Iceberg
Un iceberg (del anglés iceberg, i este del neerlandés mig ijsberg)[1][nota 2] o témpano de gèl és una gran massa de gèl flotant després d'un glaciar o una plataforma de gèl que descolla en part de la superfície del mar. En desprendre's de les zones polars, els icebergs es desplacen cap a latitut miges, en part ajudats per les corrents marines fredes d'orige àrtic, com és el cas de la corrent delabrador. Com a conseqüència d'això, estes grans masses de gèl constituïxen un obstàcul perillós en les rutes de navegació marítima. Un témpano de gèl aparenta ser no molt gran perque descolla de l'aigua solament l'octava part del seu volum total, encara que, de fet, la seua part sumergida pot alcançar dimensions enormes, més en superfície que en altura. Per això constituïxen un greu perill per a la navegació ya que les embarcacions poden danyar-se en colisionar en ells. El afonament del Titanic és l'eixemple representatiu d'estos perills, ya que és un cas conegut a nivell mundial que va fer comprendre el risc de la fragilitat d'un barco i les terribles conseqüències que li seguixen.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula prové del neerlandés ijsberg, lliteralment 'montanya de gèl'. Unes atres llengües germàniques ampren paraules similars per a referir-se al mateix concepte; aixina, en alemà es diu Eisberg, en baix sajón Iesbarg i en suec isberg. Témpano, dellatí tympanum.
Descripció
[editar | editar còdic]Per lo general, aproximadament una dècima part del volum d'un iceberg està sobre l'aigua, lo que es deriva del principi de flotabilitat d'Arquímedes; la densitat del gèl pur és aproximadament 920 kg/m3, i la d'aigua de mar sobre 1.025 kg/m3. El contorn de la part subaquàtica pot ser difícil de jujar mirant la part sobre la superfície.
_(NSF).jpg){kind=link}
| Classe de tamany | Altura (m) | Llongitut (m) |
|---|---|---|
| Gruñidor | <1 | <5 |
| Pedacito montanyós | 1–5 | 5–15 |
| chicotet | 5–15 | 15–60 |
| Mig | 15–45 | 60–122 |
| Gran | 45–75 | 122–213 |
| Molt gran | >75 | >213 |
Els icebergs més grans registrats han segut per solsida de gèl, de la plataforma de gèl de Ross de la Antàrtida. Els icebergs poden alcançar una altura de més de 100 metros sobre la superfície de la mar i tenen una massa que va des d'unes 100 000 tonellades fins a més de 10 millons de tonellades. Els icebergs o trossos de gèl flotant de menys de 5 metros sobre la superfície de la mar es classifiquen com "pedacitos montanyosos"; més chicotets que 1 metro: "gruñidores".[6] L'iceberg més gran conegut en el Atlàntic Nort va ser de 168 metros sobre el nivell de la mar, informat pel rompehielos de la USCG Eastwind en 1958, per lo que és l'altura d'un edifici de 55 pisos. Estos icebergs s'originen en els glaciars de l'oest de Groenlàndia i poden tindre temperatures interiors de −15 a −20 °C.[7]
Orige
[editar | editar còdic]
Física del gèl i l'aigua marina
[editar | editar còdic]La temperatura de l'aigua en el fondo de l'oceà té un valor fix al voltant dels 4 °C (esta és la temperatura a la quala seua densitat alcança el seu major valor). Estes aigües del fondo de la mar queden com atrapades a eixa profunditat; si aumentara la seua temperatura (per eixemple per un volcà o géiser en el fondo oceànic), disminuiria la seua densitat en calfar-se i ascendiria. També pot ascendir, per efecte de la rotació de la Terra, en les costes occidentals dels continents (est és el cas que es presenta en les costes occidentals de Groenlàndia, Noruega i Alaska) i en este cas també s'eleva pel fenomen d'emersión d'aigües fredes del fondo submarí, encara que són molt més càlides que les temperatures atmosfèriques en eixe lloc. Estes illes de gèl existixen gràcies a una propietat notable de l'aigua: en el seu estat sòlit té menor densitat que en estat líquit. Si no fora aixina, el gèl s'acumularia en el fondo dels oceans i no en la seua superfície.
