid i Andrew G. Klein, Eastern Snow Conference Portland, Maine, USA 2004, PDF.
- ↑ The Cryosphere, Where the World is Frozen., National Snow and Isse Data Center.
- ↑ J. L. Chen; C. R. Wilson; B. D. Tapley Satellite Gravity Measurements Confirm Accelerated Melting of Greenland Isse Sheet en Sciencemag.org.
- ↑ «Un megatsunami de 200 metros en Groenlàndia va causar un seisme planetari de nou dies en setembre de 2023».
- ↑ «fer-vibrar-terra-durant-9-dias/16247179.shtml#::text=Un%20solsida%20de%20roques%20en,ser%C3%A1%20cada%20volta%20m%C3%A1s%20habitual. La solsida d'un glaciar en Groenlàndia va causar un tsunami que va fer vibrar la Terra durant 9 dies».
- ↑ Earth Observatory: Receding Glacier in Iceland.
- ↑ Glaciology and environmental monitoring. Estació Polar Polaca.
- ↑ Fotografies de Svalbard realisades per Greenpeace
- Archivat el 3 de juny de 2016 archivat en Wayback Machine.. en Svalbard-Images.com.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Retroceso de los glaciares desde 1850» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.