També el gèl és una excepció en el món dels elements, i es deu a que la molècula del aigua (H2O) està polarisada eléctricamente. El àtom d'oxigen atrau més als electrons que els àtoms d'hidrogen, lo que impon al gèl una estructura de tipo cristalino (pel joc de l'atracció i de la repulsió elèctrica) que té menys densitat que si fora un sòlit amorfo.
Producció d'icebergs
[editar | editar còdic]
La producció d'icebergs es relaciona en la taxa de descàrrega de les plataformes de gèl i dels fluix que permeten l'eliminació de l'excés de càrrega provinent de les parts altes que són un dels mecanismes de pèrdua de massa del glaciar. Una atra característica és la velocitat del fluix, la qual pot ser més ràpida i no seguir la direcció de la totalitat de la massa de gèl. Un dels principals factors interns que provoca la solsida de témpanos en els màrgens frontals d'un glaciar és la sustentació que otorga la base sobre la que s'està desplaçant o reptando. Huges (2002) va demostrar que les solsides es deuen a la pèrdua de consistència del gèl que es presenta badat i a les tensions i esforços provocats pel seu propi pes. La propagació de les ruptures en els clavills fins a la base del gèl produïx quebraduras de blocs complets provocant la caiguda de la paret de gèl. Els processos de solsida es veuen accelerats si ellit glaciar es troba en flotació, per la disminució d'estabilitat que provoca l'aigua.[8]
Icebergs originats en Groenlàndia
[editar | editar còdic]Són els que presentaven major perillositat per a la navegació, degut a que els seus efectes poden aplegar a sentir-se en latitut prou alluntades cap al sur, per la Corrent delabrador que procedix del noroest de Groenlàndia, a on desemboquen varis glaciars molt actius procedents a la seua volta de la conya de gèl de la gran illa àrtica. En el desenroll del sistema de radar i d'atres alvanços de la navegació, esta perillositat s'ha reduït fins a casi desaparéixer, pero les embarcacions que alcancen latitut elevades deuen atendre les característiques i tamany dels icebergs, tenint en conte que el tamany de qualsevol d'ells sol ser prou més extens per baix de la seua llínea de flotació que lo que la seua altura permet inferir. El tamany d'alguns icebergs en trencar-se pot ser molt gran, en centenars de metros i inclús de centenars de km de diàmetro. Una interessant aplicació de la NASA, EOSDIS World View (Earth Observing System Data and Information System Worldview), disponible en accés lliure presenta una visió satelital de qualsevolloc del món, dia a dia, en la que es pot verificar el desplaçament i el tamany dels icebergs de qualsevol tamany per eixemple, els que poden vore's en la costa occidental de Groenlàndia.[9] En esta image poden vore's centenars d'icebergs fragmentats de dimensions molt distintes entre sí en la part superior de l'image. Dita image pot ampliar-se en el zoom en el signe +. La distinció entre núvols i icebergs resulta evident: en el cas dels núvols, tenen centenars de km de diàmetro i són més homogénees i no es troben solament sobre la mar, mentres que els icebergs solament poden vore's sobre la mar i són clarament distinguibles quan s'acosta l'image. El programa també de la NASA IOTD (Image Of The Day) també presenta moltes imàgens d'icebergs i els seus moviments, especialment les que es referixen als icebergs de l'Antàrtida.
Icebergs originats en l'Antàrtida
[editar | editar còdic]La majoria d'estos icebergs es produïxen tant en la mar de Weddell, com en la mar de Ross i procedixen del glaciar continental en desprendre's del mateix i desembocar en l'oceà fracturant-se en aplegar a mar oberta. Poden ser de gran tamany (centenars de km de llongitut i fins a 50 m o més d'altura). És similar al gèl oceànic format en la superfície (banquisa) pero de major profunditat i extensió promig per lo que la seua desaparició pot produir-se a lo llarc de varis anys despuix de la seua formació.
Oceanografia i ecologia
[editar | editar còdic]
L'aigua dolça injectada en l'oceà pel derretimiento dels icebergs pot canviar la densitat de l'aigua de mar en les rodalies de l'iceberg.[10][11] L'aigua dolça derretida lliberada en profunditat és més llaugera i, per lo tant, més flotant que l'aigua de mar circumdant, lo que fa que puge cap a la superfície.[10][11] Els icebergs també poden actuar com rompeolas flotants, impactant les ones de l'oceà.[12]
Els icebergs contenen concentracions variables de nutrients i minerals que es lliberen a l'oceà durant el derretimiento.[13][14] Els nutrients derivats dels icebergs, en particular el ferro contingut en els sediment, poden impulsar la proliferació de fitoplàncton.[13][15] Les mostres recolectades d'icebergs en l'Antàrtida, la Patagonia, Groenlàndia, Svalbard i Islàndia, no obstant, mostren que les concentracions de ferro varien significativament,[14] complicant els esforços per a generalisar els impactes dels icebergs en els ecosistemes marins.
Perillositat
[editar | editar còdic]
Els icebergs són masses de gèl jagants i molt dures. Quan colisionen contra embarcacions poden destruir part de l'estructura d'estes i produir el seu afonament, per lo que els icebergs constituïxen un gran perill per a les embarcacions que naveguen per les zones propenses a tindre icebergs. Este perill és molt conegut pel afonament del RMS Titanic, un gran navío transatlàntic de la White Star Line que navegava en el seu viage inaugural a Nova York des de Southampton. El 14 d'abril de 1912, a les 11:40 de la nit, va detectar un iceberg just davant. El barco va tractar d'esquivar-ho virando cap a babor i donant contramarcha, pero el seu caixco va roçar el témpano per baix de la llínea de flotació. La colisió va causar obertures en 5 compartimento estancs del barco, inundant-ho d'aigua i afonant-ho a 600 quilómetros de la costa de Terranova. Aquell iceberg, com molts uns atres, va ser arrastrat cap al sur per la corrent delabrador que sol dur-els cap a latitut més baixes, inclús fins al seu punt de trobada en la corrent del Golf. En octubre de 1974, un iceberg del tamany de Londres (també es va comparar en el tamany de l'illa de Manhattan) es va desprendre de la barrera de gèl Antàrtica, encara que mai es va alluntar molt d'esta massa continental antàrtica per la raó de que la corrent de deriva antàrtica ho tancava cap al continent, lo mateix que succeïx en molts atres icebergs de gran tamany. El 12 de juliol de 2017, un iceberg jagant també es va desprendre en la Antàrtida. Entre el 20 i 25 de setembre de 2019, una plataforma de gèl (nomenada D28) d'una dimensió que doblaria en superfície a l'Illa de Menorca, i que era estudiada des de temps arrere, se separa de la barrera de gèl "Amery" que forma el Glaciar Lambert desembocant en la mar de la Cooperació, en l'Antàrtida, aproximadament en Llongitut 072 Est.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «etymologiebank. nl/trefwoord/ijsberg ijsberg (drijvende ijsmassa): uitleenwoordenboek» (en nl). Instituut voor de Nederlandse Taal. Consultat el 4 d'agost de 2021.
- ↑ Real Academia Española (2010). Ortografía de la lengua española, Espasa, p. L'ortografia de les expressions procedents d'atres llengües: extranjerismes adaptats.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «navcen. uscg. gov/pdf/iip/Iceberg_Formation.pdf Iceberg Formation: International Isse Patrol».
- ↑ «universalcompendium. com/tables/science/iceb. htm Iceberg Classification Systems».
- ↑ «canadiangeographic. ca/magazine/MA06/indepth/justthefacts. asp Facts on Icebergs». Canadian Geographic.
- ↑ ( CASASSA, 2004, prensa)
- ↑ Costa Occidental de Groenlàndia earthdata. nasa. gov/? p=geographic&l=VIIRS_SNPP_CorrectedReflectance_TrueColor(hidden),MODIS_Aqua_CorrectedReflectance_TrueColor(hidden),MODIS_Terra_CorrectedReflectance_TrueColor,Reference_Labels(hidden),Reference_Features(hidden),Coastlines&t=2018-07-02-T00%3A00%3A00Z&z=3&v=-83.77695620078724,52.623646653543275,-30.23271407480303,77.51427165354325
- ↑ 10,0 10,1 Plantilla:Cite journalast1=Yankovsky
- ↑ 11,0 11,1 Plantilla:Cite journalast1=Stephenson
- ↑ Plantilla:Cite journalast1=Ardhuin
- ↑ 13,0 13,1 Plantilla:Cite journalast1=Duprat
- ↑ 14,0 14,1 Plantilla:Cite journalast1=Hopwood
- ↑ Plantilla:Cite journalast1=Wu
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iceberg.- com/map/icebergs-2/view/google/ Icebergs en Google Maps.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iceberg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>